Tecla Sala i Miralpeix
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ca) Tecla Sala Miralpeix  26 abril 1886 Roda de Ter (Osona) | ||
| Mort | 2 setembre 1973 (87 anys) Barcelona | ||
| Sepultura | Roda de Ter | ||
| Residència | Barcelona (1931–1936) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | empresària (1916–1973) | ||
| Família | |||
| Fills | Pau Riera i Sala | ||
 | |||
Tecla Sala i Miralpeix (Roda de Ter, 26 d'abril de 1886 - Barcelona, 2 de setembre de 1973) fou una empresària catalana.
Biografia
[modifica]Filla de Josep Sala i Romà i de Dolors Miralpeix i Ballester, quedà òrfena als cinc anys i se'n feren càrrec els seus oncles Pau Sala i Roma i Francesca Miralpeix i Masvidal. A la mort dels seus oncles l'any 1910 heretà la fàbrica de filatura de cotó que posseïen a Roda de Ter, coneguda popularment com “La Blava”.[1] L'any 1906 es casà amb el seu cosí Joan Riera i Sala i el matrimoni va gestionar la fàbrica heretada.[2] L'any 1909, el matrimoni s'instal·là a Barcelona i tingueren cinc fills, un dels quals, Pau Riera i Sala, fou un dels fundadors d'Òmnium Cultural.[3]
L'any 1913 adquiriren un edifici industrial dedicat a fabricar pasta de paper a l'Hospitalet, conegut com el molí d'en Basté, que van convertir en fàbrica de filatures de cotó (vegeu Centre Cultural Metropolità Tecla Sala).
Tecla Sala enviudà el 1926, i l'any 1928, encarregà a l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi el Casal Sant Jordi del carrer de Casp cantonada amb el de Pau Claris (Barcelona), on disposava d'oficines i on va anar a viure.
Va solidaritzar-se amb el Moviment Escolta creat per Josep Maria Batista i Roca i va col·laborar amb mossèn Antoni i Batlle,[1] l'any 1928, sota la dictadura militar de Primo de Rivera.
Durant la Guerra Civil Espanyola s'exilià a França i les seves propietats foren col·lectivitzades i recuperades l'any 1939.
Fou una persona de fortes conviccions religioses i sempre defensà que l'Església havia d'estar al costat del poble i amb el poble. Contribuí generosament a la reconstrucció de temples, a obres de caràcter benèfic i ajudà a moltes activitats culturals.
Creà i mantingué una escola-llar a Roda de Ter i a l'Hospitalet, subvencionà la Creu Roja, col·laborà en la construcció del nou temple parroquial de Santa Eulàlia de Mérida i va fer construir pel seu compte (sobre un solar cedit pel municipi)[3][4] l'escola que porta el seu nom, de la qual feu donació al Bisbat de Barcelona i que es va inaugurar el curs 1957-58.
L'any 1954, l'Ajuntament de l'Hospitalet la nomenà filla adoptiva.[3][5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Tecla Sala i Miralpeix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Albertí, Elisenda. Decidides. Set dones contra corrent. Barcelona: Albertí, 2017, p. 165-177. ISBN 9787246157484.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Marcé i Sanabra, Francesc. Hospitalencs d'ahir. Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cuñtura Popular, 1994, p. 484 a 491. ISBN 84-604-9519-1.
- ↑ «L'Escola Tecla Sala celebra 50 anys de lliçons a L’'». L'H digital, 24-11-2008.
- ↑ Marcé, Matilde «Catalanes que han fet història. Tecla Sala i Miralpeix». Xipreret. Butlletí d'informació de l'Ateneu de Cultura Popular, 327, 7-2009, pàg. 3-4.