Usuari:SergiMM/proves

Feina en proves

Articles per crear	Contingut	Revisat	Acabat
1	Weston (Maryland)
2	Weston (Colorado)
3	Weston (Illinois)
4	Weston (Wyoming)
5	Weston (Nova Jersey)
6	Laura (Ohio)
7	Riu Maule	Fet!	Fet!

Introducció (Ja traduit i publicat)

Fou proclamada la capital del pais l'any 1952, i va ser a partir de llavors, quant es va produir el seu creixement, en tots els aspectes. L' àrea de l'aeroport a l' est de Honiara fou el lloc on es va viure la batalla del Camp Henderson, l'any 1942, entre les tropas dels Estats Units i el Japó esdevenint la Campanya de Guadalcanal a la Segona Guerra Mundial, i que va finalitzar amb victoria estadounidenca.

La ciutat compta amb un aeroport, l'Aeroport Internacional de Honiara, i un port a Point Cruz, que serveix per l'exportació de coco, fusta y or. També es troben els principals organismes administratius i edificis del Govern del Pais i el Museu Nacional. El Parlament Nacional de les Illes Salomó, la Honiara Solomon Islands College of Higher Education, la Woodford International School i la University of the South Pacific Solomon Islands es troben a la ciutat. Es divideix en tres circumscripcions o subdivisions, que representen tres dels cinquanta membres del Parlament Nacional. Aquestes circumscripcions (East Honiara, Central Honiara y West Honiara) són tres de les sis subdivisions amb més de 10.000 votants censats en tot el pais.

Des dels finals dels anys noranta, a la ciutat s'han produït violents conflictes étnics i agitació politica que han desenvolupat en forts aldarulls. Al juny de l'any 2000 es va produir un cop d'estat que acabà en revoltes greus entre els habitant de l'ètnia malaitana la Malaita Eagle Force (MEF) i els nadius de Guadalcanal del Istabu Freedom Movement (IFM). La violència fou predominant als carrers de Honiara, i encara que s'arribà a un acord de pau a l'octubre de l'any 2000, la violencia tornà a aparèixer al març de l'any 2002, es trobaren dos diplomàtics de Nova Zelanda van ser trobats morts amb moltes altres persones. La situació arribà a un extrem que al juliol del 2003, tropes y policía d'Austràlia arribaren al pais per restaurar l'ordre. L'any 2006, els aldarulls tornaren a produir-se amb l'elecció de Snyder Rini com a Primer Ministre, i una part de Chinatown fou desvastada i més de 1000 residents xinesos van haver de desplaçar-se. El centre comercial de Honiara fou destruit i reduït a cendres, i la ciutat devastada. Com a resultat, el turisme a la ciutat i a les illes es va veure fortament afectat.

A Honiara hi predomina la religió cristiana i a la ciutat es troben les seus de la Ésglesia de la Província de Melanesia (anglicana), la Arquidiocesi de Honiara (catòlica), la South Seas Evangelical Church, la Iglesia Unida en Papúa Nueva Guinea y las Islas Salomón, la Ésglesia Adventista del Setè Día i altres esglesies cristianes.

Etimología (Ja traduit i publicat)

Honiara proviene de nagho ni ara, que se podría traducir como "lugar del viento del este" o "hacia el viento del sureste" en uno de los idiomas de Guadalcanal.

Historia

Lo que ahora es Honiara estaba cerca del sitio de la campaña militar de Guadalcanal, en la Segunda guerra mundial. La Batalla del campo Henderson tuvo lugar en lo que hoy es la zona del aeropuerto internacional de Honiara en 1942. Esta batalla fue la última de las tres grandes ofensivas terrestres llevados a cabo por los japoneses durante la campaña de Guadalcanal, en la batalla la marina estadounidense y las fuerzas del ejército estaban bajo el mando del general mayor Alexander Vandegrift, repelieron un ataque de la 17 º Ejército japonés, bajo el mando de los japoneses el teniente general Harukichi Hyakutake. Las fuerzas estadounidenses estaban defendiendo el perímetro del río Lunga, que protegía el ampo Henderson en Guadalcanal, que había fue capturado por los japoneses y los aliados del aterrizaje en Guadalcanal, el 7 de agosto de 1942. La fuerza de Hyakutake fue enviada a Guadalcanal en respuesta a los desembarcos de los aliados con la misión con fin de recuperar la pista de aterrizaje y conducir a las fuerzas aliadas al lado de la isla. Los japoneses inicialmente aterrizaron con 3.500 soldados, pero pronto creció hasta más de 20.000 efectivos en total, más o menos igual que el de Estados Unidos con 23000, ambas partes acabaron con unos 13.000 soldados.

Desde la cima se podía apreciar el Monte Austin a 410 m de elevación con las vistas panorámicas de las llanuras de la costa norte, Savo y las islas Florida, en el cual se produjeron los campos de batalla de la Segunda Guerra Mundial. Japón conquista esta colina en el segundo semestre de 1942 y abrieron fuego de artillería contra las tropas estadounidenses en el antiguo aeropuerto de Henderson ubicado debajo de la colina. Finalmente, la colina fue capturada. Pero los japoneses en lugar de conseguir la victoria tuvieron que sobrevivir en el lugar durante aproximadamente un mes, por lo que la mayoría acabaron muriendo de hambre, infectados o atacados por los banzai.

Los soldados de Hyakutake realizaron numerosos ataques durante tres días en diferentes lugares de todo el perímetro de Lunga, a lo largo del río Matanikau (el principal río que fluye a través de lo que hoy es el centro de Honiara) los tanques atacaron en parejas de todo el banco de arena en la desembocadura del río detrás de una barrera de artillería. Cañones antitanques y artillería fueron destruidos rápidamente por nueve tanques, al mismo tiempo cuatro batallones de artillería de la marina estadounidense y un total de 40 obuses dispararon más de 6.000 rondas en la zona comprendida entre Punto Cruz y el Matanikau, causando grandes bajas en los batallones de infantería japoneses cuando estos trataban de acercarse a las líneas marítimas. Ambos bandos sufrieron pérdidas importantes durante los acontecimientos de la batalla general, especialmente los atacantes japoneses. Después de un intento de ofrecer más refuerzos fallidos durante la Batalla naval de Guadalcanal en noviembre de 1942, Japón reconoció su derrota en la lucha por la isla y evacuó muchas de sus fuerzas restantes en la primera semana de febrero de 1943. El cobertizo construido por los estadounidenses todavía se puede ver en las calles secundarias de la ciudad y numerosos monumentos son testimonio de la guerra actualmente.

Honiara se convirtió oficialmente en la capital del Protectorado Británico de las Islas Salomón en 1952. La infraestructura se desarrolló bastante bien gracias a los EE.UU., durante la guerra el gobierno británico dictó la decisión de cambiar el nombre de la capital por Honiara. Desde principios de enero de 1952 se abrieron numerosos edificios gubernamentales en la ciudad. Sir Robert Stanley se encargo de gobernar Honiara durante la etapa de comisionado de los británicos de las Islas Salomón, junto con el dominio de las Nuevas Hébridas (Vanuatu) y las colonias de las Islas Gilbert y Ellice. Macu Salato ayudó al cuidado de la población de Honiara a principios de agosto de 1954, organizando encuestas en toda las islas y investigando sobre la lepra. Regresó a Fiji a finales de marzo de 1955.

La ciudad creció considerablemente hasta convertirse en la capital, en los años 1960 y 1970 recibe la mayoría de la inversión gracias el desarrollo económico del país, desarrollando así la infraestructura de Honiara. Sin embargo, el crecimiento demográfico fue muy lento y sólo el 5% de las islas Salomón vivía en la ciudad. La población aumentó considerablemente, se establecieron casas permanentes en las cercanías Honiara, pero también no todos permanecían, por lo general a lo largo de las orillas del río Blanco. La ciudad se fue mestizando en la década de 1960, el Pijin se convirtió en el lengua principal de la ciudad, y la lengua materna de una generación de jóvenes adultos y niños urbanos. A través de Honiara la propagación del idioma ha provocado que se convierta en el idioma principal que se habla en las islas actualmente.

Rhys Richards pasó muchos años en Honiara, fue un historiador de Nueva Zelanda y ex Alto Comisionado de Nueva Zelanda en las Islas Salomón. En 1979 Honiara seguía siendo una ciudad relativamente pequeña en términos de población, sobre todo para una ciudad capital, con 18.346 personas, de las cuales 10.870 eran hombres y 7.476 eran mujeres. En julio de 1978, Honiara se convirtió en la nueva capital con la independencia de las Islas Salomón. Ya el 19 de abril y el 27 de junio de 1991 se firma el acuerdo internacional del correo urgente y las condiciones entre los Estados Unidos y los gobiernos de las Islas Salomón en Honiara y Washington D.C., entró en vigor el 1 de agosto de 1991 tras el 6 de noviembre de 1998 que es cuando se firma un acuerdo de paz en Honiara entre los Estados Unidos y los gobiernos de las Islas Salomón. Sin embargo, desde finales de los años 1990 Honiara ha sido el centro de la violencia étnica y la inestabilidad política nacional. La tensión se ha traducido en numerosos brotes de violencia y delincuencia en los alrededores de la capital. Un intento de golpe de estado ocurrido en junio de 2000 dio lugar a violentas rebeliones y luchas entre las diferentes etnias de la ciudad. La violencia era frecuente en las calles de Honiara, y a pesar de que se intenta un acuerdo de paz en octubre de 2000, la violencia volvió en marzo de 2002, cuando dos diplomáticos de Nueva Zelanda fueron asesinados entre otros. Las condiciones empeoraron en Honiara en julio de 2003 en el cual unidades de la policía militar de Australia fueron al país para reprimir el tráfico ilegal, aumentar la seguridad y reconstruir la daños de la ciudad y en sus instituciones económicas, políticas y jurídicas. El área de alrededor de Honiara fue el campo de batalla de facciones rivales durante los disturbios que prevaleció entre 1988 y 2003, debido a la intervención de más de 16 países la seguridad ha aumentado considerablemente.

En 2006 se forman disturbios tras la elección de Snyder Rini como primer ministro, destruyeron parte de Chinatown y provocaron el desplazamiento de más de 1.000 residentes chinos, y el corazón comercial de Honiara fue prácticamente reducido a escombros y cenizas. Tres miembros del Parlamento nacional, Charles Dausabea, Nelson ñe'é y Patrick Vahoe fueron detenidos durante los disturbios. Se inicia la misión de asistencia regional a las Islas Salomón (RAMSI). Las islas del Pacífico iniciaron un foro con la asistencia de Australia en el cual intervinieron la policía y el ejército, pusieron la situación bajo control. Una moción de censura fue aprobada contra el primer ministro y después de su renuncia se formó una coalición de cinco partidos para la restauración del gobierno en mayo de 2006, con Sogavare como primer ministro se sofocaron los disturbios y el gobierno proseguió. Después de esto, parte del ejército de RAMSI fue disuelto y la reconstrucción tomó forma.

En 2012, Honiara organizó la principal competición futbolística oceánica, la Copa de las Naciones de la OFC.

Vista panoràmica de Honiara

Geografia i clima (Ja traduit i publicat)

Hoinara es troba a la costa nord-est de l'illa de Guadalcanal, i inclou un port maritim a Point Cruz. El riu Matanikau travessa la ciutat. La ciutat està situada al voltant de la carretera Kukum, que conecta amb l'aeroport internacional d'Honiara (abans conegut com a Camp Henderson) a uns 11 quilòmetres a l'est d'Honiara a través del río Lunga. A l'oest de la ciutat es troben White River y Tanaghai.

El clima és tropical, amb temperatures diurnes mitjanes de 28 °C durant tot l'any. Els periodes regulars són habitualment entre el novembre i l'abril. La quantitat mitjana de precipitació anual és d'aproximadament de 200 centimetres, més baixa que la mitjana de les Illes Salomó (300 centimetres). Honiara es troba sotmès a monsons.

Mendaña Avenue a Honiara, on es desenvolupa el comerç

Economía (Ja traduit i publicat)

Honiara s'ha desenvolupat més acceleradament que qualsevol altre lloc del pais, degut principalment a un major creixement demogràfic. En las décadas de 1960 i 1970 la principal font del desenvolupament econòmic en la ciudad fue el sector de la construcció, amb gran demanda pel període de creixement que es vivia llavors. La ciutat ha conservat fins ara les característiques polítiques, econòmiques i culturals del seu passat colonial i manca d'identitat pròpia, pel que no ha mostrat una industrialització clara i la seva activitat se centra a servir a funcionaris i empresaris estrangers com també els Agricultors de plantacions i comerciants.

La capital s'ha convertit en una plataforma per al turisme a les Illes Salomó. Per tenir un servei adequat als turistes i no estar imprevistos de la visita d'aquests al carrer principal de la ciutat anomenada Mendaña Avenue es troba l'Oficina de visitants de les Illes Salomó, on a més se situa entre el club nàutic i el conegut hotel Solomon Kitano Mendaña. El servei bancari el proporciona el banc nacional, més ANZ i Westpac. La violència creixent des de 1990 i fins a un cim violent que es va aconseguir l'any 2003 ha aconseguit que la mala fama perjudiqui el sector del turisme, el qual va arribar al 4,38% del PIB, l'any 1999.

El port de la ciutat serveix com transport local a les diferents províncies.

Interior del Parlament Nacional de les Illes Salomó.

Política (Ja traduit i publicat)

La ciudad es divideix en tres districtes electorals (Honiara est, Honiara occidental y Honiara central), a les úniques eleccions del pais aquests voten per la seva representació amb tres dels cinquanta membres del Parlament nacional. A les eleccions nacionals de 2010, la ciudad ha quedat representada per:

• El districte est de Honiara amb 30.049 votos figura pel Partit demòcrata reformista l'executiu Douglas Ete.
• El districte central amb 19.539 votos, el independiente Moffat Fugui.

• La part occidental de la ciutat amb 13.128, el también independiente Namson Tran.

Qualitat de vida (Ja traduit i publicat)

Honiara és el principal centre urbà de les Illes Salomó, concentrant més de la meitat dels llocs de treball formals. A més, la renda per capita d'un habitant de la capital triplica a aquesta renda dels habitants rurals.

Al comparar-se amb la població rural, els habitants de la capital tenen el doble de probabilitats de rebre una educació secundària, i tres vegades més probabilitats de comptar amb un compte bancari i sanitaris a la seva residencia. El percentatge d'habitants d' Honiara amb servei elèctric pot arribar fins a vuit vegades el mateix percentatge dels habitants del camp. Per aquestes raons, fan que la migració de la població fins a Honiara sigui notable.

Transport

La ciutat es troba al voltant de la Carretera Kukum i s'utiliza per connectar amb l'Aeroport Internacional d'Honiara. La xarxa de carreteras a Honiara es van fer millores i en l'actualitat es troben en bones condicions. El aeropuerto ha sido mejorado para recibir aeronaves de gran tamaño. Sin embargo, Solomon Airlines, la línea aérea estatal, tuvo que interrumpir su actividad durante algún tiempo debido a la inestabilidad política. El antiguo aeropuerto de Henderson está a 13 kilómetros de Honiara, y el Aeropuerto Internacional también se construyó (con financiamiento japonés) en el mismo sitio en 1998, el antiguo aeropuerto construido por los japoneses fue destruido por los estadounidenses en 1942 durante la Segunda Guerra Mundial, algunos sitios históricos, cerca del ala interna del aeropuerto son: The American War Memorial, un cañón Anti Aéreo japonés, y una torre de control de acero en ruinas con vistas a la pista de aterrizaje.

A l'esquerra, part del port d'Honiara

Solomon Airlines actualmente opera en las rutas internacionales y tiene un acuerdo de código compartido con Qantas, Air Vanuatu, Air Niugini y Air Pacific. Llegan a Honiara Vuelos desde Brisbane en dos aerolíneas principales, Solomon Airlines cuatro veces a la semana y Pacific Blue dos veces. Air Pacific conecta Nadi a Honiara una vez por semana, y Air Niugini dos veces a la semana. El puerto marítimo de Point Cruz es el principal puerto de entrada a las Islas Salomón. Muchas empresas de transporte internacional funcionan en este puerto que tiene las facilidad de manejo de contenedores de 20 pies. Los servicios de barcos de pasajeros operan desde el muelle principal de Honiara en Point Cruz y muchas empresas navieras prestan estos servicios. Las empresas reconocidas por su fiabilidad (aunque con un proceso lento de marcha) son el MV Pelican Express y MV Solomon Express y ofrecen servicios una vez a la semana a Malaitay ciudades de las provincias occidentales de Mbunikalo, Seghe, Noro y Gizo. Las 26 horas de viaje en barco a Gizo se dice que son de las más pintorescas del Pacífico.

Cultura (Ja traduit i publicat)

Els balls polinesis de Bellona (Mungiki), que havien estat prohibits pels missioners cristians a la dècada del 1940, van tornar a ser ballats i van ser gravats, l'any 1974 a Honiara. Suahongi és representat al final del ritual de compartir els excedents de les collites i de la pesca, en una cerimònia anomenada manga'e (duta a terme per homes). El ball és acompanyat per cançons del tipus "presentació d'una trucada i resposta, cançó diàleg" i molt rítmiques; la música inclou la curta història de l'illa Bellona.

No obstant això, el ball més popular entre els joves de les illes, així com a Honiara, és el ball improvisat, que ha acabat sent una part fonamental de l'oci nocturn i la diversió. Aquest tipus de balls, que no té relació amb les danses típiques de les Illes Salomó, han estat copiades de You Got Served, Step Up 1, Step Up 2 i Stomp the Yard. A l'hotel Mendaña es realitzen concerts de flauta de Pan cada setmana.

Museus

El Museu Nacional està situat davant de l'Hotel Mendana hi exposa objectes històrics i utensilis tradicionals, exhibeix principalment arqueologia, idiomes, monedes, armes, complements per a la gent, música i dansa tradicional, eines d'ús agrícola, estils de vida i els entorns naturals del país, eines i equips de pesca i nombroses publicacions i eines. El Centre Cultural del Museu presenta vuit cases tradicionals de les nou províncies del país, construïdes l'any 1981. El Museu va acollir el primer festival d'art i artesania melanèsia l'any 1998 i va organitzar danses a l'escenari del festival que es trobava davant el Museu.

També hi ha un projectil japonès de 155 mm, exposat en un lloc situat entre el Museu i la comissaria de policia, anomenat Pistol Pete i que es va utilitzar en el bombardeig de l'Aeroport Henderson durant la Campanya de Guadalcanal. D'altra banda de la comissaria, s'hi troba el Banc Central de Salomó, que exposa monedes tradicionals i té algunes peces d'art, com talles de fusta de Rennell i Bellona i pintures.

El Centre Cultural, a la part posterior del Museu, s'hi poden veure exposicions d'estils arquitectònics tradicionals de les Illes Salomó. La National Art Gallery exposa col·leccions de pintures a la casa de govern vell, l'antiga residència del governador general, i els jardins són molt populars a passejar a la tarda. Als Arxius Nacionals de les Illes Salomó es poden observar ver una amplia colecció d'importància històrica i que està obert al públic

El Jardí Botànic d'Honiara alberga un herbari, un estany esquitxat de lliris, sengles, el llogaret de Watapamu (representa un llogaret típic de les illes), que rep el seu nom d'una font d'aigua propera. També s'hi troba una gran quantitat d'orquídies i matolls.

El Museu d'Antropologia d'Honiara exhibeix exposicions actuals.

Institucions educatives

• Universitat nacional de les Illes Salomó, Pacífic Sud.

Religió (Ja traduit i publicat)

Honiara és majoritariament cristiana i en ella es troben les seus de l'Església de la província de Melanèsia (anglicana), l'Arquidiòcesis d'Honiara (catòlica), l'Església Evangèlica dels Mar del Sud, l'Església Unida a Papua Nova Guinea i les Illes Salomó, la Església Adventista del Setè Dia i altres esglésies cristianes. Hi ha moltes congregacions de moviments carismàtics i evangèlics d'estil nord-americà i australià. Hi ha també membres de la fe bahá'í, budistes, testimonis de Jehovà, mormons i musulmans, com la Comunitat Musulmana Ahmadiyya.

L'Església de la província de Melanèsia, una branca de l'Església anglicana, va ser fundada el 1849 per George Augustus Selwyn, de Nova Zelanda. Inicialment es tractava de l'Església de la província de Nova Zelanda, però en 1975 va acabar sent una església independent i abastava les Illes Salomó, Vanuatu i Nova Caledònia al sud-oest del Pacífic. El Molt Reverend David Vunagi és l'arquebisbe de Melanèsia des de maig de 2009, quan va prendre possessio formalment a la Catedral de Sant Bernabé d'Honiara.

Estadi de futbol de les Illes Salomó.

Esports (Ja traduit i publicat)

A Honiara es troba el Estadi Lawson Tama, que té una capacitat de 20.000 persones, encara que originalment només tenia una tribuna per a 10.000 persones. Aquest estadi és un dels més reconeguts d'Oceania, i fou la seu de la Copa de las Naciones de la OFC 2012, també es onjuea la selección de fútbol del país, els seus partits de local.

La majoria dels equips de la S League, la primera divisió de les Illes Salomó, són locals de la ciutat, com el Koloale FC, el Kossa FC, el Marist FC, entre d'altres.

Altres esports com la Navegació esportiva és popular a la ciutat, amb clubs com el Point Cruz Yacht Club, altres esports també populars en la ciudad, com el bàsquet, el boxa, el rugbi, el voleibol y el netball, practicados de forma amateur.

Agermanament (Ja traduit i publicat)

Honiara està agermanada amb la següent ciutatː

• Luganville, Sanma, Vanuatu.

Referencias

Bibliografía; Carillet, Jean-Bernard . 

• Sud del Pacífic