Torre Ricarda
|
No s'ha de confondre amb Torre de la Ricarda. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Clot (Barcelonès) | |||
| ||||
La torre Ricarda, també coneguda com a Can Sagués, era una masia situada al barri del Clot de Barcelona, actualment desapareguda, tot i que el seu record perdura en el nom del passatge de Ca dels Seguers.[1] Es trobava enmig de l'actual carrer de Mallorca, prop del seu encreuament amb l'avinguda Meridiana, i la finca comprenia aproximadament l'espai entre els carrers de les Navas de Tolosa, Antic de Bofarull, Ter i Clot i el passatge de Pinyol.[2]
Història i descripció
[modifica]Es tractava d'una explotació agrícola de regadiu que prenia les aigües del Rec Comtal, en virtut del dret atorgat pel rei Alfons III a Pere Desvilar el 1289.[3] El segle xv pertanyia a la família Pons, una nissaga de donzells de Barcelona, i en el fogatge de 1497 apareixia com a «torre den Sebastia Pons».[4] Els inventaris de les primeres dècades del segle xvii hi identifiquen objectes personals dels propietaris a les cambres del pis superior, però l'ús de la casa i l'explotació de les terres eren en mans de pagesos arrendataris o masovers.[4]
El 1660, i en virtut d'una concòrdia sobre els drets successoris entre ambdues famílies, Jerònima Pons la va cedir al donzell de Barcelona Joan Olmera, que el 1670 la vengué a l'argenter Onofre Vilar i Llor,[4] casat amb Emmanuela Ballester i Cruïlles,[5] germana del cerer Rafael Ballester i Cruïlles.[6] El 1758, després de la mort del masover Joan Sagués (que li donà nom a partir de mitjans del segle xviii), la vídua Emmanuela va llogar la finca a Josep Sitjar i Francesc Cortada, pagesos de Sant Andreu del Palomar, per un termini de 5 anys, a raó de 440 lliures anuals.[4]
L'hereva Maria Teresa Vilar i Ballester es va casar amb el cerer Jacint Galí i Carner (†1805), i l'hereu fou Jacint Galí i Vilar (†1825), també cerer, que es va casar amb Josepa Boscà i Dorda (1796-1865), pubilla del mas Boscà de Badalona.[5] A la mort d'aquesta, la masia passà a mans de la seva primogènita Concepció Galí i Boscà, casada amb l'advocat barceloní Francesc Malet i Casas (†1876),[7][8] que va promoure la urbanització de la finca amb l'obertura dels carrers del Ter, de la Muntanya i de Gabriel y Galán, aprovada el 1867 per l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals.[9] Aquesta fou continuada per l'hereu Josep Jacint Malet i Galí (1846-1900),[10] que el 1879 es va oposar a l'obertura dels carrers de València i de Mallorca, prevista en el pla de reforma i alineacions de Sant Martí de Provençals, obra de l'arquitecte municipal Pere Falqués,[11] però la seva petició va ser desestimada.[12]
El 1886, Josep Jacint Malet va establir en emfiteusi a la societat Figueras, Sagrera i Cia un terreny entre aquests dos carrers, on es va construir una gran farinera,[13] que el 1904 era la segona de Sant Martí de Provençals, després de Can Folch.[14] El 1941, la fàbrica va ser adquirida pel farmacèutic Francesc Montplet i Prunés, que tot just havia estat depurat pel règim franquista.[15][14] Dedicada a la producció de perfums i alcohol, la fàbrica d'Alcohols Montplet es va incendiar l'agost del 1970,[16] i el 1981 es traslladà a la Via Trajana, on encara hi és.[14][17] En el seu emplaçament hi ha blocs de pisos i els jardins de Joana Tomàs, en memòria de l'activista que reivindicà el trasllat de la indústria.[18]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Ca dels Seguers, passatge de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Villaverde Rey, 2021, p. 6.
- ↑ Villaverde Rey, 2021, p. 8.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Villaverde Rey, 2021, p. 9.
- ↑ 5,0 5,1 Estruch Traité, 2018, p. 99-100, 128.
- ↑ Doncell i Cabot, 1990, p. 56-57.
- ↑ «Malet, passatge de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Estruch Traité, 2018, p. 105-109.
- ↑ Villaverde Rey, 2021, p. 11.
- ↑ «Josep Jacint Malet i Galí». geneanet. Montserrat Garriga.
- ↑ «José Malet sol·licita urbanitzar diversos terrenys de la seva propietat situats entre els passatges Malet i Sagués de Sant Martí de Provençals». 6.7 Llicències d'obres particulars 1760_03_1879. AMDSM, 29-11-1879.
- ↑ Villaverde Rey, 2021, p. 12-13.
- ↑ Villaverde Rey, 2021, p. 16.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Corominas i Julián, Jordi «Creuar la porta del jardí per a recordar una fàbrica». Catalunya Plural, 25-11-2021.
- ↑ «Francisco Montplet Prunés». Els manresans represaliats pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques (1939-1945). memoria.cat.
- ↑ «Incendi a la fàbrica Alcoholes Montplet S.A. al carrer de València 645». M111 Salvament, evacuació i rescat. AFB, 21-08-1970.
- ↑ «Historia». Grupo Montplet.
- ↑ «Joana Tomàs, jardins de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
Bibliografia
[modifica]- Doncell i Cabot, Jordi «Les proves de puresa de sang». Paratge, 1, 1990, pàg. 49-66.
- Estruch Traité, Miquel. Els Boscà de Badalona. De pagesos a burgesos, 07-10-2018.
- Villaverde Rey, Montserrat. La fàbrica Serra: estudi històric. Mallorca, 644-652 / València, 661-669, Barcelona. àqabaBCN, desembre 2021.