Vés al contingut

Ullverd

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuUllverd
Chlorophthalmus agassizi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN194993 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAulopiformes
FamíliaChlorophthalmidae
GènereChlorophthalmus
EspècieChlorophthalmus agassizi Modifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1840
Nomenclatura
Sinònims
  • Aulopus agassizi (Bonaparte, 1840)
  • Chlorophthalmus agassizii (Bonaparte, 1840)
  • Chlorophthalmus productus (Günther, 1887)
  • Pelopsia candida (Facciolà, 1883)[1]
Il·lustració de l'any 1887
Comparació de l'ullverd amb llum blanca i llum ultraviolada. Observeu la fluorescència dels ulls
Il·lustració del 1887

L'ullverd (Chlorophthalmus agassizi) és una espècie de peix teleosti pertanyent a la família Chlorophthalmidae.[2]

Descripció

[modifica]
  • Pot assolir els 40 cm de llargària màxima, tot i que, normalment, només en fa 20.
  • Cos lleugerament comprimit i de color groc a marró, amb taques més fosques.
  • Cap petit i deprimit.
  • Musell ample.
  • Ulls grossos i verdosos.
  • Dents molt petites i còniques.
  • Té taques irregulars obliqües de color marró en els costats.
  • L'opercle és de color negre argentat.
  • La base de l'aleta caudal és negra.
  • Les aletes pèlviques s'insereixen just al darrere de l'origen de l'aleta dorsal.
  • Aleta caudal molt bifurcada.
  • Nombre de vèrtebres: 46-48.[3][4][5][6]

Reproducció

[modifica]

És hermafrodita.[5]

Alimentació

[modifica]

Menja principalment invertebrats bentònics i, també, crustacis pelàgics (com ara, decàpodes, eufausiacis i Mysidacea).[7][5]

Depredadors

[modifica]

És depredat pel lluç europeu (Merluccius merluccius), Malacocephalus occidentalis (al Brasil), el lluç argentat d'altura (Merluccius albidus) (als Estats Units), Merluccius paradoxus (a Sud-àfrica) i Merluccius capensis (a Sud-àfrica).[8]

Hàbitat

[modifica]

Viu a la plataforma continental entre 50 i 1.000 m de fondària i sobre fons fangosos.[9]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a tots els oceans i mars de clima temperat i tropical.[10]

Ús comercial

[modifica]

Es comercialitza fresc i, de vegades també, en forma de farina de peix.[11]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  4. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. Marine Species Identification Portal (anglès)
  7. Macpherson, E. i B.A. Roel, 1987. Trophic relationships in the demersal fish community off Namibia. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:585-596.
  8. FishBase (anglès)
  9. Sulak, K.J., 1984. Chlorophthalmidae. p. 412-420. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
  10. Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.
  11. Sulak, K.J., 1984. Chlorophthalmidae. p. 412-420.

Enllaços externs

[modifica]