Usuari:Sinera/proves/Colla Gegantera d'Arenys de Mar
La Colla Gegantera d'Arenys de Mar és l'encarregada de vetllar per la conservació i l'ús dels gegants, capgrossos i figures d'Arenys de Mar. Amb 20 anys d'experiència (el 1994 és quan es va constituir oficialment tot i que funcionava des de molt abans) ha portat els gegants amunt i avall del Principat i fora d'ell en un munt de viatges (sobretot durant els anys 90).
Els geganters d'Arenys duen camisa i pantalons blancs amb faixa vermella i setbetes als peus.
Història
[modifica]Tot i que ningú no s'atreveix a confirmar-ho, és molt probable que els primers gegants d'Arenys, s'estrenessin per la diada de Corpus de 1850, abans de la ballada de la Dansa.
Van ser fets per Antonio Monasterio, jutge del partit judicial d'Arenys de Mar. El gegant anava vestit de procònsol romà, amb túnica i birret. La geganta, en canvi, vestia segons la moda de cada any. Eren molt alts per l'època, i tenien les mans i el cap de fang. Van continuar sortint durant uns 10 anys, per Corpus, per les festes majors i d'acció de gràcies, i per l'arribada d'algun americà ric, fins que van anar de baixa i es van acabar fent malbé.
El 1896 es féu una subscripció per adquirir-ne uns de nous, però no es va recaptar prou i es van haver de tornar els diners a totes les persones que havien fet la seva aportació. Durant una època, els gegants no sortien, o en tot cas, se'n llogava una parella.
No va ser fins a principis del 1950 quan es decidí de fer la parella que encara avui es conserva: en Tallaferro i Na Flor d'Alba. Encarregats al Taller Ingenio de Barcelona i acabats l'any 1955, els gegants van ser finançats pel poble. El 1977 el mateix Domènec Umbert en feu una restauració on es va aprofitar l'avinentesa per crear uns nous vestits molt més fàcils de col·locar.
L'any 1980 augmenta la família amb l'arribada d'en Roc i la Maria i el 1997 van arribar per mar l'Elm i la Carmeta, també s'afagiren en Xavier i la Laia. L'última incorporació va ser en Zenon l'any 2010.
També és antiga la relació d'Arenys amb les bèsties de foc, tradició que avui en dia s'ha perdut (l'Arenyot no ha estat dissenyat per ser-ho). El primer drac documentat apareix el 1955 durant la processó del Corpus, poc abans de l'arribada d'en Tallaferro i la Flor d'Alba, i desaparegué durant els anys 60. Pel Sant Zenon de l'any 1975 s'adquirí un altre drac gràcies als arenyencs Pep Quintanta i en Joaquim Doy (entre d'altres).
Junta directiva
[modifica]Càrrec | Nom | ||
---|---|---|---|
Cap de colla | Jordi Giné | ||
Cap de colla | Arnau Akhtar | ||
Tresorer | Arnau Akhtar | ||
Secretari/ària | Antonio Plaza | ||
Vocal | Èric | ||
Vocal | Lluís Clapés | ||
Vocal | Judith | ||
Vocal | Jaume Casanovas | ||
Vocal | Xavier Forns | ||
Vocal | Anna Maria Martinez}
Sortides principals[modifica]Sant Zenon[modifica]Durant la festa major de Sant Zenon, patró d'Arenys de Mar, es fa la trobada de gegants normalment els dissabtes a la tarda. Es surt també la tarda del 9 de juliol, diada de Sant Zenon, per acompanyar les autoritats a ofici. Sant Roc[modifica]Durant les festes de Sant Roc (del 14 al 16 d'agost) se surt dos cops. El primer al 14 d'agost a la matinada en el que es coneix com la Nocturna (que tractarem més avall) i el segon a la tarda del 16 d'agost, diada de Sant Roc, per acompanyar els macips, macipes i macipets a remullar la gent que s'aplega a la Riera i a les autoritats de la vil·la que, després, són acompanyades a ofici. La Nocturna[modifica]Segurament la sortida més boja de l'any. Es realitza a la matinada del dia 14 d'agost des de l'any 1995. Aquell dia es canvia el so de la gralla pel de la xaranga o també, més recentment, per les batukades. Les primeres Nocturnes simplement eren una cercavila que començava quan queia el sol però a mesura que han anat passant els anys es va anar tematitzant cada any d'una manera diferent decorant els carrers i disfressant els gegants sempre conservant aquella bogeria, alegria i ganes de festa. Figures[modifica]Tot i que es tenen documents de l'any 1850 d'un gegant que anava vestit de procònsol romà, amb túnica i birret i d'una geganta que vestia segons la moda de cada any, els gegants que actualment es conserven a Arenys són els següents: Tallaferro i Flor d'Alba[modifica]Representació mítica de l'antiga monarquia catalana, són el rei i la reina que acostumaven a ser els personatges centrals dels contes de principis de segle. Van ser creats l'any 1955 per l'artista-artesà Domènec Umbert de la casa Ingenio de Barcelona. La seva primera aparició pública va ser el 8 de juliol de l'any 1955, vigília de Sant Zenon. La parella de gegants la va costejar Josep Pons i Vila i els va cedir a la vila d'Arenys. El primer vestuari va ser dissenyat i confeccionat per Miquel Guri. Als anys vuitanta, el sastre arenyenc Francesc Calopa, cenyint-se als models originals, va adaptar i confeccionar un nou vestuari que és el que llueixen actualment. En Tallaferro pesa 75 Kg i medeix 385 cm. mentre que na Flor d'Alba pesa 72 Kg i fa 382 cm d'alçada. Hi ha poques dades de tot el que va envoltar la construcció de la parella. El seu creador, Domènec Umbert, es va inspirar en l'actriu de cinema i sex-simbol de l'època Joana Fontaine per modelar la cara de na Flor d'Alba i amb l'actor Cornel Wilder per modelar en Tallaferro. Aquests gegants no són únics ja que el motlle no es va destruir, segons s'havia pactat amb l'artista-artesà, i per això se'n poden trobar altres copies exactes (Premià de Mar,...) però canviant el vestuari i alguns altres detalls. Els noms són extrets del poema de Jacint Verdaguer <<Canigó>> on apareix el comte Bernat Tallaferro i Flor de Neu. Tanmateix, com que a Arenys poca neu s'ha vist es va decidir canviar el nom a Flor d'Alba. En Tallaferro es caracteritza pel ceptre (símbol de monarquia ) a la mà dreta i un pergamí a la mà esquerra. El seu vestit, igual que el de la Flor d'Alba, el formen quatre faldilles independents que, al rotar, deixen al descobert el cavallet essent un dels pocs gegants d'aquestes característiques: la mireta, la blanca, la blava i la capa vermella (el vestit de la Flor d'Alba du un vestit rosa a la seva última faldilla). La Flor d'Alba duu un ram de flors i un mocador. És tradició a Arenys de penjar el xumet de les mans dels gegants un cop el nen se'n vol separar definitivament. Roc i Maria[modifica]Són la representació de la parella de nuvis que balla la dansa d'Arenys. Aquest ball es fa a la sortida de l'ofici de Sant Roc i justament la primera aparició en públic d'en Roc i la Maria va ser per Sant Roc, el 16 d'agost, de l'any 1980. En Roc i la Maria van ser creats l'any 1980 i van ser l'últim treball de l'artista Josep Cardona de la casa Ingenio de Barcelona. La seva construcció va ser finançada per un grup anònim de ciutadans i van cedir la parella a la vil·la d'Arenys de Mar. En Roc pesa 35 Kg i fa un 325 cm i la Maria pesa 32.5 Kg i medeix 324 cm. El seu creador no es va inspirar en ningú d'Arenys per modelar les cares dels dos gegants, malgrat els comentaris que sovint ha creat la semblança, sobretot de la Maria, amb alguna dona de la vil·la. Com a curiositat, en Roc du una almorratxa convertint-se així en un dels pocs gegants que la duen (a poc pobles de distància trobem els de Sant Pol de Mar). L'almorratxa es relaciona directament amb la Dansa d'Arenys i també amb la vella tradició dels macips que cada 16 d'agost, diada de Sant Roc, remullen amb l'almorratxa per protegir els arenyencs de la pesta complint així el Vot de Vila. També cal destacar que en Roc i la Maria són l'única parella de gegants arenyenca que porta perruca. Elm i Carmeta[modifica]Van arribar l'estiu de 1997 donats per l'Esplai de la Gent Gran i la Confraria de Pescadors de Sant Elm abanderats per l'entusiasta Alfons Alcaraz. L'Ajuntament, la Confraria de pescadors i el mateix Esplai van pagar la seva construcció. Els va crear l'artista arenyenc Martí Doy i els va vestir el sastre Francesc Calopa. Representen un pescador i una peixatera. L'Elm i la Carmeta pesen 20 Kg i medeixen 260 cm d'alçada. L'Elm és un autèntic Llop de Mar, i la veu popular li ha trobat semblances amb l'avi 'Tautau'. La Carmeta és peixatera, ofici molt arrelat a la nostra vila. La festa de presentació dels nous gegants es va fer al port d'Arenys el 15 d'agost de 1997 dins les festes de Sant Roc. Els dos gegants van arribar en barca fins al moll on esperaven els Gegants d'Arenys i més de quatre mil persones. El bateig es va celebrar l'endemà, 16 d'agost, diada de Sant Roc, a l'església de Santa Maria, després de l'ofici. Els padrins van ser en Tallaferro i na Flor d'Alba i en Roc i la Maria. Mossèn Martí Amagat, rector d'Arenys, va oficiar la cerimònia en llatí fent servir una fórmula del s.XIX . Xavier i Laia[modifica]En Xavi i Na Laia Cartulinus són dos gegantets fets per un dels nostres artistes locals, en Lluís Macià. Sorgeixen l'any 1997 a partir de la necessitat de fer uns gegantets pels nens ja que a la colla molts dels fills dels portadors començaven a fer-se grans i a voler dur gegants. Fets de materials amb poc pes (en total pesen 5 quilos i medeixen 1.82), aquests gegantons ja han recorregut mitja Catalunya gràcies als petits, que amb entusiasme, els fan ballar a totes les sortides! Zenon[modifica]En Zenon és un gegantet que va néixer l'any 2010 de les mans de la Tatiana Albert. És el cosí de la Laia i en Xavi Cartulinus que es va quedar amb la colla després de visitar el poble i les festes de Sant Zenon i Sant Roc. Porta el mateix nom del patró d'Arenys i va vestit de macipet recaptador. La seva presentació va ser el 9 de juliol del 2010 durant les festes de Sant Zenon. Fabricat en fibra de vidre, medeix 1.80cm i pesa 7 quilos. Podeu trobar la seva història completa clicant aquí Capgrossos[modifica]El 1919, Jaume Gras Janer va donar els quatre primers capgrossos (que ja no existeixen). El 1954 Joaquim Mollfulleda, donà uns capgrossos que acompanyaven els gegants i posteriorment, Manuel Romans féu donació d'una munió de capgrossos que encara es conserven. Entre els que es conserven hi trobem el dimoni, la fada, el nano, el Cantinflas, els bessons, l'àvia, l'indi, el xinès,... Arenyot[modifica]Regal de la família Regàs al poble l'any 2006, l'Arenyot (nom elegit per votació popular) és una figura que representa un drac. Construït al taller Tematic World d'Arenys de Munt (empresa que també realitza diferents tasques de reparació i conservació dels gegants arenyencs) és desmuntable per la cua i les ales i no s'aixeca sinó que llisca pel terra gràcies a unes rodes. Al principi pesava prop dels 100 quilos i feien falta dos portadors enganxat amb arnesos per moure'l. Incorporava una càmera connectada a una pantalla interior ja que no disposava de miretes, màquina de fum i diverses conexions elèctriques que permetien encendre i apagar els ulls i moure la boca però es retiraren pel pes extra que suposava. Així, es desinstal·là tota la maquinària, es retallaren unes miretes (que quan la figura no es fa servir queden tapades per una faixa vermella) i es col·locà un sistema manual per obrir i tancar la boca. Amb aquests canvis es rebaixà el pes fins als 50 quilos i es podia dur amb un sol portador tot i que continuà anant amb rodetes. L'Arenyot es deixa veure pels carrers arenyencs el dia de Sant Jordi (23 d'abril), durant les festes de Sant Zenon (9 de juliol) i sol aparèixer a la cercavila nocturna de Sant Roc (14 d'agost). El 2013 es va afegir a la comparsa de Carnaval organitzada per la Colla Gegantera que es van disfressar de dracs 'Arenyot'. Viatges[modifica]Els geganters d'Arenys de Mar han viatjat a molts punts del Principat i fora, de totes aquestes sortides en destaquen tres: Maó[modifica]Del 4 a l'11 de setembre de l'any 1998 en Tallaferro i na Flor d'Alba viatjaren juntament amb un grup de portadors arenyencs a les Festes de Gràcia de Maó, a l'illa de Menorca. D'aquell viatge es conserven un munt de fotos de la sortida des de l'Ajuntament[1][2], l'anada en tren fins a Barcelona[3][4][5], la cercavila per Plaça Catalunya[6] i les Rambles[7], el viatge en vaixell[8], el dinar de benvinguda[9], les cercaviles[10], els diferents gegants menorquins[11][12] i les festasses nocturnes[13]. També es conserva el diari que cada dia actualitzava la geganta Flor d'Alba amb les experiències que, dia a dia, vivien els arenyencs en terres menorquines.[14] Brussel·les[modifica]El 13 d'octubre del 2001 els gegants d'Arenys de Mar participaren als actes festius dels 70 anys de la fundació del Casal Català de Brusel·les. A les tres de la tarda del mateix dia es celebrà una cercavila on hi havien altres mostres de la cultura i folklore català. L'expedició de geganters i geganteres, formada per 52 persones, van arribar esglaonadaments des de dos dies abans ja que alguns tingueren problemes amb les reserves de vols per la tornada. Els gegants van viatjar en furgoneta tres dies abans i van arribar sans i estalvis a Brussel·les. Budapest[modifica]Del 2 al 6 d'agost del 2012 els gegants d'Arenys de Mar Tallaferro i na Flor d'Alba acompanyats del gegantet Zenon viatjaren juntament amb 60 membre de la Colla Gegantera a Budapest, Hongria, per participar al XXVè Aplec Internacional de la Cultura Catalana organitzat per Adifolk. El dia 3 el gegants feren dues ballades a la plaça durant la cerimònia d'obertura de l'Aplect, el segon dia ballaren en una cercavila que va travessar la ciutat hongaresa passant per punts tant emblemàtics com el Pont de les Cadenes (decorat amb senyeres per l'ocasió) i l'últim dia de l'Aplec particparen en la cerimònia de clausura (que quasi s'anul·la per l'aiguat que va caure a les hores prèvies) i comandaren la rauxa durant la festa posterior acabant fent una petita i improvisada cercavila nocturna abans de desmuntar els gegants i tornar cap a casa. Els gegants viatjaren altre cop en furgoneta dos dies abans recorrent una distància total de sis mil quilòmetres. El Regidor de Cultura Joan Miquel Llodrà en va fer un bon resum a la pàgina d'entitats dels Geganters:
FlashMob XXL[modifica]Nascuda d'una trobada informal en una terrassa entre membres de la Colla Gegantera i Ràdio Arenys va sorgir la idea de fer quelcom gros i que tingués repercussió per donar força i visibilitat al fet geganter. En aquella època estaven de moda les FlashMob (coreografies espontànies d'un grup de gent) i es va encarregar a la coreògrafa arenyenca Anna Marín la creació del ball i als mataronins Els Laietans l'adaptació de la cançó <<Wah Yeah!>> dels Antònia Font. Així és com el 10 de juliol del 2011 (dins el marc de la festa major de Sant Zenon) entre les cinc i les sis de la tarda pràcticament un centenar de gegants executaren dos cops la coreografia ocupant la llargada de la Riera arenyenca. Va ser la culminació de mesos de preparació, tres assajos generals i moltíssima feina que es veien recompensats per la immensa alegria que recorria per tot Arenys de Mar. L'acte va ser gravat i penjat al Youtube amb un equip de 10 càmeres en diferents punts estratègics com en una tirolina que sortia del campanar o una on-board a l'espatlla de la geganta arenyenca Maria i va arribar a sortir a les notícies de TV3. Un dels membres de la Colla Gegantera va resumir els moments viscuts durant aquell dia (clic aquí per llegir-ho) Referències[modifica]
|