Tučekita
Tučekita | |
---|---|
Tučekita sobre ullmannita | |
Fórmula química | Ni9Sb₂S₈ |
Localitat tipus | Kanowna, Kalgoorlie-Boulder Shire, Austràlia Occidental, Austràlia |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BB.10 |
Dana | 3.2.5.5 |
Heys | 5.8.12 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 7,17Å; c = 5,4Å; |
Color | groc llautó |
Duresa (Mohs) | 6 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Impureses comunes | Co, Fe, As, Bi, Te |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1975-022 |
Any d'aprovació | 1978 |
Símbol | Tuč |
Referències | [1] |
La tučekita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de l'hauchecornita. Rep el seu nom de Karel Tuček (1906-1990), curador del Museu Nacional de Praga (República Txeca).
Característiques
[modifica]La tučekita és un sulfur de fórmula química Ni9Sb₂S₈. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de grans irregulars, de fins a 20 micròmetres, substituint en part mil·lerita i or.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tučekita pertany a «02.B - Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Ni» juntament amb els següents minerals: horomanita, samaniïta, heazlewoodita, oregonita, vozhminita, arsenohauchecornita, bismutohauchecornita, hauchecornita, tel·lurohauchecornita, argentopentlandita, cobaltopentlandita, geffroyita, godlevskita, kharaelakhita, manganoshadlunita, pentlandita, shadlunita i sugakiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en dipòsits hidrotermals, en concentrats de minerals pesants i en serpentinites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: mil·lerita, pirita, calcopirita, gersdorffita, pentlandita, magnetita, polidymita, or, plata, michenerita, geversita, vozhminita, melonita, cobaltita o coure, entre altres.[2] Va ser descoberta l'any 1978 a Kanowna, a Kalgoorlie-Boulder Shire (Austràlia Occidental, Austràlia).