Vés al contingut

Usuari:Jordiventura96/proves/Teorema d'Euler en geometria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En geometria el teorema d'Euler afirma que la distància d entre el circumcentre i l'incentre d'un triangle qualsevol pot ser expressat com:[1][2][3][4]

Vista aèrea de l'Anella Olímpica.

Anella Olímpica de Montjuïc

[modifica]

Es denomina Anella Olímpica de Montjuïc a l'espai i al conjunt d'instal·lacions esportives ubicades a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, que van ser remodelades o inaugurades amb motiu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992, la seu dels quals va ser a la ciutat comtal l'any 1992. Ocupa una superfície aproximada de 400 hectàrees.[5]

Història

[modifica]

El projecte de construcció de l'Anella Olímpica es dóna en el marc de la candidatura de la ciutat de Barcelona als Jocs Olímpics de 1992 aprofitant l'espai i les possibilitats que ofereix la muntanya de Montjuïc.

Actualment, l'ús que es dóna a les instal·lacions és, a part de l'esportiu, el d'acollir esdeveniments culturals. En particular, l'Estadi Olímpic Lluís Companys és el principal escenari per a esdeveniments musicals de pop rock multitudinari, i el Palau Sant Jordi, a més d'acollir esdeveniments musicals, és molt utilitzat en convencions i congressos.

Instal·lacions

[modifica]

Les instal·lacions que formen part de l'Anella Olímpica de Montjuïc són les següents:

  • Estadi Olímpic Lluís Companys. Construït en motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. Va ser remodelat amb l'adjudicació dels Jocs Olímpics de la ciutat de Barcelona.
  • Palau Sant Jordi. Pavelló multifuncional obra de l'arquitecte japonès Arata Isozaki. Va ser construït en motiu dels Jocs Olímpics.[6]
  • Canvi (Utsurohi). Instal·lació artística d'Aiko Miyawaki, davant del Palau Sant Jordi.
  • Piscines Bernat Picornell. Un conjunt de tres piscines que van ser remodelades amb motiu dels Jocs Olímpics.
  • Torre de Comunicacions de Montjuïc. Denominada també Torre Calatrava, va ser projectada per l'arquitecte i enginyer Santiago Calatrava,[7] amb motiu dels Jocs Olímpics.
  • Camp de Beisbol Pérez de Rozas. Construït en substitució de l'antic Estadi Municipal de Beisbol de Montjuïc, que va resultar afectada per les obres de l'Anella Olímpica.
  • INEFC Barcelona. L'Institut Nacional d'Educació Física de Vatalunya té una de les seves dues seus a l'Anella Olímpica de MontjuÏc. És la institució oficial dedicada a la investigació i l'ensenyament de l'esport a Catalunya. L'edifici va ser construït amb motiu dels Jocs Olímpics per l'arquitecte català Ricard Bofill i Leví.
  • Plaça Europa. Aquesta plaça forma part de l'espai corresponent a l'Anella Olímpica. No és una instal·lació esportiva, sinó que forma part de l'estructura urbanítica de la zona. Va ser construïda en motiu dels Jocs Olímpics.
  • Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch. Es va inaugurar quinze anys després de que acabessin els Jocs Olímpics, però, atesa la seva temàtica i ubicació, és considerat part de l'Anella Olímpica.

Referències

[modifica]
  1. Johnson, Roger A. (2007), Advanced Euclidean Geometry, Dover Publ., p. 186.
  2. Alsina, Claudi & Nelsen, Roger (2009), When Less is More: Visualizing Basic Inequalities, vol. 36, Dolciani Mathematical Expositions, Mathematical Association of America, p. 56, ISBN 9780883853429, <http://books.google.com/books?id=U1ovBsSRNscC&pg=PA56>.
  3. Debnath, Lokenath (2010), The Legacy of Leonhard Euler: A Tricentennial Tribute, World Scientific, p. 124, ISBN 9781848165250, <http://books.google.com/books?id=K2liU-SHl6EC&pg=PA124>.
  4. Dunham, William (2007), The Genius of Euler: Reflections on his Life and Work, vol. 2, Spectrum Series, Mathematical Association of America, p. 300, ISBN 9780883855584, <http://books.google.com/books?id=M4-zUnrSxNoC&pg=PA300>.
  5. Heredia, Sergio. «Artículo periodístico sobre el Anillo Olímpico de Montjuic».
  6. Isozaki, Arata. «Biografía» (en español).
  7. Calatrava, Santiago. «Biografía» (en inglés).

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]