Teresa de Borbó-Dues Sicílies
_by_Z%C3%A9phyrin_Ferrez_1943.svg)
Teresa de Borbó-Dues Sicílies, emperadriu del Brasil (Nàpols, 14 de març de 1822 - Porto, 28 de desembre de 1889). Princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que a través del seu matrimoni amb l'emperador Pere II del Brasil esdevingué emperadriu del Brasil.[1]
Nascuda a la ciutat de Nàpols, capital del Regne de les Dues Sicílies, el dia 14 de març de 1822, essent filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. Neta per via paterna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria. Ho era per via materna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma.[2]
Es casà el 30 de maig de 1843 a Nàpols i posteriorment el dia 4 de setembre de 1843 a Rio de Janeiro amb l'emperador Pere II del Brasil, fill del rei Pere IV de Portugal i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria. La parella s'establí a la capital brasilera, Rio de Janeiro, i tingueren quatre fills:[3]
- SAI el príncep Alfons del Brasil, nat a Rio de Janeiro el 1845 i mort el 1847 a la mateixa ciutat.
- SAI la princesa Isabel del Brasil, nada a Rio de Janeiro el 1846 i morta al Castell d'Eu el 1922. Es casà amb el príncep Gastó d'Orleans el 1864 a Rio de Janeiro.
- SAI la princesa Leopoldina del Brasil, nada a Rio de Janeiro el 1847 i morta a Viena el 1871. Es casà amb el príncep August de Saxònia-Coburg Gotha.
- SAI el príncep Pere del Brasil, nat a Rio de Janeiro el 1848 i mort a Santa Cruz el 1850.
La princesa Teresa es convertí en emperadriu del Brasil des del mateix dia del seu casament i fins a l'abdicació del seu marit el dia 15 de novembre de 1889, quan un cop d'estat va implantar la República.[4]
Amb la caiguda de l'Imperi al Brasil, la Família imperial s'embarcà al port de Rio de Janeiro amb destinació Lisboa. La princesa napolitana caigué greument malalta durant la llarga travessia i morí el dia 28 de desembre de 1889 a la ciutat portuguesa de Porto.[5]
La reina Victòria I del Regne Unit comentà de la parella imperial: "Ell és molt alt, comprensiu, un home atractiu però gris per tenir tan sols 44 anys. L'emperadriu... complaent, tan simple i submisa".[6] Al Brasil va ser considerada com una monarca discreta, bondadosa i caritativa, allunyada dels afers polítics i va rebre l'apel·latiu de Mare dels brasilers.[7]
Referències
[modifica]
- ↑ Avella, Aniello Angelo. Teresa Cristina de Bourbon : uma imperatriz napolitana nos trópicos, 1843-1889, 2014. ISBN 978-85-7511-329-5.
- ↑ Barman, Roderick J. Princesa Isabel do Brasil : gênero e poder no século XIX. São Paulo, SP: Editora UNESP, 2005. ISBN 85-7139-598-5.
- ↑ de Sousa Camargo, Lucas. Teresa Cristina: A Imperatriz, a mulher e as sombras do II Império Brasileiro (tesi). Universidade Federal de Uberlândia, 2017-07-21.
- ↑ Barman, Roderick J. Princess Isabel of Brazil : gender and power in the nineteenth century. Wilmington, Del.: SR Books, 2002. ISBN 978-1-4617-1498-9.
- ↑ Zerbini, Eugenia. «A imperatriz invisível», 12-09-2007. Arxivat de l'original el 15/03/2015. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ Baird, Julia. Victoria The Queen : an Intimate Biography of the Woman Who Ruled an Empire, 2016. ISBN 978-1-4000-6988-0.
- ↑ Behar, Eli. Vultos do Brasil : biografias, história e geografia : com 145 ilustrações. São Paulo: Hemus, p. 51. ISBN 85-289-0006-1.