Usuària Discussió:Eulàlia Tomàs

Salutacions cordials

--Pau Cabot · Discussió 23:22, 25 gen 2007 (CET)

Dues coses

Respecte del tema de les traduccions: Pots traduir sense cap problema de les altres viquipèdies. El contingut és lliure i no fa falta que citis cap referència. Això sí, és molt recomanable enllaçar la pàgina amb les seves equivalents en altres llengües. Pots aprendre com fer això aquí.

Si tens més dubtes, demana! Pau Cabot · Discussió 13:17, 4 febr 2007 (CET)

Llicències d'imatges

Hola. Tota imatge ha de tenir una llicència d'ús explícita. Mira't Viquipèdia:Avís de drets d'autor de material audiovisual i trien una per a la Imatge:Joan Tomas Harmonium.jpg. --VRiullop (parlem-ne) 13:41, 4 febr 2007 (CET)

Per modificar la informació d'una imatge no cal que carreguis una nova versió del fitxer. Edita-la com un article. Ja ho he modificat.--VRiullop (parlem-ne) 14:44, 4 febr 2007 (CET)

Transcripció del rus

Hola, Eulàlia. Es tracta de fer la transcripció el màxim d'acostada a la llengua original i, alhora, el màxim d'entenedora per al lector català. Hem d'accentuar els mots sempre que sapiguem on porten l'accent en rus, i seguint les regles d'accentuació catalanes: Txèkhov, Lenin, Ufà, Sikhotè-Alín. Com a convenció, les e tòniques s'acostumen a accentuar obertes, i les o tancades, per acostar-ho al màxim a la pronúncia russa, tot i que molts cops hi ha vacil·lacions en rus mateix (les a sempre obertes, i la i i la u sempre tancades). Pel que fa a les equivalències, mira't en:Romanization of Russian, la darrera columna (BGN/PCGN), però amb les excepcions següents: Г г = g, gu (com en gat o guerra); Е е = e, ie; Ё ё = o, io; Ж ж = j (com en jardí o jugar); Й й = i; Ч ч = tx; Ш ш = x, ix (com en xarop o això); Щ щ = xtx, ixtx; Ъ ъ i Ь ь no es transcriuen, com si no hi fossin; Ы ы = i; Ю ю = iu; Я я = ia. Per a qualsevol dubte, aquí em tens! --Enric 00:11, 12 febr 2007 (CET)

Hola! Les normes de transcripció de l'IEC, que són les que faig servir jo, van sortir publicades en un quadernet, però no sé si es troben per internet. En alguna biblioteca sí que les trobaràs. Són dins els Documents de la Secció Filològica III, IEC, Biblioteca Filològica XXX, Barcelona 1996. Pel que fa a la qüestió e/ie i o/io, aquestes vocals sempre són més o menys palatals, i la cosa es nota més quan estan en posició tònica. És una bona tria posar-hi només la "i" quan són tòniques, sempre que no estiguin en contacte ja amb una consonant palatal, llavors ja "absorbeixen" la palatalitat de la vocal i no cal reflectir-hi la "i". La que no és mai palatal és la Э, que sempre es transcriu "e". Enric 11:21, 12 febr 2007 (CET)

Re: Consulta sobre una imatge d'Anna Karènina

La en:Image:Samoilova.jpg no és una imatge lliure acceptable a commons, però sí que es pot acceptar a la Viquipèdia complint els Viquipèdia:Requisits de l'ús legítim. La plantilla de llicència equivalent que tenim aquí és {{Captura de pantalla}}.--VRiullop (parlem-ne) 16:13, 12 febr 2007 (CET)

Dalcroze

He vist l'article Dalcroze i m'he preguntat si no seria millor titular-lo Mètode Dalcroze o Eurítmica. Tu que n'ets l'autora, què te'n sembla? En tot cas, felicitats per la tasca! Jordi Roqué 16:27, 12 febr 2007 (CET)

Categorització

Ajuda:Categoria, Viquipèdia:Categorització, Viquipèdia:Llibre d'estil de categorització. Sort! Pau Cabot · Discussió 20:49, 12 febr 2007 (CET)

Correcció ortogràfica

Te recoman copiar i aferrar el text aquí o bé instal·lar el Mozilla Firefox 2.0, un navegador que duu un corrector incorporat. Pau Cabot · Discussió 21:11, 13 febr 2007 (CET)

Taula de continguts

La taula de continguts es crea automàticament quan tens quatre títols o subtítols. Si n'hi ha menys, no es crea. Pots forçar que aparegui posant __TOC__ al lloc que vols que aparegui la taula, però amb només dos títols que hi ha a Guerra i pau, jo crec que no ho faria ... Pau Cabot · Discussió 19:58, 20 febr 2007 (CET)

Combinacions de pronoms febles

Bon dia! Perdona el retard, però aquests dies he estat fora. Cert que, com diu la teva filla, "això ja no ho escriu ningú". Gairebé ningú, diria jo, perquè jo encara ho escric, i veig que tu també, però ja no som gaires els que ho fem. Tot i amb això, és la forma correcta i normativa d'escriure-ho. En els textos actuals, però, és molt habitual el pas de "li-ho" a "l'hi", i també de "la-hi" a "l'hi", i llavors ens trobem que "l'hi" pot voler indicar tres combinacions possibles: el l'hi de debò, li-ho i la-hi. Ara bé, que tothom ho faci (això els que no escriuen directament "li", que és tal com sonen tots aquests) no vol dir que sigui normatiu, si bé és "tolerable" en textos que reflecteixen la llengua parlada (potser en el cas del teatre, si no es tracta d'una obra clàssica, sí que aniria bé posar-hi "l'hi" en comptes de "li-ho", ja que serà la forma que més s'acostarà a com ho hauran de pronunciar els actors finalment, si bé la forma canònica és igualment bona –l'única bona segons la normativa). Pel que fa a obres de consulta, com que la gramàtica d'en Fabra fa molt de temps que s'ha d'actualitzar però a l'IEC no s'hi acaben de posar, fa un cert temps va sortir la de l'Antoni Badia i Margarit, membre de l'Institut (Gramàtica de la llengua catalana, Biblioteca Universitària 22, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1994), on diu textualment (pàg. 484): "encara que es fa força correntment, no és tolerable de substituir li ho per l'hi". És a dir, segons ell no és ni tolerable, tot i que sigui habitual de fer-ho. El mateix es pot dir de la substitució de "li'n" per "n'hi", tampoc normativa tot i que absolutament estesa arreu. Per cert, si volguessis escriure "digues-li-ho" de manera més acostada a la fonètica, caldria fer-ho "digue-l'hi", no "diga-l'hi". Enric 11:45, 21 febr 2007 (CET)

He seguit aquesta discussió partint d'un altra conversa, hui per relaxar-me m'he entretingut després de l'horrible matí que he tingut barallant-me amb el programari, i perdona per aquesta introducció i intromissió. No he de corregir res del que diu l'Enric, només afegir que en la variant valenciana seguim usant el "li-ho" i que la construcció "l'hi" és una innovació pròpia dels parlars del nord, si més no de l'oriental. Ja et buscaria una referència bibliogràfica si et sembla, perquè recorde molt bé que ho he llegit, crec que en el català en fitxes de Josep Ruaix i Vinyet. –Pasqual · bústia 17:14, 21 febr 2007 (CET)

Evidentment quan jo he dit que gairebé ningú utilitzava avui dia aquestes formes normatives em referia al català central, és cert que en altres parlars sí que les continuen fent servir com a formes habituals de la llengua. No ho sé, tu mateixa veuràs quines són més adequades segons el registre de llengua de la traducció que estiguis fent, i més tenint en compte que es tracta d'un text per ser llegit en veu alta i interpretat. Dius que aquestes formes són massa difícils... No sé què dir-te: no s'adeqüen a l'ús actual en català oriental, això és cert, però són ben lògiques; a cada complement li correspon el seu pronom respectiu i és útil per diferenciar significats; en aquest sentit, les distintes formes "li", "l'hi", "la hi" i "li ho" (i fins i tot "li hi") es comporten si fa no fa com els accents diacrítics per diferenciar "més" i "mes", "sòl" i "sol", "sèu" i "seu", etc. I, d'altra banda, són formes vives en altres parlars, com bé ha dit en Pasqual. Per això mateix la nostra ortografia diferencia entre as i es àtones, i os i us àtones, posa -r finals que no es pronuncien, etc., per adequar-se al màxim nombre de variants de la llengua. Personalment també estic d'acord amb la teva visió pessimista (diguem-ne realista) de la situació actual de la llengua, però això ja són figues d'un altre paner. --Enric 01:22, 22 febr 2007 (CET)

Traducció del rus

Ja et vaig dir que les normes de transcripció de l'IEC eren molt útils. De seguida t'hi acostumes, i són molt senzilles d'utilitzar. Pel que fa a quan una traducció és directa (del rus o de qualsevol altra llengua) o bé feta a partir d'un altre idioma, cal confiar en el que diu la pàgina de crèdits, tot i que no sempre que digui "traducció del rus de XXXXX" vol dir que s'hagi fet directament del rus i no a través del francès o del castellà, posem per cas... En teoria, si els editors són seriosos, posen quina és la llengua de la qual s'ha fet la traducció, però en aquest món, com a tot arreu, hi ha molta picaresca, i de vegades les presses per treure un llibre fan que no s'hagi pogut trobar un traductor d'una llengua determinada i s'hagi recorregut a un d'una llengua més estesa i que ho feia més ràpid. Estratègies editorials. --Enric 18:26, 25 febr 2007 (CET)

Respostes a les pàgines de discussió

El que demanes es fa posant dos punts (:) si és la primera resposta, quatre punts (::) si és la segona, etc. Pots veure el que te dic editant una pàgina de discussió que tengui això. Supòs que és això el que em demanes ... Pau Cabot · Discussió 22:27, 25 febr 2007 (CET)

La Principal de la Bisbal

Doncs jo ho hauria fet igual que tu, amb el primer article sí amb majúscula, ja que es tracta d'una marca o equivalent (com el restaurant La Llauna, la joieria El Pèndol, etc.), però el de la Bisbal de cap manera. Seria diferent si una botiga es digués La Bisbal. Però en aquest cas l'article és el del topònim, que va sempre amb minúscula si no és a començament de frase o després de punt, com qualsevol altre mot comú. Escriure "La Principal de La Bisbal" és tan bèstia com escriure "Ajuntament d'El Vendrell". Però hi ha molt analfabet pel món, i els pitjors són els que n'estan orgullosos... --Enric 22:31, 26 febr 2007 (CET)

Revertir vandalisme

Les gràcies no es mereixen. Per revertir una altra edició només cal que vagis a l'historial, trobis la darrera edició correcta (clicant prev veus en que consisteix cada edició i pots moure't d'edició en edició), i quan tinguis la darrera versió correcta clica edita (al costat de la data) i la podràs editar. Et sortirà un avís dient que no estàs editant la darrera versió de l'article i que es perdran els canvis que s'hagin fet posteriorment, però ja és el que vols. Si deses la pàgina sense fer-hi res més, ja hauràs deixat l'article com estava.--Pere prlpz 21:09, 22 març 2007 (CET)

Frase estranya

Doncs no sé a què es refereix (més que "a la Viquipèdia" em sembla que al·ludeix "a l'ordinador"), però sigui el que sigui, la frase sona estranya, si no és que depèn d'alguna cosa que s'ha dit immediatament abans. Jo diria, senzillament, que aquest hi hi és superflu. --Enric 00:37, 28 març 2007 (CEST)

Programa d'ahir a Catalunya Ràdio

Moltíssimes gracies. No tenc gran habilitat verbal, però crec que més o manco es va entendre el què volia dir ... Pau Cabot · Discussió 22:16, 20 maig 2007 (CEST)

Termes sànscrits

Bon dia, Eulàlia. M'he mirat el diccionari sànscrit-català de l'Enciclopèdia, i tots els mots surten transcrits segons la notació internacional, i a més amb tota mena de detalls, amb les ratlletes sobre les vocals llargues, punts sota les consonants per indicar el valor fonètic distint, etc. Es tracta d'una transliteració, doncs. Pel que fa a la transcripció catalana, també m'he fixat que tothom segueix aquest criteri "internacional", més o menys simplificat (amb la notació o no de les vocals llargues, i el fet de posar els punts o els accents a les consonants, però suposo que quan no s'hi col·loquen és perquè no se sap on es troben aquests símbols concrets al teclat). Com que no sé que cap organisme oficial hagi proposat una transcripció simplificada catalanitzada del sànscrit (com sí que ha fet l'IEC referent als alfabets ciríl·lic, hebreu o àrab), crec que hauríem de seguir la notació internacional, si cal amb tots els símbols accessoris com ratlletes, punts i accents (es pot treure fàcilment de la versió de la Wikipedia anglesa pel que fa a cada mot), i amb redirecció des dels mateixos mots escrits sense tots els diacrítics, per als qui ho teclegin així. És a dir, faria com a títol de l'article Mahāyāna, amb redirecció des de Mahayana i, si cal, també des de Mahaiana. Fins i tot en els mots incorporats des d'antic, com el cas del ioga, a la definició de l'Enciclopèdia parla del hatha yoga (així, amb i grega). Fixa't que això mateix passa també en la transcripció del japonès o el xinès, que ja tenen un sistema de romanització molt definit i en què només es catalanitzen els mots més tradicionalment incorporats (Tòquio, quimono, xintoisme, ien, però Yokohama, Kyoto, bunraku, sushi, pel que fa al japonès; Pequín, Xangai, Iang-Tsé, iuan, però Chongqing, Shenyang, Xi'an, etc.). Per tant, tot i que puguin fer mal als ulls, jo hi deixaria les i gregues. Enric 12:17, 21 juny 2007 (CEST)

Viquiprojecte Viquitrobada 2007

Seguint la voluntat expressada per alguns companys he fet una pàgina de Viquiprojecte:Viquitrobada 2007 on començar a organitzar la Viquitrobada 2007. Espero que hi participis, diguis la teva i poguem organitzar aquest esdeveniment!

--Hugoaes 13:38, 19 jul 2007 (CEST)

Andrópov... i Khruixtxov

Hola, Eulàlia, quant de temps sense veure't per aquí! Pel que fa a l'Andrópov, ja l'he reanomenat jo mateix motu proprio abans fins i tot de veure la teva pregunta i de saber que havies creat tu l'article. Com ja et vaig comentar fa temps, hi ha la convenció d'accentuar les o tòniques tancades, si bé hi ha vacil·lacions en segons quins dialectes russos, i si bé també espontàniament el català pronuncia els estrangerismes esdrúixols normalment amb la vocal oberta. Pel que fa a les e, jo les accentuo obertes, per acostar-ho més a la pronúncia russa. –Enric 11:13, 18 oct 2007 (CEST)

Pel que fa a Khruixtxov, com és que la teva companya russa s'estranya de la presència de la tx? En tots els idiomes d'escriptura llatina, la lletra russa щ de Хрущёв (fonèticament [ɕɕ], i habitualment representat com a [ʃtʃ]) es trasnslitera així, (i)xtx (o de vegades stx, segons els usos) en català, shch en anglès, chtch en francès, schtch en alemany, sjtj en suec, noruec i danès, stsj en islandès, štš en finès i estonià, scs en hongarès, szcz en polonès, şc(i) en romanès, şç en turc ... i šč en txec, eslovac, eslovè, croat, letó, lituà i en la notació internacional. –Enric 13:04, 18 oct 2007 (CEST)

Bréjnev, el Komsomol i la Txeca

Hola, Eulàlia. He estat fora aquests dies i fins avui no m'hi he pogut posar. Ja m'he mirat els articles sobre Leonid Bréjnev i el Komsomol, i hi he fet petits retocs. Per cert, a l'article sobre Bréjnev no sé com fer-m'ho perquè surti la frase «en rus xxxxxxx» i no pas «en Rus: xxxxxxxx» com surt ara. Quan ho vull arreglar se'm desmunta tot. Suposo que és perquè la fórmula està pensada per a l'anglès, i no hi ha feta la variant catalana. Pel que fa a la txeca, surt amb c al nou diccionari de l'IEC, és a dir, és una forma ja totalment catalanitzada (txeka seria directament la transcripció catalana del rus). La pega és que la paraula coincideix amb la forma femenina de l'adjectiu txec, per tant potser que a l'encapçalament de l'article hi posessis una desambiguació que enviés a la República Txeca i al txec per si algú hi va a parar de forma incorrecta. Res més, bona feina! –Enric 12:33, 24 oct 2007 (CEST)

Xólokhov i altres

Bon dia, Eulàlia... Deus haver comprovat que últimament no em dedico gaire a la Viquipèdia, i és que gairebé no tinc temps per a res, només mirar de tant en tant els canvis recents, algun reanomenament i poca cosa més, per tant l'article sobre la Constitució soviètica de moment no me'l podré mirar. Espero que més endavant m'hi pugui posar, però la veritat és que no sé pas quan podré fer-ho; a més a més, tinc més demandes per repassar altres articles, que quan m'hi posi m'hi estaré mitja vida... Per cert, l'article sobre Xólokhov ja existeix (Mikhaïl Aleksàndrovitx Xólokhov), el vaig revisar jo mateix, si vols el podries ampliar com creguis oportú, i també reanomenar-lo a la forma més senzilla, Mikhaïl Xólokhov, sense el patronímic incorporat. A reveure! –Enric 12:16, 18 març 2008 (CET)

Dictadors comunistes

Quan es va crear, ja no la vaig veure molt clara. Hi ha dictadors claríssims però d'altres no tan clars. Em sembla una categoria poc objectiva, però com que la va crear un anònim, és difícil debatre-ho. Ho pots intentar, però ... Pau Cabot · Discussió 14:29, 25 març 2008 (CET)

Potser es connecta des d'una IP fixa i si li deixes un comentari, ho veurà. És només una possibilitat, però jo ho provaria. I si no, sempre pots proposar la categoria per al seu esborrat (VP:EP), a veure què en diu l'altra gent. Pau Cabot · Discussió 16:36, 26 març 2008 (CET)

més obres russes

t'animo a continuar afegint contingut sobre literatura russa, ens falten els articles sobre moltes de les obres i autors fonamentals i sembla que hi entens una mica. Gràcies! --barcelona (discussió) 17:38, 20 des 2008 (CET)

Separació de síl·labes

Bon dia, i bon any. Suposo que et refereixes al fet de com tallar les paraules a final de línia en un text, no a la separació estricta de les síl·labes dins una paraula –perquè, i ara diré una bajanada, les síl·labes se separen síl·laba a síl·laba, hehehe, és a dir, has de saber què forma part de la síl·laba i què no per separar-les bé, per tant saber què forma diftong i què és un hiat, i aquestes coses: quan dues vocals formen diftong van dins la mateixa síl·laba (ai, eu, ou, qua, güe, etc.) i quan formen hiat no (i-a dins in-de-pen-dèn-ci-a, per exemple; i-ï dins so-mi-ï; u-a dins gru-ar, etc.). Pel que fa al malagradós, la separació correcta de les síl·labes és mal-a-gra-dós (i no ma-la...), ja que és considerat més adequat separar les paraules per les seves partícules constituents, com els prefixos (en aquest cas mal-; o des-, a des-a-gra-da-ble, i no de-sa...; en canvi, tenim de-sig, ja que en aquest cas des- no és cap prefix). Ara bé, no es considera "de bon gust" deixar una sola lletra separada al final, o al començament, de línia: així, no separarem mai a-fricana ni independènci-a. Pel que fa als dígrafs, se separen tots (guer-ra, plat-ja, met-ge, cot-xe, cai-xa, bros-sa, An-na, gem-ma) excepte ny i ll, que sempre van junts: ca-nya, pa-lla; pel que fa a la ela geminada, se separa i li marxa el punt volat: il-le-gal. Bé, no sé si m'he deixat alguna cosa i si t'he solucionat alguna cosa. Pensa, a més, que cada llengua té les seves convencions pel que fa a la separació de síl·labes (per exemple, en castellà rr no se separa mai, a diferència del català; en italià st o sp es considera que formen part de la mateixa síl·laba: que-sto, ro-spo, etc.). Ar-ri-ve-der-ci! –Enric (discussió) 10:26, 16 gen 2009 (CET)

Hamlet (pel·lícula de 1964)

Hola, Eulàlia, bona nit. He vist que tens millor nivell que jo de rus (que de tres paraules no passo), i voldria demanar-te si pots donar un cop d'ull a aquest article que he creat. És una adaptació cinematogràfica que va fer la URSS de l'obra de teatre. L'enllaç (extern) en rus l'he trobat a la Viquipèdia en anglès. M'interessa saber si els noms que he escrit (tal i com els he trobat en pàgines en anglès) són correctes en català, ja que les normes ortogràfiques angleses i catalanes no són les mateixes. Gràcies per endavant. Salut! --Judesba (digues...) 02:51, 1 ago 2010 (CEST)

L'URSS

Bon dia! Jo m'he fet un tip de canviar articles on deia "la URSS" per "l'URSS". Les sigles es poden apostrofar, o no, segons com les pronunciïs: si dius [urs], llavors has d'escriure "l'URSS" (una altra cosa seria que aquesta sigla es pronunciés "u-erra-essa-essa", com UGT, que no es diu [ukt] sinó "ú-gé-té", i llavors s'escriu "la UGT", ja que la u encara que sigui tònica es comporta com la vocal àtona de "la unió"). "La URSS" només tindria sentit, d'altra banda, si no s'acostumés a pronunciar [urs] sinó que sempre es llegís desenvolupat, és a dir, com a "Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques", i no es digués mai [urs] sinó que només s'escrivís així per abreujar. --Enric (discussió) 10:16, 8 abr 2012 (CEST)

Simfònica de Catalunya

Hola Eulàlia, bona feina amb l'article sobre la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. Ara bé, tingues present que les imatges que hi incloguis han de respectar la legislació sobre els drets d'autor (ho dic per la de la caràtula del disc), i estaria bé que les referències que inclous per documentar el text estiguessin incardinades a l'article. Si et cal ajuda sobre com referenciar pots deixar-me un missatge a la meva discussió, o fer una ullada a Viquipèdia:Guia per referenciar. Salut! --ESM (disc.) 14:19, 1 ago 2014 (CEST)

CI

Bon dia, Eulàlia. Si tens relació amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, no hauries d'editar aquest article. Més informació a Viquipèdia:Conflicte d'interessos. Gràcies per la teva comprensió. Pau Cabot · Discussió 20:21, 13 abr 2021 (CEST)