<ref name=LibroLeng>{{ref-llibre|cognom=Junyent|nom=Carme; Muncunill, Cristina|títol=El libro de las lenguas|lloc=Barcelona|editorial=Octaedro|any=2010|isbn=978-84-9921-091-9}}</ref>
<ref name=DLEuropa>{{ref-llibre|cognom=Badia i Capdevila|nom=Ignasi|títol=Diccionari de les llengües d'Europa|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia catalana|any=2002|isbn=84-412-0900-6}}</ref>
<ref name=InfLlengMon>{{ref-llibre|cognom=Centre Unesco del País Basc|títol=Informe sobre les llengües del món. Síntesi|lloc=Barcelona|editorial=Centre Unesco de Catalunya i Angle Editorial|any=2005|isbn=84-96103-86-2}}</ref>
TERMCAT <ref name=termcat>{{ref-web|url=http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/Fitxes/Acces_Tematic/|títol=Diccionari de llengües del món|editor=TERMCAT}}</ref>

Entra a: List of writing systems i a Escriptura.

Nagari (Alfabet bengalí)

L'alfabet bengalí (bengalí বাংলা লিপি bangla lipi) és un abugida o alfasil·labari utilitzat per escriure diversos idiomes de Bangla Desh i l'Índia oriental, com l'assamès, el bengalí, el bishnupriya manipuri i meitei manipuri. És una escriptura semblant al devanagari i gurmukhī (especialment per la barra horitzontal contínua sota la qual s'adjunten els caràcters), però amb un disseny més sinuós. Igual que els altres abugides bràmics, s'escriu d'esquerra a dreta.

Com els altres sistemes d'escriptura indis, és un abugida (o alfasil·labari): les vocals estan representades o bé per una grafia pròpia o bé per un diacrític que modifica la vocal que segueix la consonant anterior.

L'alfabet bengalí no és del tot fonètic: alguns sons es poden escriure de diverses maneres diferents i algunes grafies poden representar diferents sons.

Descripció

El Nagari oriental és menys bloquejat i presenta una configuració més sinuosa. Nagari oriental deriva del guió precursor Siddham. L'escriptura modern de Nagari oriental es va formalitzar en 1778 quan va ser el primer tipografia de Charles Wilkins. A més de les diferències en la forma en què les lletres es pronuncien en els diferents idiomes, hi ha algunes diferències tipogràfiques menors entre la versió del guió utilitzat per als idiomes assamés i bengalí.

El guió de Nagari oriental no estava originalment associat a cap llenguatge regional en particular, però era predominant com a guió principal a les regions orientals de l'Índia medieval. El guió també es va usar per escriure sànscrit. Les epopeies de les escriptures hindús, incloent el Mahabharata o el Ramayana, es van escriure en versions anteriors de l'escriptura oriental de Nagari en aquesta regió. Després de l'època medieval, l'ús del sànscrit com a única llengua escrita va donar pas a Pali, i els dialectes vernacles de Pali es van convertir eventualment en bengalí, assamés i altres llengües relacionades. Sankardev va utilitzar el guió dels segles XV i XVI per compondre la seva obra en Assamese i Brajavali, l'idioma dels poetes Bhakti; i davant d'ell, Madhava Kandali la va usar per escriure el Ramayana assamès al segle XIV. També va ser utilitzat pels posteriors reis d'Ahom per escriure els Buranjis, les cròniques d'Ahom, en la llengua assamera. Hi ha un llegat ric de literatura oriental subcontinental escrita en aquest guió, que encara s'utilitza ocasionalment per escriure sànscrit avui.

Els grups de consonants estan representats per personatges diferents i de vegades bastant irregulars; per tant, l'aprenentatge de llegir el script es complica amb la mida del conjunt complet de caràcters i combinacions de caràcters, que es numeren al voltant de 500. Mentre els esforços per estandarditzar l'script per a la llengua bengalí continuen en centres tan notables com l'Acadèmia Bangla a Dhaka (Bangla Desh ) i Paschimbanga Bangla Akademi a Kolkata (Bengala Occidental, Índia). Encara no és prou uniforme, ja que molta gent continua utilitzant diverses formes arcaiques de lletres, resultant en formes concurrents dels mateixos sons. Entre les diverses variacions regionals d'aquest guió, només existeixen les variacions bengalí i assamés en el sistema formalitzat.

Sembla probable que l'estandardització del guió es veurà molt influenciada per la necessitat d'escriure-la en ordinadors. S'ha treballat des de l'any 2001 per desenvolupar fonts Unicode, i sembla probable que es divideixi en dues variants, tradicionals i modernes.

Eastern Nagari is less blocky and present a more sinuous shaping. Eastern Nagari is derived from the precursor script Siddham. The modern Eastern Nagari script was formalized in 1778 when it was first typeset by Charles Wilkins. In addition to differences in how the letters are pronounced in the different languages, there are some minor typographical differences between the version of the script used for Assamese and Bengali languages.

The Eastern Nagari script was originally not associated with any particular regional language, but was prevalent as the main script in the eastern regions of Medieval India. The script was also used to write Sanskrit. Epics of Hindu scripture, including the Mahabharata or Ramayana, were written in older versions of the Eastern Nagari script in this region. After the medieval period, the use of Sanskrit as the sole written language gave way to Pali, and the vernacular dialects of Pali eventually evolved into Bengali, Assamese and other related languages. Sankardev used the script in the 15th and 16th centuries to compose his oeuvre in Assamese and Brajavali the language of the Bhakti poets; and before him, Madhava Kandali used it to write the Assamese Ramayana in the 14th century. It was also used by the later Ahom kings to write the Buranjis, the Ahom chronicles, in the Assamese language. There is a rich legacy of East sub-continental literature written in this script, which is still occasionally used to write Sanskrit today.

Clusters of consonants are represented by different and sometimes quite irregular characters; thus, learning to read the script is complicated by the sheer size of the full set of characters and character combinations, numbering about 500. While efforts at standardizing the script for the Bengali language continue in such notable centers as the Bangla Academy at Dhaka (Bangladesh) and Paschimbanga Bangla Akademi at Kolkata (West Bengal, India). It is still not quite uniform as yet, as many people continue to use various archaic forms of letters, resulting in concurrent forms for the same sounds. Among the various regional variations within this script, only the Bengali and Assamese variations exist today in the formalized system.

It seems likely that the standardization of the script will be greatly influenced by the need to typeset it on computers. Work has been underway since around 2001 to develop Unicode fonts, and it seems likely that it will split into two variants, traditional and modern.

Taula de consonants AFI

Punt d'articulació →	Labial					Coronal									Dorsal						Laringal
Mode d'articulació ↓	Bilabial		Labio dental		Linguo labial		Dental		Alveolar		Post alveolar		Retro flexa		Palatal		Velar		Uvular		faríngia/ epiglotal		Glotal
Nasal	m̥	m		ɱ		n̼			n̥	n			ɳ̊	ɳ	ɲ̊	ɲ	ŋ̊	ŋ		ɴ
Oclusiva	p	b	p̪	b̪	t̼	d̼			t	d			ʈ	ɖ	c	ɟ	k	ɡ	q	ɢ	ʡ		ʔ
Africada sibilant									ts	dz	t̠ʃ	d̠ʒ	ʈʂ	ɖʐ	t̠ɕ	d̠ʑ
Africada no sibilant	pɸ	bβ	p̪f	b̪v			t̪θ	d̪ð	tɹ̝̊	dɹ̝	t̠ɹ̠̊˔	d̠ɹ̠˔			cç	ɟʝ	kx	ɡɣ	qχ			ʡʢ	ʔh
Sibilant fricativa									s	z	ʃ	ʒ	ʂ	ʐ	ɕ	ʑ
Fricativa no sibilant	ɸ	β	f	v	θ̼	ð̼	θ	ð	θ̠	ð̠	ɹ̠̊˔	ɹ̠˔		ɻ˔	ç	ʝ	x	ɣ	χ	ʁ	ħ	ʕ	h	ɦ
Aproximant			ʋ̥	ʋ					ɹ̥	ɹ			ɻ̊	ɻ	j̊	j	ɰ̊	ɰ						ʔ̞
Bategant		ⱱ̟		ⱱ		ɾ̼			ɾ̥	ɾ			ɽ̊	ɽ						ɢ̆		ʡ̆
Vibrant	ʙ̥	ʙ							r̥	r									ʀ̥	ʀ	ʜ	ʢ
Lateral africada									tɬ	dɮ			ʈɭ̊˔		cʎ̝̊		kʟ̝̊	ɡʟ̝
Lateral fricativa									ɬ	ɮ			ɭ̊˔	ɭ˔	ʎ̝̊	ʎ̝	ʟ̝̊	ʟ̝
Lateral aproximant									l̥	l			ɭ̊	ɭ	ʎ̥	ʎ	ʟ̥	ʟ		ʟ̠
Bategant lateral										ɺ				ɭ̆		ʎ̆		ʟ̆