Sulfat de dodecil i sodi
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 288,137125 Da |
Rol | tensioactiu |
Estructura química | |
Fórmula química | C₁₂H₂₅NaO₄S |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Punt de fusió | 206 ℃ |
El sulfat de dodecil i sodi (en anglès: Sodium dodecyl sulfate,SDS o NaDS, sodium laurilsulfate o sodium lauryl sulfate,SLS) és un compost orgànic amb la fórmula CH₃(CH₂)11OSO₃Na. És un surfactant aniònic usat en molts productes de neteja i d'higiene. La seva sal és un organosulfat que conté una cua de 12 carbonis unida a un grup sulfat, que dona un material amb propietats amifíliques requerides en un detergent. Com que deriva de l'oli de coco que és molt barat i d'oli de palma és un component molt comú en molts productes domèstics de la neteja.
El sulfat de sodi coco és en essència el mateix producte, però està fet d'oli de coco menys purificat.[1][2]
Producció
[modifica]El sulfat de dodecil i sodi se sintetitza tractant dodecanol amb triòxid de sofre gas, òleum, o àcid clorosulfúric per a produir sulfat de lauril hidrogen. El dodecanol al seu torn deriva normalment sia de l'oli de coco o d'oli de llavor de palma per hidròlisi, que allibera àcids grassos, seguit d'hidrogenació.[3]
Usos
[modifica]- Com detergent
- Com biocida, microbicida que evita la infecció per diversos virus.[4][5]
- Aplicacions medicinals com laxant i com excipient en algunes aspirines que es dissolen
- Repel·lent de taurons.[6][7]
- Contra la mosca de la fruita i altres insectes que se'n senten atrets i els mata
- Adulteracions del gust, ja que disminueix temporalment la percepció de la dolçor,[8]
Toxicologia
[modifica]El sulfat dedodecil i sodi no és carcinogen.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Sodium Coco-Sulfate». TightlyCurly.com. [Consulta: 26 març 2012].
- ↑ LaFlesh, Teri. Curly Like Me: How to Grow Your Hair Healthy, Long, and Strong. John Wiley & Sons, 2010, p. 189.
- ↑ «European Pharmacopoeia: Sodium laurilsulfate». Arxivat de l'original el 2013-05-24. [Consulta: 11 desembre 2013].
- ↑ Piret J, Désormeaux A, Bergeron MG. «Sodium lauryl sulfate, a microbicide effective against enveloped and nonenveloped viruses.». Curr Drug Targets, 3, 1, 2002, pàg. 17–30. DOI: 10.2174/1389450023348037. PMID: 11899262.
- ↑ Piret J, Lamontagne J, Bestman-Smith J, Roy S, Gourde P, Désormeaux A, Omar RF, Juhász J, Bergeron MG. «In vitro and in vivo evaluations of sodium lauryl sulfate and dextran sulfate as microbicides against herpes simplex and human immunodeficiency viruses.». J Clin Microbiol, 38, 1, 2000, pàg. 110–9. PMC: 86033. PMID: 10618073.
- ↑ Joseph A. Sisneros and Donald R. Nelson «The effectiveness of sodium lauryl sulphate as a shark repellent in a laboratory test situation». Environmental Biology of Fishes, 60, 2001, pàg. 117–130. DOI: 10.1023/A:1007612002903.
- ↑ Larry J. Smith Jr. «Surfactants as chemical shark repellents: past, present, and future». Journal of Fish Biology, 38, 1, 1-1991, pàg. 105–113. DOI: 10.1111/j.1095-8649.1991.tb03096.x [Consulta: 27 agost 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ Adams, Michael J. Characterization and Measurement of Flavor Compounds: Substances That Modify the Perception of Sweetness. ACS Publications, 1985, p.11-25. Abstract online at http://pubs.acs.org/doi/abs/10.1021/bk-1985-0289.ch002
- ↑ CIR publication «Final Report on the Safety Assessment of Sodium Lauryl Sulfate and Ammonium Lauryl Sulfate». International Journal of Toxicology, 2, 7, 1983, pàg. 127–181. DOI: 10.3109/10915818309142005.