Usuari:Jordibernicatala/Granollers

Granollers és la capital i ciutat més poblada de la comarca del Vallés Oriental, a la província de Barcelona, a la comunitat autònoma de Catalunya (Espanya).

La Porxada, edifici renaixentista que servia per allotjar el gra, és l'edifici més emblemàtic. Es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d'un projecte que havia encarregat el Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt. L'edifici té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d'ample i està format per 15 columnes d'ordre toscà que suporten una teulada de quatre vessants. Ha estat restaurat en diverses ocasions.

Al carrer de Corró es troba l'antic Hospital de Santo Domingo, ara Sala Francesc Tarafa, un exemple d'arquitectura gòtica restaurada.

Granollers viu del comerç i de les indústries. Però en la part sud del terme, el paratge de Palou encara conserva zones agrícoles.

Població

&&&&&&&&&&060695.&&&&&060 695 habitants a 1 de gener de 2017, segons l'INE.

Geografia

Granollers es troba situada a la plana del Vallès, a la depressió prelitoral catalana. Concretament:

Altitud: 147 metres.
Latitud: 41º 37'
Longitud: 002º 18'

Història

Edat Antiga

Els vestigis més antics que s'han trobat a Granollers tenen una antiguitat de més de 4000 anys, encara que les troballes arqueològiques més importants són les de la necròpoli de Can Trullàs, de l'època romana. Fins a l'any 944 no apareixerà la primera referència del topònim Granollers, citat com Granularios Subteriore.

El mercat

A partir de l'any 1040 ja s'esmenta el mercat granollerí. Durant els segles XIII, XIV i XV, l'Església, el senyor feudal de la Roca i la Corona es disputen el territori de Granollers. Aquesta contínua situació de canvi va fer que els granollerins recaptessin 10 000 florins que van posar en mans del rei Alfons IV perquè comprés la vila i la incorporés definitivament a la Corona. Des d'aquest moment, Alfons IV declarava la vila com a carrer de Barcelona (1418).

Durant deu anys, entre 1462-1472, es va produir una guerra civil que enfrontava la monarquia de Joan II i la Generalitat. La vila de Granollers, sota el domini dels senyors de Pinós, va prendre partit per la Generalitat. Durant aquest conflicte (1466) va morir a Granollers el Condestable de Portugal, candidat a la Corona d'Aragó. Encara quan Granollers va prendre partit contra Joan II, en acabar la guerra el monarca va atorgar els privilegis que ja havia donat el rei Alfons IV, el 1418. El segle XV encara havia de portar més conflictes a Granollers, a causa de la Segona Guerra de Remença.

Renaixement i Modernitat

L'estabilitat del segle xvi, l'augment demogràfic i la prosperitat del mercat van consolidar el desenvolupament de Granollers, exemplificat amb la construcció d'importants edificis com la nova església parroquial gòtica de Sant Esteve, sobre la romànica del segle xi; el desaparegut Convent dels Caputxins; l'església de Sant Francesc o la Porxada. Altres aspectes d'aquest segle d'or, tal com va qualificar el metge i historiador Alfred Canal el segle xvi, són la gran activitat del Consell o Universitat o la construcció de noves capelles sobre les muralles. Aquesta prosperitat es va truncar novament per la lluita durant la Guerra dels Segadors en la qual va intervenir el síndic granollerí Joan Domènec.

Ocupació Napoleònica

Durant la Guerra de la Independència (1808-1814), Granollers es va oposar a l'ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la tercera guerra carlista (1875) va ser el que va afectar més a la vila. 3000 carlistes van assaltar Granollers i van segrestar a l'alcalde i a 33 persones més, que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.

Revolució Industrial

A mitjan segle xix l'activitat econòmica de la capital del Vallès Oriental va anar evolucionant a partir del desenvolupament de les vies de comunicació i es va convertir gradualment en més industrial i comercial que agrícola. La inauguració del nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l'arribada de les dues línies de tren (1854 i 1876) en van ser les causes principals. Al principis del segle xx, es van incorporar a Granollers el Lledoner (1922), i el municipi de Palou (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal amb l'actual carretera com a eix principal.

La segona república i Guerra Civil

Durant la Segona República, la ciutat va viure un procés de canvi social i polític general, amb alguns esdeveniments especials com els fets d'octubre de 1934. La Guerra Civil (1936-1939) també es va sofrir amb molta duresa: va haver-hi quatre bombardejos de l'aviació italo-germana. El primer dels quals, el 31 de maig de 1938, (l'objectiu principal del qual van ser les fàbriques de munició per a artilleria i peces d'avió, així com la central elèctrica que els subministrava energia) la localitat va ser bombardejada per 5 avions Savoia-S 79 que van deixar caure 30 bombes explosives i unes 10 incendiàries en dimarts, no en dijous (dia de mercat) com molta gent creu, i va causar centenars de ferits, morts i molts estralls, i va deixar la plaça parcialment destruïda.

Un dels fets més destacats de la postguerra és la celebració de la primera Fira de l'Ascensió el 1943, i que amb els anys va depassar l'àmbit local. Van ser anys de mancances i de recessió econòmica, i fins el 1952 no es va suprimir el racionament dels productes de primera necessitat. Entre 1956 i 1975 va haver-hi un creixement demogràfic molt destacat, a causa principalment de l'arribada de persones procedents de la resta d'Espanya i de l'augment de la natalitat, que va propiciar un important increment del parc d'habitatges i el desenvolupament de la trama urbana. D'altra banda, la crisi del tèxtil de meitat dels anys 60 va donar pas a una indústria més diversificada, una de les característiques destacades de l'economia granollerina.

La mort del general Franco, el novembre de 1975, va comportar la legalització de diversos partits polítics que van concórrer a les primeres eleccions generals de 1977, primer, i a les municipals de 1979, després, que va guanyar Rafael Ballús, del PSC, que va ser alcalde fins al 1986, quan va ser substituït per Josep Pujades. El 1988 es va constituir a Granollers el Consell Comarcal del Vallès Oriental, el primer president del qual va ser Josep Serratusell, de CiU.

Segle XXI

A principis dels anys 1990 va tenir lloc l'enderroc de l'antiga Foneria de Can Trullàs i el tancament definitiu de la fàbrica de Roca Umbert, les naus de la qual van ser cedides a l'Ajuntament. El 1991 es van inaugurar dues instal·lacions esportives destacades: el Circuit de Catalunya i el Palau d'Esports, seu de la competició d'handbol dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Aquest mateix any, al mes de maig, es produeix una moció de censura que va convertir a Josep Serratusell en alcalde de Granollers. Les eleccions municipals de 1995 guanyades per Serratusell obliguen a fer un pacte de govern tripartit CIU, PSC i ERC. En aquestes mateixes eleccions també van obtenir representació el PP i IC-EV. Els comicis municipals de 1999 van donar com a guanyador al PSC, amb una llista encapçalada per Josep Pujades, que va acordar amb ERC un pacte per a la legislatura 1999-2002. El resultat de les eleccions municipals de juny de 2003 porten a repetir el pacte PSC-ERC, però en aquesta ocasió amb la suma de la coalició ICV-EUiA. Josep Pujades va ser escollit de nou alcalde de la ciutat, càrrec que va exercir fins al 31 de gener de 2004 quan va deixar l'Alcaldia per formar part del nou govern de la Generalitat. Des del 12 de febrer de 2004 i reescollit amb majoria absoluta en les eleccions municipals de maig de 2007, Josep Mayoral continua sent l'alcalde de la ciutat.

Festa Major de Granollers

La Festa Major comença l'últim dijous del mes d'agost i se celebra al llarg d'una setmana. Es basa en la recuperació d'una antiga aposta feta a la ciutat l'any 1897, on dos artesans del maó, els senyors Rayo i l'hereu dels Maynou van dividir la ciutat competint per veure qui era capaç de fer més maons en una hora. Aquesta anècdota es va convertir, anys després en la Festa Major de Blancs i Blaus, on els protagonistes són els ciutadans dividits en dos grups: els blancs (blancs) i els blaus (blaus). Aquestes agrupacions organitzen activitats i competicions per animar la festa de Granollers i acomiadar l'estiu. Actualment, a la festa major de Granollers es fan diverses proves de tot tipus: gastronòmiques, competitives i anecdòtiques perquè tots, grans i petits, gaudeixin d'una setmana plena d'aventures.

Gastronomia

En la gastronomia de Granollers, el més important, són els desdejunis de forquilla (“Esmorzars de Forquilla”), que són una tradició en diversos establiments de la ciutat i de la comarca. La tradició diu que el dijous (dia de mercat a la ciutat), pagesos, comerciants i clientela, participen en tertúlies mentre esmorzen, satisfent al seu estómac. D'altra banda es pot trobar “El Rajol de Festa Major”, que és un dolç típic de la ciutat des de l'any 1994. Aquest dolç està fet de pasta fullada, crema de cacau i farciment de trufa i praliné d'avellana.

Personatges cèlebres

Xavier Castellsagué, investigador científic
Javier Llorente (Marianillo), compositor
David Janer, actor
Raúl Mèrida, actor
Abraham Miner, futbolista
Gerard López, futbolista
Marc Valent, futbolista
Antonio Rueda, futbolista
Vicente Miró, ciclista
Antoni Cumella, artista
Dani Mateo, còmic
Sandra Sabatés, periodista
Monsenyor Jaume Traserra Cunillera, bisbe emèrit de Solsona
Cristian Malmagro, jugador d'handbol
Jordi Núñez Carretero, jugador d'handbol
Albert Polo, periodista
Laia Pons, nedadora.
Pol i Aleix Espargaró, pilots de MotoGP.
Laura Pous, tennista.

Administració

[[Categoria:Granollers]] [[Categoria:Municipis del Vallès Oriental]]