Fricativa lateral alveolar sorda

Fricativa lateral alveolar sorda
ɬ
Número AFI	148
Codificació
Entitat (decimal)	ɬ
Unicode (hex)	U+026C
X-SAMPA	K
Kirshenbaum	s<lat>
Imatge
So
	noicon font · ajuda

La fricativa lateral alveolar sorda és un so consonàntic usat en diversos idiomes, com per exemple navaho, txuktxi, àvar, gal·lès, xosa i zulu. El seu símbol en l'Alfabet Fonètic Internacional és [ɬ].

Característiques

Aquestes són les característiques de la fricativa alveolar sorda:

El seu articulació és fricativa, la qual cosa significa que el seu so és produït en la boca per una turbulència de l'aire expulsat.
El seu lloc d'articulació és alveolar, la qual cosa significa que s'articula bé amb la punta de la llengua - denominats respectivament apical i laminal- contra el vorell alveolar.
La seva fonació és sorda, la qual cosa significa que les cordes vocals no vibren durant la seva articulació.
És una consonant oral, la qual cosa significa que es permet que l'aire escapi a través de la boca i no a través del nas.
Es tracta d'una consonant lateral, la qual cosa significa que el flux d'aire passa al llarg dels costats de la llengua, més que per la meitat de la llengua.
El seu mecanisme de corrent d'aire és egressiu pulmònic, la qual cosa vol dir que s'articula exhalant aire des dels pulmons.

Aparició

Dental o denti-alveolar

Llengua		Mot	AFI	Significat	Notes
Mapudungun^[1]		kagüḻ	[kɜˈɣɘɬ̪]	'flegma que s'escup'	Interdental; possiblement és al·lòfon de /l̪/.^[1]

Alveolar

Llengua		Mot	AFI	Significat	Notes
Adigué		плъыжь	[pɬəʑ] (?·pàg.)	'vermell'
Ahtna		dzeł	[tsəɬ]	'muntanya'
Aleutià	Dialecte atkanès	hla	[ɬɑ]	'noi'
Amis	Dialecte meridional	kudiwis	[kuɬiwis]	'conill'
Àvar		лъабго	[ˈɬabɡo]	'tres'
Basay		lanum	[ɬanum]	'aigua'
Amazic	Aït Seghrouchen	altu	[æˈɬʊw]	'encara no'	Al·lòfon de /lt/
Bunun		ludun	[ɬuɗun]	'muntanya'
Bura^[2]		^{[exemple requerit]}			Contrasta amb [ɮ] i [ʎ̝̊].^[2]
Cherokee	Alguns parlants	ᎥᏝ	[ə̃ʔɬa]	'no'	Correspon a [tɬ] en el discurs de la majoria dels oradors
Chickasaw		lhinko	[ɬiŋko]	'ser gras'
Xinès	Taixanès^[3]	三	[ɬam˧]	'tres'
Txuktxi		ԓевыт	[ɬeβət]	'cap'
Muskogi		rakkē	[ɬakkiː]	'gran'	Històricament es transcriu com a thl o tl
Dahalo		[ʡáɬi]		'gras'
Eyak		qe'ł	[qʰɛʔɬ]	'dona'
Fali		[paɬkan]		'espatlla'
Feroès		hjálp	[jɔɬp]	'ajudar'
Nenets del bosc		[xaɬʲu]		'pluja'	Nenets del bosc té tant plana /ɬ/ i palatalitzat /ɬʲ/
Groenlandès		illu	[iɬːu]	'casa'	Realització de la geminada /l/
Hatza		sleme	[ɬeme]	'home'
Haida		tla'únhl	[tɬʰʌʔʊ́nɬ]	'sis'
Hmong		hli	[ɬi] (?·pàg.)	'lluna'
Islandès		siglt	[sɪɬt]	'han navegat'
Inuktitut		akłak	[akɬak]	'ós bru'	Vegeu Fonologia de l'inuit
Kabardí		лъы	[ɬə] (?·pàg.)	'sang'
Kaska		tsį̄ł	[tsʰĩːɬ]	'destral'
Ostiac	Dialecte sugutic	ԓӓпәт	[ˈɬæpət]	'set'	Contrasta amb la variant palatalitzada /ɬʲ/. Correspon a /l/ o /t/ en altres dialectes
Ostiac	Dialecte kazym	ԓапәт	[ˈɬɑpət]	'set'
Mapudungun		kaül	[kɜˈɘɬ]	'una cançó diferent'	Possible al·lòfon de /l/.
Mochica		paxllær	[paɬøɾ]	'mongeta de lima'
Moloko		sla	[ɬa]	'vaca'
Nàhuatl		āltepētl	[aːɬˈtɛpɛːt͡ɬ]	'ciutat'	Al·lòfon de /l/
Navaho		łaʼ	[ɬaʔ]	'alguns'	Vegeu fonologia del navaho
Nisga'a		hloks	[ɬoks]	'sol'
Noruec	Trøndersk	tatl / tasl	[tʰɑɬ]	'sissiness'	Vegeu fonologia noruega
Saaroa		rahli	[raɬi]	'cap'
Sahaptin		łp’úł	[ˈɬpʼuɬ]	'llàgrimes'
Sandawe		lhaa	[ɬáː]	'cabra'
Sasserès		morthu	[ˈmoɬtu] (?·pàg.)	'mort'
Sesotho		ho hlahloba	[ho ɬɑɬɔbɑ]	'per examinar'	Vegeu fonologia del sesotho
St’át’imcets		lhésp	[ɬə́sp]	'erupció'
Suec	Jamtlàndic	kallt	[kaɬt]	'fred'	Vegeu fonologia sueca
Taos		[ɬìˈwēnæ]		'dona'	Vegeu fonologia del taos
Tera^[4]		tleebi	[ɬè̞ːbi]	'side'
Thao		kilhpul	[kiɬpul]	'estrella'
Tlingit		lingít	[ɬìnkít]	'persona; Tlingit'
Tsez		лъи	[ɬi] (?·pàg.)	'aigua'
Gal·lès		llall	[ɬaːɬ]	'(l') altre'	Vegeu fonologia gal·lesa
Yi		ꆧꁨ hlop-bbop	[ɬo˧˩bo˧˩]	'lluna'
Zulu		isihlahla	[isiˈɬaːɬa]	'arbre'
Zuni		asdemła	[ʔastemɬan]	'deu'

Llengües semítiques

El so es conjectura com un fonema per al protosemític, normalment transcrit com a ś; va desenvolupar al [ʃ] en àrab i al [s] en hebreu:

Protosemític	Accadi	Àrab		Fenici		Hebreu		Arameu		Gueez
ś	s̠	ش	š	𐤔	š	שׂ	s	ܫ	s	ሠ	ś

Entre les llengües semítiques, el so encara existeix en Socotrià contemporani i Mahri.^[5] En gueez, està escrit mitjançant la lletra Śawt.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Sadowsky et al. (2013:88, 91)
↑ ^2,0 ^2,1 Grønnum (2005:154–155)
↑ Taishanese Dictionary & Resources
↑ Tench (2007:228)
↑ {{{títol}}}.

Bibliografia

Grønnum, Nina. Fonetik og fonologi, Almen og Dansk. 3rd. Akademisk Forlag, 2005. ISBN 87-500-3865-6.
Sadowsky, Scott; Painequeo, Héctor; Salamanca, Gastón; Avelino, Heriberto «Mapudungun». Journal of the International Phonetic Association, 43, 1, 2013, p. 87–96. DOI: 10.1017/S0025100312000369.
Tench, Paul «Tera». Journal of the International Phonetic Association, 37, 1, 2007, p. 228–234. DOI: 10.1017/s0025100307002952.

Enllaços externs

Beth am y llall? John Wells's phonetic blog, 1 July 2009. (How the British phonetician John Wells would teach the sound [ɬ].)
A chance to share more than just some sounds of languages walesonline.co.uk, 3 May 2012 (Article by Dr Paul Tench including information on transcribing [ɬ] in Chadic languages.)

[sadowsky-1] 1,0 ^1,1 Sadowsky et al. (2013:88, 91)

[gr-2] 2,0 ^2,1 Grønnum (2005:154–155)

[3] Taishanese Dictionary & Resources

[4] Tench (2007:228)

[5] {{{títol}}}.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]