Jo ho veig de la manera següent. La norma d'aplicar l'endotopònim no em convenç perquè és un terme que fa referència més aviat a un poble antic (un poc com els saxons, que tècnicament encara existeixen, els habitants de la saxònia, però en general fa referència a l'antic poble germànic), i el suec modern no era la seva llengua. En la seva llengua, el nòrdic antic, s'anomenen gautar, que supòs que s'adaptaria en català gautes (i és com ho fa el castellà i el portuguès). Però en llatí se solia traduir simplement com a Gothi 'gots'. Trobaria raonable fer servir el llatí d'intermediari per adaptar un terme del nòrdic antic, i de fet és el que fa el francès. En canvi, veuria erroni fer l'adaptació de l'anglès (com fa l'italià), atès que en aquesta llengua ja és un exònim i no hi ha motiu aparent perquè faci d'intermediari, si no fos en un context en què la temàtica fos concretament el poema Beowulf, que no és el cas. Així, si hom no trobàs cap referència en català, el meu criteri seria aquest i seleccionaria Gots d'Escandinàvia.