Heazlewoodita
 Heazlewoodita | |
|---|---|
 Recobriment de color verd maragda de zaratita, amb hel·lyerita (polsim blau) i heazlewoodita (bronze clar) | |
| Fórmula química | Ni₃S₂ |
| Epònim | Heazlewood River (en)   |
| Localitat tipus | mina Lord Brassey, districte de Heazlewood, Tasmània, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.06 |
| Dana | 2.5.3.1 |
| Heys | 3.11.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,741Å; c = 7,139Å; |
| Grup puntual | 3 2 - trapezohedral |
| Color | bronze clar o llautó-groc |
| Macles | possibles |
| Fractura | aspre |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | bronze clar |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,82 g/cm³ (mesurada); 5,87 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1896 |
| Símbol | Hzl |
| Referències | [1] |
La heazlewoodita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, al districte de Heazlewood (Tasmània, Austràlia).
Característiques
[modifica]La heazlewoodita és un sulfur de fórmula química Ni₃S₂. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba de manera massiva, en grans fins o compacta; rarament en forma de cristalls diminuts.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És un mineral semblant a la químicament similar godlevskita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'heazlewoodita pertany a «02.B - Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Ni» juntament amb els següents minerals: horomanita, samaniïta, oregonita, vozhminita, arsenohauchecornita, bismutohauchecornita, hauchecornita, tel·lurohauchecornita, tučekita, argentopentlandita, cobaltopentlandita, geffroyita, godlevskita, kharaelakhita, manganoshadlunita, pentlandita, shadlunita i sugakiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Acostuma a trobar-se en dunites serpentinitzades i lherzolites, i en ofiolites, probablement d'origen hidrotermal. També se'n troba en xenòlits del mantell, en intrusions màfiques estratificades i en cromitites, on podria tractar-se d'un mineral secundari de baixa temperatura.[2] Sol trobar-se associada a altres minerals com: andradita, awaruïta, magnetita, pentlandita, shandita o diversos minerals del subgrup de la serpentina. Va ser descoberta l'any 1896 a la mina Lord Brassey, al districte de Heazlewood (Tasmània, Austràlia).
Referències
[modifica]
- ↑ «Heazlewoodite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Heazlewoodite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 febrer 2016].