Vés al contingut

Lluç europeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLluç europeu
Merluccius merluccius Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198562 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaMerlucciidae
GènereMerluccius
EspècieMerluccius merluccius Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Gadus merluccius (Linnaeus, 1758)
  • Hidronus marlucius (Minding, 1832)
  • Merluccius argentatus (Günther, 1862)
  • Merluccius esculentus (Risso, 1827)
  • Merluccius linnei (Malm, 1877)
  • Merluccius smiridus (Rafinesque, 1810)
  • Merluccius vulgaris (Fleming, 1828)
  • Merlucius ambiguus (Lowe, 1841)
  • Merlucius lanatus (Gronow, 1854)
  • Merlucius sinuatus (Swainson, 1838)
  • Onus riali (Rafinesque, 1810)
  • Trachinoides maroccanus (Borodin, 1934)
  • Trachinoides moroccanus (Borodin, 1934)[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Exemplar capturat a les costes espanyoles
Cap de lluç amb un transportador al costat

El lluç europeu, lluç o llucet -quan encara és immadur- (Merluccius merluccius) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels gadiformes.[2]

Descripció

[modifica]
  • Els exemplars de l'Atlàntic són els més grossos d'aquesta espècie i poden arribar a fer 1,80 m de llargària màxima (en canvi, un lluç de la Mediterrània de 8 anys i de 30 cm correspondria a un de 85 cm de l'Atlàntic). Les femelles fan al voltant de 100 cm.
  • Pot assolir els 15 kg de pes.
  • Cos esvelt, allargat, fusiforme i una mica comprimit.
  • Escates petites i cicloides que cauen amb facilitat.
  • El cap és deprimit i presenta unes fosses i carenes òssies entre els ulls que defineixen una àrea triangular.
  • Ulls grossos.
  • Boca gran, fesa i obliqua proveïda de dents fortes i corbades.
  • Mandíbula inferior més prominent i sense barba.
  • Dues aletes dorsals: la primera triangular i curta, i la segona molt llarga.
  • Aleta caudal no escotada.
  • Aleta anal llarga, de la mateixa mida que la segona dorsal.
  • Aletes pectorals normals i ventrals en posició jugular.
  • Totes les aletes són de radis tous.
  • Color gris terrós o blau metàl·lic al dors, argentat als flancs i ventre blanc brillant. L'interior de la boca i de la cavitat branquial és de color negre.
  • Nombre de vèrtebres: 50-52.[3][4][5][6][7][8][9]

Reproducció

[modifica]

Es reprodueix generalment a la primavera. Els alevins, propers a la costa, quan arriben a uns 3-4 cm baixen al fons (100-200 m de fondària), al cap de l'any migren cap a la costa a l'estiu, i a l'hivern neden mar endins, cosa que repetiran durant tota la vida. Així, fan migracions perpendiculars a la plataforma continental.[10][11][12]

Alimentació

[modifica]

Com a adult és un peix molt voraç que es nodreix de preses grosses, generalment d'altres peixos (sobretot, llúceres, aladrocs, arengs, etc.), cefalòpodes (com ara, calamars) i crustacis.[13][14][15][16][17][18][3][19] En canvi, els individus joves mengen crustacis (sobretot, eufausiacis i amfípodes).[7]

Depredadors

[modifica]

És depredat per la círvia (Seriola dumerili), el sorell blancal (Trachurus mediterraneus), el bacallà (Gadus morhua), el merlà (Merlangius merlangus), el peix carboner (Pollachius virens), Ophichthus rufus, el cap-roig (Scorpaena scrofa), el sarg (Diplodus sargus sargus), la rata de mar (Uranoscopus scaber), el peix espasa (Xiphias gladius), Gnathophis mystax, la rajada vestida (Leucoraja naevus), la clavellada (Raja clavata), la rajada dolça (Raja montagui), l'agullat (Squalus acanthias) i el dofí mular (Tursiops truncatus).[20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, demersal, de clima temperat (76°N-18°N, 30°W-42°E) que viu entre 30-1.075 m de fondària (normalment, entre 70 i 400).[32][33]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a la costa meridional de la Mar Negra, la Mediterrània[34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59][60] i l'Atlàntic oriental (des de Noruega i Islàndia fins a Mauritània).[61][62][63][64][65][66][67][68][69][70][71][33][72][73][74][75][76][77][78]

Longevitat

[modifica]

La seua esperança de vida arriba fins als 20 anys.[7]

Costums

[modifica]
  • Forma moles denses abans d'adquirir la maduresa sexual (els adults estan més aïllats).
  • Els adults viuen a prop del fons durant el dia, però s'apropen a la superfície durant la nit.[7]

Pesca

[modifica]

Es pesca amb estris de ròssec o amb palangre. Com que viu a molta fondària quan es pesca amb xarxa, en pujar-los, els exemplars pateixen una forta descompressió que fa que el gas de la bufeta natatòria s'expandeixi bruscament. És per això que al mercat es venen amb una bufeta enorme al ventre o, fins i tot, sortint per la boca.[79]

Ús comercial

[modifica]
Plat elaborat amb lluç

Es comercialitza fresc, sencer o en filets i és força comú als mercats, ja que és un peix molt apreciat per preparar-lo al vapor, fregit, enfornat o cuinat al microones. Se'n pot trobar congelat, encara que moltes vegades es tracta d'altres espècies semblants (com ara, Merluccius senegalensis, Merluccius polli, Merluccius capensis i Merluccius paradoxus).[8] També se'n consumeixen els ovaris degudament preparats i assecats.[4][80][81][82]

Estat de conservació

[modifica]

Pateix de sobrepesca.[33]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 «Lluç europeu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ 4,0 4,1 Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat.
  5. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
  6. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 FishBase (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 PescaBase Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)
  9. ↑ AsturNatura (castellà)
  10. ↑ Perez, N. i F.J. Pereiro, 1985. First data on sexual maturation and sex-ratio of hake (Merluccius merluccius L.) from ICES divisions VIIIc and IXa. ICES C.M. 1981/G:37.
  11. ↑ Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  12. ↑ Somarakis, S., P. Drakopoulos i V. Filippou, 2002. Distribution and abundance of larval fish in the Northern Aegean Sea - eastern Mediterranean - in relation to early summer oceanographic conditions Journal of Plankton Research 24(4):339-357.
  13. ↑ Andaloro, F., P. Arena i S.G. Prestipino, 1985. Contribution to the knowledge of the age, growth and feeding of hake Merluccius merluccius (L., 1758) in the Sicilian Channel. FAO Fish. Rep. 336:93-97.
  14. ↑ Cabral, H.N. i A.G. Murta, 2002. The diet of blue whiting, hake, horse mackerel and mackerel off Portugal. J. Appl. Ichthyol. 18:14-23.
  15. ↑ Carpentieri, P., F. Colloca, M. Cardinale, A. Belluscio i G.D. Ardizzone, 2005. Feeding habits of European hake (Merluccius merluccius) in the central Mediterranean Sea. Fish. Bull. 103:411-416.
  16. ↑ Cartes, J.E., J. rey, D. Lloris i L. Gil de Sola, 2004. Influence of environmental variables on the feeding and diet of European hake (Merluccius merluccius) on the Mediterranean Iberian coasts. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 84(4):831-835.
  17. ↑ Du Buit, M.H., 1996. Diet of hake (Merluccius merluccius) in the Celtic Sea. Fish. Res. 28:381-394.
  18. ↑ Guichet, R., 1995. The diet of European hake (Merluccius merluccius) in the northen part of the bay of Biscay. ICES J. Mar. Sci. 52:21-31.
  19. ↑ Papaconstantinou, C. i E. Caragitsou, 1987. The food of hake (Merluccius merluccius) in Greek Seas. Vie Milieu 37(2): 77-83.
  20. ↑ Andaloro, F. i S.P. Giarritta, 1985. Contribution to the knowledge of the age, growth and feeding of pandora, Pagellus erythrinus (L., 1758) in the Sicilian channel. FAO Fish. Rep. 336:85-87.
  21. ↑ Bradai, M.N. i A. Bouain, 1990. Régime alimentaire de Scorpaena porcus et de Scorpaena scrofa (Teleostei, Scorpaenidae) du Golfe de Gabès, Tunisie. Cybium 14, 207-216.
  22. ↑ Casadevall, M., J. Matallanas i T. Bartolí, 1994. Feeding habits of Ophichthus rufus (Anguilliformes, Ophichthidae) in the western Mediterranean. Cybium 18(4): 431-440.
  23. ↑ Hernández-Garcia, V., 1995. The diet of swordfish Xiphias gladius Linnaeus, 1758, in the central east Atlantic, with emphasis on the role of cephalopods. Fish. Bull. 93:403-411.
  24. ↑ Hislop, J.R.G., A.P. Robb, M.A. Bell i D.W. Armstrong, 1991. The diet and food consumption of whiting (Merlangius merlangus) in the North Sea. ICES J. Mar. Sci. 48:139-156.
  25. ↑ Holden, M.J., 1966. The food of the spurdog, Squalus acanthias (L.). J. Cons. perm. int. Explor. Mer. 30(2):255-66.
  26. ↑ Holden, M.J. i R.N. Tucker, 1974. The food of Raja clavata Linnaeus 1758, Raja montagui Fowler 1910, Raja naevus Müller and Henle 1841 and Raja brachyura Lafont 1873 in British waters. J. Cons. Int. Explor. Mer. 35(2):189-193.
  27. ↑ Matallanas, J., M. Casadevall, M. Carrassón, J. Boix i V. Fernández, 1995. The food of Seriola dumerili (Pisces: Carangidae) in the Catalan Sea (western Mediterranean). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 75:257-260.
  28. ↑ Rosecchi, E., 1987. L'alimentation de Diplodus annularis, Diplodus sargus, Diplodus vulgaris et Sparus aurata (Pisces, Sparidae) dans le Golfe du Lion et les lagunes littorales. Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. 49: 125-141.
  29. ↑ Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  30. ↑ Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001. Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878.
  31. ↑ FishBase (anglès)
  32. ↑ Lloris, D., J. Matallanas i P. Oliver, 2005. Hakes of the world (Family Merlucciidae). An annotated and illustrated catalogue of hake species known to date. FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. Núm. 2. Roma, FAO. 2005. 57p.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999.
  34. ↑ Aldebert, Y., 1981. Contribution à la biologie du merlu du Golfe du Lion: premières données sur la croissance. Rapp. P.V. Réun. CIEM 27(5):47-48.
  35. ↑ Aldebert, Y. i J.C. Carries, 1989. La croissance du merlu dans le Golfe du Lion. Méthodologie. Problèmes posés. Report of the age-reading workshop on Mediterranean Hake and Sardine. Palma, Balears, 10-15 d'abril del 1989:66-70.
  36. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  37. ↑ Alegría-Hernández, V. i S. Juki, 1988. Stock-recruitment relationship for the hake Merluccius merluccius from the Open Middle Adriat-Jabuka Pit. FAO Fish. Rep. 394:137-141.
  38. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  39. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  40. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  41. ↑ Bouhlal, M. i M.H. Ktari, 1975. Croissance du merlu de la region du Golfe de Tunis. Bull. Inst. Natl. Sci. Tech. Ocèanogr. Pêche Salammbô 4(1):5-47.
  42. ↑ Campillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditerranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, França. 206 p.
  43. ↑ Casey, J. i J. Periero, 1995. European hake (M. merluccius) in the north-east Atlantic. p. 125-147. A: J. Alheit i T. J. Pitcher (eds.) Hake: Biology, fisheries and markets. Chapaman & Hall, Londres. 478 p.
  44. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  45. ↑ Figueras, A., 1967. Age and growth of hake (Merluccius merluccius L.) from the Western Mediterranean (Costa Brava, north of Spain). Proc. Gen. Fish. Counc. Médit. 8:161-171.
  46. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  47. ↑ Ghirardelli, E., 1959. Contribution à la connaissance de la biologie du merlu (Merluccius merluccius L.) en Moyenne Adriatique. Proc. Gen. Fish. counc. Médit. 5(69):489-494.
  48. ↑ Jardas, I., 1976. Contribution to the knowledge of the biology of hake in the Adriatic Sea. Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. 40, 615-618.
  49. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  50. ↑ Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editors), Roma. 244p.
  51. ↑ Matta, F., 1956. L'accrescimento del merluzzo del Mediterraneo. Boll. Pesca Pisc. Idriobiol. 11:31-36.
  52. ↑ Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  53. ↑ Oliver, P., M. Gaza i A. Morillas, 1990. Crecimiento de Merluccius merluccius L. de las Islas Baleares mediante análisis de la progresión modal. II Jornades del Medi Ambient de les Balears:175-176.
  54. ↑ Papaconstantinou, C. i K.I. Stergiou, 1995. Biology and fisheries of eastern Mediterranean hake (Merluccius merluccius). p. 149-180. A: J. Alheit i T. J. Pitcher (eds.) Hake: Biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres, 478 p.
  55. ↑ Papaconstantinou, C., E. Caragitsou i T. Panos, 1985. Preliminary utilization of trawl survey data for the hake (M. merluccius) population dynamics from the Western Greek waters. FAO Fish. Rep. (345):87-92.
  56. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  57. ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  58. ↑ Stefanescu, C., B. Morales-Nin i E. Massuti, 1994. Fish assemblages on the slope in the Catalan sea (western Mediterranean): influence of a submarine canyon. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 74(3):499-512.
  59. ↑ Tsimenides, N., G. Tserpes, A. Machias i A. Kallianiotis, 1991. Distribution of fishes on the Cretan shelf. J. Fish Biol. 39:661-672.
  60. ↑ Zupanovic, S., 1968. Study of the hake (Merluccius merluccius L.) biology and population dynamics in the central Adriatic. Cons. Gen. Pêches Médit. Stud. Rev. (32):24 p.
  61. ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  62. ↑ Bergstad, O.A., 1991. Distribution and trophic ecology of some gadoid fish of the Norwegian Deep. 1. Accounts of individual species. Sarsia 75:269-313.
  63. ↑ Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  64. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  65. ↑ Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  66. ↑ Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  67. ↑ Dorel, D., 1986. Poissons de l'Atlantique nord-est relations taille-poids. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer. Nantes, França. 165 p.
  68. ↑ Gordon, J.D.M., N.R. Merrett, O.A. Bergstad i S.C. Swan, 1996. A comparison of the deep-water demersal fish assemblages of the rockall trough and procupine seabight, eastern north Atlantic: continental slope to rise. J. Fish Biol. 49(Suppl. A):217-238.
  69. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  70. ↑ Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  71. ↑ Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  72. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  73. ↑ Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
  74. ↑ Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografía, Madrid (20). 100 p.
  75. ↑ Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  76. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  77. ↑ Maurin, C., 1954. Les merlus du Maroc et leur Pêche. Bull. Inst. Pêches marit. (2):7-65.
  78. ↑ Svetovidov, A.N., 1986. Merlucciidae. p. 677-679. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
  79. ↑ Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 84.
  80. ↑ Lloris, D., J. Matallanas i P. Oliver, 2005.
  81. ↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  82. ↑ oceana.org[Enllaç no actiu] (castellà)

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 1991. Report of the Working Group on the Assessment of the Stocks Hake. ICES Doc. C.M. 1991/Assess:20. 181 p.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bainbridge, R., 1958. The speed of swimming as related to size and to the frequency and amplitude of the tail beat. J. Exp. Biol. 35(1):109-133.
  • Belloc, G., 1929. Étude monographique du merlu. Rev. Trav. Inst. Pêches. Marit. 2:231-288.
  • Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  • Bykov, V.P., 1983. Marine fishes: chemical composition and processing properties. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., Nova Delhi. 333 p.
  • Carpentiere, P., F. Colloca, P. Gentiloni, A. Bellusciio i G.D. Ardizzone, 2000. Trophic ecology of Merluccius merluccius (Linnaeus, 1758) in the Central Tyrrhenian sea. Biol. Mar. Mediterr. 7(1):798-801.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Djabali, F., A. Mehailia, M. Koudil i B. Brahmi, 1993. Empirical equations for the estimation of natural mortality in Mediterranean teleosts. Naga ICLARM Q. 16(1):35-37.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p.
  • Halbeisen, H.-W., 1988. Bestimmungsschlüssel für Fischlarven der Nordsee und angrenzender Gebiete. Ber. Inst. Meeresk. Núm. 178.
  • Hickling, C.F., 1927. The natural history of the hake. Parts I and II. Fish. Invest. Ser. II 10(2), 112 p.
  • IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  • Inada, T., 1981. Studies on the merlucciid fishes. Bull. Far Seas Fish. Res. Lab. (18):1-172.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Labropoulou, M. i G. Markakis, 1998. Morphological-dietary relationships within two assemblages of marine demersal fishes. Environ. Biol. Fish. 51: 309-319.
  • Letaconnoux, R., 1955. Rapport sur le merlu. ICES Rapp. Proc. Verb. 137:40-43.
  • Macpherson, E., 1979. Relations trophiques des poisons dans la Méditerranée occidentale. Rapp. Comm. Int. Explor. Sci. Mer Méditerr. 25/26, 49-58.
  • Macpherson, E., 1981. Resource partitioning in a Mediterranean demersal fish community. Mar. Ecol. Prog. Ser. 4, 183-193.
  • Magnan, A., 1930. Les caractéristiques géométriques et physiques des poissons. Ann. Sci. Nat. 13:355.
  • McEvoy, L.A. i J. McEvoy, 1992. Multiple spawning in several commercial fish species and its consequences for fisheries management, cultivation and experimentation. J. Fish Biol. 41 (Suppl. B):125-136.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Myers, R.A., J. Bridson i N.J. Barrowman, 1995. Summary of worldwide spawner and recruitment data. Can. Tech. Rep. Fish. Aquat. Sci. 2024. 274 p.
  • Nigrelli, R.F., 1959. Longevity of fishes in captivity, with special reference to those kept in the New York Aquarium. p. 212-230. A: G.E.W. Wolstehnolmen i M. O'Connor (eds.) Ciba Foundation Colloquium on Ageing: the life span of animals. Vol. 5., Churchill, Londres.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Pauly, D. i R.S.V. Pullin, 1988. Hatching time in spherical, pelagic, marine fish eggs in response to temperature and egg size. Environ. Biol. Fish. 22(4):261-271.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluç_europeu&oldid=33865902»