Vés al contingut

La missió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Missió».
Infotaula de pel·lículaLa missió
The Mission Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRoland Joffé Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Robert De Niro
Jeremy Irons
Ray McAnally
Aidan Quinn
Cherie Lunghi
Liam Neeson
Álvaro Guerrero
Fred Melamed
Chuck Low
Ronald Pickup
Daniel Berrigan Modifica el valor a Wikidata
ProduccióDavid Puttnam Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióStuart Craig Modifica el valor a Wikidata
GuióRobert Bolt Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEnnio Morricone Modifica el valor a Wikidata
FotografiaChris Menges Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJim Clark Modifica el valor a Wikidata
VestuariEnrico Sabbatini Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. i Warner Bros. Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1986 Modifica el valor a Wikidata
Durada126 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
RodatgeBrasil Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost16.500.000 £ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació17.502.499 $ (mundial)
17.218.023 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema històric Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBrasil i Amèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Oscar a la millor pel·lícula (1987)
Oscar a la millor direcció (1987)
Oscar a la millor fotografia (1987)
Oscar al millor muntatge (1987)
Oscar al millor vestuari (1987)
Oscar a la millor direcció artística (1987)
Oscar a la millor banda sonora (1987) Modifica el valor a Wikidata


Premis
IMDB: tt0091530 FilmAffinity: 791884 Allocine: 2152 Rottentomatoes: m/1014027-mission Letterboxd: the-mission Mojo: mission Allmovie: v32900 TCM: 83642 Metacritic: movie/the-mission TV.com: movies/mission-1986 TMDB.org: 11416 Modifica el valor a Wikidata

La missió[1] (títol original en anglès The Mission) és una pel·lícula britànica dirigida per Roland Joffé, estrenada el 1986 i doblada al català. Va rebre la Palma d'or al Festival Internacional de Cinema de Cannes.

Argument

[modifica]

El cardenal Altamirano, visitador apostòlic de les missions jesuïtes a Amèrica del Sud, escrit la seva relació al papa. Al fil del que escriu, reviu allò de què s'ha assabentat en els últims mesos. Un jesuïta espanyol s'arrisca al bosc tropical sud-americà al Segle XVIII per tal de convertir els amerindis: un treball difícil però aconseguit gràcies a la música. Se li uneix un antic caçador d'esclaus penedit i que busca la redempció. El capellà fa visitar diverses missions al cardenal Altamirano que s'impressiona per la qualitat de desenvolupament i de vida que hi descobreix. Al final del seu sojorn Altamirano revela la decisió, que havia estat presa fins i tot abans de la seva arribada a Amèrica del Sud: els jesuïtes han de deixar les reduccions. El sacerdot i el germà Rodrigo es neguen a abandonar els guaranís. De manera diferent organitzen la resistència a l'assalt de l'exèrcit portuguès vingut per aplicar els acords, signats a Europa, de repartiment de les terres entre Espanya i Portugal. La missió és destruïda: els guaranís tornen al bosc.

El Cardenal conclou el seu relat: "I doncs la Seva santedat... els seus sacerdots han mort... i jo... viu. Però en veritat, sóc jo qui he mort... mentre que ells són vius. Ja que sempre és així, la Seva santedat. L'esperit de les morts sobreviu... en la memòria dels éssers vius".

Aquesta pel·lícula relata en dues hores els 150 anys d'història de les reduccions guaranís, una mena de repúbliques autònomes creades pels jesuïtes i aprovades pel poder colonial espanyol, en els confins del Paraguai, l'Argentina i el Brasil. Fa igualment al·lusió a la Guerra dels Guaranís de 1754-1756.[2]

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

D'entre tots els premis i nominacions que va rebre la pel·lícula, els principals són:[3]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Banda sonora

[modifica]
Article principal: The Mission (banda sonora)

Mundialment cèlebre, la música d'Ennio Morricone (sobretot "Gabriel's Oboe") és encara habitualment readaptada i/o tocada per artistes i conjunts d'envergadura. La banda sonora la va compondre Morricone, i l'interpreta el grup Incantation i l'Orquestra Filharmònica de Londres.[4]

Temes:[5]

  1. "On Earth As It Is In Heaven" – 3:50
  2. "Falls" – 1:55
  3. "Gabriel's Oboe" – 2:14
  4. "Ave Maria Guarani" – 2:51
  5. "Brothers" – 1:32
  6. "Carlotta" – 1:21
  7. "Vita Nostra" – 1:54
  8. "Climb" – 1:37
  9. "Remorse" – 2:46
  10. "Penance" – 4:03
  11. "The Mission" – 2:49
  12. "River" – 1:59
  13. "Gabriel's Oboe" – 2:40
  14. "Te Deum Guarani" – 0:48
  15. "Refusal" – 3:30
  16. "Asuncion" – 1:27
  17. "Alone" – 4:25
  18. "Guarani" – 3:56
  19. "The Sword" – 2:00
  20. "Miserere" – 1:00

Comentaris

[modifica]

Després d'una perillosa escalada sobre les roques vorejant les magnífiques Cascades de l'Iguaçú, el pare jesuïta Gabriel penetra en un territori on altres missioners abans havien trobat la mort, de la mà dels indis guaranins. Reprèn una missió (Gabriel porta al seu coll la creu del missioner assassinat) extremadament perillosa. La seva única arma és l'oboè que toca per engalipar els guaranís. Gràcies a la música és acceptat. Una missió reneix.

Rodrigo Mendoza, un esclavista, s'apodera en ple bosc d'alguns indígenes. El pare Gabriel és testimoni de l'escena. Tornant a Asunción, Rodrigo sorprenen el seu germà amb la dona que estima. Boig de ràbia, i humiliat en el seu honor, el mata. Aquesta bogeria mortífera el submergeix a la depressió i una gran culpabilitat. El pare Gabriel el salva de la desesperació i li ensenya la salvació: en la penitència obtindrà el perdó de Déu. Mendoza accepta seguir-lo amb els guaranís. Aquests són, simbòlicament, l'expressió del perdó de Déu, quan tallen la corda amb la que Rodrigo portava darrere d'ell el seu equip d'home d'armes. Un llarg camí de redempció, al servei dels guaranís, comença.

En aquests temps, els conquistadors espanyols i portuguesos es reparteixen la gestió d'aquestes terres i els seus habitants, per tal d'esclavitzar-los. La Santa Seu arbitra aquests conflictes sense tanmateix posar-hi gran interès. Els jesuïtes, gaudint d'una gran autonomia, són els únics que defensen, en reconeixen els valors i volen cristianitzar els guaranís.

Amb altres jesuïtes, Gabriel i Rodrigo, encara que de naturalesa molt diferent, administren conjuntament i cooperen activament per a un desenvolupament integrat, espiritual i material, de les reduccions guaranines. Les regles pures de l'evangelització i el domini d'un saber guanyat en la rudesa. Quan els és donada l'ordre d'abandonar els guaranís a la seva sort (el territori ha de passar sota control portuguès) tots dos es neguen per identificació completa amb el poble que han après a estimar. Però llavors, enfronten de manera diferent la catàstrofe que s'anuncia. Gabriel està a punt per sofrir i morir amb els guaranís assetjats pels portuguesos. Rodrigo troba el seu ofici d'armes i organitza la defensa de la missió contra l'exèrcit portuguès. Tots dos hi troben la mort: la Reducció és destruïda i els guaranís tornen al bosc.

La fe de Mendoza fa d'ell un home nou. Descobreix que el seu rang privilegiat en la societat, des del seu naixement, no ha de ser una selecció natural degradant per tot el que és inferior. En grup, aprèn a raonar diferentment: un principi primari de base (la caça) es transforma en un deure natural (la protecció).

La pel·lícula s'acaba amb la destrucció d'una experiència sociopolítica i religiosa plena de promeses. Les reduccions són suprimides per força. Els guaranis són víctimes de decisions polítiques preses a Europa: eren els primers afectats però no van tenir veu al capítol.

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • El pressupost de la pel·lícula és estimat en 24,5 milions de dòlars.
  • La majoria dels membres de l'equip s'han posat malalts de disenteria durant el rodatge. Robert De Niro és un dels pocs que no la va agafar.
  • La pel·lícula va ser rodada en gran part al Parque Nacional Iguazú, a l'Argentina.[6]

Localitzacions:

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ La versió en català de la pel·lícula, a És a dir
  2. ↑ «The Mission». The New York Times.
  3. ↑ Premis i nominacions de la pel·lícula, a IMDB (anglès)
  4. ↑ Crèdits de la banda sonora, a AllMusic (anglès)
  5. ↑ Detalls de la banda sonora de la pel·lícula, a Amazon (anglès) «Enllaç».
  6. ↑ Localitzacions del rodatge, a IMDB (anglès) «Enllaç».

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_missió&oldid=33393757»