Singenita

Singenita
Singenita d'Alemanya
Fórmula química	K₂Ca(SO₄)₂·H₂O
Epònim	relació
Localitat tipus	dipòsit de sal de Kalusa (Kalusz), Óblast d'Ivano-Frankivsk, Ucraïna
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CD.35
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CD.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.15
Dana	29.3.1.1
Heys	25.4.8
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,77Å; b = 7,14Å; c = 6,25Å; β = 104,01°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor, blanc, groc clar
Macles	macles de contacte comunes en {100}
Exfoliació	perfecta en {110} i {100}; distinta en {010}
Fractura	concoidal
Duresa	2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,579 a 2,603 g/cm³ (mesurada); 2,597 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,501 nβ = 1,517 nγ = 1,518
Birefringència	δ = 0,017
Angle 2V	mesurat: 28°, calculat: 28°
Dispersió òptica	relativament forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1872
Símbol	Sgn
Referències

La singenita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del grec συγγευής, relacionat, per la seva semblança química amb la polihalita.

Característiques

La singenita és un sulfat de fórmula química K₂Ca(SO₄)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la singenita pertany a «07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: matteuccita, mirabilita, lecontita, hidroglauberita, eugsterita, görgeyita, koktaïta, guix, bassanita, zircosulfat, schieffelinita, montanita i omongwaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1872 al dipòsit de sal de Kalusa, a l'óblast d'Ivano-Frankivsk, Ucraïna.