Hola a tots: Enhorabona per la tasca que duis a terme en aquest viquiprojecte.
Volia saber si hi havia cap acord en quan a l'adaptació dels noms de minerals que provenen d'antropònim o topònims estrangers amb doble ela (ll). Sembla que hi ha dues tendències:
1) Conservar la doble ela seguint estrictament l'acord internacional de no modificar la grafia, defensada al Nomenclàtor de les espècies minerals del Grup Mineralògic Català.
2) Geminar-la per raons fonètiques (la grafia es modifica lleugerament), defensada al Diccionari de geologia de la GEC.
El GMC acceptaria les dues opcions com a sinònims equivalents, però sembla que l'IEC ha seguit el segon camí, per exemple a wil·lemita o wil·liamsita, a més d'incloure tot el Diccionari de geologia, com a Vocabulari de mineralogia, en la seva web. Aquest dos exemples són ara a la seva Neoloteca, són termes normalitzats, i al Diccionari de gemmologia, i no hi ha inclosos sinònims. Sembla que serà la norma a l'hora d'acceptar altres neologismes.
A qui hem de seguir, al GMC o a l'IEC?