La silva, en català, seria una combinació mètrica en què alternarien versos decasíl·labs i hexasíl·labs (10 i 6 síl·labes), segons la mateixa Viquipèdia. En castellà, els versos serien de 11 i 7 síl·labes. L'article de la Viquipèdia en català sobre aquesta combinació parla de la seva forma en castellà, amb un exemple (també en castellà) de Miguel de Unamuno. Llegint l'article, penso que potser la silva és una combinació mètrica típica de la poesia castellana i no s'utilitza en català. Si no fos així, potser caldria revisar l'article, no? Algú amb coneixements de poesia i mètrica catalana podria aclarir-ho? Menciono a @Beusson que és qui va iniciar l'article...
Tema de Viquipèdia:La taverna/Ajuda
Després de 10 anys ni fava d'on ho vaig treure. He afegit la referència a l'enciclopèdia on afirma que són 11 i 7 síl·labes. Si hi ha algú que hi entengui i ho aclareix, perfecte.
Ah, gràcies per respondre. La meva conclusió és que en català no deu ser una combinació habitual. En tot cas,sembla haver una contradicció entre l'article sobre la 'silva' i el que es diu a l'article sobre la 'mètrica catalana' referent a la silva. He estat cercant informació, però no m'he aclarit. No controlo gens el tema, per això he preguntat.
Espero no equivoca-me, fa molts anys que vaig fer això a classe. El recompte de síl·labes en català i castellà és diferent: en català ens aturem a la darrera síl·laba tònica, mentre que en castellà s'arriba fins al final del vers. Així, el vers La Rosa canta salsa té 7 síl·labes en castellà, però 6 en català.
Tot i que encara fa més anys que en Cataleirxs que vaig fer mètrica a classe, confirmo el mateix. En català comptem una síl·laba menys al mateix vers i en conseqüència les definicions de les estrofes també compten una síl·laba menys. Per exemple, un vers alexandrí es diu que té 12 síl·labes (6+6) en català i en francès, però 14 (7+7) en castellà i italià, tot i ser el mateix vers, perquè comptem diferent.
Gràcies a tots. D'acord amb el que dieu, però el que jo plantejava és que, si hi ha poetes catalans que han fet servir la silva, potser l'article sobre aquest tipus de composició a la Viquipèdia catalana hauria d'adaptar-se (o ampliar-se) a la realitat de la poesia catalana. I si no és així, caldria especificar que es tracta d'una combinació pròpia de la poesia castellana. A més, a l'article sobre mètrica es diu que la silva es configura amb versos de 10 i 6 síl·labes, mentre que a l'article sobre silva es menciona que són versos d'11 i 7 síl·labes, sense cap aclariment addicional. Això sembla una contradicció (si més no per als no iniciats com jo) que potser valdria la pena aclarir. Ara bé, reconec que potser és una qüestió menor que se m'ha entortolligat i que potser no té gaire importància. No ho sé...
Silva (poesia) sembla una traducció directa d'eswiki, sense que s'hagi tingut en consideració la diferència en el compteig. El sentit comú em diu que en català ha de ser 10+6, però faríem ben fet de trobar una font fiable en la nostra llengua abans de canviar res. Mentrestant, afegiria una {{CC}} a aquella frase.
Googlejant una mica vaig trobar poc en català però una mica de tot. Algunes definicions segueixen el sentit comú que dius i d'altres segueixen literalment la definició en castellà i per mi que senzillament obliden esmentar que és una estrofa castellana i per tant estan parlant de les síl·labes com les compten en castellà.
De fet, després de buscar una mica, dubto si hi ha hagut mai un poeta rellevant que hagi fet servir la silva en català, de manera que dir quantes síl·labes tindrien els versos d'una silva en català és un exercici teòric i prou.
Potser el que ens fa falta és algú que hi entengui en llengua i literatura més enllà del batxillerat i ens pugui dir si existeixen les silves en català i com són. Ara mateix se m'ocorren @Enric, @Barcelona i @Pilardenou999 (perdoneu l'espam). Si se us ocorre algú més li podem notificar també.
No sé si la silva ha estat gaire tradicional en la poesia en català, tot i que els llatins ja la feien servir: aquí en teniu un exemple. Ara bé, si aquestes silvae i les silvas castellanes són les mateixes, això no us ho sabria dir; a tots els articles de les diferents llengües de la Wikipedia diuen que la silva és una estrofa típicament castellana, però no sé si per desconeixement o perquè els espanyols se saben vendre molt bé, o perquè la llatina i la castellana no tenen gran cosa a veure a part del nom comú. Jo hi entenc més en qüestions de llengua, la literatura se m'escapa una mica, i la poesia encara més.
He fet una consulta via tuiter a LletrA, a veure si hi ha sort.
La silva catalana efectivament és de 10 + 6, i sí, el seu origen és castellà. No vol dir que no s'usi, la conreen Fontanella (vegeu Nise, projecte UDG per a exemples), Verdaguer i altres autors rellevants.
Moltes gràcies, @Barcelona.
Pels curiosos:
| « | [a Pau Claris. IX]
Ànima pura que en regió divina descanses, vencedora de funest occident a eterna aurora; tu, que l’esfera habites cristal·lina, en la immortal morada de la suprema zona, que faustament destina igual a tes virtuts glòria sagrada, digna a tos mèrits ínclita corona; oh, Claris generós, cèlebre, invicte, a qui la pàtria i la suprema esfera en pomposa pietat, en pompa pia, aclama, honra i venera; ou esta humil i rústica Talia que per a tanta glòria, que per a empresa tanta mètrica inspiració desitja quanta, ab cèlebre alabança, consagra a ta memòria lo temps en bronzos, en diamants la història, Espanya en ires i en trofeos França. |
» |
| — Francesc Fontanella | ||
O sigui, hauríem d'aclarir a l'article que el que hi ha ara parla de la mètrica castellana i afegir-hi el que falta sobre la catalana.
Em sembla que ja ho heu anat dient tot. Jo tampoc sóc experta en mètrica. Puc afegir-hi alguna ‘autoritat’ nova: He vist que Bargalló i Valls (al seu Manual de Mètrica i versificació..., 2007) diu que efectivament les silves són combinacions, sense estrofa, de versos hexasíl·labs (!) i decasíl·labs (!), tant de rimes consonants com blancs. Per cert que també diu que és una forma mètrica castellana, que es conreà a partir del Barroc (Quevedo, Góngora, Juana Inés de la Cruz... ) i entrà aleshores a la literatura catalana. Ell n’aporta un exemple de Rubió i Ors. Però no sembla una forma mètrica gaire freqüent en català.
Això de la ‘castellanitat’ de les silves deu respondre al fet que es van conrear àmpliament en la literatura castellana del s. XVII i posterior: les rescatà Bécquer, i després el Modernisme i la generació del 27, i cadascun anà recreant-la al seu gust o al gust de l’època. Però és segur que el terme inicial es deu al poeta llatí que esmenta l’Enric: Estaci (o Papini Estaci, o Publi Papini Estaci), que va escriure les seves Silvae al segle I. Sembla que amb aquest terme (‘silva’: bosc, boscúria, frondositat...) el clàssic volia referir-se a un conjunt de ‘vegetació selvàtica’ en un sentit figurat, a un ‘feix de projectes’ que encara no tenien prou forma definitiva, i així doncs, eren esbossos (aplecs de versos, però no estrofes; de temàtiques diverses i estructura lleugera). El Renaixement en va adoptar el format, que la literatura castellana va fer seu de manera especial i que en temps més pròxims devia resultar grat als poetes moderns, per tal com és un vers amb una certa llibertat de rima, o almenys amb una rima no regular, fonamentat en el ritme, que permet diverses combinacions, que es presta a poemes narratius....
Sobre el recompte de síl·labes, les divergències entre el castellà i el català, i l'embolic en les descripcions que trobem de la ‘silva’, deu ser com dieu... una confusió amb el castellà. El recompte de sí·labes funciona com heu explicat: fins a l’última síl·laba tònica. I, així, un hexasíl·lab és un vers de x nombre de síl·labes, almenys 6 (les ‘síl·labes mètriques’), perquè n’ha de tenir sis fins a l’última síl·laba tònica (després encara pot tenir alguna síl·laba més, àtona, però en tot cas se’n diu hexasíl·lab). Per alguna raó inexplicable, en l’entrada ‘silva’ la GEC diu que són hendecasíl·labs i heptasíl·labs i la rima consonant, cosa que el nostre article reprodueix erròniament.
Moltes gràcies a tots. He mirat d'ampliar l'article i deixar clar què es refereix a la silva en català i què es refereix a la silva en castellà, a partir del que hi havia i del que hem dit aquí. Si voleu comprovar que no hagi escrit cap barbaritat, o millorar qualsevol altra cosa, endavant.
@Pilardenou999 Algunes de les coses que he agafat del que has escrit tu les he referenciat amb el llibre de Bargalló, que no tinc. Espero haver entès bé afirmacions són d'aquest llibre i quines no, però si vols mirar que les referències estiguin ben posades segur que ho encertaràs millor que jo.
Sí, així és... ara ho miro. Merci
Per cert, faltaria que algú vagi a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/silva-3, premi el botó de contactar i expliqui als de l'Enciclopèdia què tenen malament. La meva experiència és que les coses evidents les corregien ràpid.
Ho puc fer jo...
Fet i fet