Vés al contingut

Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Unió Econòmica i Monetària)
Els estats membres de la UEM.
  Membres de la zona euro
  Països del ERM - II (Letònia, Lituània)
  Membre del ERM-II sense entrada prevista a l'euro (Dinamarca)
  La resta de membres de la UE

La Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea (UEM) és l'àrea formada pel conjunt de països, dins de la Unió Europea, que comparteixen un mateix mercat, i una mateixa moneda, l'euro, i on s'executa una política monetària única.

Concepte

[modifica]

La Unió Econòmica i Monetària (UEM) suposa la integració dels diferents països membres en un Mercat Comú en què es respectin les «quatre llibertats», és a dir, la llibertat de circulació de mercaderies, serveis, persones i capitals. Igualment, es pretén l'establiment d'una Política Comercial Comuna respecte als països que no pertanyin al mencionat Mercat Comú.

Així mateix, la Unió Econòmica culmina amb la Unió Monetària, procés pel qual es va instaurar l'euro com a moneda única d'una part dels països de la Unió Europea.

Antecedents teòrics

[modifica]

Una unió econòmica és una forma superior d'integració a la que suposa el mercat comú. Afegeix a aquest un major grau d'harmonització de les polítiques econòmiques nacionals en un intent d'eliminar la discriminació que pot derivar-se de les disparitats a les mencionades polítiques.

A mesura que s'intenta progressar en l'harmonització de les polítiques comunes sorgeixen dificultats derivades de la cessió de sobirania per part dels Estats membres, harmonitzar les polítiques monetàries i fiscals fonamentalment, suposa que els governs dels països de l'àrea tenen un menor marge d'actuació per a la seva política general.

Com que són objecte de la integració totes les activitats econòmiques en l'àmbit espacial d'una unió econòmica -entre elles la política financera-, la concertació d'una política monetària comuna porta a la creació d'un banc central comú i finalment a l'adopció d'una moneda única, amb el qual es perfecciona una unió monetària.

Antecedents històrics

[modifica]

Els antecedents més immediats de la Unió Econòmica i Monetària són la denominada «Serp Monetària Europea» creada el 1972 i el Sistema Monetari Europeu, creat el 1979 en substitució de l'anterior. Amb l'esfondrament del sistema monetari acordat a Bretton Woods, deixant fluctuar el dòlar i moltes altres monedes es va generar inestabilitat en les paritats. Això va fer que a la cimera de Paris de 1972 i posteriorment amb l'acord de Basilea[1] els estats agrupats a la Comunitat Europea acordessin donar un nou impuls a la integració monetària amb la creació de la denominada serp europea,[2] mecanisme que permetia la fluctuació controlada de les monedes estatals dins uns marges estrets de fluctuació en front del dólar.[3] Per evitar la inestabilitat i volatilitat dels tipus de canvi els membres de la CEE van crear el març del 1979 el Sistema Monetari Europeu, amb totes les monedes estatals, llevat de la lliura esterlina. Es caracteritzava per tenir l'ECU com moneda de referència, tipus de canvi estables en una banda d'un 2,25% de les oscil·lacions de qualsevol de les monedes dels estats membres i un mecanisme de crèdit lligat a un fons conjunt.[4][5]

Naixement

[modifica]

El desig de formar una Unió Econòmica i Monetària a la Unió Europea, neix de forma oficial l'any 1988, amb l'objectiu últim de la implantació d'una moneda única, l'euro com a continuació natural de la unió econòmica.[6] La creació del mercat únic i la implantació de la Unió Econòmica i Monetària com un procés de caràcter progressiu iniciat el 1990 han portat a adoptar iniciatives comunitàries en matèria de fiscalitat segons es va concloure al Consell Europeu de Dublín en desembre de 1996.[7] El Consell Europeu al juny de 1989, partint de l'informe Delors fixa l'establiment de la UEM com un procés de caràcter progressiu que havia de néixer el 1990, i on es distingeixen tres fases. A l'informe Delors s'atribuïa a l'existència d'una moneda única una sèrie d'avantatges tan bon punt es preveia que la nova moneda comportés un increment de l'activitat econòmica derivat de l'eliminació d'incerteses i costs de transacció per les operacions de canvi de divises, així com una més gran transparència als preus als mercats comunitaris, facilitant així majors intercanvis.

Fases de la Unió

[modifica]

Primera (1990-1993)

[modifica]

En aquesta fase se suprimeixen les limitacions al moviment de capitals entre els Estats membres i es reforça la cooperació entre els bancs centrals dels països. El 7 de febrer de 1992 se signa el Tractat de Maastricht [8] pel que es modifica el Tractat Constitutiu de la Unió per recollir la UEM. Aquest tractat preveia la supressió de les monedes nacionals per la moneda comuna i també fixava una sèrie de condicions econòmiques de convergència, denominades criteris de convergència, relatives a l'estabilitat dels preus dintre d'uns paràmetres marcats, al dèficit públic, al deute públic i als tipus de canvi, que eren d'obligat compliment per als països que voldrien integrar-se en la UEM.[4]

Segona (1994-1998)

[modifica]

Creació de l'Institut Monetari Europeu, com a predecessor del Banc Central Europeu. El nom d'euro per a la moneda europea va ser oficialment adoptat el 16 de desembre del 1995.[9] El 2 de maig de 1998 s'aproven els onze països que formaran part de la UEM a partir de 1999 en complir els requisits establerts en l'Acord de Maastricht.[10] Els mencionats països eren Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Finlàndia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. L'euro va ser introduït als mercats financers mundials com a moneda de comptabilitat l'1 de gener del 1999, en substitució de l'anterior unitat monetària europea, l'ecu, en termes paritaris.

Tercera (1999-actualitat)

[modifica]
Bitllets i monedes d'euro

L'1 de gener de 1999 es fixen els tipus fixos de canvi de cadascuna de les monedes respecte de l'euro i el Banc Central Europeu substitueix l'Institut Monetari Europeu. Des d'aquesta data l'euro existia com unitat monetària, de cotització i canvi en els mercats, però no existien els bitllets i monedes d'euro. L'1 de gener de 2002 entren en vigor les noves monedes i bitllets d'euro, substituint les dels respectius països, que desapareixen, amb un període de transició i convivència de les dues monedes de dos mesos en el cas d'Espanya, i la possibilitat de canviar la moneda local per euros, que a Espanya va acabar en 30 de juny de 2021.[11]

El 2001 es va incorporar a la UEM Grècia. Posteriorment s'han afegit nous països, el 2007, Eslovènia; el 2008, Xipre i Malta, el 2009 Eslovàquia i el 2011 es produeix la incorporació d'Estònia.[12][13] Letònia passa a formar part de la zona euro l'1 de gener de 2014,[14] i Lituània s'incorpora l'1 de gener de 2015, com el membre número 19.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Muns, Joaquín; Albuixech, Joaquim Muns. Lecturas de integración económica (3a edic.). La Unión Europea (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2005-10-27. ISBN 978-84-475-2973-5. 
  2. ↑ Montfort, Gaspar Feliu i; Triay, Carles Sudrià. Introducció a la història econòmica mundial (3a ed.). Universitat de València, 2013-10-31. ISBN 978-84-370-9209-6. 
  3. ↑ Scheinert, Christian. «Historia de la unión económica y monetaria» (en castellà). Parlament Europeu, 01-10-2021. [Consulta: 25 novembre 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Banco de España - Eurosistema - Historia» (en castellà), 07-02-2014. [Consulta: 25 novembre 2022].
  5. ↑ Hornero, Antonia Calvo. Fundamentos de la Unión Europea: 5ª Edición (en castellà). Editorial Centro de Estudios Ramon Areces SA, 2022-07-27. ISBN 978-84-9961-423-6. 
  6. ↑ Espanya i l'Euro: riscos i oportunitats. "la Caixa", 1997. ISBN 978-84-88099-24-2. 
  7. ↑ Politica fiscal (en castellà). Centro de Documentación Europea de la Universidad de Alcalá. 
  8. ↑ «Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ «Madrid European Council (12/95): Conclusions». Parlament Europeu. [Consulta: 14 febrer 2009]. (en anglès)
  10. ↑ Quesada, Luis Jimena. Dret de la Unió Europea. Universitat de València, 2011-11-28. ISBN 978-84-370-8653-8. 
  11. ↑ Tudela Gutiérrez, Daniela. «Los españoles se quedan 1.575 millones de euros en pesetas sin canjear» (en castellà). La Vanguardia, 26-08-2021. [Consulta: 27 novembre 2022].
  12. ↑ «Estonia se convierte en la primera antigua república soviética en pasar al euro» (en castellà). El país, 31-12-2010.
  13. ↑ «Estonia (desde el 1 de enero de 2011)» (en castellà). Banco Central Europeo. [Consulta: 25 novembre 2013].
  14. ↑ «Latvia adopts the euro notes and coins on 1 January 2014.». TV Newsroom. [Consulta: 25 novembre 2013].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unió_Econòmica_i_Monetària_de_la_Unió_Europea&oldid=34118313»