Usuari:Peer/Camell

Els camells (Camelus) són mamífers quadrúpedes de la família dels camèlids, grup que també inclou les llames i els guanacs, entre d'altres. Com tots els camèlids, els camells són artiodàctils, o ungulats amb un nombre parell de peülles. Se'n distingeixen dues espècies vivents, cadascuna amb un nombre diferent de geps: el dromedari i el camell bactrià. El nom "camell" prové de l'hebreu gamal, que significa "retornar" o "compensar", ja que el camell fa generalment el que el seu amo li sol·licita.

Tot i ser originaris dels deserts d'Àsia, fa mil·lennis que s'estengueren a Àfrica, particularment al desert del Sàhara. En temps molt més recents, han estat introduïts pels humans a les regions àrides del centre d'Austràlia, on n'hi ha poblacions ferals. Són especialment cèlebres pels seus característics geps, que són reserves de teixit adipós i els ajuden a resistir millor les temperatures elevades i per la seva gran capacitat de sobreviure molt de temps sense aigua. Els camells foren domesticats fa relativament poc temps, vers el 2000 aC.

Tot i que existeixen actualment uns 15,5 milions de camells avui en dia, estan gairebé extints com a animals salvatges. Els 14 milions de dromedaris del món són tots domèstics, mentre que dels aproximadament 1,5 milions de camells bactrians, es creu que només uns 1.000 són salvatges i viuen al desert del Gobi a la Xina i Mongòlia.

Espècies existents

Existeixen dues espècies de camells: el bactrià (Camelus bactrianus), proveït de dues gepes i el dromedari (Camelus dromedarius), que posseeix una sola gepa. Ambdues espècies són remugants sense banyes, sense morro, amb els orificis nasals formant obertures obliqües, el llavi superior dividit i movible separadament i extensible, sense peülles (tenen dos dits diferenciats), l'abdomen elevat i potes llargues i primes. Al contrari de la creença popular, el camell emmagatzema greix en comptes d'aigua a la gepa, que sol caure cap a un costat en trobar-se sense reserves.

Una cosa particular és que molt poca gent sap que els camells són originaris d'Amèrica i migraren a Euràsia i l'Àfrica gràcies a les glaciacions, com ho evidencia l'abundant registre fòssil de camells a Amèrica. El més antic fòssil de camell descobert fins a la data fou trobat a Kansas a mitjans de la dècada del 1930.

Evolució i registre fòssil

Els camells pertanyen a la família dels camèlids. Aquest grup aparegué durant l'estatge Lutecià (Eocè mitjà) i els fòssils més antics coneguts de la família han estat descoberts a la pedrera de Laguna Riviera (Califòrnia, Estats Units).

Registre fòssil
Localitat	País	Antiguitat	Espècie/s
Àrea 8 de Turkana Est - KBS	Kenya	Pliocè	Camelus sp.
Chiwondo Beds - Unitat 3A	Malawi	Pliocè	Camelus sp.
Formació de la Baixa Nagrota	Índia	Pliocè	Camelus sp.
Novo-Nikolayevka	Ucraïna	Pliocè	Camelus sp.
Formació de Pinjor	Índia	Pliocè	Camelus sivalensis
Laetoli	Tanzània	Pliocè	Camelus sp.
Selim-Dzhevar	Kazakhstan	Pliocè	Camelus praebactrianus

Hibridació

Els cariotips de diferents espècies de camèlids han estat estudiats amb anterioritat per molts grups, però no s'ha arribat a un acord sobre la nomenclatura dels cromosomes dels camèlids. Estudis més recent que han utilitzat la citometria de flux, determina que el cariotip cromosòmic dels camells és (2n =74), que consisteix en un autosoma metacèntric, tres submetacèntrics i 32 autosomes acrocèntrics. El cromosoma Y és un cromosoma metacèntric petit, mentre que l'X és un cromosoma metacèntric gran.

D'acord amb les dades moleculars, els camèlids del Vell Món i del Nou Món se separaren fa uns 11 milions d'anys. Malgrat això, aquestes espècies han conservat una proximitat genètica suficient per poder generar híbrids i produir cries vives, com és el cas de la cama). Els híbrids interespecífiques entre el dromedari i el guanac proporcionen la plataforma ideal per comparar els cariotips dels camells del Vell Món i del Nou Món.

La cama és un híbrid de camell i llama creat per inseminació artificial pels científics que volien observar quin nivell de proximitat genètica hi havia entre les espècies parentals. El dromedari és unes sis vegades més pesat que una llama i la inseminació artificial, per tant, havia d'impregnar a la femella de la llama; la unió entre un mascle de llama i una femella de dromedari no han tingut èxit fins ara. L'individu quan neix és més petit que una cria de llama. La cama presenta les orelles curtes i la cua llarga com la d'un camell; no té cap gep, com la llama i té peülles amb una fenedura més similar a les de les llames.

Als quatre anys, la cama va assolir la maduresa sexual i sentia atracció per les femelles de llama i de guanac. Una segona cama femella fou produïda per inseminació artificial. Com que tant els camells com les llames tenen 74 cromosomes, els científics esperen que la cama serà fèrtil. Si és així, hi ha la possibilitat d'augmentar la mida, amb un exemplar amb més quantitat de carn i de llana i amb una capacitat com a animal de transport d'acord amb el rendiment dels camèlids sud-americans. La cama, aparentment, ha heretat el temperament pobre d'ambdós progenitors. Però, d'altra banda, ha permès demostrar la relació entre els camèlids del Nou Món i del Vell món.

Un cas especial són els híbrids de dromedari bactrià que s'anomenen bukhts; aquests híbrids es troben al Kazakhstan. Són més grans que qualsevol dels progenitors, tenen una sola gepa i són uns bons animals pel transport. Les femelles es poden tornar a aparellar amb un dromedari bactrià per produir un animal més petit, uns tres quarts de la mida del dromedari.

Comportament

En general, els camells tenen un caràcter passiu. Però, per a la seva pròpia defensa, solen utilitzar les puntades de peu i fins i tot la seva saliva per mitjà d'expulsió des de la seva boca, produint una sensació d'ardor en entrar en contacte amb els ulls del que es veu atacat per ells.

Se'ls ocupa normalment com animals de càrrega, encara que també s'aprofita la seva pell, llet i carn. Pot ingerir 180 litres d'aigua d'una sola vegada i avançar sense tornar a prendre aigua durant més de 10 dies. Les femelles donaven llet pel viatge i el seu cabell es filava per fer vestits i sogues. Amb la pell es confeccionen sandàlies i cantimplores i els fems eren utilitzats sovint com a combustible per a cuinar aliments per la falta d'arbres al desert. Al nord de l'Àfrica hi ha "dromedaris dansaires" i de competició que diverteixen el públic durant la festa coneguda com "el dia del camell". També són emprats per transportar turistes pel desert.

Regulació de la hidratació

El dens pelatge dels camells és una de les nombroses adaptacions que els ajuden en condicions desèrtiques.

Cries de camell domesticades a Dubai

Camells d'exhibició es mengen fulles de nim en un carrer de Guntur (Índia).

Al contrari del que se sol creure, els camells no emmagatzemen aigua als geps. De fet, els geps són una reserva de teixit adipós. El fet de concentrar greix corporal als geps minimitza l'aïllament tèrmic que cobreix la resta del cos, cosa que podria ser una adaptació als climes calorosos. Quan aquest teixit és metabolitzat, serveix de font d'energia i proporciona més d'un gram d'aigua per cada gram de greix convertit, mitjançant una reacció amb l'oxigen de l'aire. Aquest procés de metabolització del greix genera una pèrdua neta d'aigua a través de la respiració, per l'oxigen necessari per convertir el greix.

La seva capacitat de resistir en períodes llargs sense aigua es deu a una sèrie d'adaptacions fisiològiques. Els seus glòbuls vermells tenen una forma ovalada, a diferència dels de la resta de mamífers, que són circulars. Això és per facilitar-ne el flux en un estat de deshidratació. Aquestes cèl·lules també són més estables per tal de resistir a altes variacions osmòtiques sense trencar-se, quan l'animal beu grans quantitats d'aigua (entre 100 i 150 litres d'una vegada). Els glòbuls vermells no es donen en cap altre animal, però estan presents en els rèptils, ocells i peixos.

Els camells poden resistir a canvis en la temperatura i la hidratació del cos que matarien la majoria d'altres animals. La seva temperatura varia d'entre 34 °C de nit fins a 41 °C de dia i només comencen a suar per sobre d'aquest llindar. Sovint la temperatura no excedeix aquest nivell durant el dia en condicions climàtiques més suaus i per consegüent és possible que un camell no suï en tot el dia. L'evaporació de la suor es produeix a la pell, no a la superfície del pelatge, sent doncs molt eficient la reducció de la temperatura en proporció a la pèrdua d'aigua per suor. Aquesta capacitat de fluctuar la temperatura corporal i l'eficiència de la seva suor els permet preservar fins a cinc litres d'aigua per dia.

Una característica de les seves narius és que una gran quantitat del vapor d'aigua de les exhalacions és atrapat i retornat als fluids corporals, reduint així la quantitat d'aigua que es perd a través de la respiració.

Gastronomia

Llet de camella

Vedell de camell alimentant-se de la llet de la seva mare

La llet de camella és un aliment bàsic de les tribus nòmades del desert i és considerada un aliment complet, rica en vitamines, minerals, proteïnes i immunoglobulines. És més baixa en greix i colesterol que la llet de vaca. A més de tenir moltes propietats saludables, s'utilitza com a medicament per combatre malalties infeccioses i tuberculosi. També s'utilitza com a afrodisíac en aquests països, sent un exemple d'Etiòpia. Beduïns creuen que els poders curatius de la llet de camella s'incrementen si la dieta dels camells es compon de certes plantes del desert. La llet de camella poden fàcilment convertir-se en un iogurt bebible, però no estableix a causa dels sòlids de llet de vaca o menor que la llet de cabra. Crema de llet de camell es pot separar i es converteix en mantega o formatge, però els rendiments són baixos en comparació amb la de búfal o una crema de vaca, de nou a causa de la baixa en greix i contingut de sòlids.

La llet de camella no es pot fer a la mantega pel mètode tradicional d'agitació. Es pot fer si s'agrió en primer lloc, batut i va afegir un agent clarificant, o si es bat en 24 a 25 °C (75-77 °F), però els temps varien enormement en la consecució de resultats. Fins fa poc, la llet de camell no pot ser transformada en formatge de camell, perquè era incapaç de soca-rel per coagular les proteïnes de la llet per permetre la recollida de llet quallada. En la comissió de la FAO, el professor JP Ramet de l'Escola Nacional Superior d'Agronomia et donis Alimentàries Indústries (Ensaio) fou capaç de produir quallada per l'addició de fosfat de calci i quall vegetal. El formatge produït a partir d'aquest procés ha baixos nivells de colesterol i és fàcil de digerir, fins i tot pels intolerants a la lactosa. La venda de formatge de camell és limitat a causa de la petita producció de la lletera en l'actualitat la producció de formatge de camell i l'absència de formatge de camell en la majoria de les cultures de camell. Les importacions de formatges procedents de països que tradicionalment es crien camells són difícils d'obtenir a causa de les restriccions a les importacions de llet procedents d'aquestes regions.

Carn de camell

Vedells de camell domesticats a Dubai

Una canal de camell pot proporcionar una quantitat substancial de carn. El cadàver dromedari mascle pot arribar a pesar 400 kg (900 lliures) o més, mentre que el cadàver d'un mascle de camell bactrià pot arribar a pesar fins a 650 kg (1.400 lb). El cadàver d'un camell femella (o camella) pesa menys que el masculí, d'entre 250 i 350 kg (550 lliures i 770). S'ha informat que els gustos de carn de camell, com la carn gruixuda, però més grans que els camells poden arribar a ser molt difícil i menys saborosa. La carn dels camells més vells és el millor preparat per cocció lenta. Carn de camell és baix en greix i per tant pot provar en sec.

Carn de camell s'ha menjat des de fa segles. S'ha registrat pels antics escriptors grecs com una font a l'antiga Pèrsia en els banquets, en general rostit. L'antic emperador romà Heliogàbal gaudit de taló de camell. Carn de camell es mengen encara en algunes regions com Somàlia, on se l'anomena Hilib Geel, Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, el Sudan, el Kazakhstan i altres regions àrides, on les formes alternatives de proteïnes pot ser limitat o quan la carn de camell ha tingut una història cultural a llarg. No només la carn, sinó també la sang és un element consumible com és el cas al nord de Kenya, on la sang de camell és una font de ferro, vitamina D, sals i minerals.

Aspectes culturals i socials

El camell s'associa al desert i com a tal pot ser símbol d'exotisme, per això apareix en nombrosos logotips i productes comercials, com la marca Camel de tabac.

Les curses de camells són un esport popular a diversos països àrabs, com Bahrain, o a Mongòlia. Els animals sovint són conduïts per nens, pel seu menor pes, fet que ha provocat denúncies d'associacions contra el treball infantil. Com a transport, tenen un paper fonamental en el comerç nòmada a l'Àfrica i han estat utilitzats com a cavalleria per exèrcits com el persa o el somalí.

Un informe de 2005 emès conjuntament pel Ministeri de Salut d'Aràbia Saudita i els Estats Units Center for Disease Control dels detalls dels casos humans de pesta bubònica que resulta de la ingestió de fetge cru de camell.

Granges de camells

Durant les últimes dècades, els camells han recuperat el reconeixement per la seva potencial producció de menjar en zones àrides i semiàrides del Sudan. Després d'haver estat destituïts per ineconòmics pel govern del Sudan, el seu paper vital en el suport de poblacions humanes en algunes de les àrees més pobres i fuetejades per la sequera del món ha estat ara reconegut (Hjort af Ornäs, 1988). La devastadora sequera de l'Àfrica entre 1984 i 1985 demostrà que la possessió de camells podia donar als pastors una excel·lent oportunitat de sobreviure. Mentre tots els ramats d'ovelles i cabres sucumbien a les àrides condicions, la població de camells va sobreviure relativament il·lesa. Per tant, alguns grups de pastors amb profundes arrels en la ramaderia, com els Samburu del nord de Kenya, van començar a adquirir camells (Sperling, 1987), un fet que va atreure l'atenció d'agències de desenvolupament i organitzacions internacionals.

Usos militars

S'han fet intents d'utilitzar els camells com a cavalleria i muntures de drac i com animals de càrrega en lloc de cavalls o mules. Els camells han estat utilitzats militarment, sobretot, per la seva habilitat per espantar cavalls en registres tancats, una qualitat famosament utilitzada pels aquemènides perses quan lluitaven contra Lídia. A més, els perses solien usar els camells com trens d'avituallament per transportar armes i equip. Els cavalls odien l'olor dels camells que són a prop, fins i tot fent-se difícils de controlar. L'Exèrcit dels Estats Units tingué una unitat de camells desplegada a Califòrnia el segle xix i els estables de maons encara es poden veure a l'arsenal de Benicia, ara convertit en estudi d'artistes i artesans. Els camells s'han utilitzat en guerres per tot Àfrica; fins i tot l'Imperi Romà d'Orient va usar tropes auxiliars conegudes com a Dromedarii, reclutades a les províncies del desert. Durant la Guerra Civil Americana, els camells foren utilitzats en una etapa experimental, però no va arribar lluny.

Brigada de camells de l'Exèrcit Britànic Imperial a Egipte

Per primera vegada aparegueren el 1200 aC les cadires de muntar en camell, en camells bactrians. La primera muntura àrab es va posar a la part posterior del camell i el control del camell bactrià era per mitjà d'un pal. Fins entre el 500-100 aC els camells bactrians no van tenir un ús militar. Aquestes cadires foren presentats nous a la gepa de l'animal i també foren inflexibles i es va inclinar, dividint el pes suficient en els animals. La cadira militar àrab va aparèixer el segle v.

La cavalleria de camells ha estat utilitzada en les guerres d'Àfrica, Orient Mitjà i en l'Índia moderna. Els exèrcits han utilitzat també els camells com animals de càrrega en lloc de cavalls i mules.

En l'Imperi Romà d'Orient que els romans utilitzaven les forces auxiliars coneguts com a dromedarii, a qui van reclutar a les províncies del desert. Els camells foren utilitzats sobretot en el combat per la seva capacitat per espantar als cavalls a curtes distàncies, la qualitat famós emprat pels perses aquemènides quan la lluita de Lydia, tot i els perses en general utilitzen els camells com els trens d'equipatge per les fletxes i l'equip.

L'exèrcit dels Estats Units establí els EUA Camel Corps, que estava estacionat a Califòrnia en el segle 19. Encara es poden veure els estables de maó a l'Arsenal de Benicia en Benicia, Califòrnia, on es desenvolupen com a artistes i artesans espais d'estudi. Durant la Guerra Civil nord-americana, els camells s'utilitzen en una etapa experimental, però no es van utilitzar més lluny, ja que eren impopulars entre els homes. Alguns van escapar i els seus descendents recorrien les zones àrides de l'oest americà fins data tan tardana com el segle 20.

França ha creat un cos de camell Mehar com a part de la Armée d'Afrique al Sàhara des de 1902, en substitució de les unitats regulars de spahis algerià i tiradors abans utilitzats per patrullar les fronteres del desert. Les unitats muntades camell es va mantenir en servei fins a la fi del domini francès el 1962. El francès va transferir el personal francès a altres unitats i es va dissoldre el méharistes de contractació local.

El 1916, durant la Primera Guerra Mundial, els britànics van crear l'Imperial Camel Corps, que era una formació militar de mida brigada que va combatre en la Campanya del Sinaí i Palestina. Es componia d'infanteria muntada en camells pel moviment a través del desert. El maig de 1918 el Cos es va reduir en la força d'un sol batalló i fou dissolta oficialment el maig de 1919. Així mateix, durant la Primera Guerra Mundial, l'exèrcit britànic va crear el Cos de Transport egipci Camel, que consistia en un grup de conductors de camells d'Egipte i els seus camells. El Cos d'operacions recolzades pel britànic de guerra al desert del Sinaí, Palestina i Síria pel transport de subministraments a les tropes.

El Cos de Camells Somalilàndia era una unitat de l'exèrcit britànic amb seu a Somàlia britànica de principis del segle 20 fins a la dècada de 1960. El Bikaner Camel Corps fou una unitat militar de l'Índia que van lluitar pels Aliats en la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.

Els Nòmades Tropes (Tropes Nòmades) foren un regiment d'auxiliars de les tribus sahrauís que serveixen en l'exèrcit colonial al Sàhara Espanyol (avui el Sàhara Occidental). Operativa de la dècada de 1930 fins al final de la presència espanyola al territori el 1975, el Nòmades Tropes estaven equipats amb armes petites i dirigit per oficials espanyols. La unitat de vigilància llocs d'avançada i, de vegades a terme patrulles a lloms de camells.

Religió

A l'islam, la carn de camell és halal pels musulmans però, d'acord amb les algunes escoles islàmiques de pensament d'un estat d'impuresa és provocat pel consum d'aquesta. En conseqüència, sostenen que els musulmans han de realitzar wudu abans de l'oració. Hi ha tradicions islàmiques permeten beure orina per a propòsits medicinals. No obstant això, aquestes tradicions tenen diferents nivells d'autenticació dins de l'erudició islàmica.

A més, algunes escoles islàmiques de pensament ho consideren haram si un musulmà dona Salah en els llocs on es troben els camells, ja que es diu que és una casa de Satanàs.

Segons la tradició jueva, la carn de camell i la llet no són kosher. Els camells tenen només un dels dos criteris Kosher, tot i que masteguen seu CUD, que no tenen la peülla dividida.

Bibliografia

• Vannithone S. i Davidson A.. «Camel». A: The Oxford companion to food. Oxford (Oxfordshire): Oxford University Press, 1999, p. 127. ISBN 0-19-211579-0. 
• Camels and Camel Milk. Informe de la FAO, Nacions Unides. (1982)
• Wilson R. T.. The camel. Nova York: Longman, 1984. ISBN 0-582-77512-4. 
• The Technology of Making Cheese from Camel Milk (Camelus dromedarius). Article sobre la producció i la salut dels animals de la FAO, Nacions Unides. (2001)

Enllaços externs

• Els camells: el regal de Déu als beduïns (en anglès)
• Livius.org: Camells i dromedaris (en anglès)