Vés al contingut

Usuari:Cmartriba/Manuel Penella de Silva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Manuel Enrique Penella de Silva (València, 4 de març de 1910–Rio de Janeiro, 11 d'abril de 1969) va ser un escriptor, periodista i diplomàtic espanyol.

Biografia

[modifica]

Era fill del músic Manuel Penella Moreno. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres, dedicant-se al periodisme.

Penella de Silva va arribar a residir durant diversos anys a Alemanya, primer en Mannheim i posteriorment en Leipzig. Durant la seva estada a Alemanya es va afiliar a Falange i va arribar a exercir de cap local de Falange al país germànic, que per llavors ja estava sota el règim nazi. En 1940, a instàncies del secretari de l'ambaixada espanyola a Berlín, Ignacio de Oyarzábal i Velarde, va ser traslladat a la capital com a corresponsal del diari El Alcazar.[1][2] A Berlín va viure en un pis al costat del també periodista Ramón Garriga Alemany, amb el qual va arribar a fer amistat.[3] En 19 42 es va marxar d'Alemanya, després d'haver tingut alguns problemes amb les autoritats nazis.[4] La seva amistat amb un dels corresponsals americans, Richard Hottelet, de la United Press, li va comportar ser interrogat per la Gestapo. Sentint-se controlat va marxar com a corresponsal de l'agència efe a l'Amèrica Central. .

De la seva etapa a Alemanya va deixar dos llibres notables: El número 7 i Un año atroz. El primer és una crítica des de la proximitat ideològica d'un periodista d'origen falangista al nazisme i a Hitler. Es va reeditar diverses vegades i va ser traduït a l'italià. Un any atroç, publicat a l'esclat de l'èxit del primer llibre, és una compilació de les cròniques que va escriure a Diario de Barcelona i Destinoi durant 1945. Va ser un estret col·laborador de Josep Plà amb el que va arribar a publicar un llibret conjuntament Socialismo Económico. Aquest recull dos articles própis - La papeleta de las nacionalizaciones i La tierra produce menos en manos de los que la trabajan- i dos d'en Josep Plà - Socialismo y moneda i Socialismo y justicia- que fan una crítica a les nacionalitzacions i aposten pel model de l'iniciativa privada. .

Posteriorment va ser corresponsal de diferents mitjans espanyols —com a Diario de Barcelona i Destinoi[5] i hispanoamericans, en destinacions com Zuric, París, Buenos Aires, o Guatemala. Des de 1954, agregat d'informació en les ambaixades espanyoles d'Uruguai, Xile i Brasil. Va arribar a publicar diversos llibres.

Durant la seva estada a Argentina, Penella de Silva va ser un dels autors que va escriure La razón de mi vida, una obra autobiogràfica d'Eva Perón.[6][7][8]

Va morir en 1969 d'un atac al cor, mentre es trobava en el seu despatx.

Citar:

A. CRESPO Evita viva o muerta ed Fontalba.

RAMON GARRIGA Berlín años cuarenta ed Planeta Barcelona 1983 pp 59-60 Referència a la seva detenció a la seu de la Gestapo. Diligències i interrogatori sobre Richard Hottelet

Família

[modifica]

Va contreure matrimoni amb una ciutadana alemanya, amb la qual va tenir cinc fills, entre ells el també escriptor Manuel Penella Heller.

Va tenir quatre germanes, entre elles l'actriu Teresita Silva.

  1. ↑ César González-Ruano (2004). Memorias: mi medio siglo se confiesa a medias, Editorial Renacimiento, pág. 428
  2. ↑ Víctor Olmos Baldellou (2013). Historia del ABC, Pamplona: Leer-e, pág. 295
  3. ↑ Ramón Garriga (1976). La España de Franco: Las relaciones con Hitler, G. del Toro, pág. 120
  4. ↑ Ramón Garriga (1976). La España de Franco: Las relaciones con Hitler, G. del Toro, pág. 392
  5. ↑ Jordi Gracia García (2008). La vida rescatada de Dionisio Ridruejo, Anagrama, pág. 25
  6. ↑ Alfredo Silletta (2012). La Patria sublevada. De Perón a Kirchner (1945-2010), Ediciones Lea, pág. 1937
  7. ↑ Leonardo Romero Tobar (2013). Temas literarios hispánicos (I), Prensas de la Universidad de Zaragoza, pág. 224
  8. ↑ Error en el títol o la url.«».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Cmartriba/Manuel_Penella_de_Silva&oldid=20043132»