Antonio Barrera de Irimo

Antonio Barrera de Irimo
Biografia
Naixement	4 gener 1929 ; Ribadeo (Lugo)
Mort	24 setembre 2014 (85 anys); Madrid
Ministre d'Hisenda
	9 juny 1974 – 29 octubre 1974 ; ← Alberto Monreal Luque – Rafael Cabello de Alba →
Procurador a Corts
	16 juliol 1973 – 25 novembre 1974 ; ← Alberto Monreal Luque – Rafael Cabello de Alba → ; Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Dades personals
Formació	Universitat de Valladolid ; Universitat de Deusto
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	jurista, polític, economista
Premis
	(1974) Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc; (1974) Gran Creu de l'Orde de Carles III; (1969) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (1964) Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil ;

Antonio Barrera de Irimo (Ribadeo, 4 de gener de 1929 - Madrid, 24 de setembre de 2014)^[1] va ser un polític, professor universitari, jurista i economista espanyol. també fou membre del consell d'administració de Telefónica (1974-1983), de l'Editorial Católica, del Grupo Serna, de la Corporación Financiera Hispamer, de la Compañía General de Aguas, d'Aluminio de Galicia, d'Autogrill España i d'Unión Fenosa, així com del consell internacional del Banco Santander Central Hispano.^[2]

Biografia

Llicenciat en Dret i Economia en les Universitats de Deusto i Valladolid (llavors la de Deusto no podia expedir títols i els alumnes havien de revalidar els seus cursos a Valladolid), va ser professor d'Hisenda Pública a Deusto i a la Universitat Central de Madrid.

En 1954 va obtenir plaça per oposició, i amb el número u en la seva promoció, en el cos d'Inspectors Tècnics de Timbre de l'Estat (avui, cos d'Inspectors d'Hisenda). En aquest lloc va estar tres anys, després dels quals va passar a ocupar la Sotssecretaria General Tècnica del Ministeri d'Hisenda. En 1960 va ser nomenat president de l'Institut d'Estudis Fiscals, ja que va compatibilitzar amb el de secretari general del Ministeri d'Hisenda, càrrec pel qual va ser cridat pel ministre Mariano Navarro Rubio.

En 1965 va ser designat president de la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya (antecedent del que avui és Telefónica), on va estar fins a la crisi ministerial de 1969. Al juny de 1973 va ser cridat pel president del Govern Luis Carrero Blanco perquè ocupés la cartera d'Hisenda, a la qual es va dedicar fins a la seva dimissió en octubre de 1974, quan cessa motu proprio en solidaritat amb el ministre d'Informació i Turisme, Pío Cabanillas. Abans, i després de l'assassinat de Carrero, Barrera va ser ascendit pel nou president Carlos Arias Navarro a Vicepresident segon del Govern, amb la finalitat que coordinés la política econòmica, però Barrera aviat s'adona que el nou president no ho té en compte per prendre les seves decisions.^[3] No obstant això, segueix treballant amb gran dedicació i el 25 d'octubre de 1974 (quatre dies abans de la seva dimissió) anuncia un ambiciós programa de liberalització econòmica i simplificació administrativa.

Després de la seva marxa del Govern, va quedar com a conseller de la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya,^[4] i més tard com a conseller també d'altres importants empreses espanyoles, com el Banco Hispano Americano i Fenosa.

De Telefónica fou destituït en 1983, poc després de formar-se el primer govern de Felipe González i quan l'empresa estava sota la direcció de Luis Solana.^[5] Un any abans, al govern de Leopoldo Calvo-Sotelo, Barrera de Irimo va elaborar una proposta de holding empresarial en ocasió del Pla Nacional de la Indústria Electrònica que pretenia aglutinar entorn de Telefónica diverses empreses públiques, la qual cosa va ser valorada negativament pels diferents sectors de les noves empreses privades del país, especialment el sector bancari.

A l'abril de 2014, juntament amb altres ministres franquistes: Licinio de la Fuente, Antonio Carro Martínez, José María Sánchez-Ventura i Alfonso Osorio García va ser imputat per la Justícia argentina, a petició de les víctimes del franquisme. Se'ls demana pena de reclusió perpètua.

Referències

↑ Noceda, Miguel Ángel. «Antonio Barrera de Irimo, el hombre de las ‘matildes'» (en castellà). ElPaís.com, 25-09-2014. [Consulta: 22 maig 2020].
↑ Autoria Diversa. Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2012. Pol·len edicions, 2013, p. 48. ISBN 9788486469405.
↑ Joaquín Bardavío, "Obituario de Antonio Barrera de Irimo, el precursor de la transición económica", El Mundo, 26 de setembre de 2014
↑ García Algarra, Javier (2012). "De Gran Vía al Distrito C. El patrimonio arquitectónico de Telefónica". Tesis doctoral, Dpto. Historia del Arte, UNED, 2012, pp. 469-473.
↑ «Luis Solana pide la dimisión de varios consejeros de Telefónica». ABC, 27-01-1983, p. 48 [Consulta: 15 febrer 2013].

Bibliografia

Ministros de Hacienda. De 1700 a 2004. Tres siglos de historia. Servicio de publicaciones del Ministerio de Hacienda. ISBN 978-84-476-0576-7

Vegeu també

Càrrecs públics
Precedit per: Alberto Monreal Luque	Ministre d'Hisenda 1974- 1975	Succeït per: Rafael Cabello de Alba Gracia

[1] Noceda, Miguel Ángel. «Antonio Barrera de Irimo, el hombre de las ‘matildes'» (en castellà). ElPaís.com, 25-09-2014. [Consulta: 22 maig 2020].

[2] Autoria Diversa. Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2012. Pol·len edicions, 2013, p. 48. ISBN 9788486469405.

[3] Joaquín Bardavío, "Obituario de Antonio Barrera de Irimo, el precursor de la transición económica", El Mundo, 26 de setembre de 2014

[4] García Algarra, Javier (2012). "De Gran Vía al Distrito C. El patrimonio arquitectónico de Telefónica". Tesis doctoral, Dpto. Historia del Arte, UNED, 2012, pp. 469-473.

[5] «Luis Solana pide la dimisión de varios consejeros de Telefónica». ABC, 27-01-1983, p. 48 [Consulta: 15 febrer 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

XIIIè Govern de Francisco Franco (11 de juny de 1973 – 3 de gener de 1974)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Luis Carrero Blanco
Vicepresident de govern	Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) •
Ministres	Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO)

XIVè Govern de Francisco Franco (3 de gener de 1974 – 11 de març de 1975)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Carlos Arias Navarro
Vicepresidents de govern	José García Hernández (Governació) • Antonio Barrera de Irimo/Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball)
Ministres	Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfredo Santos Blanco (Indústria) • Nemesio Fernández-Cuesta Illana (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • Pío Cabanillas Gallas/León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • José Utrera Molina (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XV FRANCO)