Usuari:Kingjosu3/proves/Quincy Jones

Kingjosu3/proves/Quincy Jones

Quincy Jones el 2007
Biografia
Naixement	Quincy Delight Jones Jr. 14 de març de 1933, Aquest viquipedista té 91 anys, 8 mesos i 10 dies. Chicago, Estats Units
Altres noms	Leigh Warren
Activitat
Ocupació	Músic, Director d'orquestra, Productor discogràfic, Arreglista, Compositor, Músic cinematogràfic
Activitat	1951 - present
Estil	Pop, Funk, Soul, Big Band, Rock and roll, Bossa nova, Hip Hop
Instrument	Trompeta, Piano, Bateria, Sintetitzador
Segell discogràfic	Columbia Records, Mercury Records, Qwest Records
Company professional	Lionel Hampton, Dizzy Gillespie, Aaliyah, Michael Jackson, Frank Sinatra, Dinah Washington, Dean Martin, matti Austin,Tevin Campbell,Marvin Gaye, Stevie Wonder, Will Smith
Lloc web	Quincy Jones

Quincy Delight Jones Jr., conegut com Quincy Jones (Chigago, 14 de març del 1933) fou un compositor, director, arreglista i llegendari productor estatunidenc de música.
El seu àmbit d'interès musical inclou l'R&B i el jazz (swing i bop), amb freqüent tendència a la seva fusió, de la mateixa manera que és intèrpret ocasional de trompeta i piano, i cantant. La seva extensa carrera inclou gravacions amb Frank Sinatra i també ha compost bandes sonores per pel·lícules, essent el primer compositor de classe afroamericana que ho feia. No obstant, és majoritàriament com a productor dels àlbums més exitosos de Michael Jackson: Off the Wall, Thriller i Bad. Fou també el productor de la cançó "We Are the World".
Ha rebut el Grammy Legend Award, el Premi Kennedy, la National Medal of Arts i la Legió d'Honor, entre altres distincions.

Biografia

Va néixer a Chicago com el fill major de Sarah Frances, que patia esquizofrènia i el jugador de beisbol Quincy Delight Jones. La seva família es va traslladar a Seattle quan tenia catorze anys. A aquesta ciutat va tocar a la Lionel Hampton's big band i a la banda del Berklee College of Music a Boston, Massachussets.
Al 1950 va viatjar a Nova York on es va dedicar a escriure, arreglar i gravar a bandes que tocaven als clubs de jazz de la ciutat. Allà va conèixer i es va relacionar amb Thelonious Monk, Charlie Parker, Billie Holiday, Gene Krupa, Miles Davis i el seu íntim amic Ray charles, a qui havia conegut abans a Seattle d'adolescent. Al 1956 va fer una gira pel Mitjà Orient i Sud-amèrica com trompetista de Dizzy Gillespie.
A mitjans de la dècada de 1950 es va traslladar a París, va estudiar composició amb Nadia Boulanger i Oliver Messiaen, va travar relació amb Leonard Bernstein, Aaron Copland i Pablo Picasso i va treballar com director musical de Barclay Records i també com compositor i arreglista.
Al 1961 va tornar a Nova York on es va convertir en vicepresident de Mercury Records, essent un dels primers afroamericans amb aquesta posició a la indústria discogràfica. A la companyia va produir a artistes com Peggy Lee, Tonny Bennett i Sarah Vaughan. Al 1963 va rebre el primer Grammy pels arreglaments de I Can't Stop Loving You, gravant per la Count Basie Orchestra.
Al 1964 va gravar la banda sonora d'El prestamista, convertint-se en el primer negre nord-americà en composar pel cinema. Altres pel·lícules en què va composar la música foren A sang freda (In Cold Blood) el 1967, El color púrpura (The Color Purple) el 1985, Un hombre para Ivy el 1969; i per la televisió va composar per sèries com Ironside i El show de Bill Cosby.
Com director de big bands, que manté per gravacions d'estudi, encara que rarament per actuacions en directe, va iniciar la seva carrera amb dos discos de gran impacte al món del jazz: How I feel about jazz i Birth of a band (1959. Més endavant, va fitxar per A&M Records on va gravar el 1961 quintessence. Influït per conceptes de jazz fusió, va editar Walking In Space (1969 i Smackwater Jack (1971), que inclou entre altres temes per la banda sonora del telefim Ironside. En total va composar la música per trenta-tres pel·lícules i va rebre setanta-nou nominacions al Premi Grammy.
Com productor, és famós sobretot per haber estat coproductor dels tres àlbums més famosos de Michael Jackson: Off the Wall, Thriller i Bad. Va dirigir l'orquestra de Frank Sinatra i va produir el seu últim àlbum amb temes originals (L.A. is my Lady), així com el retorn a les taules de la llegendària Lena Home el 1980.
Al 2001 va publicar la seva autobiografia: The Autobiography of Quincy Jones.

Família

Quincy Jones es va casar tres vegades i va tenir set fills. Primerament, amb Jeri Caldwell del 1957 al 1966 i tingueren a Jolie Jones Levine. Després, amb Ulla Anderson de 1967 al 1974 i tingueren a Martina Jones y Quincy Jones III. Finalment, amb Peggy Lipton del 1974 al 1990 i tingueren a Kidada Jones i Rashida Jones.
Del breu affair amb Carol Reynolds tingué a la seva filla Rachel Jones i de la relació amb Nastassja Kinski del 1991 al 1995 tingué a la seva filla Kenya Julia Miambi Sarah Jones, nascuda el 1993.

Discografia

• 1964 Big Band Bossa Nova
• 1970 Gula Matari
• 1970 Walking in Space
• 1971 Smackwater Jack
• 1973 You've Got It Bad, Girl
• 1974 Body Heat
• 1975 Mellow Madness
• 1976 I Heard That!
• 1977 Roots
• 1978 Sounds...And Stuff Like That!!
• 1981 The Dude
• 1984 The Birth of a Band, Vol. 1
• 1989 Back on the Block
• 1995 Q's Jook Joint
• 1999 Reel Quincy Jones
• 2000 Basie and Beyond
• 2004 Original Jam Sessions 1969
• 2011 Soul Bossa Nostra

Premis i distincions

Quince té el rècord de ser l'artista que més nominacions ha rebut pels Grammy amb un total de setanta-nou i de elles ha rebut vint-i-cinc premis, en reconeixement als seus mèrits musicals. Mitja dotzena d'universitats li han atorgat doctorats honoris causa i ha rebut moltíssims guardons, com el Premi Emmy per la música de l'episodi d'obertura de Roots, set nominacions a l'Oscar, el Premi Humanitari Jean Hersholt de l'AMPAS i el premi Trustees de la NARAS.
França li atorgà la Legió d'Honor. També ha rebut l'Ordre de les Arts i Lletres del Ministeri francès de Cultura; el cobejat premi Polar Music de la Real Acadèmia Sueca i el premi Rodolfo Valentino de la República Italiana.
Al 2008 fou homenatjat pel [[Festival de Jazz de Montreux.
L'any 2000 va rebre la National Humanities Medal.
L'any 2009 va rebre el Clinton Global Award a la filantropia.

Premis Oscar

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1985	Millor Pel·lícula	El color púrpura	Candidat
1985	Millor Banda sonora	El color púrpura	Candidat
1985	Millor cançó	El color púrpura	Candidat
1978	Millor banda sonora adaptada	The Wiz	Candidat
1968	Millor cançó	Un hombre para Ivy	Candidat
1967	Millor banda sonora original	A sang freda	Candidat
1967	Millor cançó	Baning	Candidat