Titane (pel·lícula)

Titane
	;
Fitxa
Direcció	Julia Ducournau
Protagonistes	Agathe Rousselle; Vincent Lindon; Nathalie Boyer; Myriem Akheddiou; Garance Marillier; Dominique Frot
Producció	Jean-Christophe Reymond
Guió	Julia Ducournau
Música	Jim Williams
Fotografia	Ruben Impens
Muntatge	Jean-Christophe Bouzy
Maquillatge	Flore Masson, Olivier Afonso i Antoine Mancini
Productora	Kazak Productions
Distribuïdor	Diaphana Distribution i Mozinet
Dades i xifres
País d'origen	França i Bèlgica
Estrena	14 juliol 2021
Durada	108 min
Idioma original	francès
Color	en color
Format	2,39:1
Descripció
Gènere	drama, cinema de terror de cossos i cinema psicològic
Qualificació MPAA	R
Tema	vinculació humana, corporealitat, relació humà-màquina, identitat de gènere i rol de gènere
Lloc de la narració	França
Època d'ambientació	dècada del 2010
Premis i nominacions
Nominacions	Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (2021); Premi del Cinema Europeu a la millor direcció (2021); Premis del Cinema Europeu a la millor actriu (2021); Premis del Cinema Europeu al millor actor (2021); Gaudí a la millor pel·lícula europea (2022); candidata internacional als Premis Oscar (2022) ;
Premis	Palma d'Or (2019); Premis del Cinema Europeu al millor maquillatge i perruqueria (2021) ;

Titane és una pel·lícula escrita i dirigida per Julia Ducournau, estrenada el 2021.^[1] Va guanyar la Palma d'Or al 74è Festival Internacional de Cinema de Canes.^[2]^[3]

El film navega entre diversos gèneres cinematogràfics com la ciència-ficció, el drama psicològic o el gore, i conté nombroses referències al cinema de culte, entre les quals destaca Crash, de David Cronenberg, sobre el fetitxisme automobilístic.^[4]

Julia Ducorneau s'inspirà en els relats mitològics de Gaia i Urà, que van engendrar els titans,^[5] per a escenificar un personatge amb una feminitat estereotipada i sexualitzada, per a deconstruir-lo: «descobrirem que la feminitat d'aquest personatge té uns contorns increïblement borrosos, més flexibles, més foscos i profunds».^[5]

Argument

Alexia treballa de ballarina en un saló de l'automòbil i té trastorn per estrès posttraumàtic a causa d'haver patit un greu accident de trànsit quan era més jove. A la vegada, Vincent, un bomber, retroba el seu fill deu anys després, localitzat per la policia duanera en un aeroport.

Repartiment

Agathe Rousselle com a Alexia/Adrien
Vincent Lindon com a Vincent
Garance Marillier com a Justine
Laïs Salameh com a Rayane
Myriem Akheddiou com a mare d'Adrien
Bertrand Bonello com el pare de l'Alexia
Dominique Frot com a vella
Adèle Guigue com a jove Alexia
Céline Carrère com a mare d'Alexia
Thibault Cathalifaud com a fan d'Alexia

Referències

↑ Casau, Gerard. «'Titane': com és fer-s’ho amb un cotxe? La resposta, en aquesta joia del cinema extrem». Ara, 05-10-2021. [Consulta: 8 octubre 2021].
↑ «Festival de Cannes : Julia Ducournau remporte la Palme d'or pour "Titane"» (en francès). ladepeche.fr. [Consulta: 17 juliol 2021].
↑ Reportage "Appels d'urgence - Festival d’interventions pour les pompiers de Cannes" (https://www.tf1.fr/tfx/appels-urgence/videos/appels-durgence-festival-dinterventions-pour-les-pompiers-de-cannes-40706782.html)
↑ «Titane : Célébrer le monstrueux *** [VIDÉO]» (en francès). Le Soleil, 01-10-2021. [Consulta: 3 octubre 2021].
↑ ^5,0 ^5,1 «Julia Ducournau, dame de « Titane » : portrait d’une réalisatrice nourrie au cinéma d’horreur et à la mythologie» (en francès). Le Monde.fr, 14-07-2021 [Consulta: 3 octubre 2021].

[1] Casau, Gerard. «'Titane': com és fer-s’ho amb un cotxe? La resposta, en aquesta joia del cinema extrem». Ara, 05-10-2021. [Consulta: 8 octubre 2021].

[:0-2] «Festival de Cannes : Julia Ducournau remporte la Palme d'or pour "Titane"» (en francès). ladepeche.fr. [Consulta: 17 juliol 2021].

[3] Reportage "Appels d'urgence - Festival d’interventions pour les pompiers de Cannes" (https://www.tf1.fr/tfx/appels-urgence/videos/appels-durgence-festival-dinterventions-pour-les-pompiers-de-cannes-40706782.html)

[4] «Titane : Célébrer le monstrueux *** [VIDÉO]» (en francès). Le Soleil, 01-10-2021. [Consulta: 3 octubre 2021].

[:1-5] 5,0 ^5,1 «Julia Ducournau, dame de « Titane » : portrait d’une réalisatrice nourrie au cinéma d’horreur et à la mythologie» (en francès). Le Monde.fr, 14-07-2021 [Consulta: 3 octubre 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Guanyadores de la Palma d'Or
1939–1975	Union Pacific (1939) No es va atorgar (1940–1945) Breu encontre (1946) Die letze Chance (1946) Dies perduts (1946) María Candelaria (1946) Muži bez křídel (1946) Neecha Nagar (1946) La Symphonie pastorale (1946) De røde enge (1946) Roma, ciutat oberta (1946) Hets (1946) Veliki perelom (1946) Antoine et Antoinette (1947) Foc creuat (1947) Les Maudits (1947) Dumbo (1947) Ziegfeld Follies (1947) No es va celebrar (1948) El tercer home (1949) No es va celebrar (1950) Miracle a Milà (1951) Fröken Julie (1951) Othello (1951) Due soldi di speranza (1952) Le Salaire de la peur (1953) Jigokumon (1954) Marty (1955) Le Monde du silence (1956) La gran prova (1957) Letiat juravlí (1958) Orfeu negre (1959) La dolce vita (1960) Una absència tan llarga (1961) Viridiana (1961) O Pagador de Promessas (1962) Il gattopardo (1963) Els paraigües de Cherbourg (1964) El knack (1965) Signore e signori (1966) Un homme et une femme (1966) Blow Up (1967) Festival cancel·lat (1968) if... (1969) MASH* (1970) El missatger (1971) Il caso Mattei (1972) La classe obrera va al paradís (1972) L'equívoc (1973) L'espantaocells (1973) La conversa (1974) Chronique des années de braise (1975)
1976–2000	Taxi Driver (1976) Padre padrone (1977) L'arbre dels esclops (1978) Apocalypse Now (1979) El timbal de llauna (1979) Comença l'espectacle (1980) Kagemusha (1980) Człowiek z żelaza (1981) Missing (1982) Yol (1982) La balada de Narayama (1983) París, Texas (1984) El pare en viatge de negocis (1985) La missió (1986) Sous le soleil de Satan (1987) Pelle, el conqueridor (1988) Sexe, mentides i cintes de vídeo (1989) Cor salvatge (1990) Barton Fink (1991) Les millors intencions (1992) Adéu a la meva concubina (1993) El piano (1993) Pulp Fiction (1994) Underground (1995) Secrets i mentides (1996) Unagi (1997) Ta'm e guilass (1997) Mia eoniótita ke mia mera (1998) Rosetta (1999) Dancer in the Dark (2000)
2001–present	L'habitació del fill (2001) El pianista (2002) Elephant (2003) Fahrenheit 9/11 (2004) L'Enfant (2005) The Wind That Shakes the Barley (2006) 4 luni, 3 saptamini si 2 zile (2007) Entre les murs (2008) Das weiße Band (2009) L'oncle Boonmee, que recorda les seves vides passades (2010) L'arbre de la vida (2011) Amor (2012) La vida d'Adèle (2013) Kış Uykusu (2014) Dheepan (2015) I, Daniel Blake (2016) The Square (2017) Un assumpte de família (2018) Paràsits (2019) No es va celebrar (2020) Titane (2021) Triangle of Sadness (2022) Anatomie d'une chute (2023)