Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Mifare

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
MIFARE Combicard-Transponder

Mifare és la tecnologia de targetes intel·ligents sense contacte (Tíscar) més àmpliament instal·lada al món amb aproximadament 250 milions de Tíscar i 1.5 milions de mòduls lectors venuts. És equivalent a les 3 primeres parts de la norma ISO 14443 Tipus A de 13.65 MHz amb protocol d'alt nivell. La distància típica de lectura és de 10 cm (unes 4 polzades). La distància de lectura depèn de la potència del mòdul lector, existint lectors de major i menor abast.

La tecnologia Mifare és propietat de NXP Semiconductors (antiga Phillips Semiconductors). La tecnologia és econòmica i ràpida, raó per la qual és la més utilitzada a nivell mundial.

Operació[modifica]

Les targetes Mifare són targetes de memòria protegida. Estan dividides en sectors i blocs i mecanismes simples de seguretat per al control d'accés. La seva capacitat de còmput no permet realitzar operacions criptogràfiques o d'autenticació mútua d'alt nivell, estant principalment destinades a moneders electrònics simples, control d'accés, targetes d'identitat corporatives, targetes de transport urbà o per ticketing .

Cada sector es divideix en quatre blocs, dels quals tres poden contenir informació de l'usuari. La informació és de format lliure, i es pot modificar amb ordres simples de lectura i escriptura. Mifare proveeix un format especial anomenat 'bloc de valor'; els blocs que tenen informació guardada en aquest format es comporten d'una forma diferent, incloent operacions de descompte i increment.

Els sectors utilitzen dues claus d'accés anomenades 'A' i 'B'. Aquestes claus s'emmagatzemen en el quart bloc juntament amb els permisos d'accés a cada un dels tres blocs. Aquests permisos poden ser: lectura, escriptura, descompte o increment (per blocs de valor).

Una vegada que s'acosta la targeta a un lector, aquesta s'activa i inicia un procés d'intercanvi amb el lector per establir una comunicació xifrada. Aquest procés és igual amb totes les targetes i està dissenyat per a proveir protecció contra escolta del canal, no per autenticar la targeta o el lector.

Després d'establir un canal xifrat la targeta envia un codi d'identificació de connexió, que usualment és el número de sèrie de la targeta encara que la norma ISO 14443 diu que aquest nombre pot ser aleatori. Amb aquest número de connexió el lector està en capacitat de realitzar qualsevol operació en la targeta, prèvia presentació de les claus d'accés als respectius sectors.

Història[modifica]

  • 1994 - Apareix estàndard Mifare de 1K.
  • 1996 - Primer sistema de transport utilitzant Mifare a Seul
  • 1997 - Apareix Mifare Pro amb coprocessador 3DES.
  • 1999 - Apareix Mifare Prox amb coprocessador PKI.
  • 2001 - Apareix el sistema TransMilenio, primer sistema de transport a utilitzar exclusivament Mifare Std 1K com a mitjà de pagament.
  • 2001 - Angelcom SA (Colòmbia), implementa la TISCAR al Sistema de Transport transmilenio a la ciutat de Bogotà.
  • 2001 - Apareix Mifare Ultralight.
  • 2002 - Apareix Mifare DESFire.
  • 2006 - Transantiago utilitza Mifare (Targeta so!) Com a tecnologia de pagament addicional a la targeta RF per a pagament sense contacte (Multivia) utilitzades en el Metro de Santiago. El gener del 2006 el Consorci Regional de Transports de Madrid [1] (CRTM) llança l'Abonament Anual Normal a la zona A, targeta puja-T (DesFire) a Metro_de_madrid i Renfe Rodalies. També en octubre de 2006 l'Institut Autònom de Ferrocarrils de l'Estat (IAFE) l'utilitza com a instrument de pagament de passatge en la Línia Caracas-Tuy Mitja de Caracas-Veneçuela.
  • 2007 - Metrobus Mèxic, DF. El gener del 2007 el Consorcio_Regional_de_Transportes_de_Madrid (CRTM) llança l'Abonament Anual Normal a la Zona A, targeta puja-T (DesFire) a EMT_Madrid i PRISEI
  • 2008 - Angelcom SA (Colòmbia), implementa el sistema Moneder electrònic en el Sistema de Transport transmilenio a la ciutat de Bogotà.

Casos coneguts[modifica]

Variants[modifica]

  • Mifare Classic . Són fonamentalment dels dispositius d'emmagatzematge de memòria. Hi ha targetes de 1 KB i de 4KB. La Mifare Standard de 1KB ofereix uns 768 bytes d'emmagatzematge de dades, dividida en 16 sectors. La Mifare Standard de 4k ofereix 3 KB dividit en 64 sectors.
  • Mifare Ultralight . És semblant a la classic , però només té 512 bits de memòria (és a dir 64 octets), sense seguretat. Aquesta targeta és molt barata així que s'utilitza sovint de manera sol ús .
  • Mifare T = CL . Sota aquesta denominació s'enquadren les targetes Mifare Prox i SmartMX . Són targetes microprocessades que incorporen un sistema operatiu de targeta ( Card Operating System - COS) i aplicacions desenvolupades específicament per a ser executades en la targeta. Aquestes targetes són capaços d'executar operacions complexes de forma ràpida i segura, igual que les targetes amb contactes ISO 7816.
  • Mifare DESFire . Aquesta targeta és una versió especial de Philips SmartMX . Es ven amb un programari de propòsit general incorporat (el sistema operatiu DESFire), que ofereix més o menys les mateixes funcions que Mifare Standard (4Kb d'emmagatzematge de dades dividit en 16 blocs), però amb una major flexibilitat, una major seguretat (triple DES), i amb més rapidesa (protocol T = CL).
  • Mifare DESFire EV1 . És la primera evolució de Mifare DESFire, compatible amb la versió anterior, però encara més segura, aconseguint la certificació EAL 4 + [3]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/Mifare&oldid=12317229»