Vés al contingut

Felice Romani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFelice Romani

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 gener 1788 Modifica el valor a Wikidata
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1865 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Moneglia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBoschetto Irregolare (en) Tradueix 44° 25′ 52″ N, 8° 57′ 06″ E / 44.4310659°N,8.9517083°E / 44.4310659; 8.9517083 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Gènova Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor
IMDB: nm0738818 TMDB.org: 1377913
Spotify: 51vjM72TGCwExPcXyOpgDG Musicbrainz: 45018a6f-3b6f-4cfd-a7fc-63d898c1350a Discogs: 805609 IMSLP: Category:Romani,_Felice Find a Grave: 11187642 Modifica el valor a Wikidata

Felice Romani (Gènova, 31 de gener de 1788 - Moneglia, 28 de gener de 1865) va ser un poeta, llibretista i professor de literatura i mitologia, italià. Va escriure llibrets d'òpera per a compositors cèlebres, com ara Donizetti i Bellini. Se'l considera un dels millors llibretistes italians, junt amb Metastasio i Boito.

Romani va deixar Gènova per Pisa amb l'objectiu d'«estudiar lleis per a complaure la seua família, i literatura per a complaure's a si mateix». Posteriorment va ingressar en la Universitat de Gènova, i mentre estudiava traduïa literatura francesa. Amb un col·lega, va preparar un diccionari en sis volums de mitologia i antiguitat, incloent la història celta a Itàlia. El coneixement de Romani del francès i l'antiguitat es reflecteix en els llibrets que va escriure; la majoria estan basats en literatura francesa i molts, com per exemple el de Norma, van utilitzar fonts mitològiques o antigues.

Romani va viatjar extensament per Espanya, on va donar classes de cant tenint entre d'altres alumnes a José Echevarría,[1] Grècia, Alemanya i França. L'any 1814 es va establir a Milà, on va guanyar l'amistat d'importants figures del món literari i musical. Va rebutjar un càrrec com a poeta de la Cort de Viena, per a dedicar-se a escriure per a l'òpera. Va produir dues obres per al compositor Johann Simon Mayr, que li van aconseguir un càrrec en La Scala. Romani es va convertir en el llibretista més estimat de la seua època, escrivint gairebé cent obres. Malgrat el seu interès per la literatura francesa, va rebutjar l'oportunitat de treballar a París.

Generalment, Romani no creava les seues pròpies històries; es mantenia al dia amb el que ocorria en l'escena teatral parisenca i adaptava les obres que s'hi havien fet populars. Però aquesta estratègia no era sempre segura, atesa l'escassa legislació sobre drets d'autor i drets de còpia que hi havia en aquella època. En una ocasió Romani va utilitzar una obra de Victor Hugo per a una òpera de Donizetti (Lucrezia Borgia), però després de les primeres funcions a París el 1840, Hugo va obtenir una ordre per a evitar altres representacions. El llibret va ser modificat i retitulat com La rinegata, i els personatges italians es van transformar en turcs.

Romani va escriure els versos de les següents òperes: de Bellini, Il pirata, I Capuleti e i Montecchi, La straniera, La sonnambula, Norma, Zaira i Beatrice di Tenda; de Rossini, Il turco in Italia; i de Donizetti, Anna Bolena i L'elisir d'amore. Verdi també va utilitzar un dels seus llibrets, que havia estat escrit en un principi per al compositor Adalbert Gyrowetz, en una de les seues primeres òperes: Un giorno di regno.

Va ser considerat com el col·laborador ideal per a Bellini, que ja havia dit: «Doneu-me bons versos i us donaré bona música». El compositor cercava en els llibrets versos amb situacions dramàtiques i fins i tot extravagants, «dissenyats per a retratar les passions de la manera més vívida», com escriuria a Florimo el 4 d'agost de 1834. Aquests versos els va trobar en el treball de Romani.

Després de compondre I puritani sobre un llibret de Carlo Pepoli, Bellini es va proposar no escriure òperes italianes amb un altre llibretista que no fóra Romani. Però el compositor moriria pocs mesos després de l'estrena d'aquesta òpera. Romani el va plorar sentidament i va escriure un obituari en què expressava el seu penediment pels desacords que havien tingut.

L'any 1834, Romani va ser nomenat editor de la Gazzetta Ufficiale Piemontese per a la qual escrivia crítica literària. Va mantenir el càrrec fins a la seua mort, menys el lapse comprès entre 1849 i 1854. Els seus poemes lírics van ser publicats en un recull l'any 1841.

Llibrets

[modifica]

Per a cada llibret s'indiquen els compositors que el van musicar, la data de la primera representació i, si escau, el nou títol. De vegades les reedicions van comportar modificacions del llibret.

  1. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 48, pàg. 17 (ISBN 84-239-4519-7)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felice Romani
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Felice_Romani&oldid=32841872»