Tema de Viquipèdia:La taverna/Propostes

Bon dia. Arran de la discussió sobre la pertinència d'esborrar o no Francisca Rebassa Truyol ha sorgit el debat sobre com anomenar les persones de l'àmbit catalanoparlant, concretament respecte el prenom. I a proposta de @Paucabot ho porto a la Taverna.

En aquest cas concret, cap de les referències que s'han localitzat l'anomena "Francesca", sinó "Francisca" o "Xisca". La qüestió que s'ha plantejat és el fet que segons l'època els noms catalans no són comuns, com fou el cas durant bona part del segle XX.

En molts casos el criteri general ha estat seguir el que fa la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC). Amb tot la GEC també anomenava Pedro Solbes Mira com "Pere Solbes i Mira", i pràcticament enlloc trobaves referències on s'utilitzés aquest nom. El mateix amb Francisco Camps Ortiz, que la GEC anomena "Francesc Camps i Ortiz". No estic en contra de catalanitzar noms de biografies de personatges històrics, al contrari. Tanmateix, caldria replantejar-se que fer en altres casos que són més dubtosos, i sobretot de personatges no històrics, sinó recents.

Desconec el cas francès o l'italià, però en el cas d'Espanya, i tornant a Francisca Rebassa, que és nascuda el 1982, la normativa del Registre Civil des de 1977 ja emparava el dret dels pares a posar el nom del seu fill en qualsevol de les llengües oficials de l'estat, per tant no veig per quin motiu s'hauria de catalanitzar el seu nom, quan ni tan sols ella mateixa se'l catalanitza al seu perfil de LinkedIn, per exemple.

Un altre cas són les persones que, nascudes abans de 1977, havien de sol·licitar de manera expressa la catalanització del seu nom, que de segur molts no ho van fer i es refereixen (o es van referir) a si mateixos amb els noms en català. En aquests casos sens dubte s'haurien de catalanitzar, però si catalanitzem Francisca Rebassa, que fem? Catalanitzem també, posem per cas, Ignacio Garriga?

Espero no haver divagat massa. Estaria bé debatre-ho, per veure si cal modificar el criteri que se segueix per anomenar persones.

Fent referència a aquest cas, però mirant d'extrapolar-ho considero que cal utilitzar la forma catalana per diferents motius:

1. Verificabilitat.- En les fonts apareix indistintament tant amb la forma catalana (diminutiu balear Xisca equivalent a Cesca o Xesca en altres indrets) [1][2][3][4] com la castellana [5][6], fins i tot dins els mateixos mitjans.
2. Evolució de l'ús.- De fet apareix en la forma castellana en les primeres referències, però posteriorment apareix en una forma catalana (cas p.e. de l'entrevista [1]).
3. Preferència personal o ideològica.- No existeix cap declaració pública de preferència, en un sentit o altre. Extrapolable a altres casos.
4. Context.- Les fonts sempre són o no fiables, admissibles i donen cobertura en el seu context, no qualsevol font és necessàriament en qualsevol context. En aquest cas estem parlant del món de la moda (com podria ser la política, els negocis, etc) on les formes castellanes tenen més pressió o èxit social. En aquest cas, malgrat que s'esperaria que fos la forma castellana, apareix de fet la catalana un cop guanya el concurs balear i es postula per l'espanyol. Igualment el fet que el seu Linkedin utilitzi la forma castellana no és significatiu, és habitual en una xarxa professional que no admet el català (ni pagant en publicitat), i en general és en anglès.
5. Ús i no llei. La realitat de 'què posi en el seu DNI' és del tot irrellevant, abans i després de 1977, s'imposa l'ús de les fonts.
6. Discriminació positiva. Davant de qualsevol dubte o irrellevància de la llengua, cal optar per la forma catalana en ser, justament, la viquipèdia en català. En altres ja utilitzaran la forma castellana davant del dubte.
7. Respecte al creador. L'article es va crear amb la forma catalana, atesos o no els factors anteriors, si no hi ha motius de pes no correspon el canvi de forma lingüística discrecionalment com s'ha fet.
8. Fonts no normatives com la GEC poden tenir una línia editorial X, la que sigui, perquè en ser d'origen privat justament se les valora per ella. Per al cas de la VP cal la verificabilitat i cobertura en fonts com a punt principal de debat, o optar per la discriminació positiva davant la irrellevància. Igualment podem dir amb utilitzar la forma completa del nom o bé diminutius. Però si cal ser precís amb l'ús d'un diminutiu, també caldria ser-ho amb què mai no apareix acompanyat del segon cognom. Per això el normal seria mantenir el que hi havia, Francesca.

A parer meu, totes les situacions o criteris esmentats són fàcilment extrapolables a altres casos i, en general, segurament hi podrem veure la que ha estat la pràctica habitual fins ara a la VP. En qualsevol cas, abans que la forma castellana, caldria optar per la catalana en diminutiu, tot i que no en seria partidari perquè tampoc no estem parlant d'un personatge prou conegut.

Molta gent és coneguda familiarment amb un nom que no és el del Registre. Posem un cas curiós: Pantaleón Granados. Amb aquest nom no el reconeixeria ningú, hom coneix per Enric Granados, compositor i pianista, però oficialment es deia Pantaleón Enrique Granados, i ell signava sempre com a Enrique, mai com a Enric (de vegades com a "P. Enrique" on la "P" vol dir Pantaleón), entre altres coses perquè era de família castellana (pare cubà, mare santanderina), havia nascut a Lleida de casualitat (destí militar de son pare) i vivia a Barcelona també de casualitat (destí militar de son pare). Però la seva pàgina de la Viquipèdia l'anomena Enric, el carrer de Barcelona és Enric Granados i l'auditori de Lleida es diu Enric Granados.

Altres casos ben coneguts en el món de la música catalana:

• Paquita Madriguera (pianista i compositora). En la vida va fer servir Francesca. Tenim una redirecció amb Paquita.
• Frasquita Vidal (violoncel·lista i parella sentimental de Pau Casals). No tenim cap redirecció, ni la seva pàgina diu res de què tothom la conegués com a Frasquita.
• Pepita Sellés (pianista, acordionista, directora de l'OCAB). La seva pàgina la tenim amb Josepa, amb redirecció per Pepita. Mai en la vida li van dir Josepa.
• José Luis Ortega Monasterio (militar i compositor d'havaneres), era José Luis per tothom. En tenim redirecció en castellà.
• Victoria de los Ángeles (soprano). Mai a la seva vida li van dir ni ella es va presentar amb el nom en català. De fet, la Fundació que duu el seu nom és Fundació Victoria de los Ángeles, no pas Fundació Victòria dels Àngels. En tenim redirecció en castellà.
• Frederic Mompou (pianista i compositor). Tothom li deia "Fede" o "Federicu", no pas "Frede" ni "Fredericu". No cal tenir una redirecció amb el nom familiar.

Bé, podria continuar, però no paga la pena afegir més exemples. Per mi, si es crea amb el nom català (o catalanitzat) i a més s'afegeix un text com ara "Josepa Sellés i Castells, coneguda com a Pepita Sellés" llavors anem bé, però creant la redirecció de Pepita Sellés. Acceptant les propostes de Quetz72, jo afegiria:

• Verificabilitat pel que fa als "conegut/da com a". No és suficient el que s'escrivia als diaris dels temps franquistes o similars, on tots els noms eren escrits en castellà per raons polítiques, no cal afegir diminutius familiars.
• Crear redireccions que permetin els enllaços amb noms en castellà a aquestes persones conegudes per un nom diferent de l'oficial.

Hola! La meva intenció no era parlar de personatges històrics, crec que aquí el criteri està molt clar. Jo mateix catalanitzo noms dins i fora de la Viquipèdia quan cal, sempre que no hi hagi res que indiqui el contrari. Per exemple artistes o membres de la noblesa que estan biografiats en obres antigues i apareixen només amb el seu nom en castellà.

El dubte que se'm genera és amb les persones més recents. Deixem estar el tema del registre civil, potser no ha estat un argument encertat. Amb tot, no acabo de veure clar fer una discriminació positiva en persones recents si pràcticament totes les fonts l'anomenen el seu nom en una altra llengua, sigui el castellà, el francès o altres. Per això posava els exemples dels valencians Pedro Solbes i Francisco Camps, i ho comparava amb el criteri que segueix la GEC, que és el que ens basem molt sovint.

Potser realment no hi ha tal debat, però en el cas de la Xisca Rebassa, segueixo pensant que no veig motiu per catalanitzar el seu nom. Primer perquè per molt que Linkedin no tingui versió en català, pots posar-te el nom en l'idioma que vulguis, i aquesta persona no és una figura pública actualment, es dedica a altres activitats i enlloc posa que hagi fet de model, més enllà de ser Miss Illes Balears. A més, en el cas dels noms Francisca i Francisco són noms que tradicionalment s'han pronunciat a la catalana, per tant el tema del diminitiu tampoc em quadra, perquè pot ser-ho de Francisca perfectament.

Però bé, coincideixo amb en Quetz72 que, al final, tot es basa en les fonts, però cal ser molt curós en cada cas. Pel que fa al respecte al creador, sí, però tampoc si amb les fonts a la mà arribo a la conclusió que aquell nom realment no és l'adequat, no el mantindré de manera monolítica. En tot cas, si el canvi després resulta no ser correcte o adequat, els canvis es poden revertir.

El casos que esmentes de Pedro Solbes i Francisco Camps justament són un exemple que es compleixen al seu cas un bon grapat dels 8 punts que he esmentat anteriorment que en justifica la no catalanització. En aquest cas concret se'n compleixen també un bon grapat però en el sentit contrari, la de la catalanització (que tampoc no és tal perquè ja apareix en bona part de les fonts amb un diminutiu català).

Sobre el cas de Xisca Rebassa, si és cert que hi ha fonts en català fan servir Xisca, això hauria de ser un argument per fer servir Xisca, no?

Sí de fet les primeres fonts l'esmentaven con a Francisca, i en la primera entrevista (quan se suposa que et pregunten com prefereixes que se t'esmenti) ja va aparèixer com a Xisca, i a partir de llavors hi ha més fonts amb el diminutiu català que amb nom complet en castellà, fins i tot a El Mundo Baleares (durant l'època dura de l'Eduardo Inda de director). El que ja no sé és quina norma aplica en el cas dels diminutius, en qualsevol cas està clar que o Xisca o Francesca, no pas Francisca, a parer meu. Sigui com sigui, aquest debat en concret a la taverna crec que era per parlar més en general del tema, perquè el cas específic ja es tracta a la proposta d'esborrament.

Sobre diminutius: després d'haver-li estat donant voltes uns quants anys al nom de l'article Quim Monzó ara tenim un bon grapat de Quims i Ximos. Una Xisca no hi desentona pas.

Jo de fet no veig problema en utilitzar un hipocorístic o, fins i tot, un sobrenom o nom artístic, en l'article d'una persona si és el nom amb que és conegut. Casos que conec, per exemple, són els de l'arqueòloga Pepita Padrós o el locutor de ràdio Fernandisco.

En el cas de personatges contemporanis (no històrics), ha de prevaldre l'ús de les fonts fiables, sobretot si són en català. En aquest cas, la biografiada és àmpliament mencionada com a Xisca i Francisca, mai com a Francesca (no he trobat ni una sola font fiable que li digui així, ni tampoc ella mateixa s'identifica així a les xarxes socials com LinkedIn). Per tant, podem optar per Xisca o per Francisca, però triar Francesca em sembla que implicaria un treball original i, a més a més, aniria a contracorrent de la imatge pública que s'ha creat la dita persona. S'ha exemplificat àmpliament en el fil que l'ús de diminutius no és cap mal i que de fet ja ha passat diverses vegades, així que tant Xisca com Francisca valdrien a parer meu.

Quan he dit diminutius, volia dir hipocorístics. Espero que s'hagi entès.