Tirso Rodrigáñez y Sagasta
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Tirso Rodrigáñez y Sagasta  24 gener 1853 Logronyo (La Rioja) | ||
| Mort | 2 agost 1935 (82 anys) Madrid | ||
 Ministre d'Hisenda | |||
| 17 de maig de 1902 – 15 de novembre de 1902 | |||
| 3 d'abril de 1911 – 12 de març de 1912 | |||
| Governador del Banc d'Espanya | |||
| febrer de 1910 – abril de 1911 | |||
| novembre de 1917 – abril de 1919 | |||
| gener de 1923 – setembre de 1923 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat Central | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | Advocat i periodista | ||
| Partit | Partit Liberal | ||
| Família | |||
| Cònjuge | María Sánchez-Guerra Martínez | ||
.jpg)
Tirso Timoteo Rodrigáñez y Mateo Sagasta (Logronyo, 24 de gener de 1853 - Madrid, 2 d'agost de 1935). Advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre d'Hisenda durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i durant el regnat d'Alfons XIII.
Biografia
[modifica]Nebot del president del Govern i fundador del partit Liberal, Práxedes Mateo Sagasta. Després d'estudiar Dret en la Universitat Central de Madrid inicia la seva carrera professional d'advocat al mateix temps que desenvolupa la seva activitat periodística en el periòdic liberal "La Iberia" del que serà director entre 1876 i 1883. En 1883 es casà amb María Sánchez-Guerra Martínez, filla de José Sánchez Guerra y Martínez.[1]
Membre del Partit Fusionista serà elegit diputat al Congrés per Logronyo a les eleccions generals espanyoles de 1881.[2] Després de no obtenir acta de diputat en les següents eleccions, tornarà a resultar escollit pel districte d'Arnedo en les successives eleccions celebrades entre 1886 i 1903, per finalment ser triat senador vitalici en 1905.[3]
Va ser ministre d'Hisenda entre el 19 de març i el 15 de novembre de 1902 als governs que, presidits per Sagasta, tancarien l'etapa de la Regència de Maria Cristina i van iniciar la del regnat d'Alfons XIII. Posteriorment tornaria a ocupar aquesta cartera ministerial entre el 3 d'abril de 1911 i el 12 de març de 1912 en el gabinet que presidiria José Canalejas y Méndez.[4]
Va ser així mateix subsecretari d'Ultramar i de governació, i també governador del Banc d'Espanya tres cops, entre 1910 i 1911, entre 1917 i 1919 i, finalment en 1923.
Referències
[modifica]
- ↑ Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía. Anales De La Real Academia Matritense De Heráldica y Genealogía IX (2005-2006), 2005-2006, p. 267-268.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Tirso Rodrigáñez, a xtec.es
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ángel Urzáiz y Cuesta Eduardo Cobián y Roffignac |
Ministre d'Hisenda_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} (maig-novembre) 1902 1911-1912 |
Succeït per: Manuel Eguilior y Llaguno Juan Navarro Reverter |
| Precedit per: Lorenzo Domínguez Pascual Fernando Merino Villarino Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor |
Governador del Banc d'Espanya 1910-1911 1917-1919 (gener-setembre) 1923 |
Succeït per: Eduardo Cobián y Roffignac Manuel Allendesalazar Muñoz Carlos Vergara Caillaux |
.jpg)
 Els tres governs de José Canalejas y Méndez (Liberal) (9 de febrer de 1910 – 12 de novembre de 1912) | ||
|---|---|---|
| President de Govern |  | |
| Ministre de la Governació | ||
| Ministre d'Estat | ||
| Ministre de Gràcia i Justícia | ||
| Ministre d'Hisenda | ||
| Ministre de Foment | ||
| Ministre de Guerra | ||
| Ministre de Marina | ||
| Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts | ||
(← III MORET) Govern anterior •••• Govern següent (← I ROMANONES) | ||