Casal Sant Jordi (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'oficines  | |||
| Arquitecte | Francesc Folguera i Grassi | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | racionalisme arquitectònic art déco | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Casp, 24-26 i Pau Claris, 81 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40335 | |||
| Id. Barcelona | 1401 | |||
.jpg)
El Casal Sant Jordi és un edifici d'oficines situat als carrers de Casp, 24-26 i de Pau Claris, 81 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]Va ser promogut pel matrimoni format pels empresaris tèxtils Joan Riera i Tecla Sala, que a principis del segle xx tenien grans fàbriques a L'Hospitalet de Llobregat (vegeu Centre Cultural Metropolità Tecla Sala) i a Roda de Ter (La Blava), en la qual més tard hi treballaria el poeta Miquel Martí i Pol. Un dels seus projectes més ambiciosos va ser el de construir un edifici on poguessin situar les oficines de l'empresa i la residència familiar.[3]
Joan Riera va morir el 1926, però la seva vídua va seguir endavant amb aquest projecte, encarregant-lo a l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi, que també era l'autor del Poble Espanyol de Barcelona.[3] La construcció es va fer entre els anys 1929 i 1931, i passa per ser el primer edifici barceloní inspirat pels corrents racionalistes provinents d'Europa Central, atent a les innovacions avantguardistes manifestades a través d'un aparell decoratiu tendent a l'art Déco. Tanmateix, la decoració escultòrica en façana es presenta com una concessió al darrer noucentisme català.[1]
El 1989 va ser restaurat per l'arquitecte Ignasi Sánchez i Domènech per a allotjar-hi les dependències del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que hi va ser fins al 2020.[4]
Descripció
[modifica]De planta quadrangular aixamfranada, comprèn planta baixa, entresòl, sis pisos, àtic i terrat. L'àtic, que era l'habitatge de la família propietària original, està resolt en dos nivells esglaonats i oberts a una terrassa posterior en la que es localitza un estany amb fons de vidre que serveix, al mateix temps, de claraboia del pati interior de la parcel·la.[1]
La façana estructura les seves obertures en eixos horitzontals de ritme regular. Tanmateix, es distingeixen diferents tipologies de finestra que expressen les diferents funcions de cada una de les plantes: La part destinada a oficines abraça el basament(acabat amb aplacat de pedra a la planta baixa i l'entresòl) i els tres primers pisos, que s'obren a l'exterior per mitjà de tres nivells de finestres rectangulars; la part destinada a habitatges abraça els tres següents pisos que es manifesten a l'exterior per mitjà de finestres menys nombroses; la part destinada a l'habitatge del propietari (l'àtic) es fa evident a través de set finestres tipus Chicago o apaïsades. Algunes d'aquestes finestres aporten una quantitat major de llum en trobar-se incloses en les quatre tribunes angulars que ritmen la façana i la doten de nous angles per donar accés a la llum. El revestiment és de morter verd, que contrasta amb la pedra artificial de colors clars que emmarca cadascuna de les finestres.[1]
L'accés principal consisteix en un gran portal flanquejat de dos portals menors coronats per dues sobreportes en relleu esculpits per Joan Rebull. Aquests tancaments son fets de bronze i vidre i recullen, dins el seu reixat a base de romboides, motius al·legòrics relacionats amb l'agricultura i el comerç. A la porta lateral dreta, la reixa acull un relleu en fosa amb el caduceu d'Hermes, representat en el relleu petri de la sobreporta com un noi jove amb un casc alat. A la porta lateral esquerra, la reixa acull un relleu en fosa amb espigues de blat i una torxa flamejant, atributs de la deessa Demèter, representada al relleu petri de la sobreporta com una noia jove amb un ram a la mà. Damunt d'aquestes portes s'hi conserven els cartells originals de numeració de l'edifici, uns cartells retroil·luminats de bronze i vidre. El portal central mostra una al·legoria de l'oci modern, amb una dona llegint un llibre i un home ajagut en un balustre, envoltats de figueres de moro. El programa iconogràfic de la façana es tanca amb una escultura de Joan Rebull que representa Sant Jordi semi-nu, dempeus i sostenint el seu escut damunt d'una mènsula.[1]
El vestíbul principal és l'espai que millor ha conservat els elements originals de l'edifici, tant pel que fa a la seva estructura com pel que fa als elements mobles que el configuren. En aquest sentit, cal destacar les portes de bronze i vidre esmerilat que segmenten la zona i, sobretot, la barana de l'escala principal, de línies marcadament art Déco.[1]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Sant Jordi de Joan Rebull -
Decoració art Déco del portal
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Casal de Sant Jordi». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Casal de Sant Jordi (actualment Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 «Casal Sant Jordi: el sueño de una rica familia textil y el caballero sin espada (1931)». Vestigios de Barcelona (blog). Alex Brown.
- ↑ «Casal Sant Jordi». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Bibliografia
[modifica]- Mas i Solenich, Josep M. El Casal Sant Jordi. Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 1992. ISBN 84-393-1859-6.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casal Sant Jordi». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casal de Sant Jordi». UPCommons.
