Taleggio (formatge)
 | |
| Tipus | formatge de llet de vaca, formatge de pasta tova amb pell rentada i formatge italià  |
|---|---|
| Certificat | DOP 1996 |
| Origen | |
| Regió | Llombardia, Piemont, Veneto |
| País | Itàlia |
| Localització | |
| Característiques | |
| Origen de la llet | Vaca |
| Textura | pasta tova amb pell florida |
| Dimensions | D. 40 cm, a. 10 cm |
| Pes i forma | 1,7-2 kg, quadrat |
| Temps d'envelliment | 25-40 dies |
| Ingredients | llet de vaca |
El taleggio és un formatge de pasta tova amb pell florida que es produeix principalment al voltant de Bèrgam (Itàlia). Des del 1996 està protegit per una DOP. De color rosa-taronja, quadrat, porta el nom de la vall de Taleggio.
Amb més de 10 segles d'història és un dels formatges de pasta tova més antics. Pertany a un grup de productes, generalment quadrats, que a Itàlia en diuen stracchinos, que s'elaboraven només amb llet de les vaques cansades de la tornada de les pastures de muntanya.[1]
Història
[modifica]El taleggio s'esmenta en documents dels segles x i xi, on es prova que llavors ja es comerciava amb ell. No obstant això, el nom no va començar a utilitzar-se fins al segle XX[2] i té relació amb la vall de Taleggio, a Bèrgam, on es produeix. Aquesta regió és famosa pels seus magnífics formatges, com el grana padano i el gorgonzola.
El taleggio es va crear amb la intenció de conservar la llet de la regió, i les coves naturals de Valsassina, a Lecco, Llombardia, constitueixen la càmera de curació perfecta. Les seves profundes esquerdes i fissures aporten aire condicionat natural i suaus brises que estenen la floridura que creix a l'escorça. El taleggio es produeix ara amb llet pasteuritzada i no pasteuritzada en nombroses lleteries petites, però també en grans indústries en les que la recepta s'ha adaptat a la tecnologia moderna, sense perdre la fidelitat als mètodes tradicionals, essencials per conservar el seu caràcter únic.
Característiques
[modifica]La floridura i el llevat de l'escorça acceleren la descomposició del formatge i procuren la seva maduració des de fora cap a l'interior. Desprèn una fragància herbàcia, suau però persistent, de fruites en fermentació, fenc, flors i bròquil. Es pot menjar amb escorça, però és una mica sorrenca, pel que es recomana raspar-la una mica.
Referències
[modifica]- ↑ Sánchez, Amador «Formatges entre amics» (en castellà). La Vanguardia, 12-06-2011.
- ↑ Harbutt, Juliet. World cheese book. Gran Bretanya: Dorling Kindersley Ltd, 2009. ISBN 978-1405336819.
Enllaços externs
[modifica]