Navata

Navata
	Bandera Escut d'armes
	Vista de Navata
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 13′ 27″ N, 2° 51′ 41″ E / 42.224037°N,2.861417°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Navata
Població humana
Població	1.465 (2023) (79,19 hab./km²)
Llars	58 (1553)
Gentilici	Navatenc, navatenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	18,5 km²
Banyat per	Àlguema, Fluvià i Manol
Altitud	145 m
Limita amb	Cistella ; Vilademuls ; Cabanelles ; Crespià ; Pontós ; Vilanant ; Ordis ; Lledó
Organització política
• Alcaldessa	Bibiana Vallmajó Cantenys (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17744
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17111
Codi IDESCAT	171117
Lloc web	navata.cat

Navata és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, de la qual pràcticament constitueix el límit occidental. Limita amb la comarca del Pla de l'Estany, entre els rius Manol i Fluvià, a prop de la Garrotxa, formant part del territori anomenat Garrotxa d'Empordà. Hi ha grans camps de cereals, oliveres i pinedes. En els seus terrenys plans es conrea per damunt de tot el blat. Té també ramaderia bovina, porcina i aviram. La muntanya del Mont queda força a prop i s'admira des de tot el terme municipal.

El terme de Navata està format pels darrers contraforts meridionals del massís del Mont, entre els cursos del Manol (al nord) i el Fluvià (al sud). La riera Àlguema, afluent del Manol, atravessa el terme de ponent a llevant.^[1]

S'hi ha construït el camp de golf de Torremirona, amb gran incidència en les activitats econòmiques del poble, que inclou una urbanització i un gimnàs, a part d'un hotel. Ha suposat un creixement del sector de serveis i de la construcció.

Geografia

Llista de topònims de Navata (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El 1846 Navata va incorporar el terme de Canelles, fruit de la política de reducció del número de municipis.^[2] En el cens del 1970 incorpora l'antic municipi de Taravaus (annexat a Navata el 1969, però transferit al municipi de Vilanant el 1996)

Entitat de població	Habitants (2023)
Navata	1.049
Torremirona	380
Canelles	36
Font: Idescat

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
52	48	58	465	752	1.137	1.109	1.022	969	1.047

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.054	922	862	881	701	645	610	659	666	666

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
685	663	708	753	826	980	1.080	1.158	1.254	1.262

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
1.329	1.313	1.427	1.465	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

L'any 1019 la parròquia de Sant Pere de Navata fou donada a la Canònica de la Seu de Girona. El 1089 els senyors de Navata, Adalbert Gausbert i la seva muller Alamburga s'esmenten en l'acta de restauració de la vida monàstica a Santa Maria de Lledó. En el jurament de fidelitat que els nobles del comtat de Besalú reteren al comte Bernat II, en una data posterior al 1070 , s'esmenta en primer lloc Guillermus Bernardi o Adalberti de Navata.

En el conveni de fidelitat de Guillem Hug, fill de Sança, a Bernat II de Besalú, de l'any 1090 , signa Arnal Bernard de Navata. Ha estat assenyalat que aquests documents són els primers en els quals es troba emprat el cognom "de Navata" per part dels senyors del lloc. Entre 1072 i 1093 Bernat Adalbert prestà homenatge al bisbe Berenguer pel castell i per l'església de Navata. Els canonges de Santa Maria de Lladó tingueren propietats a Navata, que quedaren confirmades mitjançant una butlla del papa Calixte II de l'any 1124 . L'any 1190, el rei Alfons donà en feu la vila de Peralada a Bernat de Navata i a la seva muller Ermessenda. Els anys 1226 i 1227 Arnau de Navata, és anomenat senyor de Peralada i consta com a feudatari del vescomte Dalmau de Rocabertí. L'any 1249 Ermessenda, filla d'Arnau de Navata, es casà amb Dalmau de Rocabertí, fill de Jofre. Així fou com la baronia de Navata passà a mans de la família vescomtal. Guerau de Rocabertí, fill d'Ermessenda de Navata i del vescomte Dalmau, heretà el domini de Navata. En morir sense fills, Navata passà al seu germà Jofre IV de Rocabertí i continuà, des de llavors, unida al vescomtat.^[3]

Indrets d'interès

Església parroquial de Sant Pere de Navata

Temple del segle xvii amb pintures murals del segle xviii molt ben conservades.

Església de Sant Pere de Can Miró de Navata

Església romànica, documentada de l'any 1019. Fou l'església del poble fins al segle xviii. Té vestigis de pintures murals a les parets i una portalada esculpida. En procedeix l'estàtua de la Mare de Déu de Navata, conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Està situada als afores del poble, al petit veïnat de Can Miró. A l'abril s'hi acostumava a celebrar un aplec de sardanes.

Castell de Navata

El castell és conegut també com a "Castell dels Moros", ja que al segle VIII hi hagué un probable palau dels moros. Conserva una torre circular, un mur amb espitlleres i restes d'una capella. Al solar de l'actual castell, hi hagué una probable vil·la romana (segle iii). És una fortalesa documentada per primera vegada en el segle xi. Estava situada en el comtat de Besalú, en el terme parroquial de Sant Pere de Navata. En aquest segle es van signar diversos pactes entre els senyors de Navata i el bisbe de Girona en els que els primers es comprometien a defensar la parròquia de Sant Pere i la seva sagrera. L'any 1099 Bernat Adalbert de Navata va donar el castell al comte de Besalú, en canvi de rebre'l després com a feu. Gairebé un segle més tard, en 1190, el rei Alfons I cedí en feu a Bernat de Navata la vila de Peralada. El 1249 Ermessenda de Navata i el Far es va casar amb Dalmau IV de Rocabertí. A partir d'aquest moment les possessions dels Navata passaren a la família dels Rocabertí. En 1272 l'infant Pere, que actuava com a lloctinent de Jaume I, va permutar amb Dalmau de Rocabertí els castells de Navata i de Vilademuls, tot i que aquesta família continuà exercint com a senyors del castell de Navata.

Església de Sant Esteve de Canelles

Romànica. Esmentada al 855 com a possessió del monestir de Santa Maria de la Grassa. Depenia de la parròquia de Romanyà d'Empordà.

Muralla i nucli històric

Petit nucli històric de carrers estrets amb restes de l'antiga fortificació. Al carrer de la muralla, per exemple, les façanes estan construïdes sobre el llenç meridional de l'antic recinte fortificat (segles XV-XVI) perquè, tot i que l'origen del poble és del s. XIII, la majoria de cases del poble són dels segles xvii i XVIII. Algunes cases del centre han estat molt modificades i restaurades, però s'han conservat moltes finestres i portes amb carreus amb dates i inscripcions gravades originals.^[4]

Festes

Festes de Primavera. Inclou la Nit de la Poesia i els Patis de Primavera
Festa Major (pel Carme)
La Pujada a la Mare de Déu del Mont (setembre)
Setmana Cultural (tardor)
Quines
Pessebre Vivent
Festa de Sant Antoni

Associacions i entitats de Navata

Amics de Navata^[5]
AMPA Col·legi Joaquim Vallmajó
AMPA Llar d'infants Belluguets
Futbol: Club Futbol Navata
C.E.N. Club Esportiu Navata
Navent, associació cultural i recreativa del jovent de Navata.
Associació de caça
Associació de Veïns Horts de la Creu
Àugia, associació per a la recuperació de fonts i els seus espais naturals.
Germandat de Donadors de Sang
Companyia Policrac

Navatencs il·lustres

Joaquim Vallmajó (Navata, 1941 – Ruanda, 1994): Missioner. A la fi de 1965 va arribar a Ruanda, i l'any 1994, als 53 anys, va ser arrestat pel Front Patriòtic Ruandès, torturat i assassinat. Va ser una veu de denúncia de l'enfrontament ètnic i el genocidi. L'escola de Navata porta el seu nom.
Remei Martínez-Marí (Barcelona, 1930 – Navata, 2006): Pintora i poeta.
Jordi Roura i Goicoechea (Barcelona, – Navata, 2010): Mestre i escultor. Cofundador de l'escola de disseny ELISAVA.
Anton Casamor (Barcelona, 1907 – Cervià de Ter, 1979): Escultor, pintor i col·leccionista. A Navata, s'hi troba la Fundació Casamor.

Bibliografia

Jaume Marquès i Lluís Constans. Navata. Amics de Navata, 1985. ISBN 84-398-4873-0.
Volum 8. Catalunya poble a poble. Barcelona, Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5796-1.
Enciclopèdia Catalunya romànica
Persones il·lustres de l'Alt Empordà.
Artmedieval: http://www.artmedieval.net/Castell%20Navata.htm

Referències

↑ «Navata». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 29 setembre 2015].
↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
↑ «Història». Arxivat de l'original el 2018-09-04. [Consulta: 29 setembre 2015].
↑ «Nucli històric de Navata». Arxivat de l'original el 2018-09-04. [Consulta: 29 setembre 2015].
↑ Associacions Arxivat 2017-02-15 a Wayback Machine. a l'Ajuntament de Navata

Vegeu també

Saurimonda de Navata

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Navata

[1] «Navata». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 29 setembre 2015].

[2] Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[3] «Història». Arxivat de l'original el 2018-09-04. [Consulta: 29 setembre 2015].

[4] «Nucli històric de Navata». Arxivat de l'original el 2018-09-04. [Consulta: 29 setembre 2015].

[5] Associacions Arxivat 2017-02-15 a Wayback Machine. a l'Ajuntament de Navata

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	WorldCat LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)