Fernando Arribas Campa

Fernando Arribas Campa

Biografia
Naixement	1940 Madrid
Mort	26 gener 2021 (80/81 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	Director de fotografia
Obra
Obres destacables (1987) Divinas palabras
Família
Parella	Concha Velasco
Fills	valor desconegut, infant biològic
Premis
Goya a la millor fotografia (1987)

Fernando Arribas Campa (Madrid, 1940 - Madrid, 26 de gener de 2021) és un director de fotografia espanyol. El 1959 va ingressar a l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques (ara Escola Oficial de Cinema), on el 1963 es va diplomar en càmera i fotografia com a deixeble de José F. Aguayo i Juan Julio Baena, alhora que influït per l'estil renovador de Luis Cuadrado Encinar i Luis Enrique Torán Peláez. Després va treballar com a reporter gràfic a Triunfo, Nuestro cine i Primer acto i com a professor auxiliar a l'Escola Oficial de Cinema.

Expert en trucatges i efectes òptics especials, va començar el 1963 fent alguns curtmetratges i el 1964 fou segon operador a la pel·lícula Per un grapat de dòlars, tasca que continuà a Oscuros sueños de agosto (1966) i La residencia (1969). El 1969 va debutar com a director de fotografia a Las crueles. Després fou director de fotografia a la televisió i el teatre, col·laborant a les sèries La señora García se confiesa (1976) d'Adolfo Marsillach, Los desastres de la guerra (1982) i La forja de un rebelde (1989). El 1997 fou nomenat president de l'Associació Espanyola d'Autors de Fotografia Cinematogràfica

Obres

Llibres

• Fotografía y Cinematografía Tridimensional

Filmografia (parcial) com a director de fotografia

• 1969: Las crueles.
• 1970: Chicas de club.
• 1973: El love feroz o Cuando los hijos juegan al amor; .
• 1974: Tormento
• 1975: Pim, pam, pum... ¡fuego!
• 1976: La trastienda
• 1976: Les llargues vacances del 36
• 1976: La Corea
• 1978: Un hombre llamado Flor de Otoño
• 1979: La insólita y gloriosa hazaña del cipote de Archidona
• 1983: Truhanes
• 1984: Últimas tardes con Teresa
• 1985: Marbella, un golpe de cinco estrellas.
• 1987: La casa de Bernarda Alba.
• 1987: Divinas palabras
• 1988: Matar al Nani
• 1989: El vuelo de la paloma.
• 1990: Las edades de Lulú
• 1991: Salsa rosa
• 1991: La noche más larga
• 1993: Tirano Banderas
• 1994: El palomo cojo
• 1995: Hermana, ¡Pero qué has hecho?
• 1996: ¿De qué se ríen las mujeres?
• 1997: Memorias del ángel caído
• 2002: El florido pensil
• 2004: Franky Banderas

Premis

Ha obtingut el Goya a la millor fotografia de 1987 per Divinas palabras. També va obtenir el Prisma de l'AEC per Tirano Banderas (1994) i el Bronze de l'AEC per El palomo cojo.