Vés al contingut

Usuària:Samedu583/Hiperémesis gravídica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La hiperèmesi gravidàrum ( HG ) és una complicació de l'embaràs que es caracteritza per nàusees greus, vòmits, pèrdua de pes i possible deshidratació . [1] Tanmateix es poden produir marejos. Es produeix una millora habitual a partir de la setmana 20a d'embaràs, però poden durar tota la durada de l'embaràs. [2] [3] [4] [5] [6]

Es desconeixen les causes exactes de la hiperemesi gravídica. [7] Com a factors de risc coneguts hi ha: quan és un primer embaràs, si es tracta d'embaràs múltiple, persones grasses, antecedents familiars o previs d'HG. Un estudi de desembre de 2023 publicat a Nature va indicar un vincle entre HG i nivells anormalment alts de l'hormona GDF15, així com una major sensibilitat a aquesta hormona específica. [8]

El diagnòstic es fa generalment a partir dels signes i símptomes observats. [7] La HG s'ha definit tècnicament com més de tres episodis de vòmits per dia de manera que s'ha produït una pèrdua de pes del 5% o tres quilos i les cetones estan presents a l'orina. [7] S'han d'excloure altres causes potencials dels símptomes, inclosa la infecció del tracte urinari i una tiroide hiperactiva . [9]

El tractament inclou beure líquids i una dieta suau . [6] Les recomanacions poden incloure begudes de substitució d'electròlits, tiamina i una dieta més alta en proteïnes. [7] [10] Algunes persones necessiten líquids per via intravenosa . [6]

Diagnòstic

[modifica]

La hiperèmesi gravidàrum es considera un diagnòstic d'exclusió . [11] [12] Els criteris per diagnosticar l'HG en un pacient inclouen generalment vòmits que produeixen una deshidratació significativa i pèrdua de pes (almenys el 5% del pes abans de l'embaràs). Normalment es fa una anàlisi d' orina i es poden prendre mostres de sang per comprovar si hi ha cetonúria, desequilibris d'electròlits i recomptes sanguinis complets, tot això podria indicar HG o provocar un diagnòstic alternatiu. [13]

Les dones que pateixen hiperemesi gravídica sovint es deshidraten i perden pes malgrat els esforços per menjar. [14] [15] De manera similar a l'inici dels atacs estàndard de nàusees matinals, les nàusees i els vòmits amb hiperèmesi solen començar entre les 5 i les 6 setmanes de l'embaràs. [16]

Investigacions

[modifica]

Les investigacions habituals inclouen nitrogen ureic en sang (BUN) i electròlits, proves de funció hepàtica, anàlisi d'orina, [15] i proves de funció tiroïdal . Les investigacions hematològiques inclouen els nivells d'hematòcrit, que solen augmentar en HG. [15] Pot ser necessària una ecografia per conèixer l'estat de gestació i per excloure l'embaràs molar o parcial. [17]

Maneig

[modifica]

Els aliments secs i suaus i la rehidratació oral són tractaments de primera línia. [18] A causa del potencial de deshidratació severa i altres complicacions, HG es tracta com una emergència. Si les mesures dietètiques conservadores fracassen, pot ser necessari un tractament més extens, com ara l'ús de medicaments antiemètics i la rehidratació intravenosa. Si la nutrició oral és insuficient, pot ser necessari un suport nutricional intravenós . [19] Per a les dones que requereixen ingrés hospitalari, es poden utilitzar mitges tromboembòliques o heparina de baix pes molecular com a mesures per prevenir la formació d'un coàgul de sang . [20]

Suport nutricional

[modifica]

Les dones que no responen a la rehidratació IV i als medicaments poden requerir suport nutricional. Els pacients poden rebre nutrició parenteral (alimentació intravenosa mitjançant una línia PICC) o nutrició enteral (mitjançant una sonda nasogàstrica o una sonda naso-jejunal ). Només hi ha proves limitades dels assaigs que recolzen l'ús de la vitamina B 6 per millorar el resultat. [21] En determinats casos pot ser necessari un excés d'alimentació ( hiperalimentació ) per ajudar a mantenir els requisits de volum i permetre l'augment de pes. [17] Un metge també pot prescriure vitamina B 1 (per prevenir l'encefalopatia de Wernicke) i àcid fòlic . [20]

Mesures higiniènic-dietètiques

[modifica]

Segons com siguin cuinats i ingerits els aliments l'estat nàusees pot millorar.

Etimologia

[modifica]

Hyperemesis gravidarum prové del grec hiper-, que significa excessiu, i èmesis, que significa vòmits, i del llatí gravidarum</link> , el genitiu femení plural d'un adjectiu, aquí utilitzat com a substantiu, que significa "[dona] embarassada". Per tant, hiperemesi gravidàrum significa "vòmits excessius de les dones embarassades".

Referències

[modifica]
  1. ↑ Drug and Therapeutics Bulletin, 51, 11, 11-2013, pàg. 126–129. DOI: 10.1136/dtb.2013.11.0215. PMID: 24227770.
  2. ↑ AACE Clinical Case Reports, 8, 3, 02-01-2022, pàg. 124–127. DOI: 10.1016/j.aace.2021.12.005. PMC: 9123575. PMID: 35602873.
  3. ↑ BJOG, 109, 6, 6-2002, pàg. 683–688. DOI: 10.1111/j.1471-0528.2002.01223.x. PMID: 12118648.
  4. ↑ American Journal of Obstetrics and Gynecology, 167, 3, 9-1992, pàg. 648–652. DOI: 10.1016/s0002-9378(11)91565-8. PMID: 1382389.
  5. ↑ JAMA, 316, 13, 10-2016, pàg. 1392–1401. DOI: 10.1001/jama.2016.14337. PMID: 27701665 [Consulta: 31 maig 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Pregnancy». Office on Women's Health, 27-09-2010. Arxivat de l'original el 10 December 2015. [Consulta: 5 desembre 2015].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 BMC Medicine, 8, 7-2010, pàg. 46. DOI: 10.1186/1741-7015-8-46. PMC: 2913953. PMID: 20633258 [Consulta: free]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «BMC2010» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  8. ↑ Wong, Carissa (en anglès) Nature, 13-12-2023. DOI: 10.1038/d41586-023-03982-8. PMID: 38102380.
  9. ↑ Australian Family Physician, 36, 9, 9-2007, pàg. 698–701. PMID: 17885701.
  10. ↑ Obstetrics : normal and problem pregnancies. 6th. Elsevier/Saunders, 2012, p. 117. ISBN 978-1-4377-1935-2. 
  11. ↑ Emergency Nurse, 20, 4, 7-2012, pàg. 24–28. DOI: 10.7748/en2012.07.20.4.24.c9206. PMID: 22876404.
  12. ↑ "Hyperemesis Gravidarum", StatPearls, 2023, <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK532917/>. Consulta: 19 juliol 2023
  13. ↑ "Hyperemesis Gravidarum", StatPearls, 2023, <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK532917/>. Consulta: 19 juliol 2023
  14. ↑ «Hyperemesis Gravidarum (Severe Nausea and Vomiting During Pregnancy)». Cleveland Clinic. Arxivat de l'original el 15 December 2012. [Consulta: 23 gener 2013].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Medline Plus. «Hyperemesis gravidarum». National Institutes of Health. Arxivat de l'original el 27 January 2013. [Consulta: 30 gener 2013].
  16. ↑ Gadsby, R.; Barnie-Adshead, A. M.; Jagger, C. The British Journal of General Practice: The Journal of the Royal College of General Practitioners, 43, 371, 6-1993, pàg. 245–248. ISSN: 0960-1643. PMC: 1372422. PMID: 8373648.
  17. ↑ 17,0 17,1 Manual of obstetrics. 7th. Wolters Kluwer / Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 265–8. ISBN 978-0-7817-9696-5. 
  18. ↑ Office on Women's Health. «Pregnancy Complications». U.S. Department of Health and Human Services. Arxivat de l'original el 29 October 2013. [Consulta: 27 octubre 2013].
  19. ↑ World Journal of Gastroenterology, 19, 43, 11-2013, pàg. 7639–7646. DOI: 10.3748/wjg.v19.i43.7639. PMC: 3837262. PMID: 24282353 [Consulta: free].
  20. ↑ 20,0 20,1 Handbook of early pregnancy care. Informa Healthcare, 2006, p. 149–154. ISBN 978-1-84214-323-0. 
  21. ↑ The Cochrane Database of Systematic Reviews, 2015, 9, 9-2015, pàg. CD007575. DOI: 10.1002/14651858.CD007575.pub4. PMC: 4004939. PMID: 26348534.

[[Categoria:Salut de la dona]] [[Categoria:Problemes de salut en l'embaràs]] [[Categoria:Llevadora]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuària:Samedu583/Hiperémesis_gravídica&oldid=33937401»