Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
(S'ha redirigit des de: Medalla d'Or de la Generalitat)
| |||
| Tipus | guardó  | ||
|---|---|---|---|
| Motius del premi | Destacar-se en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya. | ||
| Vigència | 1978 - | ||
| Interval de temps | 1978 - | ||
| Fundador | Josep Tarradellas i Joan | ||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Catalunya | ||
| Conferit per | Generalitat de Catalunya | ||
| Lloc web | presidencia.gencat.cat… | ||
La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica atorgada per la Generalitat de Catalunya amb la qual es distingeix a persones o entitats que hagin destacat per la seva feina en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya. La Medalla d'Or és, juntament amb de la Creu de Sant Jordi i el Premi Internacional Catalunya, una de les màximes distincions concedides pel mèrit civil a Catalunya.
.JPG)
La medalla fou creada el 1978[1] durant el breu període entre la restauració de la Generalitat després del franquisme i l'aprovació de l'Estatut de Sau de 1979. El breu i ambigu redactat de l'època de Tarradellas fou reformulat el 2004 per tal d'aclarir-ne el seu ús.[2]
Atribució
[modifica]La concessió de la Medalla d'Or és endegada a proposta del President de la Generalitat o qualsevol dels membres del govern. La Secretaria General del Departament de la Presidència realitza l'expedient on s'avaluen els mèrits i posteriorment eleva la proposta al govern que és qui pren la decisió final. Aquesta decisió del govern de la Generalitat de Catalunya se sol prendre en la reunió de govern prèvia a l'11 de setembre, amb motiu de la celebració de La Diada, i és lliurada pel President de la Generalitat de Catalunya en un acte solemne.
Des del 2004, aquest guardó no pot ser atorgat a més de dues persones cada any, excepte en el cas tipificat en el Decret 315/2004, tot i que no s'estableix obligació d'atorgar-la anualment. Sense dotació econòmica aquest guardó té un caràcter estrictament honorífic. Les persones distingides amb la Medalla d'Or tenen dret a rebre el tractament d'«Excel·lentíssim/a Senyor/a» en els actes oficials que es realitzen a Catalunya. Aquest dret té caràcter vitalici.
Disseny
[modifica]La Medalla és d'or massís de quaranta-nou mil·límetres de diàmetre i porta un cordó per ser imposada. El pes total és de quaranta-cinc grams. A l'anvers hi figuren en semicercle les lletres "Generalitat de Catalunya" i el símbol de la Generalitat en relleu. Al revers hi figuren dibuixades en semicercle les lletres "Medalla d'Or" i el símbol de la Generalitat. A l'espai inferior de la Medalla s'hi grava el nom i els cognoms de la persona guardonada i el Decret. Va ser dissenyada per l'artista Joaquim Capdevila i Gaya.
La Medalla d'Or és presentada en el seu corresponent estoig juntament amb el botó de solapa que és la rèplica de l'anvers de la Medalla de 17 mil·límetres de diàmetre, també d'or massís.[2]
Llista de guardonats i guardonades
[modifica]Des de la seva creació, la Generalitat de Catalunya ha concedit la medalla un total de 82 cops, a 74 persones i 8 institucions.[3]
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
| Núm. | President | |||
|---|---|---|---|---|
| 1 | Joan Miró i Ferrà | 1978 | Pintura | Josep Tarradellas |
| 2 | Pau Casals i Defilló | 1979 | Música | |
| 3 | Josep Pla i Casadevall | Literatura | ||
| 4 | Salvador Espriu i Castelló | 1980 | Literatura | |
| 5 | Joan Coromines i Vigneaux | Lingüística | ||
| 6 | Jordi Rubió i Balaguer | Literatura, filologia i bibliologia[4] | ||
| 7 | Frederic Mompou i Dencausse | Música | Jordi Pujol | |
| 8 | Joan Rebull Torroja | 1981 | Escultura | |
| 9 | Josep Vicenç Foix i Mas | Literatura | ||
| 10 | Josep Lluís Sert i López | Arquitectura | ||
| 11 | Salvador Dalí i Domènech | Pintura | ||
| 12 | Montserrat Caballé i Folch | 1982 | Música | |
| 13 | Victòria dels Àngels López i Garcia | Música | ||
| 14 | Apel·les Fenosa i Florensa | Escultura | ||
| 15 | Francesc de Borja Moll i Casasnovas | 1983 | Literatura i filologia | |
| 16 | Joan Fuster i Ortells | Literatura | ||
| 17 | Antoni Tàpies i Puig | Pintura | ||
| 18 | Alícia de Larrocha i de la Calle | Música | ||
| 19 | Josep Carreras i Coll | 1984 | Música | |
| 20 | Antoni Clavé i Sanmartí | Pintura | ||
| 21 | Joan Antoni Samaranch i Torelló | 1985 | Esports | |
| 22 | Miquel Batllori i Munné | Religió i Història | ||
| 23 | Frederic Marès i Deulovol | 1986 | Escultura, pedagogia i història | |
| 24 | Raimon Noguera i de Guzman | 1988 | Cultura | |
| 25 | Joan Sardà i Dexeus | Economia | ||
| 26 | Miquel Coll i Alentorn | Política | ||
| 27 | Federico Mayor Zaragoza | Política | ||
| 28 | Ramon Aramon i Serra | 1990 | Literatura i filologia | |
| 29 | Narcís Jubany i Arnau | 1991 | Religió | |
| 30 | Ramon Roca i Puig | 1993 | Religió | |
| 31 | Raimon Pelegero i Sanchis | 1997 | Música | |
| 32 | Jaume Aragall i Garriga | Música | ||
| - | Abadia de Montserrat | Religió | ||
| 33 | Miquel Martí i Pol | 1999 | Literatura | |
| 34 | Xavier Montsalvatge i Bassols | Música | ||
| 35 | Pierre Vilar | 2000 | Història | |
| 36 | Josep Benet i Morell | Advocacia, història, política | ||
| 37 | Joan Triadú i Font | 2001 | Literatura | |
| - | Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | Sanitat | ||
| 38 | Jordi Carbonell i de Ballester | Filologia i política | ||
| 39 | Francesc Candel Tortajada | 2003 | Literatura | |
| 40 | Ramon Margalef i López | Ciència i ecologia | ||
| 41 | Joaquim Molas i Batllori | Literatura | ||
| 42 | Antoni Pladevall i Font | Literatura | ||
| 43 | Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío | Literatura | ||
| 44 | Joan Oró i Florensa | 2004 | Ciència | Pasqual Maragall |
| 45 | Gregorio López-Raimundo | 2005 | Política | |
| 46 | Joan Reventós i Carner | Política | ||
| - | Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona | Economia | ||
| 48 | Antoni Gutiérrez Díaz | 2006 | Política | |
| 49 | Jordi Pujol i Soley | 2007 | Política | José Montilla |
| 50 | Pasqual Maragall i Mira | Política | ||
| 51 | Moisès Broggi i Vallès | 2008 | Medicina | |
| 52 | Montserrat Carulla i Ventura | Arts escèniques | ||
| - | Poble mexicà | 2009 | Acolliment dels exiliats catalans[5] | |
| - | Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya[6] | A la seva professionalitat i servei públic | ||
| 53 | Jordi Solé i Tura[7] | 2010 | Trajectòria cívica i política, a títol pòstum | |
| - | Institut d'Estudis Catalans | Recerca en els àmbits de la cultura catalana al llarg de més d'un segle | ||
| - | Abadia de Poblet | Trajectòria històrica i cultural | ||
| 54 | Heribert Barrera i Costa | 2011 | Política, a títol pòstum | Artur Mas |
| 55 | Josep Maria Ainaud de Lasarte | 2012 | Història de l'art | |
| 56 | Antoni Maria Badia i Margarit | Lingüística[8] | ||
| 57 | Lluís Martínez i Sistach | 2013 | Contribució a la visita de Benet XVI a Barcelona i suport a les persones més desafavorides a través d'entitats com Càritas Diocesana[9] | |
| 58 | Max Cahner i Garcia | Edició, activisme cultural, recerca filològica i activitat política. A títol pòstum[10] | ||
| 59 | Oriol Bohigas i Guardiola | Arquitectura i urbanisme, contribució a la modernitat i la projecció de Barcelona[10] | ||
| 60 | Jordi Savall i Bernadet | 2014 | Destacada trajectòria musical i la seva contribució de primer ordre a la cultura i la civilitat.[11] | |
| 61 | Neus Català i Pallejà | 2015 | En reconeixement de la seva lluita i de la seva trajectòria vital, l'any del seu centenari.[12] | |
| 62 | Josep Maria Espinàs i Massip | Per la seva trajectòria destacada en el camp de la literatura, el periodisme i la cançó, i per ser un referent de les lletres catalanes.[13] | ||
| 63 | Joan Rodés Teixidor | per la seva aportació de més de 40 anys en el món de la medicina i sobretot en la investigació de les malalties de fetge.[13] | ||
| 64 | Muriel Casals i Couturier | 2016 | a títol pòstum, en reconeixement de la seva trajectòria cívica i política al servei de Catalunya.[14] | Carles Puigdemont |
| 65 | Carme Forcadell i Lluís | 2018 | per la seva destacada trajectòria en la defensa dels Drets Humans, el parlamentarisme i les llibertats fonamentals, així com el foment de la llengua i la igualtat efectiva de gènere.[15] | Joaquim Torra |
| 66 | Carles Viver i Pi-Sunyer | per la seva destacada trajectòria en l'àmbit del Dret i la Ciència Política i pel seu compromís amb la democràcia i la llibertat al nostre país.[16] | ||
| - | RCR Arquitectes | per la seva trajectòria en l'àmbit de l'arquitectura, el paisatge i l'art. I també per la projecció internacional obtinguda a través d'una obra que dona a conèixer el nostre país amb prestigi i gran interès cultural.[17] | ||
| 67 | Anna Cabré i Pla | 2019 | una de les persones referents en el sector de la demografia i la geografia.[18] | |
| 68 | Josep Vallverdú i Aixelà | per la seva destacada trajectòria com a narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista, especialment en el món de la literatura infantil.[19] | ||
| 69 | Lluís Llach | 2020 | per les seva destacada trajectòria com a cantautor, escriptor i polític, i pel seu compromís amb el país.[20] | |
| 70 | Teresa Codina | per les seva destacada trajectòria com a mestra i pedagoga.[20] | ||
| 71 | Arcadi Oliveres | 2021 | per la seva trajectòria cívica i acadèmica[21] | Pere Aragonès |
| 72 | Josefina Castellví | per ser un referent internacional en la investigació científica[21] | ||
| 73 | Roser Capdevila | 2022 | Per honorar la trajectòria de la il·lustradora catalana, coneguda internacionalment pels personatges de Les Tres Bessones.[22] | |
| 74 | Antoni Vila Casas | Pel seu compromís amb el país i la seva capacitat catalitzadora de la riquesa artística de Catalunya.[22] |
Referències
[modifica]- ↑ Decret de creació (DOGC 4, de 15.06.1978) Arxivat 2012-04-12 a Wayback Machine. (Text pla aquí[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 DECRET 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya Arxivat 2011-10-15 a Wayback Machine., Departament de Relacions Institucionals i Participació, DOGC núm. 4165 - 01/07/2004
- ↑ 3,0 3,1 «Medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya | Dades obertes de Catalunya». Arxivat de l'original el 2024-01-18. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ «Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ DECRET 133/2009, d'1 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al poble de Mèxic Arxivat 2009-09-09 a Wayback Machine.. DOGC núm. 5457 - 03/09/2009
- ↑ DECRET 132/2009, d'1 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya Arxivat 2009-09-09 a Wayback Machine.. DOGC núm. 5457 - 03/09/2009
- ↑ DECRET 188/2009, de 9 de desembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura Arxivat 2009-12-21 a Wayback Machine.. DOGC núm. 5524 - 11/12/2009
- ↑ «El Govern concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Josep Maria Ainaud de Lasarte i a Antoni Maria Badia i Margarit». Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 6 març 2012].
- ↑ El Govern també ha aprovat concedir la Medalla d'Or de la Generalitat al cardenal Lluís Martínez Sistach per la seva contribució a la visita del Papa Benet XVI a Barcelona i pel suport a les persones més desafavorides a través d'entitats com Càritas[Enllaç no actiu]
- ↑ 10,0 10,1 «El Govern atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Max Cahner i a Oriol Bohigas». Arxivat de l'original el 2013-10-16. [Consulta: 16 octubre 2013].
- ↑ «Jordi Savall, Medalla d'Or de la Generalitat». ara.cat. Arxivat de l'original el 11 d’octubre 2014. [Consulta: 8 octubre 2014].
- ↑ «Neus Català i Pallejà». Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 3 març 2015].
- ↑ 13,0 13,1 ACN «Neus Català, Josep Maria Espinàs i Joan Rodés, medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya». Acn.cat, 03-03-2015 [Consulta: 3 març 2015]. Arxivat 2 April 2015[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 3 març 2015].
- ↑ García, Luis B. «El Govern concede la Medalla d'Or de la Generalitat a Muriel Casals». La Vanguardia, 16-02-2016 [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ «Forcadell reivindica la llibertat, el feminisme i els drets humans en una carta en rebre la Medalla d'Or de la Generalitat». VilaWeb, 10-01-2019. Arxivat de l'original el 10 de gener 2019 [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ Rodríguez, Nerea «El Govern atorga la Medalla d'Or de la Generalitat a Forcadell i Viver i Pi-Sunyer». El Món, 04-12-2018. Arxivat de l'original el 11 de gener 2019 [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ «RCR Arquitectes rebrà la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, la màxima distinció honorífica del Govern». Garrotxa Digital, 05-12-2018. Arxivat de l'original el 11 de gener 2019 [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ «Anna M. Cabré y Josep Vallverdú, medallas de Oro de la Generalitat» (en castellà), 26-11-2019. Arxivat de l'original el 2021-06-18. [Consulta: 30 novembre 2019].
- ↑ Redacció. «Josep Vallverdú rep la Medalla d'Or de la Generalitat», 26-11-2019. Arxivat de l'original el 2021-07-27. [Consulta: 30 novembre 2019].
- ↑ 20,0 20,1 «El Govern atorga la Medalla d’Or de la Generalitat a Lluís Llach i a Maria Teresa Codina». La República, 22-09-2020 [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ 21,0 21,1 «La Generalitat atorga la Medalla d'Or a Josefina Castellví i a Arcadi Oliveres». 324, 31-08-2021 [Consulta: 31 agost 2021]. Arxivat 31 August 2021[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ 22,0 22,1 «El Govern atorga la medalla d'Or de la Generalitat a Roser Capdevila i a Antoni Vila Casas» (en anglès). Arxivat de l'original el 2022-07-28. [Consulta: 6 setembre 2022].
