Vés al contingut

Trio per a piano núm. 2 (Brahms)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióTrio per a piano núm. 2

Brahms el 1880
Forma musicalSonata
TonalitatDo major
CompositorJ. Brahms
Creació1880
Data de publicació1882 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 8
Durada29'
  1. Allegro moderato
  2. Andante con moto
  3. Scherzo: Presto
  4. Finale: Allegro giocoso.
Opus87 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano, violí i violoncel Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 105c3e6c-d551-497e-8814-a8e7c21ea356 IMSLP: Piano_Trio_No.2,_Op.87_(Brahms,_Johannes) Allmusic: mc0002367762 Modifica el valor a Wikidata

El Trio per a piano núm. 2 en do major, Op. 87, de Johannes Brahms fou compost entre 1880 i 1882. Està instrumentat per a piano, violí i violoncel. Fou estrenat en un concert de música de la cambra a Frankfurt el 29 de desembre de 1882;[1] l'interpretaren membres del Joachim Quartet i el mateix Brahms al piano, tres setmanes després que Brahms estrenés el seu «Gesang der Parzen» a Basilea.[2]

El trio consta de quatre moviments:

  1. Allegro moderato. En do major. Formalment està organitzat en la forma sonata.
  2. Andante con moto. En la menor. És un tema i variacions.
  3. Scherzo: Presto - Trio: Poco meno presto. En do menor. Presenta un tercera picarda.
  4. Finale: Allegro giocoso. En do major. Està en la forma sonata.

Una actuació típica dura més o menys 29 minuts.

Referències

[modifica]
Autògraf del Trio per a piano núm. 2, op. 87 (fragment)