Maria Teresa Codina i Mir
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 març 1927  (97 anys)Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pedagoga | ||
| Família | |||
| Pare | Joan Codina i Altés | ||
| Premis | |||
Maria Teresa Codina i Mir (Barcelona, 6 de març de 1927) és una mestra i pedagoga, compromesa amb la renovació pedagògica a Catalunya i l'educació de les persones de sectors socials desafavorits.[1]
Vida i trajectòria
[modifica]Filla del metge Joan Codina i Altés (1891-1963)[2] i de Rosa Mir i Casanovas, Maria Teresa Codina obtingué el títol de "maestro de primera enseñanza"[3] (1951) i estudià Filologia Clàssica (1952) a la Universitat de Barcelona; feu una estada a França on es va formar en pedagogia. Va estudiar Pedagogia encara a la Universitat de Barcelona on coincidí amb Marta Mata. Després d'exercir a l'Institut Internat de la Molina, dirigit per Jordi Galí, fill d'Alexandre Galí, va fundar l'escola Talitha ("nena", en arameu), un projecte educatiu innovador, en català i per a nenes (a partir de 1968 seria mixt, tot i que aleshores no estava permès[4]), que va funcionar a l'edifici que actualment és la casa Orlandai entre 1956 i 1974.[5]
M. Teresa Codina va portar a la pràctica el seu credo pedagògic: treball en equip, relació amb pares i alumnes estreta i constant, conreu de la llengua materna, coeducació, relació amb I’entorn, formació integral i un sistema d'economia escolar innovador.
Participà amb Marta Mata i Pere Darder a la fundació de l'Associació de Mestres Rosa Sensat (octubre de 1965). A partir del curs 1974-75 es va incorporar a l'escola del Patronat Nostra Senyora del Port, en un barri obrer de Zona Franca de Barcelona; allí, junt amb Basilio González Muñoz (Arevalillo, Àvila, 1941 - 2017), contribuí en diversos projectes per a oferir oportunitats als infants d'aquesta zona desafavorida, particularment als infants de la comunitat gitana. Allà ensenyà llengües (català, castellà i francès) a la segona etapa d'EGB.
El 1977, M. Teresa Codina fou nomenada Directora de Promoció Educativa de Can Tunis. Des de finals dels anys 70 fins a 1983 dirigí l'escola municipal Avillar Chavorrós ("veniu, mainada", en caló). Encara més endavant participaria en la creació de l'escola Xavó-Xaví ("noi-noia", en caló), una escola-taller de secundària, on treballà fins a la jubilació el 1992. També ocupà diversos càrrecs en l'administració educativa, tant a l'Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat.[6]
Entre les distincions rebudes destaquen el Premi Ramon Llull d'experiències pedagògiques (1979), el Premi Hidalgo de Presència Gitana (1983), el Premi Ramon Fuster a la seva trajectòria professional (1995), el I Premi Catalunya d'Educació (2002), màxima distinció al professorat, i el reconeixement del valor del seu itinerari pedagògic per part de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (2012). El 5 de juny de 2018 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Vic[7][8] i a l'octubre del 2020 li fou atorgada la Medalla d'Or de la Generalitat 2020.[9][10]
L’any 2021, va donar a la Biblioteca de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya la seva biblioteca personal i arxiu documental (actualment, en procés de tractament).[11]
Publicacions
[modifica]- Codina, M. T., Mata, M., Valeri, M. E., Solé Vendrell, C., Valeri, M. Eulàlia. El Llop, el garrí, l’ànec i l’oca. Barcelona: La Galera, 1971. ISBN 8424611063.
- Codina, M. T. Aprendizaje de la lecto-escritura : adaptación de “Letra por Letra” y ejercicios complementarios. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1983.
- Codina, M. T. Con los ojos abiertos : ¿qué cuentan los chavorros? : comunicación y expresión sobre la vida diaria. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1983.
- Codina, M. T. Una escola per a tots i una educació per a cadascú. Manresa: Ajuntament de Manresa, 1993. ISBN 8487202241.
- Codina, M. T. L’Infant i el parvulari. Barcelona: Rosa Sensat, 1998. (Temes d’infància; 19). ISBN 8489149461.
- Codina, M. T. Gitanos en Can Tunis 1977-1983. Crónica de un proceso educativo. Barcelona: Mediterrània, 2000. ISBN 8483341433.
- Codina, M. T. (Coord.) El adolescente marginal: Escuela y trabajo. Barcelona: Rosa Sensat, 2001. ISBN 8489149917.
- Codina, M. T. Educar en temps difícils. Escola Talitha, 1956-1974. Vic: Eumo Editorial, 2007. ISBN 9788497662000.
Referències
[modifica]- ↑ Bisquerra i Alzina, R. Maria Teresa Codina i Mir. Una aproximació biobibliogràfica. Temps d'Educació, (1997). 17, 293-323
- ↑ «Esquela de Juan Codina Altés». La Vanguardia, 18-06-1963, pàg. 25.
- ↑ Que s'obtenia tenint l'examen d'Estat i fent una sèrie d'exàmens posteriors
- ↑ Bisquerra p. 298
- ↑ «Escola Talitha. L'escola que va desafiar el franquisme». La Vanguardia, 15-07-2015. [Consulta: 4 maig 2019].
- ↑ Dades extretes principalment de la publicació amb motiu del doctorat honoris causa (veure bibliografia)
- ↑ «Maria Teresa Codina, Doctora Honoris Causa per la UVic-UCC». Diari de l'educació, 02-06-2018. [Consulta: 31 gener 2023]
- ↑ «Maria Teresa Codina: "Cal que l'escola eduqui des del moment present tot enfocant el futur"». Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 06-06-2018. [Consulta: 31 gener 2023].
- ↑ «Teresa Codina: ‘La clau és pell fina i sentit comú’». Vilaweb, 14-10-2020. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «DECRET 110/2020, de 22 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a la senyora Maria Teresa Codina i Mir.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 22-09-2020. [Consulta: URL actualitzat el 12-02-2022].
- ↑ «Fons Maria Teresa Codina». Biblioteca UVic-UCC. [Consulta: 31 gener 2023].
Bibliografia
[modifica]- Carbonell, F. «Maria Teresa Codina, una mestra coherent i compromesa», Caixa d'eines 07, Llengua. Interculturalitat i cohesió social. La cultura gitana al centre educatiu. Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació, 2008.
- Nadal i Espinasa, Maria; Palomar i Briansó, Anna. Aproximació a la biografia i al pensament educatiu de Maria Teresa Codina. Educant entre la utopia i la realitat, Treball de fi de grau, Universitat de Vic, 2014.
- Nadal i Espinasa, Maria; Palomar i Briansó, Anna. «Maria Teresa Codina i Mir (1927): educació, marginació i igualtat d'oportunitats». Dins Soler, J. (coord.) Vint mestres i pedagogues catalanes del segle XX. Barcelona: Rosa Sensat, 2015, p. 303-317, ISBN 9788494381331.
- BISQUERRA, Rafel. «María Teresa Codina: maestra en las dos orillas». Dins: Cuadernos de Pedagogía, núm. 250, setembre 1995, p. 8-13.
- Acte d'investidura de Doctora Honoris Causa de la senyora Maria Teresa Codina i Mir. Universitat de Vic. Servei de Publicacions de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Vic, juny 2018 [conté elements biogràfics].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Entrevista de Josep Maria Espinàs a M. Teresa Codina, el 21 de març de 1992 (45 minuts), TV3 a la carta.
- Universitat Autònoma de Barcelona. (19 de juliol de 2012). 15 minuts amb... Maria Teresa Codina (21 minuts). Entrevista de Marta Álvarez Raventós gravada a casa de la Maria Teresa Codina.
- Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. (24 d’abril de 2018). Maria Teresa Codina: Una vida a les aules. (13 minuts). Entrevista de les i els alumnes de 1r curs del doble grau en Mestre d'Educació Infantil/Mestre d'Educació Primària de la UVic-UCC a la mestra M. Teresa Codina.
