Vés al contingut

Stromateus brasiliensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuStromateus brasiliensis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScombriformes
FamíliaStromateidae
GènereStromateus
EspècieStromateus brasiliensis Modifica el valor a Wikidata
(Fowler, 1906)[1][2][3]

Stromateus brasiliensis és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels estromatèids i a l'ordre dels perciformes.[4][5]

Descripció

[modifica]

El seu cos fa 38 cm de llargària màxima[6] i és de color verd blau al dors, blanc argentat al ventre i presenta molts punts arrodonits i de color blau fosc a la meitat superior del cos. Les parts distals de les aletes són més fosques que la resta.[7] Aletes dorsal i anal sense espines. 47-56 radis tous a l'única aleta dorsal i 40-48 a l'anal. 19-21 radis tous a les aletes pectorals. Aleta caudal bifurcada. Absència d'aleta adiposa. 43-46 vèrtebres. 1 única línia lateral, la qual és contínua.[8]

Reproducció

[modifica]

És externa i els progenitors no tenen cura ni dels ous ni dels alevins.[9] La posta té lloc a prop de la costa i els joves viuen en estreta associació amb meduses.[6]

Alimentació i depredadors

[modifica]

A l'Argentina es nodreix de zooplàncton[10] i el seu nivell tròfic és de 3,88.[11] A l'Uruguai és depredat pel dofí del Plata (Pontoporia blainvillei),[12] a l'Argentina pel dofí fosc (Lagenorhynchus obscurus)[13] i Zearaja chilensis,[14] i a les illes Malvines per l'agullat (Squalus acanthias).[15]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí, bentopelàgic (entre 22 i 133 m de fondària, normalment fins als 100)[6] i de clima subtropical, el qual viu a l'Atlàntic[16] sud-occidental:[17] des del sud del Brasil[6][18][19][20] fins a l'Uruguai,[16][21][22] les illes Malvines[7][23] i la Terra del Foc[24][25] (l'Argentina).[16][26][27][28][29][30][3][31][32]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans[31] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (31 de 100).[33]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Linnaeus, 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  2. ↑ Fowler, H. W., 1906. New, rare or little known scombroids, No. 3. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. Vol. 58: 114-122.
  3. ↑ 3,0 3,1 Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Figueiredo, J. L. i N. A. Menezes, 2000. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. VI. Teleostei (5). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, el Brasil. 116 p. Pàg. 32.
  7. ↑ 7,0 7,1 Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, el Japó. 369 p. Pàg. 290.
  8. ↑ Morphology Data of Stromateus brasiliensis - FishBase (anglès)
  9. ↑ Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p. Pàgs. 670-671.
  10. ↑ Food items reported for Stromateus brasiliensis - FishBase (anglès)
  11. ↑ Sea Around Us (anglès)
  12. ↑ Fitch, J. E. i R. L. Brownell Jr., 1971. Food habits of the franciscana Pontoporia blainvillei (Cetacea: Platanistidae) from South America. Bull. Mar. Sci. 21(2):626-636. Pàgs. 632-633.
  13. ↑ Alonso, M. K., E. A. Crespo, N. A. Garcia, S. N. Pedraza i M. A. Coscarella, 1998. Diet of dusky dolphins, Lagenorhynchus obscurus, in waters off Patagonia, Argentina. Fish. Bull. 96(2):366-374. Pàg. 367.
  14. ↑ Koen Alonso, M., E. A. Crespo, N. A. Garcia, S. N. Pedraza, P. A. Mariotti, B. Berón Vera i N. J. Mora, 2001. Food habits of Dipturus chilensis (Pisces: Rajidae) off Patagonia, Argentina. ICES J. Mar. Sci. 58:288-297.
  15. ↑ Organisms Preying on Stromateus brasiliensis - FishBase (anglès)
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Menni, R. C., R. A. Ringuelet i R. H. Aramburu, 1984. Peces marinos de la Argentina y Uruguay. Editorial Hemisferio Sur S.A. Buenos, Aires, l'Argentina. 359 p. Pàg. 197.
  17. ↑ Barreiros, J. P., L. Machado, M. Hostim-Silva, I. Sazima i P.C. Heemstra, 2004. First record of Polyprion oxygeneios (Perciformes: Polyprionidae) for the south-west Atlantic and a northernmost range extension. J. Fish Biol. 64:1439-1441.
  18. ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  19. ↑ List of Marine Fishes for Brazil - FishBase (anglès)
  20. ↑ Menezes, N. A., P. A. Buckup, J. L. de Figueiredo i R. L. de Moura, (eds.), 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. Museu de Zoologia de Universidade de São Paulo. 1-159.
  21. ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca. Pàg. 39.
  22. ↑ List of Marine Fishes for Uruguay - FishBase (anglès)
  23. ↑ List of Marine Fishes for Falkland Islands (Malvinas) - FishBase (anglès)
  24. ↑ Lloris, D. i J. Rucabado, 1991. Ictiofauna del Canal Beagle (Tierra de Fuego), aspectos ecológicos y análisis biogeográfico. Publ. Espec. Inst. Esp. Oceanogr. 8, Madrid, l'Estat espanyol. 182 p.
  25. ↑ López, H. L., M. L. García i N. A. San Román, 1996. Lista comentada de la ictiofauna del Canal Beagle, Tierra del Fuego, Argentina. CADIC, Centro Austral de Investigaciones Científicas. Contr. Cient. Núm. 23: 1-85.
  26. ↑ Cousseau, B. i R.G. Perrotta, 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  27. ↑ Mianzan, H. W., N. Mari, B. Prenski i F. Sánchez, 1996. Fish predation on neritic ctenophores from the Argentine continental shelf: a neglected food resource?. Fish. Res. 27:69-79. Pàg. 74.
  28. ↑ List of Marine Fishes for Argentina - FishBase (anglès)
  29. ↑ López, H. L., C. C. Morgan i M. J. Montenegro, 2002. Ichthyological ecoregions of Argentina. ProBiota, FCNyM, UNLP. Series Téchnica y Didáctica. Núm. 1: 1-68.
  30. ↑ Mabragaña, E., J. M. Díaz de Astarloa, R. Hanner, J. Zhang i M. González Castro, 2011. DNA barcoding identifies Argentine fishes from marine and brackish waters. PLoS ONE, v. 6 (núm. 12): 1-45 + 1-6.
  31. ↑ 31,0 31,1 FishBase (anglès)
  32. ↑ GBIF (anglès)
  33. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Böhlke, E. B., 1984. Catalog of type specimens in the ichthyological collection of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia. Special Publication, Academy of Natural Sciences of Philadelphia. Núm. 14: i-viii + 1-216.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid). Pàg. 96.
  • Haedrich, R. L., 1967. The stromateoid fishes: systematics and a classification. Bulletin of the Museum of Comparative Zoology, vol. 135 (núm. 2): 31-139.
  • Jenyns, L., 1842. Fish. A: C. Darwin (ed.). The zoology of the voyage of H.M.S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R.N., during the years 1832-1836. Smith, Elder & Co., Londres (en 4 parts): p. 1-32 (gener del 1840); 33-64 (juny del 1840); 65-96 (abril del 1841); 97-172 (abril del 1842). Pàg. 74.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa. Pàg. 243.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Stromateus_brasiliensis&oldid=33861056»