He refet l'entrada sobre Bertilo_Wennergren (etiquetada com FVA) i he afegit referències. Sis plau, si pots donar una ullada... Gràcies.
Tema de Usuari Discussió:Paucabot/Flow
Als articles relacionats amb l'esperanto, es fa difícil distingir entre fonts pròpies i fonts fiables, perquè la llengua i les organitzacions són tot un. Seguesc tenint els meus dubtes.
Hola Pau, gràcies per la resposta. Entenc el que dius. De fet és difícil trobar referències en català a Internet sobre Bertilo Wennergren. He trobat algunes fonts en castellà, suec i alemany, però són dubtoses. Miraré de trobar-ne més.
Tot i així, m'atreviria a dir que les referències numerades amb [2], [3], [4] i [6] son referències que citen fonts prou solvents i probablement es podrien considerar fonts independents del subjecte: [2] és un article publicat a la revista digital Libera Folio, internacionalment reconeguda i començada a publicar fa 19 anys; [3] és un article publicat a la revista (digital i en paper) de l'Associació Universal d'Esperanto; [4] és un article publicat a la pàgina web de l'associació francesa de esperanto (organització històrica). És cert, com tu comentaves, que són pàgines d'esperantistes parlant sobre l'esperanto, però es podria fer una comparació amb articles que citen a Omnium Cultural o a la revista Sapiens en determinats temes sobre Catalunya. A més, no tots els esperantistes pensen igual ni tenen una única opinió sobre les coses o, en aquest cas, sobre Bertilo Wennergren.
D'altra banda, si mirem els criteris d'admissibilitat de biografies la persona biografiada és una mena de 'Pompeu Fabra de l'esperanto', així que compliria amb un dels criteris que seria «haver realitzat una contribució especialment rellevant i que forma part de la memòria històrica del seu camp de coneixement específic». Pel que fa als criteris particulars la seva trajectòria està d'acord, com a mínim, amb haver publicat un bon grapat de llibres (més de dos, que és el que es demana), haver rebut premis per la seva obra, i estar citat en obres de referència. Pel que fa al tema musical ha enregistrat més de dos àlbums (Exemples: 1 i 2) i apareix àmpliament ressenyat (com a músic) en les revistes del sector (esperantista, òbviament).
Tot i així, el que comentaves sobre la la confusió entre la llengua i les organitzacions i la dificultat per identificar fonts fiables, podria aplicar-se a la majoria d'articles sobre l'esperanto o sobre esperantistes, la qual cosa representaria una limitació molt important per la VC per recollir el coneixement mundial al voltant de l'esperanto. Potser és podria pensar en incloure a les nostres polítiques sobre admissibilitat alguna opció que tingués en compte l'esperanto com una excepció. No se que pensaries sobre plantejar això...
Bé, gràcies per tot i disculpa el 'rollo'. Aquest cop, el missatge m'ha sortit una mica llarg.
Jo també entenc el que dius, però mantenc els meus dubtes.
No és el mateix el Pompeu Fabra del xinès que el Pompeu Fabra del sesotho. Això és com aquell que comparava el millor jugador de futbol del món amb el millor jugador de softbol: en qüestió de cobertura, no són comparables.
El fet d'haver de repensar els criteris d'admissibilitat per encabir-hi més articles sobre temes esperantistes em sembla tan mala idea com canviar les polítiques per incloure-hi més temes sobre pokémons, col·leccionisme de segells o les empreses del sector carni. Tot això, sense entrar a jutjar en cap cas la importància de cap d'aquests temes: estam parlant només de presència de fonts fiables que en parlin de manera significativa.
D'acord. Ho he intentat :-)