Tema de Viquipèdia:La taverna/Propostes

Bon dia.

El passat febrer, a la discussió de l'article de Pennsilvània es va obrir un debat sobre si calia reanomenar l'article, atès que el Nomenclàtor mundial de l'IEC, l'obra toponímica normativa del català, dona preferència a la forma Pensilvània, amb la doble n etimològica simplificada. En general la tendència dels participants va ser favorable al canvi (tot i que amb matisos) amb l'argument que tant la font normativa com d'altres que tenim de referència (la GEC i la CCMA) s'han avingut al canvi (de fet, la GEC considera «obsoleta» la forma Penssilvània).

D'altra banda, jo avui he notat que hi havia dos altres estats dels Estats Units amb més d'una forma possible:

Primer m'he fixat en Virgínia Occidental (IEC, ésAdir) vs. Virgínia de l'Oest (GEC) i em disculpo, he fet el canvi prioritzant la forma preferent segons el Nomenclàtor (a tall de justificació, m'agradaria aclarir que inicialment no he vist connexió entre l'anterior cas, del qual vaig assabentar-me fa tres mesos, i aquest). Igualment, penso, i ho afegeixo com a primers arguments d'un debat que m'agradaria obrir en aquest espai, que en català hi ha més tendència a l'adjectiu "occidental" que al complement "de l'oest" (v. les denominacions comunes del Vallès Occidental, l'Alemanya Occidental, Austràlia Occidental, Europa Occidental, el Sàhara Occidental, l'Àfrica Occidental i Bengala Occidental), tot i que no gosaria dir que això és una norma aplicable a tots els punts cardinals.

Després he vist que passava una cosa semblant però lleugerament diferent amb el cas New Hampshire (IEC, ésAdir) vs. Nou Hampshire (GEC) i m'he adonat que el tema em sobrepassava i definitivament requeria un consens comunitari, perquè en aquest cas seguir la font normativa implicaria contradir el criteri lingüístic que seguim amb Nova York, Nova Jersey, Nova Orleans, Nova Gal·les del Sud, etc. i implicaria, a més, optar per l'endotopònim enfront de l'exotopònim generat en català (s'hauria de discutir si ha arrelat o no, jo crec que no però és natural considerant que es tracta d'un estat dels Estats Units que no ha tingut tanta repercussió mediàtica ni interacció directa amb els Països Catalans).

El dilema de tot plegat, a parer meu, i obro el debat a la comunitat, és si ens hauríem d'aferrar a la font normativa, el Nomenclàtor, sense qüestionar-ne les decisions, com a font terciària que som (i sabent que històricament hem assumit la responsabilitat de difondre formes noves i formes normatives, seguint els criteris de l'IEC, l'AVL i altres organismes com el TERMCAT), o si hauríem de respectar la tradició catalana, per molt que contravingui la normativa actual, i, en tot cas, quines de les formes abandonades normativament (Pennsilvània, Virgínia de l'Oest i Nou Hampshire) són realment d'ús estable en català i, per tant, preeminents davant les noves proposades (o, directament, els endotopònims/estrangerismes proposats).

A la darrera Viquitrobada ja vaig explicar a alguns altres viquipedistes el que he anat aprenent del modus operandi que van seguir els grups de treball del Nomenclàtor mundial, a força de comentar diversos casos particulars amb l'Oficina d'Onomàstica (alguns dels quals han estat esmenats com a resultat del feedback i les observacions que els he fet arribar).

Hi ha coses que són de mal escriure, i tampoc no vull posar ningú en un compromís, així que no repetiré aquí el que vaig dir oralment a la Viquitrobada. Simplement vull fer constar que alguns dels topònims que proposa el Nomenclàtor ja van suscitar una viva controvèrsia en el si dels grups de treball i es van aprovar per majories ajustadíssimes. I altres coses que, si voleu, ja us explicaré el dia que ens veiem en persona. Crec que tot plegat es pot resumir de la manera següent: «Si t'agraden les salsitxes, no miris com es fan».

Per tot això, soc partidari de tractar el Nomenclàtor mundial com una font important, àdhuc la més important, però no de convertir-lo en una «paraula de Déu» que esclafi de manera inapel·lable totes les altres fonts fiables, consideracions i convencions que puguem tenir.

Penso com en Leptictidium. Si bé és cert que som una font terciària, això no vol dir que haguem d'aferrar-nos cegament al Nomenclàtor. Ens basem en fonts externes, sí, però solen ser diferents les unes de les altres i podem (i hem de!) fer servir el nostre criteri per a destriar-les i assolir consensos sobre quines fer prevaldre en cada cas —i si no assolim el consens, esmentar les diverses opcions/visions possibles.

També crec que el Nomenclàtor mundial és una guia, però no un precepte sagrat. Però ja que parlem de topònims dels Estats Units, proposo que el nostre regal de Nadal a la comunitat viquipedista mundial sigui catalanitzar tots els topònims espanyols d'aquelles terres, igual com certa viquipèdia fa amb tots els nostres topònims, amb l'afegitó estatal quan es podrien confondre amb un dels nostres: Sant Francesc de Califòrnia, els Àngels, Sagrament, Sant Dídac, les Hortes, Sant Antoni de Teules, Teules, el Pas de Teules, Vermell (l'estat i el riu), Sant Lluís Bisbe, el riu Brau, Santa Bàrbara de Califòrnia, Groc... Llàstima que no siguem a dia 28, ja.

Em sembla una magnífica proposta per recuperar les bones tradicions a la portada pel dia 28.

Sense anar tant lluny, podem mirar si aquell dia passa alguna notícia interessant a Torelló d'Ardoç, Centpouets o Dues Germanes.

El cas de Pennsilvània em sembla prou clar que cal seguir un criteri de lògica, estalvi i evitació d'errors ortogràfics, més quan la doble ena no aporta cap valor fonètic ni identificatiu i, de fet, si es manté la doble ena caldria preguntar-se perquè en vam acceptar el canvi d'"y" a "i" (no em serveix que en origen es referís a un que es deia Penn, de fet escrivim Sentmenat i no Sentmennat encara que vingui de Sant Menna). Altres casos crec que són diferents, i estaria d'acord amb les opinions que no hem de considerar cap font toponímica com a intocable. El sentit comú i, sobretot, la cobertura en mitjans (equivalent a nivell d'ús o tradició) ha de contemplar-se també en les discussions. New Hampshire em semblaria correcte en la versió anglesa en lloc d'haver-la canviat a Nou Hampshire, no tant perquè així ho recomanin IEC i ésADir com pel fet de la manca de tradició i ús en català, ergo nivell de cobertura en fonts fiables.

Sentmenat és un endònim que va evolucionar de Sant Menna per la via patrimonial al llarg de segles, mentre que Pen[n]silvània és un exònim modern que no ha passat per aquest procés. Són casos més aviat diferents. A mi, Pen[n]silvània em sembla més aviat comparable a Louisiana, que no anomenem ni Luisiana ni Lluisiana ni res per l'estil. I això que la o tampoc no aporta cap valor fonètic ni identificatiu.

Pel que fa a Nou Hampshire, no és cert que manqui de tradició i ús en català, ni de cobertura en fonts fiables. La GEC l'anomena així des de fa dècades (possiblement des de sempre, no tinc accés a les edicions més antigues), i no és particularment difícil de trobar en hemeroteques de diaris en català.

La primera edició de l'Enciclopèdia Catalana (1977 per aquest volum) diu New Hampshire.

Suposo que aporta poc al debat però m'heu fet picar la curiositat i no m'he pogut estar d'anar-ho a comprovar.

Doncs com a molt tard el 2001 ja havia canviat a «Nou Hampshire».

Louisiana és un altre cas que no entendré mai (i no és exclusiu del català), de fet només les llengües amb tradició colonial per la zona, espanyol i portuguès, han adaptat la grafia a la fonètica, totes les altres no (o millor parlo les que com l'italià, gallec o català conec que 'ou' no equival a 'u'). Luisiana seria en la mateixa línia el més pràctic (no dic correcte, no hi entenc d'evolució d'exònims, etc., només de fer pràctics els topònims a cada llengua, en general adaptant la grafia a la fonètica, per tant Lluisiana no tindria sentit a parer meu i en aquesta mateixa línia). Un tema diferent són els casos en què el topònim en idioma original sigui significament diferent de l'alternativa en català quan inclou un terme comú com New/Nova, com New York/Nova York. Altres casos simplement els escrivim en llengua original perquè els pronunciem igual, com Yorkshire. Sé que no és un tema senzill, però sempre que es pugui simplificar sense una afectació greu, em sembla millor. De fet si s'han comès animalades per fer senzill el llenguatge com l'eliminació dels diacrítics (que encara em desconcerten si no hi són, per tant els segueixo fent servir a títol personal), més justificat estaria fer-ho amb els topònims. Crec.

Doncs sí, Pen[n]silvània i Louisiana són exactament el mateix cas, topònims creats en honor d'una persona, en aquest cas William Penn (d'aquí que trobi més raonable deixar-hi les dues enes) i el rei Lluís XIV de França. Com que hem deixat el nom del rei en francès (i podríem dir que fins i tot en anglès, ja que a més de Lewis també en diuen Louis, dels Lluïsos) i no l'hem catalanitzat en Lluís, que és la tònica habitual per als reis (i no hem fet, per tant, Lluïsiana), no sé per què coi n'hem de dir Pensilvània. Seria com si un carrer dedicat a Santiago Rusiñol el rebategéssim Rossinyol, o la biblioteca de Vic dedicada a la Pilarín Bayés a partir d'ara fos Pilarín Vallès, ja que és l'adaptació d'aquestes formes gràfiques a l'ortografia catalana, que no té mai dues enes abans de essa (ni tampoc la lletra ñ ni la y fora del dígraf ny, ja que hi som posats).

Aquesta teoria del suposat homenatge a algú per imposar grafies a fonemes sempre m'ha fet gràcia: m'imagino la cara de Lluís XIV en saber que d'una terra en honor seu en català sona "L'ou...siana", que és com ho llegeix la majoria que no en sap d'homenatges. Luisiana no és catalanitzar res, simplement adaptar a la fonètica catalana. No entenc ni crec que apliqui al que estem parlant això de traduir noms. "L'ou...siana" en definitiva... Pilarin Bayés o Santiago Rusiñol no cal traduir res perquè són personatges catalans i els noms propis no es canvien. Res a veure amb toponímia. Segons aquest argument tota la gent catalana que s'ha recatalanitzat el cognom (o catalanitzat el nom) estaria fent un sacrilegi? En tot cas són molts els debats que hi ha sovint sobre com escriure un nom propi, si afegir conjunció entre cognoms, etc. En fi, tornant al que estem debatent, no veig com argument superior a retre homenatge una grafia a un fonema.

Com que no t'agrada Pennsilvània perquè estrafem el fonema [n] afegint-hi una ena de més per retre homenatge al personatge de qui agafa el nom, ja em diràs què en fem de les washingtònies. Uaixingtònies, potser? O bé uoixingtònies? (ja que es diuen així en honor a George Washington).

No té res a veure amb que m'agradi, és que no serveix de res excepte per cometre errors. En el cas de les washingtònies és un nom científic d'un tipus de palmera, com les Chrysanthemum frutescens és la margarida de tota la vida blanca, i a les grogues la majoria li seguirem dient també margarides, i cadascuna d'elles seran les blanques, grogues, liles o el que sigui. Però em sembla que tot això ja no té res a veure amb el debat actual, per tant si no et fa res prefereixo deixar de seguir per aquesta línia i aquest debat. Gràcies en tot cas per la teva opinió.

Crec que ens hauríem de centrar en els casos en que les fonts fiables en català adopten criteris divergents, com Pen(n)silvània o Nou/New Hampshire. La Louisiana no sé si entra en aquest cas. De fet, diria que els estats afectats són molt pocs, no?

Hi podem afegir l'Aràbia Saudí/Saudita.

D'acord a privilegiar la tradició com esteu proposant.