Teresa Ribera Rodríguez
.jpg)
.svg){kind=small}
Teresa Ribera Rodríguez (Madrid, 19 de maig de 1969) és una jurista, professora universitària i política espanyola, actual ministra per a la Transició Ecològica del Govern d'Espanya.
Des de juny de 2014 és directora de l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals amb seu a París. Entre 2008 i 2011 va assumir la Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic al govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Biografia
[modifica]Llicenciada en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i diplomada en Dret Constitucional i Ciència Política pel Centre d'Estudis Constitucionals. Pertany al Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat del que és funcionària excedent des de 2012 i ha estat professora associada del Departament de Dret Públic i Filosofia de Dret a la Universitat Autònoma de Madrid.[1]
Ha exercit diversos càrrecs tècnics en l'administració pública, com el lloc de cap de servei de Coordinació Normativa del Ministeri de Foment i el de consellera tècnica en el Gabinet del Sotssecretari de Medi ambient i el de cap d'àrea de Compliment i Desenvolupament. Entre 2004 i 2008 va ser directora general de l'Oficina de Canvi Climàtic i entre 2008 i 2011 va assumir la Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic (en el Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient) durant el govern del president José Luis Rodríguez Zapatero.[2]
Ribera és també membre de diferents consells assessoris entre els quals destaquen el consell de Lideratge Global de la United Nations Sustainable Development Solutions Network (UNSDSN), el consell assessor global en canvi climàtic del Fòrum Econòmic Mundial, i el de la iniciativa Momentum For Change de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC); pertany al consell internacional del BC3, al consell assessor de l'Institut pour la Recherche du Développement (IRD) i als patronats de Fundipax i la Fundació Alternatives.
Al setembre de 2013 va començar a col·laborar amb l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI), que te la seva seu a París, i al juny de 2014 va assumir la seva direcció.[3] L'organització està dedicada a l'anàlisi de qüestions estratègiques relacionades amb el desenvolupament sostenible, canvi climàtic, protecció de la biodiversitat, seguretat alimentària i gestió del procés d'urbanització.[4]
Al maig de 2014 la fiscalia va denunciar el projecte Castor per prevaricació ambiental i una de les acusacions va ser dirigida contra Teresa Ribera atès que el 2009, moment de ser aprovat el projecte pel Govern, ocupava la secretaria general de Canvi Climàtic, sent ella qui va signar la Declaració d'Impacte Ambiental per la qual es va autoritzar el projecte.[5][6] El 2015 van ser imputades 18 persones tècniques entre les quals no hi havia cap càrrec polític i sí hi apareixien els tècnics de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) i responsables de la Direcció general de Qualitat i Avaluació Ambiental. La exsecretaria d'Estat Teresa Ribera no va ser citada.[7]
El 2015 es va incorporar a l'equip d'experts de Pedro Sánchez per elaborar el programa electoral del PSOE.[8]
Ministra d'Educació
[modifica]El juny de 2018 es va anunciar que seria la ministra de Transició Energètica i Medi ambient del govern de Pedro Sánchez.[9][10] Va repetir al càrrec al govern format després de les eleccions generals de 2023.[11] L'abril de 2024 el PSOE la va proposar com a candidata a les eleccions europees,[12] en les què el partit va aconseguir 20 escons, un menys que en 2019.[13]
Vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de de la Competència
[modifica]El Parlament Europeu va aprovar el 27 de novembre de 2024 la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen per 370 vots a favor, 282 en contra i 36 abstencions, amb un nou gabinet més dretà que l'anterior donat de l'increment de governs conservadors i l'ascens dels partits ultraconservadors en les eleccions al Parlament Europeu de 2024.[14] Ribera es va convertir en Vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de de la Competència,[15] i el seu càrrec al ministeri d'Educació del govern espanyol el va ocupar Sara Aagesen Muñoz.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «CV de Teresa Ribera Rodríguez». MARM. [Consulta: 4 juny 2018].
- ↑ «RD de nombramiento como secretaria de Estado a Teresa Ribera Rodríguez». BOE. [Consulta: 4 juny 2018].
- ↑ «Teresa Ribera | IDDRI» (en anglès). [Consulta: 4 juny 2018].
- ↑ «Instituto de Desarrollo Sostenible y Relaciones Internacionales | EU-LAC Foundation» (en castellà). [Consulta: 4 juny 2018].
- ↑ «La fiscalía denunciará el proyecto Castor por prevaricación ambiental». El País. [Consulta: 4 juny 2018].
- ↑ «La “chica con glamour” de ZP, investigada por prevaricación en la Plataforma Castor». Voz Pópuli. Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 4 juny 2018].
- ↑ «Efecto Castor: los técnicos apenas firman ya declaraciones de impacto ambiental. Noticias de Empresas» (en es). [Consulta: 4 juny 2018].
- ↑ «Pedro Sánchez también ficha a Victoria Camps y Teresa Ribera» (en es-es). , 24-06-2015 [Consulta: 4 juny 2018].
- ↑ «Teresa Ribera acepta ser ministra de Transición Energética y Medio Ambiente» (en es-es). , 04-06-2018 [Consulta: 4 juny 2018].
- ↑ Press, Europa. «Pedro Sánchez contempla un gran Ministerio de Medio Ambiente, Energía y Cambio Climático», 04-06-2018. [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ 324cat. «Hereu, Urtasun, 4 vicepresidentes i un superministre, en el nou govern de Sánchez», 19-11-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ «Teresa Ribera será la candidata del PSOE a las elecciones europeas» (en castellà), 24-04-2024. [Consulta: 24 abril 2024].
- ↑ «Elecciones Europeas 2024 España» (en castellà). El Pais. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ Solé Sans, Anna. «Llum verda a la Comissió Europea presidida per Von der Leyen i Teresa Ribera a la vicepresidència». El Nacional, 28-11-2024. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ Guadilla Angrill, Marc. «L'Eurocambra avala la nova Comissió Europea malgrat el rebuig del PP espanyol a Teresa Ribera». 324, 27-11-2024. [Consulta: 29 novembre 2024].
- ↑ «Sara Aagesen substituirà Teresa Ribera al govern espanyol». VilaWeb, 22-11-2024. [Consulta: 23 novembre 2024].
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidenta del Govern | ||
| Ministres | Josep Borrell (Exteriors) • José Luis Ábalos (Foment) • Teresa Ribera (Transició ecològica) • Meritxell Batet (Política Territorial i Funció pública) • Nadia Calviño (Economia i Empresa) • Mª Jesús Montero (Hisenda) • Carmen Montón/Luisa Carcedo (Sanitat, Consum i Benestar Social) • Dolores Delgado (Justícia) • Carmen Calvo Poyato (Igualtat) • Margarita Robles (Defensa) • Fernando Grande-Marlaska (Interior) • Pedro Duque (Ciència, Innovació i Universitats) • Isabel Celaá Diéguez (Educació) • Magdalena Valerio (Treball, Migracions i Seguretat Social) • Luis Planas (Agricultura, Pesca i Alimentació) • Reyes Maroto Illera (Indústria, Comerç i Turisme) • Màxim Huerta/José Guirao Cabrera (Cultura i esport) | |
| Portaveu | ||
Govern anterior II Govern Rajoy · Govern següent en el càrrec | ||
- Persones vives
- Ministres madrilenys del Govern d'Espanya
- Professors de la Universitat Autònoma de Madrid
- Ministres del Govern de Pedro Sánchez
- Diputats al Congrés dels Diputats (XIII Legislatura)
- Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid
- Diputats madrilenys al Congrés dels Diputats
- Ministeri de Transició Ecològica
- Diputats al Congrés dels Diputats (XV Legislatura)
- Naixements del 1969