Taravaus
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | |||
| Comarca | Alt Empordà | |||
| Municipi | Vilanant | |||
| Població humana | ||||
| Població | 51 (2022) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 80 m | |||
| Codi INE | 17228000700 | |||
| Codi IDESCAT | 1722880007500 | |||
Taravaus és una entitat de població del municipi de Vilanant, a la comarca de l'Alt Empordà.
Està situat al S del terme municipal, al S del riu Manol, i vora el límit dels municipis de Navata i Borrassà. El territori és travessat per la carretera N-260 de Figueres a Olot. El nucli de Taravaus és a uns 6 km a l'oest de Figueres. Inclou els veïnats de Mas Safont i de Corts. L'economia es fonamenta en l'agricultura i la ramaderia.
El 2005 tenia 45 habitants, distribuïts entre el poble, els veïnats esmentats i masies disperses.
Llocs d'interès
[modifica]- Església de Sant Martí de Taravaus, del segle xiii i consagrada el 1321, d'un romànic popular tardà amb modificacions posteriors.
- Ca l'Arrufat, masia senyorial fortificada dels segles xvi-xvii.
- Can Farigola, masia fortificada dels segles xvi-xvii.
- Mas Safont, gran masia del segle xvi.
Història
[modifica]
Taravaus va formar part del comtat de Besalú (fins a 1111), de la sotsvegueria de Besalú (fins a 1716) i del corregiment de Girona (1716-1833). Fins a la fi de l'Antic Règim, va pertànyer al domini reial, i dintre d'aquest a la batllia reial de Figueres (creada el 1290).
Fou un municipi independent fins a 1969, en què fou incorporat al de Navata. Per decisió popular, el 1996 es desvinculà de Navata i s'integrà al municipi de Vilanant, més pròxim i amb el que l'uneixen llaços històrics immemorials. El riu Manol constituïa l'antiga divisòria amb aquest últim municipi.[1][2]
Bibliografia
[modifica]- El meu país: tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, vol. 4, Barcelona, Edicions 62, 2006, s. v. "Vilanant".
- Catalunya Romànica, 27 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, vol. 9, s. v. "Navata".
- Joan Badia i Homs, L'arquitectura medieval de l'Empordà, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputació Provincial de Girona, 1985, vol. II-A, pp. 278-280 i il. a les pp. 283-284.
Referències
[modifica]- ↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
