Ugo, conte di Parigi

Ugo, conte di Parigi

Forma musical	òpera
Compositor	Gaetano Donizetti
Llibretista	Felice Romani
Llengua original	italià
Basat en	Blanche d'Aquitaine, ou Le dernier des Carlovingiens (París, 1827) de Hippolyte Louis Florent Bis. (Hippolyte Bis )
Creació	hivern de 1831
Data de publicació	1832
Gènere	Melodrama tràgic
Parts	dos
Format per	Ah! quando in regio ta lamo (en)
Personatges	Luigi V (en) , Emma (en) , Bianca (en) , Adelia (en) , Ugo (en) , Folco di Angiò (en) i Cavalieri (fr)
Estrena
Estrena	13 de març de 1832
Escenari	Teatre La Scala de Milà Luigi V, rei de França Bianca, princesa d'Aquitània, promesa de Luigi Ugo, comte de París Adelia, germana de Bianca Folco di Angiò, príncep Emma, vídua de Lotario i mare de Luigi,

Ugo, conte di Parigi és una òpera en dos actes de Gaetano Donizetti, sobre llibret de Felice Romani, estrenada el 13 de març de 1832 al Teatre La Scala de Milà.

Context

Després de l'èxit de l'òpera Anna Bolena, estrenada al Teatre Carcano de Milà, Donizetti va tornar a La Scala, que li havia tancat les portes després del fracàs de l'estrena, deu anys enrere, de Chiara e Serafina.

La censura austrohongaresa no va aprovar la versió inicial de l'obra, que incloïa dos regicidis. Així, va modificaren gran mesura l'obra, deixant en l'ombra els personatges de Folco, el veritable dolent de l'obra, i d'Emma, vídua de Lotario i mare de Luigi. Fins i tot el nom del personatge Folco havia estat imposat per la censura, pel fet que el nom inicial del personatge, Carlo, coincidia amb el nom de Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen), germà de l'emperador austrohongarès Francesc I d'Àustria.

Seguint la moda italiana, l'obra conté un paper de travestí operístic, en aquest cas el personatge de Luigi, que Donizetti va escriure per a una cantant contralt. També d'acord amb els costums de l'època, l'estrena va incloure l'execució d'un ballet, en aquest cas amb música d'Antonio Cortesi.

L'estrena no va constituir un fracàs, com l'anterior precedent d'una estrena de Donizetti a La Scala, gràcies a la competent interpretació de la companyia de cant (Giuditta Pasta, Giulia Grisi i Domenico Donzelli), però no va superar les cinc representacions, malgrat tractar-se de la mateixa companyia (Pasta, Grisi, Donzelli i Negrini) de l'estrena de l'exitosa òpera Norma de Vincenzo Bellini, que havia estat estrenada el desembre de 1831. L'obra, després d'algunes reestrenes als anys quaranta del Ottocento, va caure en l'oblit, del que va ser rescatada en 2003 a Bèrgam, sota la direcció d'Antonino Fogliani, i el 2004 al Teatre Massimo Bellini de Catània.

Es va representar a Madrid, al Teatro de la Cruz, l'11 de setembre de 1839.

Personatges

Personatge	Tessitura	Intèrprets de l'estrena 13 de març de 1832 (Director:-)
Luigi V, rei de França	contralt	Clorinda Corradi Pantanelli
Bianca, princesa d'Aquitània, promesa de Luigi	soprano	Giuditta Pasta
Ugo, comte de París	tenor	Domenico Donzelli
Adelia, germana de Bianca	soprano	Giulia Grisi
Folco di Angiò, príncep	baix	Vincenzo Negrini
Emma, vídua de Lotario i mare de Luigi	mezzosoprano	Felicita Baillou-Hillaret
Cavallers, dames, criades, escuders, soldats

Argument

Lloc: Laon, capital de l'antic regne de França

Època: final del Segle IX

Acte I

El regent Ugo lliura la corona a Luigi V, quan aquest arriba a la majoria d'edat. Folco di Angiò (Anjou) trama contra ell. Bianca d'Aquitània, promesa de Luigi, confesa a la seva germana Adelia el seu odi vers Luigi, i el seu amor vers Ugo. Adelia es troba desesperada, perquè ella també ama Ugo en secret. Quan el rei anuncia el seu consentiment al matrimoni entre Ugo i Adelia, aquesta es nega, i el rei, sospitant d'Ugo i gelós per causa de Bianca, el fa empresonar.

Acte II

Ressonen les armes dels rebels, que alliberen Ugo per tal que vagi amb ells contra el rei, però Ugo es nega a trair a Luigi, demostrant la seva lleialtat. Luigi V li dona la mà d'Adelia, demanant perdó pels dubtes sobre la possible relació d'Ugo i Bianca. Aquesta, instigada per Folco, vol venjança. Just abans de la cerimònia del casament entre Ugo i Adelia, Bianca intenta enverinar la núvia i el nuvi. Llavors coneix a Emma, la mare del rei, que li demana que es calmi i els perdoni. En la seva desesperació, Bianca acaba bevent el verí.

Canvis deguts a la censura

La censura va deixar sense contingut dramàtic l'obra, en suprimir la història de la vídua Emma, que havia matat el seu marit Lotario, mentre que Bianca, que odiava Luigi, esperava qualsevol excusa per matar-lo i escapar amb Ugo. Emma revela a Bianca que ella va matar Lotario, i Bianca troba un pretext per matar Luigi i després se suïcida. Emma mor també, commocionada pels esdeveniments.

Discografia

Any	Papers (Bianca, Ugo, Luigi, Emma, Adelia, Folco)	Director, Orquestra i Cor	Segell
1977	Janet Price, Maurice Arthur, Della Jones, Eiddwen Harrhy, Yvonne Kenny, Christian Du Plessis	Alun Francis, New Philharmonia Orquestra i Cor Geoffrey Mitchell	LP: Opera Rara 1 (1978) CD:Obra Rara ORC1 (1990)
2003	Doina Dimitriu, Yasuharu (Yasu) Nakajima, Sim Tokyurek, Milijana Nikolic, Carmen Giannattasio, Dejan Vatchkov	Antonino Fogliani, Orquestra i Cor del Teatre Donizetti, Bèrgam. (Enregistrament en directe)	CD: Dynamic CDS 449/1-2

Bibliografia

• William Ashbrook, primera edició en anglès: Donizetti and his Operas, Cambridge University Press, 1982, traducció italiana de Luigi Della Croce, Donizetti. Le opere, EDT, Torí 1987, pp. 103-105, 305-306 - ISBN 88-7063-047-1

Enllaços externs

• Llibret de l'estrena del 1832.
• Blanche d'Aquitaine, ou Le dernier des Carlovingiens a BnF.fr.