Vés al contingut

Palau del Marquès de Monistrol (Barcelona)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau del Marquès de Monistrol
Imatge de l'entrada
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Façana lateral al carrer de Misserferrer (1911) Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
segle XVI construcció
1757 renovació
1914 destrucció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiera de Sant Joan, 25 i Misserferrer, 6 (enderrocat) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 08″ N, 2° 10′ 34″ E / 41.385678°N,2.17613°E / 41.385678; 2.17613
Activitat
Propietat deMarquesat de Monistrol d'Anoia Modifica el valor a Wikidata

El Palau del Marquès de Monistrol era un edifici situat al carrer de la Riera de Sant Joan, 25[1] cantonada amb el de Miserferrer, enderrocat el 1914 per a l'obertura de la Via Laietana. Actualment, en aquest indret hi ha l'Edifici Caixa Catalunya.

Història i descripció

[modifica]
Dibuix de Dionís Baixeras
Saló del palau
Quarteró núm. 32 de Garriga i Roca (c. 1860)

En el testament del notari Joan Vilana (†1528)[2] es mencionen unes cases situades davant de l'església de Sant Joan de Jerusalem,[3] les quals foren heretades pel seu descendent Felip de Vilana i de Peguera (†1656),[4] amic de Pau Claris i que també posseïa una finca a Monistrol d'Anoia, lloc d'on era senyor.[5] Aquest patrimoni va passar en herència al seu net Francesc de Vilana i Vilamala,[6][7] casat amb la seva cosina Anna de Vilana i de Cordelles-Giudice[8] i que va morir sense fills el 1751.[6] Aleshores, el seu nebot Francesc de Marí-Vilana i Vilamala (1696-1765),[9][10] fill del militar Francesc de Marí i Genovès,[11] mestre de camp del terç de Barcelona,[12] i de Maria Gràcia de Vilana i Vilamala,[13] va iniciar un litigi contra la vídua per l'herència, i el 1755 va prendre possessió de la Torre de Vilana i del lloc de Monistrol d'Anoia.[14]

El 1757, amb motiu del casament de la seva filla Teresa de Marí i de Montserrat (1736-1793)[15][16] amb Francesc Fèlix de Dusai i de Fivaller (1730-1793),[15][17] va fer reformar i ampliar la casa de la Riera de Sant Joan[7] per a convertir-la en una gran residència. L'escultor Carles Grau hi va fer, entre altres, un floró de guix al centre del sostre del saló amb quatre targes als angles, i sis cartel·les de pedra per a l'escala.[18][19] La pedra va ser subministrada i treballada pel moler Sebastià Prats.[20]

L'hereu del matrimoni fou Francesc de Paula de Dusai i de Marí (1758-1825), primer marquès de Monistrol d'Anoia (1796),[21][22] que hi va fer diverses reformes.[23][24][25][26] El pintor Francesc Pla «el Vigatà» es va encarregar de la decoració del saló, consistent en un sòcol, unes columnes corínties flanquejant les portes, un fris a mode d'entaulament que rematava les parets, i una àmplia escòcia que enquadrava el sostre, on hi havia un oval emmarcat per una motllura.[27][28]

En el moment de l'enderrocament, els plafons dels murs havien desaparegut i només es va poder salvar la pintura al tremp del sostre, que fou arrencada per la Junta de Museus de Barcelona[29][30] i dipositada el 1916 al Museu d'Art i d'Arquelogia del Parc de la Ciutadella, on fou restaurada per Oleguer Junyent.[27][31] Posteriorment, seria traslladada a la «sala del Vigatà» del Museu d'Arts Decoratives[27][28] o dormitori del Príncep d'Astúries del Palau Reial de Pedralbes, on encara es conserva.[31]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 188. 
  2. ↑ «Juan Luis de VILANA». geneanet. Martín Rodríguez.
  3. ↑ de Dalmases i Juanet, 2018, p. 85.
  4. ↑ «Felipe de VILANA». geneanet. Martín Rodríguez.
  5. ↑ Badosa i Coll, 2012, p. 199-200.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Francesc de VILANA y VILAMALA». geneanet. Martín Rodríguez.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante, f. 1097». Cadastre I-34. AHCB, 1757.
  8. ↑ «Anna de VILANA y de CORDELLES JUDICE». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. ↑ Vidal y de Barnola, 1999, p. 33.
  10. ↑ «Fco. de Marí y Vilana». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  11. ↑ «Fco. de Marí y Genovés». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  12. ↑ «Alfonso de Sotomayor, bisbe i arquebisbe de Barcelona (1677-1680)». Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Enciclopèdia Catalana.
  13. ↑ «María Gracia de Vilana». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  14. ↑ «Acta de possessió del lloc de Monistrol d'Anoia i de la Torre de Vilana (còpia de 1758)». todocoleccion.net. AHPB, notari Antoni Grases, 28-01-1755.
  15. ↑ 15,0 15,1 Vidal y de Barnola, 1999, p. 32.
  16. ↑ «Teresa de Marí y Montserrat». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  17. ↑ «Fco.-Félix de Dusay y Fivaller». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  18. ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/8, f. 125-125v, 18-02-1757.
  19. ↑ Creixell, Rosa. Cases grans. Interiors nobles a Barcelona 1739-1761. Universitat de Barcelona (tesi doctoral), 2005, p. 173-174. 
  20. ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/8, f. 120v-121v, 16-02-1757.
  21. ↑ Vidal y de Barnola, 1999, p. 31-32.
  22. ↑ «Fco.-de-Paula de Dusay y Marí». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  23. ↑ «Francisco de Dusay. Misser Ferrer. Casa. Treure les reixes d'unes finestres». C.XIV Obreria C-66/1794-030. AHCB, 13-03-1794.
  24. ↑ «Marquès de Monistrol. Sac. Casa. Obrir finestres enreixades i modificar-ne una altra». C.XIV Obreria C-86/1801-026. AHCB, 27-02-1801.
  25. ↑ «Marquès de Monistrol. Volta de misser Ferrer (Miseferrer). Casa. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-86/1801-071. AHCB, 27-05-1801.
  26. ↑ «(Francesc de Dusai). Marquès de Monistrol. Riera de Sant Joan 1. Casa. Obrir un balcó i tancar una finestra». C.XIV Obreria C-120. AHCB, 26-11-1822.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Folch i Torres, Joaquim «La sala d'«El Vigatà» a l'antiga casa del Marquès de Monistrol». Butlletí dels museus d'art de Barcelona, vol. 2, núm. 8, 1-1932, pàg. 21-25.
  28. ↑ 28,0 28,1 Alcolea, Santiago «La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII (tesi doctoral)». Anales y Boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. XIV, 1964, pàg. 151.
  29. ↑ «Una pintura d'El Viguetà al Museu de Barcelona». La Veu de Catalunya (edició matí), 27-11-1916, pàg. 4.
  30. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 09-05-1917, p. 19. 
  31. ↑ 31,0 31,1 Yeguas, 2019, p. 75.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau del Marquès de Monistrol
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_del_Marquès_de_Monistrol_(Barcelona)&oldid=34528075»