Vés al contingut

U d'Orió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicU d'Orió
TipusVariable Mira, màser astrofísic i estrella que presenta línies d'emissió Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M6-9.5e[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra216,3004 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta2,42 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,4 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,6232 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−7,34 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−10,854 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−19,5 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 55m 49.169s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)20° 10' 30.6904''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

U d'Orió (U Orionis) és un estel variable en la constel·lació d'Orió, visualment situada 21 minuts d'arc a l'oest de χ¹ Orionis.[5][6] Es troba aproximadament a 1.000 anys llum del sistema solar.

U Orionis al centre de la imatge amb una magnitud visual d'aproximadament 12 (5 de febrer de 2017)

U d'Orió és una variable Mira rica en oxigen de tipus espectral M8III. La seva lluentor oscil·la entre magnitud +4,8 i +13 en un període de 368,3 dies, havent-se observat una variació en aquest període al llarg del temps entre 367,9 i 376,0 dies.[7]

El seu diàmetre angular, mesurat en banda K i corregit per l'efecte d'enfosquiment de limbe, és de 10,86 mil·lisegons d'arc; a una distància de 1.000 anys llum, correspon a un radi 470 vegades més gran que el del Sol.[8]

Mitjançant ocultació lunar s'ha mesurat un valor similar del seu diàmetre angular, també en banda K, de 11,90 mil·lisegons d'arc; així mateix, existeix evidència que la seva atmosfera pot ser asimètrica. U Orionis té una temperatura superficial de 2.905 ± 80 K i la seva lluminositat s'estima 9.700 ± 4.000 vegades major que la lluminositat solar. [9]

U d'Orió és un estel brillant a l'infraroig, l'espectre del qual en aquesta regió mostra vapor d'aigua així com línies d'emissió fortes d'OH. Així mateix existeix emissió d'aigua a la regió de microones i emissió màser de SiO. La polarització de la radiació emesa probablement està produïda per la presència de pols circumestel·lar.

Va ser descoberta per John Ellard Gore el 13 de desembre de 1885.

Referències

[modifica]
  1. «Revised catalog of spectra of Mira variables of types Me and Se». The Astrophysical Journal Supplement Series, 11-1974, pàg. 271–307. DOI: 10.1086/190318.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. «U Orionis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 21 maig 2021].
  6. «U Orionis». Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 20 novembre 2018].
  7. «U Orionis» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 21 maig 2021].
  8. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 2005. pp. 773-777 (Taula consultada en CDS).
  9. Mondal, Soumen; Chandrasekhar, T. «Angular Diameter Measurements of Evolved Variables by Lunar Occultations at 2.2 and 3.8 Microns». The Astronomical Journal, 130, 2005. pp. 842-852.