Vés al contingut

Usuari:Paddy Mc Aloon/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure



Infotaula edifici
Infotaula edifici
Paddy Mc Aloon/proves
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Duc de Medinaceli, 1-2, Ample, 1-9, Nou de Sant Francesc, 25-31 i Còdols Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 43″ N, 2° 10′ 42″ E / 41.378507°N,2.178423°E / 41.378507; 2.178423
Activitat
Propietat deDucat de Cardona Modifica el valor a Wikidata

El Palau del Duc de Cardona era un edifici situat als carrers Nou de Sant Francesc, Ample i Còdols de Barcelona, actualment desaparegut.

https://fundacionmedinaceli.org/el-archivo/cuadro-clasificacion/

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


El 1897, Manuel Duran i Ventosa, en nom del Club Velocipèdic de Barcelona,[1] va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa.[2]

El març del 1804, el comerciant Ramon Balaguer va demanar permís per a reedificar la seva casa dels carrers Ample (planta baixa i tres pisos) i de la Mercè (planta baixa, entresol i tres pisos), segons el projecte del mestre de cases Francesc Bosch.[3] Les obres foren embargades el desembre del mateix any pel regidor d'Obreria Josep Maira de Ponsich per haver ultrapassat l'alçada màxima permesa, el que va motivar una inspecció del mestre d'obres municipal Josep Mas i Vila, que exercia el càrrec en substitució del seu pare Pau Mas i Dordal.[4]

El 1836, el seu fill Agustí Balaguer i Rodó, en nom propi i dels altres hereus, va vendre la propietat a l'indià Joan Ventosa i Soler, natural de Vilanova i la Geltrú.[5] Ventosa va morir el 1859[6] sense haver fet testament,[7] i el 1864, la propietat va ser subhastada.[8][9] El 1879, la propietat va ser posada novament en subhasta.[10] A finals del segle xix, la finca era propietat de Mercè de Dalmases i Olivart (1847-1914),[11] vídua de Francesc de Paula de Ramis i Fontcuberta (1847-1892).[12] El 1905, la seva filla Maria del Pilar de Ramis i de Dalmases (1886-1961)[13] es casà amb Ignasi de Ros i de Puig (1876-1947)[14] a la Basílica de la Mercè. Un dels fills del matrimoni fou Joaquim de Ros i de Ramis (1911-1988).[15]



El 1868, l'advocat Josep Claramunt i Rius va adquirir la finca a Salvador Anglí i Serra,[16] i el 1871, una porció de terreny a l'altra banda de la muralla romana a Dolors Sol i Padrís, propietària de la casa de la plaça dels Traginers, 4.[17] Aquell mateix any, va encarregar el projecte d'un nou edificial mestre d'obres Ramon Portusach i i Barrató.[18][19] Durant l'enderrocament d'aquesta, s'hi van trobar diverses procedents d'un edifici de l'antiga Bàrcino, que foren diposiats al museu lapidari de Sant Joan.[20] Posteriorment, la propietat passà a mans de Concepció Casas i Claramunt,[21] casada amb Josep Oliva i Martí, i després als seus fills Assumpció i Josep Oliva i Casas.[22]


El paraire d'Alella Francesc Lleonart es va establir a Barcelona durant la segona meitat del segle xvii,[23] i el 1681 adquirí en emfiteusi al doctor en Medicina Josep Dulach i Jaumar la casa i tint al carrer del Rec Comtal que havia estat dels tintorers Dulach,[24] on va demanar permís per a fer-hi obres.[23][25][26]

Posteriorment, la propietat es fragmentà, i el 1741, la finca del carrer del Rec Comtal va passar a mans del tintorer Josep Solà i Girbau, de qui passà successivament al seu fill Maurici Solà i Ribas i al seu net Felip Solà i Busquets.[27]

El 1820, Felip Solà va permutar la finca del carrer d'en Cortines (antigament de la Tria Juïga), que també procedia de la propietat de Francesc Lleonart i on hi havia una «quadra» de telers, als mitgers Joan Font i Cabrera i Francesc Font i Sitjà, pare i fill, per una casa a la plaça de Sant Pere i 1.500 lliures de plusvàlua.[27] El 1829, va demanar permís per a reconstruir-la amb planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre de cases Joan Valls.[28]

A la seva mort el 1851,[29] fou succeït pel seu fill Josep de Solà i Guardans, casat amb Francesca Hugas.[30]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1675. 
  2. ↑ Manuel Duran i Ventosa representant del Club Velocipedico. «Fusina s/n. Sol·licitar permís per a construir habitatge». Q127 Eixample 6787/1897. AMCB, 28-11-1897.
  3. ↑ «Ramon Balaguer. Comerciant. Ample i Mercè. Cases. Reedificar 3 pisos i entresòl i posar balcons». C.XIV Obreria C-93/1804-040. AHCB, 05-03-1804.
  4. ↑ «Ramon Balaguer. Comerciant. Ample i Mercè. Reanudar les obres després de l'ordre d'aturada per haver superat l'alçària reglamentària». C.XIV Obreria C-95/1804-195. AHCB, 12-12-1804.
  5. ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/40 (2a part), f. 132v-139v, 26-09-1836.
  6. ↑ Diario de Barcelona, 13-11-1859, p. 11526. 
  7. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 28-08-1863, p. 7785. 
  8. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 17-03-1864, p. 2598. 
  9. ↑ Diario de Barcelona, 08-05-1864, p. 4446. 
  10. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 07-02-1879, p. 1631. 
  11. ↑ «María de Las Mercedes de Dalmases y Olivart Olivart y Pinzano». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  12. ↑ «Francisco de Paula de Ramis y Foncuberta Mercader y Ricafort». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  13. ↑ «María Del Pilar de Ramis y de Dalmases Foncuberta y Ricafort». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  14. ↑ «Ignacio de Ros y de Puig de Carcer y de Sisternes». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  15. ↑ «Joaquin de Ros y de Ramis de Puig y de Dalmases». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  16. ↑ AHPB, notari Joaquim Serra, 15-4-1868.
  17. ↑ AHPB, notari Joaquim Serra, manual 1.361/20, f. 1413-1417v, 7-7-1871.
  18. ↑ «Casa Bulbena». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  19. ↑ «Muralla romana». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  20. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 22-08-1871, p. 3892-3893. 
  21. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 354. 
  22. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 03-02-1921, p. 60. 
  23. ↑ 23,0 23,1 Oliva i Ricós, 2013, p. 6.
  24. ↑ AHPB, notaris Rafael Albià i Marià Rufasta, 10-7-1681.
  25. ↑ «Carrer que va de la plaça de Sant Perea al portal Nou, a Francesc Lleonart, paraire». Cúria del Veguer XXXIV-6. AHCB, 1681.
  26. ↑ Perelló Ferrer, Antònia Maria. L'arquitectura civil del segle XVII a Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, p. 403. ISBN 84-7826-764-6. 
  27. ↑ 27,0 27,1 AHPB, notari Tomàs Moragas i Poch, manual 1.202/6, f. 92-96, 17-9-1820.
  28. ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  29. ↑ Diario de Barcelona, 02-04--1851, p. 1967. 
  30. ↑ «José de Solá Guardans». geneanet. María del Pilar de Olivar i Vivó.

Bibliografia

[modifica]

==

[modifica]

Pel que sembla, la finca fou adquirida a la família Fontaner (vegeu Can Fontaner) pel comerciant Joan Antúnez i Lletjós, que el 1789 va demanar permís per a reedificar-la[1] i establir-hi la seva residència. A la seva mort el 1807 la va llegar al seu nebot Salvador Molet i Antúnez.[2]


Casa-fàbrica Canals

[modifica]

La casa-fàbrica Canals era un conjunt d'edificis situat als carrers del Portal Nou, 41 i d'en Cortines, 12 al 16, actualment desaparegut.

Descripció

[modifica]

Segons el Registre de la Propietat, la finca dels carrers del Portal Nou, 41 i d'en Cortines, 16, tenia al primer dels carrers planta baixa amb tres portals (el central per a l'escala i els laterals per a botigues) i tres pisos, i al segon, planta baixa amb quatre portals (un per a l'escala i tres per a botigues) i dos pisos, amb un pati o jardí a l'interior de l'illa, ocupat per un obrador o «quadre» a nivell del primer pis; la del carrer d'en Cortines, 14, de baixos i quatre pisos; i la del núm. 12, de baixos amb dues portes (una petita per a l'escala i una gran per a botiga o magatzem) i dos pisos (subdividits en dues habitacions cadascú).[3]

Història

[modifica]

El 1800, Gaietà Canals va establir en emfiteusi la part més oriental de la propietat al veler i fabricant de teixits Josep Santsalvador i Puigsech, fill d'un pagès i paraire de Moià,[4] a cens de 300 lliures i entrada de 16.000.[5][6] El 1804, va establir en emfiteusi la finca del carrer d'en Cortines, 14 al jove sabater Francesc Barnadas,[7][6] la del núm. 12 al al llogater de mules Ramon Vallhonesta,[8][6] que tot seguit va demanar permís per a fer-hi dos balcons i remuntar-la fins al quart pis, segons el projecte del mestre de cases Pere Barrera;[9] i la del núm. 10 a Bonaventura Estapé, també llogater de mules.[10]

El 1806, Josep Santsalvador va demanar permís per a reconstruir la casa del carrer del Portal Nou amb planta baixa i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Francesc Bosch.[11][6] A la seva mort el 1832, fou succeït per la seva filla Josepa, vídua,[4][6] que es va casar en segones noces amb el metge Gaietà Raüll i Julià.[12][13] El 1859, després d'enviudar, va comprar la meitat indivisa de la propietat als altres hereus,[14] i va llogar la casa-fàbrica al fabricant d'espelmes esteàriques Pau Sanmartí,[15][16][17] que es va presentar a l'Exposició de Barcelona del 1860:[18][19] «Sanmartí y C.ª, Pablo; cereria y fábrica de bujías esteáricas. En este establecimiento se encuentran toda clase de ceras labradas y bujías esteáricas, á precios equitativos. c. Puerta Nueva, 41.»[20]

El 1862, va vendre la propietat a l'adroguer Rafael Vilaclara i Euras per 33.000 lliures,[21] (1808-1890),[22] que juntament amb el seu fill Rafael Vilaclara i Gibert (1852-1911), notari,[22] van reunir un considerable patrimoni immobiliari a la ciutat,[23] incloent les finques del carrer d'en Cortines, 12 i 14.[24]

El 1930, el seu net Josep Maria Vilaclara i Bladó (1880-1937)[22] va sol·licitar el subministrament de les dues plomes d'aigua de la mina de Montcada a la màxima pressió i el traspàs al seu nom.[25] El 1972, en virtud d'un procediment judicial per impagament d'un préstec hipotecari contra Josep Maria Vilaclara i Mir (1916-1999),[22] fill de l'anterior, es van posar les finques en subhasta.[3] A la dècada del 1990 van ser adquirides per la immobiliària Habitat amb l'objectiu de construir-hi una promoció d'habitatges. Tanmateix, l'operació no va reeixir, i la propietat passà a mans de l'empresa mixta Promoció Ciutat Vella SA (PROCIVESA), que el 1999 n'encarregà el projecte a l'arquitecte Francisco Javier Rodriguez Cambres.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Juan Antúnez. Comerciant Matriculat. Sant Pere Més Baix. Cases. Enderrocar i reedificar. Planta baixa, entresòl, més tres pisos». C.XIV Obreria C-51/1789-074. AHCB.
  2. ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/44, f. 268-286, 24-10-1807.
  3. ↑ 3,0 3,1 BOE, 13-05-1972, p. 8466-8467. 
  4. ↑ 4,0 4,1 AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/4, f. 148-150, 8-4-1832. Testament; f. 151-151v, 22-4-1832. Codicil; f. 162v-170v, 30-5-1832. Inventari.
  5. ↑ AHPB, notari Josep Guerau Sayrols, manual 1.114/26, f. 326v-332v, 31-10-1800.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2018.
  7. ↑ AHPB, notari Josep Antoni Pich, manual 1.181/5, f. 88v-92, 26-3-1804, i f. 118-121, 23-4-1804.
  8. ↑ AHPB, notari Josep Antoni Pich, manual 1.181/5, f. 81-87, 17-3-1804.
  9. ↑ «Ramon Vallhonesta. Traginer. Cortines. Casa. Substituir 2 finestres per balcons de sortida i aixecar la façana i la del núm. 14». C.XIV Obreria C-93/1804-051. AHCB, 21-03-1804.
  10. ↑ AHPB, notari Josep Antoni Pich, manual 1.181/5, f. 37v-42, 12-2-1804.
  11. ↑ «Josep Santsalvador. Fabricant d'indianes. Portal Nou 11. Cases. Enderrocar i reedificar 3 pisos i posar-hi balcons i guarda-rodes». C.XIV Obreria C-99/1806-020. AHCB, 06-02-1806.
  12. ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 42 i 92. AMCB, 1853.
  13. ↑ Calbet i Camarasa, Josep M.; Corbella i Corbella, Jacint. Diccionari Biogràfic de Metges Catalans, volum III (R-Z). Seminari Pere Mata. Universitat de Barcelona, 1983, p. 22. 
  14. ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, 22-07-1859.
  15. ↑ AHPB, notari Josep Soler i Pla, manual 1.298/22, f. 196v-198v, 24-8-1859.
  16. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 276. 
  17. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 166, 233, 237, 452, 977. 
  18. ↑ Catálogo de la Exposición Industrial y Artística de Productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 21-22. 
  19. ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la Exposición industrial y de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 37, 168. 
  20. ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 453. 
  21. ↑ AHPB, notari Montserrat Corominas, manual 1.308/45, f. 1-8v, 01-05-1862.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 «Arbre genealògic de la família Vilaclara». MyHeritage.
  23. ↑ Balasch, Ramon; Babiano, Eloi; Permanyer, Lluís; Culla, Joan B.; Bru de Sala, Xavier Mútua de Propietaris. 175 anys assegurant edificis: 1835-2010. Egedsa, 2010, p. 333. ISBN 978-84-9375538-1-8. 
  24. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 375, 412. 
  25. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 28-04-1930, p. 243. 

Bibliografia

[modifica]


Álvarez, 2

[modifica]

El 1847, Jordi Miralles i Gil va adquirir a l'Estat els solars 3 i 4 de la parcel·lació del desamortitzat convent de Santa Caterina per 683.500 rals (34.175 duros),[1][2] i el 1854 va establir en emfiteusi el del núm. 2 del nou carrer d'Álvarez al comerciant Bonaventura Rovira de Villar i Parera, amb l'obligació d'invertir-hi 4.000 duros en el termini de dos anys.[3] Tot seguit, aquest va encarregar a l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech el projecte d'un nou edifici,[4] gairebé idèntic al veí del núm. 4, obra del mateix autor.[5] Segons la carta de pagament de les obres, hi intervingueren el paleta Josep Coll, el fuster Francesc Rossell, el serraller Francesc Salvat, el pintor Joan Parés i el vidrier Josep Sala, que cobraren un total de 301.230 rals.[6]

El 1856, Bonaventura Rovira va haver de vendre la propietat per 23.250 duros a Josepa Dalmau, vídua del comerciant Joan Francolí, i al seu fill Joan Francolí i Dalmau, a qui devia diners.[7][8] Aquest darrer va morir el 1878,[9] i la propietat va passar a mans de la seva filla Francesca[10] (1819-1903),[11] vídua de Brugués.[12] La seva filla Dolors Brugués i Francolí (†1917)[13] era casada amb el metge Laureà Julià i Vilasendra (†1912),[14] que vivia al mateix edifici.[15]

Bibliografia

[modifica]


El 1835, el comerciant i terratinent Rafael Sabadell va presentar un projecte d'obertura de nous carrers en un hort de la seva propietat prop del Portal de Santa Madrona, segons el projecte de l'arquitecte Francesc Renart i Arús.[16] El 1837, Sabadell presentà una sol·licitud per a desplaçar el traçat del nou carrer de Berenguer el Vell uns metres en direcció cap a la muralla, segons el projecte del mateix autor. D’aquesta manera hom evitava afectar la fàbrica d'Arabet, Arabet, Gautier, Manning i Cia al carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre).[17]

[18]


El 1604, Bernat Serrat es va casar amb Anna Vinyoles i Tussell, del mas homònim,[19]

==

[modifica]

El 1573, la baronessa Peronella de Zurita i Castro es va casar amb Pere Galceran de Pinós-Fenollet i de Pau (†1599), vescomte d'Illa i de Canet.[20][21][22]

El seu fill Miquel Galceran de Pinós-Fenollet, nomenat comte de Vallfogona el 1600, morí el 1607 sense descendència legítima, per la qual cosa la baronia retornà a la seva mare, que el 1616 la cedí al seu fill Joan Galceran de Pinós-Fenollet i de Zurita, mort també sense descendència el 1635.[21] Aleshores, passà a la seva germana Marianna, i a la mort d'aquesta el 1654, a l'altra germana Francesca (morta cap al 1663),[22] vñidua de Juan Francisco Ferrandis d'Híxar i Fernández de Heredia, duc d'Híxar.[21]

L'hereva del matrimoni fou Isabel Margarida Ferrandis de Híxar i de Pinós-Fenollet,[23] casada amb Rodrigo de Silva, marquès d'Alenquer.[24] El seu fill Jaime Francisco de Silva y Ferrandis d'Híxar es va casar en terceres noces amb Teresa Pimentel y Benavides, i fruit d'aquest matrimoni fou Rosa de Silva y Pimentel, casada amb Baltasar Soler de Marrades-Vic i Cernesio (†1729), comte de Sallent.[25] A la seva mort sense fills el 1753, la baronessa llegà les seves possessions al seu confessor, el capellà Agustín de Navarrete. Això motivà un litigi amb els hereus, finalment guanyat cap al 1775 per Jacinto de Navarrete, germà i hereu d'Agustí.[25] Fou succeït pel seu fill Francisco de Navarrete y Sebastián (1771-1807), i aquest pel seu fill Pedro de Alcántara de Navarrete y de la Torre (1802-1855).[26]


Carme, 76

[modifica]

El 1772, l’arquitecte Francesc Bosch i Mas, després d'haver refet la seva casa per dins, va demanar permís per a reformar-ne la façana. Segons la seva descripció, als baixos hi havia dos portals, un gran i l'altre petit; al primer pis, una finestra gran, i al segon, una galeria porxada.[27] D'aquesta època daten els esgrafiats.[28]

Francesc Bosch va morir cap al 1791, i cap al 1801, va passar a mans del seu fill Pelegrí Bosch i Sagristà.[28] A mitjans del segle xix, el propietari era Josep Gaietà Bosch i de Torres,[29][30] casat amb Socors Loredo.[31]

El 1858 es va aprovar el projecte de perllongació del carrer de Ponent (actualment Joaquín Costa), obra de l'arquitecte Carles Gauran i Casals i que afectava parcialment la finca.[32][28] Entre els anys 1860 i 1866, els germans Bosch i Loredo en van emprendre la reforma per adaptar-la a les noves alineacions. L'actuació afectà també a la façana del carrer del Carme, homogeneïtzant el conjunt.[28]

Cap al 1896, els béns d'Eduard Bosch i Loredo[33] foren objecte d'una partició, les beneficiàries de la qual semblen les germanes Maria Guadalupe i Maria Assumpció Bosch i Bosch.[31]

El 1919, Joan Truñó, apoderat del propietari Tomàs Mori, va demanar permís per a arrebossar i repintar la façana.[34][28] El 1921, Mori va demanar permís per a fer obres al terrat i remuntar-hi un àtic enretirada de la façana.[28]

Sant Pere més Baix, 37

[modifica]

Adoberia Riera

[modifica]

El 1899, Ramon Riera i Planas va fundar una adoberia de pells a Sant Andreu de Palomar, en uns terrenys entre les vies del ferrocarril i el Rec Comtal, que va arribar a ser la capdavantera del sector.[35][36] Cap al 1920, Riera la va vendre a Allende i Cia,[36] i posteriorment, el negoci va continuar sota la denominació Fills de Ramon Riera Planas, especialitzat en adoberia de pell amb pèl, amb seus al carrer d'Ignasi Iglésias, 47[37][38] i carrer de la Igualtat cantonada amb Consell de Cent,[39][40] ocupant part de les instal·lacions de la farinera.

Després de la Guerra Civil espanyola, l'adoberia figurava a nom del polític tradicionalista Ramon Riera i Guardiola,[41] que a la seva mort el 1955 fou succeït pel seu fill Joan Riera i Bartra (1913-2013),[42][43] ex-combatent dels Requetés.[44]

Bibliografia

[modifica]

==

[modifica]

Joan Puget - Plaça de Sant Pere, 5 i Rec Comtal, 1-3 -> C-128, 3-5-1838 Esteve Bosch i Gironella

==
[modifica]

El 1763, el galoner Josep Buch i altres tres socis van fundar la companyia Josep Buch, Armengol i Cia (fàbrica d'indianes de Sant Gaietà) amb un capital de 7.000 lliures.[45][46] El 1767, la societat es renovà amb un capital de 24.000, més les 8.000 aportades per un nou soci.[47][48] Aquell mateix any, van adquirir unes cases amb hort al carrer del Torrent de Jonqueres a la vídua de l'hortolà Josep Sebrià, tutora del seu net Josep Sebrià i Segués.[49][31] El gener del 1769, els beneficis ascendien a 10.400 lliures, i l'octubre del 1773 a 16.800 lliures més, cosa que portà el balanc en aquest darrer any a 59.200 lliures.[50]

El 1773, Josep Buch va adquirir una casa al carrer d'Avinyó a la família Jornet,[51][31] que tot seguit va fer reedificar.[52][53] El 1774, Josep Buch, Armengol i Cia van demanar permís per a reformar-ne la façana de la casa-fàbrica i posar-hi estenedors,[54] i novament el 1786 per a fer-hi una remunta i obrir un balcó al segon pis.[55] El 1777, la fàbrica va ser ampliada mitjançant la reedificació d'una casa propietat de la vídua Anna Soler al carrer de les Moles,[56] seguida d'una altra el 1784.[57][58] El 1788, van demanar permís per a obrir finestres a la planta baixa.[59]

La societat es mantindria fins al 1793, i posteriorment, la fàbrica va continuar amb el nom social de Josep Buch, Nadal i Cia (amb Antoni Nadal i Darrer com a soci) fins al 1797,[60] quan es constituí com a Josep Buch, Nadal, Menor i Cia, amb un capital de 35.000 lliures i set socis.[61]

El 1836, i a instància del concurs de creditors de Josep Buch i Brunet, es van posar a subhasta la casa-fàbrica i la casa del carrer d'Avinyó.[62]

Bibliografia

[modifica]


Referències notarials al llibre de Garcia Espuche

[modifica]

- AHPB, notari Francesc Gualsa i Aparici, 27-7-1749. El procurador d'Anton Bru i Rocabruna-Samsó estableix la part meridional a uns taverners milanesos i un de Barcelona.
- AHPB, notari Francesc Gomis i Miret, 11-10-1856. Descripció i superfície de la propietat.
- AHPB, notari Ermenegild Martí i Ferrer, 4-9-1861. Descripció de la propietat feta per Josep Fontserè i Mestre on s'esmenta el «Beco de les Mosques» i les casetes o botigues que van ser de Quirze Piló i Ferrale a la cantonada dels carrers de les Mosques i de la Seca.
- AHPB, notari Tomàs Gibert, 19-7-1802. Venda de diversos censos per Gertudis d'Armengol, baronessa de Rocafort i Queralt, i el seu fill Ramon Lluis de Peguera i d'Armengol, a Antoni Nadal i Darrer.
- AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, 18-2-1870, p. 666
- AHPB, notari Josep Fontrodona i Minguella, 25-8-1821, Marianna Casals, vídua de Josep Català i Pujol, veler, i el seu fill Isidre Català i Pujol, jove comerciant, divideixen la propietat en dues cases i retenen la situada més al sud; plànol de Josep Mas i Vilae, p. 670


=

[modifica]

4-3-1806 El comerciant Jaume Giralt demana permís per eixamplar la porta principal i aixecar una altra de la seva casa del carrer del Correu Vell.

22-4-1896 Ja que si li denega el permís, demana poder-la reedificar amb planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre de cases Pere Barrera. (1) correspon a part de la casa veïna de Benet ferrer i (2) a un carreró sense sortida, sobre el qual hi ha un pont a la casa de Mateu Civil.

9-5-1806 Demana poder recular només 1 pam en lloc de dos.


https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/219957-021_520425.jpg

https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@793367 -> eixamplar les finestres de l'obrador del 4rt pis

https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@793387 -> obrir 3 finestres al carrer de Sant Vicenç, un balcó al carrer de Montcada i posar-hi un guardarrodes

https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@798836 -> posar-hi un rètol

====================
[modifica]

pellaire Miquel Peixau (o Paxau) i Raimunda Cortell* ->

Eulàlia Peixau - ? Sala -> Eulàlia i prevere Ramon Joaquim Sala i Peixau

Josepa Peixau - ? Viladomat -> comerciant Antoni, Raimunda (vídua de Magí Turet) Viladomat i Peixau

Raimunda Peixau - gerrer Marià Viladomat -> Domènec Viladomat i Peixau - Rita Quadros -> Domingo de Guzmán Viladomat i Quadros

*establiment del Prior de Santa Caterina 15-11-1786

notari Magí Soler i Gelada, 2-9-1840

===========
[modifica]

El 1803, Pere Reynés i Triter, pellaire, i el seu fill Pere Reynés i Jobany, candeler de cera, van establir en emfiteusi al fabricant de filats i teixits de cotó Esteve Bonardell una porció de terreny de 47 pams d'amplada i 114 de fondària a la cantonada dels carrers de Sant Pacià i de les Carretes,[63] que va demanar permís per a construir una casa-fàbrica, segons el projecte del mestre de cases Gaietà Probens.[64] Segons la carta de pagament, les obres començaren l'abril del 1804 i foren concloses el mateix any, i hi intervingueren el mateix Probens i el fuster Dídac Mascaró, que cobraren un total de 9.403 lliures i 8 diners.[65]

A finals del 1804, Bonardell va posar-la en lloguer la fàbrica,[66] i el 1807 va vendre la propietat a Pau Milà i Figueras.[67][68] El 1828, l'apoderat de Ciril Milà, confiter de Vilanova i la Geltrú,[68] va demanar permís per a construir-hi un clavegueró.[69]




La casa-fàbrica Magí Canela era un conjunt de dos edificis als carrers de la Lleona, 4 i dels Escudellers Blancs, 3 de Barcelona, del que només es conserva el primer.

Història

[modifica]

El 1835, el fabricant de blondes i comerciant de sedes Magí Canela, amb botiga al carrer del Call, 18 (actual 1),[70][71] va proposar a Bonaventura Roig la creació de la societat Canela i Roig amb un capital de 36.500 pessetes. La botiga de sedes quedà a càrrec de Roig[72] i la fàbrica de blondes, situada al carrer dels Escudellers Blancs, 10 (actual 3), de Canela.[73][74]

A finals d'abril i principis de maig del 1840, Canela va demanar permís per a reedificar la casa del carrer de la Lleona amb planta baixa, tres pisos i «quadra» a sobre, i la del dels Escudellers Blancs amb planta baixa i quatre pisos, segons els plànols de l'arquitecte Miquel Jeliner i Germà.[75] Tanmateix, aquest projecte no es va dur a terme, ja que el juny Canela n'encarregà un nou disseny a l'arquitecte Ramon Molet.[76]

El 1859, la propietat va ser adquirida per l'indià Sebastià Serrallés i Marquès, que va encarregar al mestre d'obres Felip Ubach la conversió en habitatge de la «quadra» del quart pis,[77] i posteriorment va fer reedificar la casa del carrer dels Escudellers Blancs.[78]

Referències

[modifica]
  1. ↑ AHPB, notari Manuel Clavillart, 16-10-1847.
  2. ↑ Barraquer i Roviralta, 1915, p. 428.
  3. ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/7, f. 421-424v, 24-11-1854.
  4. ↑ AMCB, Q127 Foment 775 C.
  5. ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 45. 
  6. ↑ AHPB, notari Pere Gonzàlez i Gobern, manual 1.253/29, f. 55-56v, 10-2-1856.
  7. ↑ AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, manual 1.254/39, f. 357-360v, 16-5-1857.
  8. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 25-04-1871, p. 4300. 
  9. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 15-01-1878, p. 591. 
  10. ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 345. 
  11. ↑ Plantilla:Ref-we
  12. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 10-04-1878, p. 4291. 
  13. ↑ «DOLORES BRUGUES FRANCOLI». geneanet. cecil3.
  14. ↑ «LAUREANO JULIA VILASENDRA». geneanet. cecil3.
  15. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 103. 
  16. ↑ «Barcelona. Plànol del terreny propietat de Rafael Sabadell al carrer de Trentaclaus, el qual sol·licita permís a l'Ajuntament per obrir-hi carrers de 24 pams d'amplada». AHCB, 30-11-1835.
  17. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-136, 1-5-1837.
  18. ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  19. ↑ Diario de Barcelona, 24-02-1839, p. 755. 
  20. ↑ «Pere Galcerán de PINOS-FENOLLET y de PAU». geneanet. Martín Rodríguez.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Gascón Chopo i Codina Miquela, 2014, p. 141.
  22. ↑ 22,0 22,1 «Pinós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  23. ↑ «Isabel Margarida FERRANDIS DE HIXAR y de PINOS». geneanet. Martín Rodríguez.
  24. ↑ «Persona - Fernández de Híjar, Jaime Francisco (1625-1700)». PARES (Portal de Archivos Españoles).
  25. ↑ 25,0 25,1 de Fluvià i Escorsa, 2003, p. 23.
  26. ↑ de Fluvià i Escorsa, 2003, p. 23-24.
  27. ↑ «Francesc Bosch. Carme. Variar obertures, posar balcons». C.XIV Obreria C-2/1772-86. AHCB, 01-09-1772.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 28,5 «Modificació Puntual dels Plans especials de protecció del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona, Volum I». D.3 Fitxes de protecció, 16-03-2023.
  29. ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 13. AMCB, 1853.
  30. ↑ Guía de forasteros en Madrid, 1841, p. 104. 
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 «Família Bosch i Bosch, de Barcelona». Arxiu Municipal de Terrassa, 1790-1909. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «:0» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  32. ↑ «Prolongació del carrer Ponent pel carrer del Carme». Q136 Obres públiques 3/1 2114. AMCB.
  33. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 363. 
  34. ↑ «Juan Truñó en representació de Tomás Moria. Del Carme 76. Arrebossar i repintar la façana». Q127 Foment 1729/1919. AMCB.
  35. ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 216. 
  36. ↑ 36,0 36,1 Checa-Artasu i Gimeno Barona, 1998, p. 161.
  37. ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 720. 
  38. ↑ Checa-Artasu i Gimeno Barona, 1998, p. 162.
  39. ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 563. 
  40. ↑ El Siglo futuro, 31-03-1936, p. 23. 
  41. ↑ Guía industrial y comercial de España, 1951-1952, p. 1960. 
  42. ↑ Templo. El propagador de la devoción a San José, portavoz espiritual de devotos de San José y del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia, gener 1965, p. 2. 
  43. ↑ «Joan Riera Bartra». geneanet.org. Javier Mascaró.
  44. ↑ «JUAN RIERA BARTRA». Requetés. De las trincheras al olvido. Fundación Ignacio Larramendi.
  45. ↑ AHPB, notari Carles Carbonell, 1-11-1763.
  46. ↑ Grau i López, 1974, p. 38, 49.
  47. ↑ AHPB, notari Joan Costa i Aparici, 1-7-1767.
  48. ↑ Grau i López, 1974, p. 38, 50.
  49. ↑ AHPB, notari Joan Costa i Aparici, 25-9-1767.
  50. ↑ Grau i López, 1974, p. 38.
  51. ↑ AHPB, notari Ramon Constansó, 16-5-1773.
  52. ↑ «Josep Buch. Galoner. Avinyó. Reedificarobra=C.XIV Obreria C-3/1773-63». AHCB, 24-06-1773.
  53. ↑ «Josep Buch. Galoner. Avinyó. Posar puntals i barreres al carrer». C.XIV Obreria C-4/1773-95. AHCB, 02-09-1773.
  54. ↑ «Josep Buch i Armengol. Torrent de Jonqueres. Eixamplar la porta principal i una finestra, posar un balcó». C.XIV Obreria C-6/1774-75. AHCB, 27-06-1774.
  55. ↑ «Joseph Buch Armengol i Companyia. Comerciants. Torrent de Junqueras 69. Casa. Afegir un pis i obrir un balcó al 2n pis. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-42/1786-152. AHCB, 11-08-1786.
  56. ↑ «Josep Buc i Armengol. Moles. Reedificar i posar balcons». C.XIV Obreria C-15/1777-160. AHCB, 20-08-1777.
  57. ↑ López Guallar, 1984, p. 6.
  58. ↑ «Joseph Buch i Companyia. Moles. Casa. Planta baixa i tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-33/1783-148. AHCB, 17-09-1783.
  59. ↑ «Joseph Buch Armengol i Companyia. Comerciants. Moles. Casa. Obrir finestres enreixades». C.XIV Obreria C-49/1788-257. AHCB, 01-12-1788.
  60. ↑ «Joseph Buch, Nadal i companyia. Moles.Cases. Afegir pisos, variar obertures, posar balcons, apuntalar». C.XIV Obreria C-76/1797-125. AHCB, 01-08-1797.
  61. ↑ Grau i López, 1974, p. 38, 56.
  62. ↑ «Diario de Barcelona» p. 2152-2153, 23-09-1836.
  63. ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/14, f. 247-250, 29-05-1803.
  64. ↑ «Esteve Bonardell. Comerciant. Sant Pacià i Carretes. Casa. Reedificar part de l'edifici». C.XIV Obreria C-91/1803-103. AHCB, 07-07-1803.
  65. ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/16, f. 301-303v, 12-08-1805.
  66. ↑ Diario de Barcelona, 9-12-1804, p. 1603. 
  67. ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/18, f. 69-71, 07-02-1807.
  68. ↑ 68,0 68,1 Diario de Barcelona, 30-07-1832, p. 1693. 
  69. ↑ «Antoni Soler i Escardó. Oncle i tutor de Ciril Milà. Carretes 1 i Sant Pacià. Casa. Construir un clavegueró». C.XIV Obreria C-134/1828-105. AHCB, 16-05-1828.
  70. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 7. 
  71. ↑ Diario de Barcelona, 20 setembre del 1832, p. 2111. 
  72. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 241. 
  73. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 388. 
  74. ↑ Güell i Baró, 2015, p. 260-261.
  75. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-134, 30 abril i 9 maig del 1840.
  76. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-134, 23 juny del 1840.
  77. ↑ «Sebastián Serrallés. Lleona 4. Reformes al quart pis d'un edifici». Q127 Foment 90/1859. AHCB, 01-09-1859.
  78. ↑ «Relatiu al preu just assignat per part del perits de l'Ajuntament als terrenys de la casa del carrer Escudellers número 3 propietat de Sebastián Serrallés per ser terreny viable a reedificar-se». A183 Comissió de Governació A-4745, 1871.

Bibliografia

[modifica]



===================
[modifica]

La casa-fàbrica Busquets és un edifici situat als carrers de les Basses de Sant Pere, d'en Cortines i de la Volta dels Jueus de Barcelona.[1]

Història

[modifica]

El 1774, Josep Partagàs i Soler i Bernat Busquets van demanar permís per a reedificar una parcel·la situada al carrers del Molí (actualment de les Basses) de Sant Pere amb «eixida» al carrer de la Volta dels Jueus.[2] El 1790, Gaietà Partagàs i Bernat Busquets van demanar permís per a fer-hi reformes[3] i posar-hi estenedors.[4] El 1797, Josep Busquets va demanar permís per a posar-hi nous estenedors.[5]



La casa-fàbrica Servad i Isbert era un edifici situat als carrers de l'Aurora, Sant Jeroni i Sant Rafael del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

El 1842, Pau Servad i Josep Isbert van demanar permís per a construir un edifici de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte de l'arquitecte Ramon Molet.[6]

La casa-fàbrica Burgarolas era un conjunt d'edificis situats als carrers del Marquès de Barberà i de Sant Oleguer del Raval de Barcelona, parcialment conservats.

El 1830, el mercader Anton Burgarolas[7] (també escrit Brugarolas) va demanar permís per a obrir una porta d'escala a la seva casa del carrer de Sant Oleguer, 13 (11 modern), segons el projecte del mestre de cases Tomàs Pi.[8] El 1838, Burgarolas va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa i quatre pisos al carrer del Marquès de Barberà, segons el projecte de l'arquitecte Joan Vilà i Geliu,[9][10] especialista en cases-fàbrica.


Santa i Galceran:[11]

Barbará, 26, Fábrica de varios tejidos de lana, hilo, algodon. Pañolería de todas clases. Tartanes. Damascos de algodon. Driles, cutíes, biones. Espediciones á todos puntos. Sres. Santa y Galcerán.[12]

Finalment, l'edifici fou enderrocat a la dècada de 1990, afectat pel PERI.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Parcel·la cadastral 1524538DF3812D». Portal d'Informació Urbanística. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Partagàs i Soler, Josep; Busquets, Bernat. Volta dels Jueus. Davant el Molí de Sant Pere. Reedificar». C.XIV Obreria C-5/1774-13. AHCB, 11-02-1774.
  3. ↑ «Cayetano Partagas. Bernardo Busquets. Fabricant. Placeta del Molí de Sant Pere. Casa. Obrir una porta, finestres i balcons. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-22/1780-41. AHCB, 04-03-1780.
  4. ↑ «Bernardo Busquets. Fabricant. Gayetano Partagas. Molí de Sant Pere [Basses de Sant Pere. Casa i fàbrica. Planta baixa i tres pisos. Posar balcons i estenedors]». C.XIV Obreria C-23/1780-148. AHCB, 31-07-1780.
  5. ↑ «Joseph Busquets. Fabricant d'Indianes. Basses de Sant Pere. Casa. Posar nous estenedors». C.XIV Obreria C-76/1797-085. AHCB, 27-05-1797.
  6. ↑ AMCB, Q127 Foment 2/1842.
  7. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 60. 
  8. ↑ Antoni Brugarolas. «Sant Oleguer, 13. Obrir una porta d'escala a la planta baixa». C.XIV Obreria C-106. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 02-08-1830.
  9. ↑ «Carrer Marquès de Barberà 26». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
  10. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-128, febrer 1838.
  11. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 142, 276. 
  12. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones de la magistratura y de la administración ó Diccionario Indicador, 1863, p. 348, 367, 392, 452, 1052, 1058, 1061. 
  13. ↑ «Reordenació del Pla Central. Modificació del PERI del Raval». Barcelona. La segona renovació. Ajuntament de Barcelona, 1996, pàg. 111-112.




El 1995, i amb uns criteris semblants als de la reordenació del Pla Central del Raval, els arquitectes Jaume Artigues i Miquel Roig, per encàrrec de l'empresa mitxa Promoció de Ciutat Vella, S.A. (PROCIVESA), van redactar un estudi de detall del sector comprès entre els carrers d'Álvarez de Castro, Gomabu, Fonollar, Carders, Montanyans, Pou de la Figuera, Serra Xic, Marquilles, Gatuelles, Armengol, Metges i Sant Pere més baix, conegut com a àrea central de remodelació de Santa Caterina, per permetre la prolongació de l'avinguda Cambó en línia recta a través del barri.[1] En virtut d'aquest planejament, derivat del PERI del Sector Oriental del Centre Històric de Barcelona (barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) original de 1985, fou finalment enderrocada tota l'illa dels carrers Gatuelles, Metges, Pou de la Figuera, Serra Xic i plaça de Marquilles.[2]

Així, el 1856 Joan Font va construir la casa del núm. 39-41 segons el projecte de Pau Masferrer,[3] i el 1860 fou ampliada cap a l'interior d'illa segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach.[4]

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Obertura de l'avinguda Cambó. Estudi de detall de l'àrea central del sector oriental del centre històric». Barcelona. La segona renovació, 1996, pàg. 107-109.
  2. ↑ Alexandre, 2000, p. 16.
  3. ↑ Masferrer, Pau. «Fachada de la casa de la calle de Robador de Dn Juan Font». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 24-12-1856.
  4. ↑ Blanch, Juan; Masseguí, Ramon. Robador 39-41. Permís per ampliar la finca. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1860. 

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Paddy_Mc_Aloon/proves&oldid=34264078»