Usuari:Tim2007viatge/proves/Kunyu Wanguo Quantu

El Kunyu Wanguo Quantu (xinès tradicional:坤輿萬國全圖, pinyin:Kūnyú Wànguó Quántú, "Mapa complet dels 10.000 regnes del món") és un mapamundi amb descripcions en xinès, imprès el 1602, que va ser fonamental en introduir a l'Àsia oriental els coneixements geogràfics i astronòmics europeus. Matteo Ricci, italià a la cort de Pequín, n'és el principal autor. S'han conservat 7 originals i unes poques còpies de la mateixa època. És un mapa gran, de 3,65 m × 1,75 m.

Història

坤輿萬國全圖, 1602, exemplar de la Bell Library de Minnesota, part dreta

Matteo Ricci (a l'esquerra) i Xu Guangqi en l'edició xinesa dels Elements d'Euclides.

L'any 1578 el missioner jesuïta italià Matteo Ricci (1552-1610) viatjà de Lisboa a Goa (Índia) i el 1582 arribà a la comunitat portuguesa de Macau (costa xinesa) on els seus superiors li havien cridat per a preparar una missió cap al interior de la Xina. La Xina de l'època s'anomenava l'Imperi del Gran Ming (大明帝國) i hi governava, del 1572 fins a la seva mort el 1620, l'emperador Wanli (萬曆) de la dinastia Ming (1368-1644). El destí final de Ricci era Beijing, la capital de l'imperi, on arribà el 1598, quan ja portava 16 anys vivint a la Xina. Va ser invitat a la cort imperial de Wanli i és considerat com el primer europeu que ha entrat a la Ciutat Prohibida.

L'any 1602 Ricci va confeccionar un mapamundi per encarrec de l'emperador Wanli. A aquest gran mapamundi li va donar el nom de 坤輿萬國全圖(Kunyu Wanguo Quantu) en xinès i ès conegut en italià com a Carta Geografica Completa di tutti i Regni del Mondo. El 1584 i el 1600 ja havia fet altres mapamundi. El mapa del 1602 es va imprimir com a xilografia amb la imatge dividida en sis rectangles d'uns 60cm d'amplada i uns 170cm d'alçada. La gravació de les sis matrius pot ser la obra de Li Zhizao, matemàtic, astrònom i geògraf que treballava en el projecte amb Ricci. Va ser imprimida per Zhang Wentao de Hangzhou, possiblement un impresor oficial a la cort de Wanli.

Junt amb la primera matriu xilogràfica els impressors han fet secretament una copia no autoritzada i després s'han fet encara més copies de la matriu, per vendre'ls. Segons els diaris de Ricci s'han estampat milers d'exemplars d'aquest mapa.

En la història de la cartografia els mapes xinesos de Matteo Ricci tenen un gran valor d'innovació perquè:

• Expliquen als xinesos la terra com a objecte esfèric. A l'època de Ricci encara valia el model xinès tradicional de la terra plana i quadrada
• Revelen als xinesos l’existència d'Amèrica.
• Mostren als xinesos que el seu imperi ocupa només una part relativament petita de la superfície terrestre.
• Confronten als europeus amb una vista del món amb el Oceà Pacífic al centre. Això no vol dir que és "un mapa amb la Xina al centre", com s'ha dit sovint.. El meridià de Pequín queda 40 graus a l'oest del meridià central del mapa mentre que el meridià de Roma queda a més de 130 graus del central i Portugal quasi cau al marge esquerre del mapa.

Entre el 1605 i el 1608 van ser produïdes aproximadament 25 còpies en color, per ordre de l'emperador. Eren manuscrits, vol dir pintades a mà, no reimpressions de les planxes xilogràfiques. Això donà lloc a errors (Anglaterra com a península), però també a millores (gama de colors, marcs pels textos) o l'opció d'afegir coses com en un exemplar on al costat dels topònims escrits amb símbols d'escriptura xinesa hi ha transcripcions fonètiques en escriptura japonesa katakana.

Al llarg de llur existència centenària, les mapes poden sucumbir deterioracions i canvis. Una deterioració interessant és la pèrdua dels emblemes Jesuïtes al exemplar de la Bell Library. Un canvi estrident són els animals i naus afegits a la còpia en color que té el Nanjing Museum'.

El mapa a l'època contemporània

Una estampa original que té la Biblioteca Apostolica Vaticana va ser reproduïda el 1938 en un llibre de Pasquale d'Elia que conté una traducció dels textos del mapa i un catàleg de tots els topònims amb apunts detallats sobre la seva identificació. La fitxa de catàleg de la Biblioteca Apostólica Vaticana sobre aquest llibre diu que reprodueix en 26 taules "l'esemplare vaticano" i, en 4 taules més, els altre 4 exemplars coneguts del mapamundi "nel solo originale cinese". Això fa 5 exemplars coneguts l'any 1938.

L'any 2009, la Bell Library de Minnesota ha comprat una estampa original del mapa. En la seva pagina web dedicat a aquest exemplar, enumera 6 més, o sigui 7 en total. Diu sobre el seu exemplar "This Ricci map is among six known complete examples".

Evangelos Livieratos, en el context d’un taller científic a Beijing al Juny 2015, diu que hi ha 7 originals i enumera aquests 8 exemplars:

Museo della Specola, Bologna. Planxes nº 1 i nº 6 amb un altre objecte entremig.

Edició desconeguda. L'exemplar del Museu de Nanquín té els mateixos dibuixos de besties i naus.

• Vaticà. L'exemplar del vaticà, mencionat a la fitxa de catàleg de la publicació del 1938. Es conserva a la Biblioteca Vaticana , però no es menciona al lloc web d'aquesta biblioteca . Del 30 octubre 2009 al 24 gener 2010 havia al Vaticà la mostra "Ai Crinali della Storia" sobre Matteo Ricci, però material foto i vídeo sobre l'exposició fa pensar que no hi havia cap exemplar gran del mapa.

• Minnesota, Estats Units. Un exemplar, de 3,65 m × 1,8 m. La Bell Library de Minneapolis l'ha adquirit l'any 2009 per 1 milió de US$ d'un venedor de Londres i l'ha passat a la universitat de Minnesota. Del 4 mars 2016 al 8 maig 2016 estava exposat al Asian Art Museum a San Francisco. Al marc d'aquesta exposició s'ha publicat la millor versió educativa a la xarxa amb un escaneig d'alta resolució i apunts interactius. L'escaneig és obra de la Library of Congress i es troba als seus arxius digitals.

• Tokyo, Japó. biblioteca del Gabinet japonès. És un exemplar tallat, però en bon estat, enganxat als reversos d'un atles japonès. Cadascú dels 12 volums de l'atles conté una sola pàgina, extremadament llarga, d'uns 4m x 0,4m composta de 7 fulls enganxats entre ells i tot plegable a la mida de mig full (la mida de les tapes). Desplegant tots els 12 volums i posant un al costat de l'altre, s'obté una superfície d'uns 4m x 5m (12 x 7 fulls, incloent les tapes). Al revers el Kunyu Wanguo Quantu ocupa només una àrea de 10 x 3 fulls. La resta queda blanc. El tall deixa només el gran mapa terrestre, de forma ovalada. Pot ser la raó per què la Bell Library compta només sis exemplars complets. Està escanejat amb alta resolució al arxiu nacional del Japó sota el nom de Konyo bankoku zenzu, junt amb l'atles, que es diu Kouyozu. La Xina(大明一統) és al 7e volum.

• Viena, Austria. Una xilografia colorada de 3,65 m × 1,65 m de la ÖNB(Österreichische Nationalbibliothek), la biblioteca nacional austríaca. Algunes diferències amb altres exemplars podrien significar que es va imprimir amb una de les matrius copiades. La datació "1602, després de 1644" es refereix al fet que en el mapa algunes ocurrències del nom de la dinastia Ming 明 (terminada el 1644) s'han canviat al de la següent dinastia Qing 清.
  L'any 2011 aquest exemplar va ser restaurat i exhibit durant un dia per una visita del presdident xinès i un altre dia al marc d'un taller acadèmic. Un visor per aquest exemplar és disponible a la xarxa, junt amb tres vistes de detalls

• Miyagi, Japó. Biblioteca de la prefectura de Miyagi.

• Kyoto, Japó. Col·lecció de la universitat de Kyoto.

• Paris, França. En mans privades.

• Universitat de Tohoku a Sendai, Japó. Kano Collection. No consta entre els 7 que compta la Bell Library. És una còpia en color japonesa del 1604(?) amb transcripcions fonètiques en katakana. És tan gran com l'original, amb dos fulls de 169×188cm, digitalitzades en 512 imatges (doble zoom: 2 × 16 × 16) a la Digitial Image Data Base de l'universitat de Tohoku.

Altres exemplars:

日本海("mar del Japó") en l'exemplar de Miyagi

• Bologna, Italia. Museo della Specola. Fragment. Només la primera i última de les 6 planxes. A l'hora de preparació com a objecte de museu, s'havien inserit altres estampes al mig.

• Nanquín, Xina. Nanjing Museum (南京博物院). Còpia en color tan gran com l’original. Amb dibuixos de besties i naus. Exposat al Caixaforum de Barcelona del 15 jun 2016 al 2 Octubre 2016 (actual), i després a Palma de Mallorca i Saragossa (planificació 2016 - 2017)

Al segle 21 aquest mapa de la dinastia Ming encara apareix en una discussió política. El mar entre l'est de Corea i Japó es diu 日本海("mar del Japó") en el mapa de Ricci. Fins al 2012 Corea del Sud demanava davant de l'Organització Hidrogràfica Internacional que també s'hauria de dir "Mar de l'est". L'argumentació del govern japonès en contra d'aquesta demanda cita el mapa de Ricci com a primera referència històrica.

Descripció

Kunyu Wanguo Quantu, 1602, exemplar de la Bell Library, 6 planxes

El mapa està imprès sobre un rectangle d’uns 3 metres i mig d’amplada i quasi 2 metres d’alçada. La imatge està composta de 6 planxes. L'exemplar de la ÖNB de Viena, per exemple, està fet de 6 peces de paper, pegades entre ells en dos grups de tres. Al marge inferior del mapa les planxes estan numerades de dreta a esquerra amb el símbol 幅 (un mesurador per a comptar imatges) i els numerals xinesos de 1 a 6: 一幅, 二幅, 三幅, 四幅, 五幅, 六幅. L'ordre és doncs de dreta = planxa nº 1 cap a esquerra = planxa nº 6.

El gran mapa de la terra ocupa quasi per complet les planxes nº 2, 3, 4 i 5 i aproximadament la meitat de les planxes nº 1 i 6. Els seus límits estan formats per semicercles a la dreta i esquerra i per rectes horitzontals a dalt i baix. A la planxa nº 1 (dreta), hi ha el títol del mapa i el conjunt de text més extens. Hi ha quatre gràfiques redones just al exterior del mapamundi, a prop dels 4 racons de l'estampa: dos a la planxa nº 1 amb esquemes astronòmics i dos a la planxa nº 6 amb mapes del hemisferi nord i sud. La resta del espai fora del mapamundi està ocupat per un text llarg a la planxa nº 6, dos diagrames astronòmics més petits a la planxa nº 5 i diversos textos mes petits.

El mapamundi té el pol nord a dalt, el pol sud a baix, i el meridià central i l'equador dibuixades al mig vertical i horitzontal respectivament. El meridià central travessa l’Oceà Pacífic a l'est del Japó.

El mapa dóna una imatge més o menys realista de les línies costeres d'Europa, Àfrica, Àsia i de les Amèriques. Falla, però, en l’interior dels continents i en les zones polars, sobre tot al hemisferi sud. Allà mostra un gran continent antàrtic. Aquest continent deixa obert una via marítima al sud d'Amèrica i una altra al sud d'Àfrica, engloba la zona d'Austràlia i al sud-oest del pacífic arriba quasi fins al equador. Això reflexa l'estat de les exploracions en aquesta època: Bartolomeu Dias va passer pel cap de Bona Esperança el 1488 (i el mateix Matteo Ricci l'any 1582); el 1520 Magalhães va descobrir l'estret que porta el seu nom; però només el 1606 Willem Janszoon va ser el primer europeu a explorar les costes del nord d'Austràlia i fins al segle 19 no s'ha confirmat cap navegació completa pel Pas del Nord-est (Sibèria) o pel Pas del Nord-oest (Amèrica).

El mapa mostra continents, illes, rius, llacs i muntanyes. Amb escriptura xinesa hi ha al interior del mapamundi: els topònims; textos breus que donen explicacions sobre diferents llocs i altres textos que aprofiten aquells espais on hi ha pocs accidents geogràfics (per exemple al Pacífic o al continent antàrtic).

En general l'escriptura és amb lletres negres. Amb grans lletres blancs de contorns negres (tot vermells en la copia del museu de Nanquín) hi ha els noms dels cercles (equador etc.) i pols, i els noms dels continents:

• Amèrica del Nord. De dalt a baix 北("nord") 亞/YA/ 墨/MO/ 利/LI/ 加/KA/ .
• Amèrica del Sud. De dalt a baix 南("sud") 亞/YA/ 墨/MO/ 利/LI/ 加/KA/ .
• Àsia. De dalt a baix 亞/YA/ 細/ÇI/ 亞/YA/ .
• Europa. De dreta a esquerra 歐/OU/ 邏/LUO/ 巴/PA/ .
• Àfrica. De alt a baix 利/LI/ 未/WEI/ 亞/YA/ per extensió de l'antiga regió de Líbia.
• Antàrtica. A sobre del cercle polar, de dreta a esquerra 墨/MO/ *// 蠟/LA/ 泥/NI/ 加/KA/. "Magelànica" en referència a Magalhães.

Hi ha tres versions pel nom de la Xina:

• 大("gran") 明(Ming, "brillant") 一("un") 統("unir"), amb referència a la dinastia Ming (1368-1644), a les estampes originals de Minnesota i de Tòqio.
• 大("gran") 清(Qing, "clar") 一("un") 統("unir"), amb referència a la dinastia Qing (1644–1912), a l'estampa de Viena.
• cap nóm a la còpia de Nanquín.

El Kunyu Wanguo Quantu conté força detalls sobre el moviment del sol relatiu a la terra, però no surt cap dibuix sobre l’Analema, fenomen ja conegut per Vitruvi. El model cosmològic és geocèntric amb 9 esferes celestes. Als 7 esferes inferiors es mouen els 7 astres que ja eren conegudes a l'antiguitat. Per ordre de distància són: Lluna, Mercuri, Venus, Sol, Mart, Júpiter i Saturn. (Cronologia: 1543 mor Copèrnic; 1582 Ricci a Macau; 1596 Mysterium de Kepler; 1602 Mapa Kunyu Wanguo Quantu; 1615 edicte del Sant Ofici contra Copèrnic; 1632 Dialogo de Galileu; 1781 descobriment del Urà.)

A la còpia del museu de Nanquín, pintada amb colors suaus, destaquen els dibuixos de naus i besties als oceans i a Magellànica. Té un istme al canal de la màniga que converteix Anglaterra en península. No hi ha cap nom per la Xina. Està en un bon estat de conversió, clarament millor que l'estampa original de Minnesota: no té ni lletres gastades ni danys de superfície. Tanmateix falta text: la 巴/PA/ de 歐邏巴("Europa"); el text fora del mapa a dalt de la planxa nº5 i una dotzena de lletres en el text sobre els eclipsis (columnes 2 a 4, a l'esquerra del diagrama). Allà on el mapa de Nanquín té un pedaç en blanc, a l'esquerra de la planxa nº 5 a sota del cercle polar, també hi ha terra buida als exemplars de Minnesota, Tòquio i Viena.

Notes sobre l'escriptura xinesa

El mapa conté una gran quantitat de text. Tot el text, inclòs els números, està escrit amb símbols d’escriptura xinesa, amb l’escassa excepció de les emblemes jesuïtes "IHS". Evidentment es tracta d’escriptura xinesa tradicional, no de la escriptura xinesa simplificada introduïda a la República Popular de Xina a l'època de Mao. La llengua és xinès literari (xinès clàssic).

Direcció del text

El títol, escrit amb les lletres negres més grans del mapa, es troba al racó de dalt a la dreta. Els textos estàn escrits en columnes verticals, que en alguns textos són separades per ratlles. Si un text no ocupa un nombre sencer de columnes, la columna més a l’esquerra queda parcialment buida. Tot això mostra que el text es llegeix en columnes de dalt a baix i de la dreta a l’esquerra, igual que un manga japonès. A les columnes de text no hi ha cap mena de puntuació o espais entre les lletres.

Aplicació a les 6 lletres del títol:

全			萬			坤
圖			國			輿

L’ordre de lectura és 坤, 輿, 萬("deu mil"), 國("països"), 全("complet"), 圖 ("mapa"). L' expressió composta 坤輿(kunyu) significa "món", almenys en xinès clàssic. (El 萬 del títol apareix també en el nom del emperador 萬曆 Wanli. És un sobrenom monàrquic que significa "10.000 calendaris".)

Quan un topònim s'escriu en horitzontal, també s'ha de llegir de dreta a esquerra. Per exemple, hi ha distribuïdes pel mediterrani tres lletres grans: 地 ("terra") a la dreta, 中 ("centre") al mig i 海 ("mar") a l'esquerra. Es llegeix 地中海, literalment "terra centre mar" o sigui "mar medi-terrani".

Significats i pronunciació

El significat d'un símbol xinès pot ser: un substantiu (虫 insecte, 蛇 serp, 天 cel, 日 sol, día, 月 lluna, mes); un adjectiu (明 brillant, 大 gran, 小 petit); un adverbi (明 demà) una preposició (上 sobre; 下 sota); un verb (上 pujar; 下 baixar); un numeral (百 100; 千 1.000; 億 100.000.000); etc.

La majoria dels símbols està compost de diferents elements i en principi aquests elements tenen un significat propi (exemple: l'element esquerre de 蛇). Molts d'aquests elements tenen una relació amb el significat o amb la pronunciació del símbol complet. Això no vol dir que del coneixement dels elements es pugui deduir el significat del símbol complet. Pot ser tant impossible com seria escoltar la paraula francesa grenouille per primera vegada i deduir amb arguments d'evolució fonètica que deu significar granota. Un exemple relativament fàcil és 明:

明 = demà. Quan sol(日) i lluna(月) hagin fet una volta.

明 = brillant, com en el nom de la dinastia Ming(明). El sol(日) i la lluna(月) són els objectes més brillants del món.

Donat que tots el noms propis xinesos s'escriuen amb símbols xinesos i que en general un símbol xinès té un significat, és normal que els noms propis signifiquen quelcom. Per exemple, trobem en el mapa el topònim 南京 Nanjing (Nanquín en català) que significa capital(京) del sud(南).

Molts noms propis europeus, però, no tenen cap significat en el vocabulari actual. Per exemple, hauríem de recórrer al ibèric o al fenici per a buscar el significat de Bàrcino o Hispània. Per a escriure amb símbols xinesos aquells noms que no es poden traduir a base del seu significat, s'utilitzen símbols que en mandarí tenen una pronunciació semblant.
Per exemple 大("gran") es pronuncia /TA/ (pinyin:dà). 大 apareix en el mapa en el nom d'Itàlia, 意大里亞, pronunciat /YI-TA-LI-YA/. (El 里 és un Li i apareix en el Kunyu Wanguo Quantu com a unitat de mesura per a les distancies de les planetes).

No s'ha d'esperar que els topònims ya tinguessin en el Kunyu Wanguo Quantu la mateixa forma com avui. Exemples: Ricci usa el nom de Líbia per tot el continent africà; la Xina és 大明一統("gran Ming una unió") al mapa i 中國("país del mig") avui; Espanya o Hispània és 以西把你亞 /YI-SHI-PA-NI-YA/ en el mapa de Ricci i 西班牙] /SHI-PAN-YA/ (pinyin Xī bān yá) avui.

Petit vocabulari pel Kunyu Wanguo Quantu

10 simbols per a lectors sense coneixements previs.

Xinès tradicional	Traducció
一	u
二	dos
十	deu
亞	/YA/ (pronunciació)
海	mar
洋	oceà
東	est
西	oest
南	sud
北	nord

Sol, Lluna i Planetes

Per un estudiant de xinès com a llengua estrangera els noms dels planetes no són vocabulari bàsic. Tanmateix, per un estudiant de japonès els dies de la setmana són vocabulari bàsic i d'ells es poden derivar els noms xinesos dels astres que trobem en les explicacions astronòmiques del Kunyu Wanguo Quantu. Els noms europeus dels dies deriven dels noms dels astres, i la relació entre astres i dies de la setmana es la mateixa en Europa, Japó i Xina.
La taula comença amb el dilluns i ordena els dies en salts de dos. D'aquesta manera els astres queden ordenades de prop a lluny, segons el model geocèntric.

Astre Xinès	Element	Dia japonès	Dia europeu	Astre del dia	Dia xinès
月	-	月曜	dilluns	Lluna	星期一
水星	水 aigua	水曜	dimecres	Mercuri	星期三
金星	金 or	金曜	divendres	Venus	星期五
日	-	日曜	Sunday	Sol (sun en anglès)	星期日
火星	火 foc	火曜	dimarts	Mart (el "planeta vermell" color foc)	星期二
木星	木 fusta	木曜	dijous	Jupiter (genitiu iovis en llatí)	星期四
土星	土 sòl (terròs)	土曜	Saturday	Saturni	星期六

Xinès tradicional

Alguns exemples de símbols amb differències entre l’escriptura xinesa tradicional i la simplificada.

繁體 (tradicional)	简字 (simplificat)	Traducció
圖	图	imatge, mapa, diagrama
國	国	país
萬	万	10.000
亞	亚	segon (al darrere); /YA/
東	东	est
馬	马	cavall; /MA/

Detalls

Imatge d'alta resolució (7 MB) de la copia japonesa (del 1604?) del Kunyu Wanguo Quantu de la Universitat de Tohoku. Part dreta. Conté anotacions fonètiques en escriptura japonesa katakana.

Les coordenades del mapamundi

El mapa té una xarxa de meridians i paral·lels de 10 graus per 10 graus amb algunes llacunes.

Cada quadrant està delimitat per gruixudes línies ratllades amb una ratlla per cada grau angular (vermell i blanc en la copia del museu de Nanquín):

• El meridià central. Als extrems d'aquest meridià els símbols 極("pol") i 南("sud") s'utilitzen de tres maneres diferents entre els exemplars del Kunyu Wanguo Quantu de Minnesota, Viena i Nanquín. A les mapes rodones dels hemisferis a la planxa nº 6 sempre hi ha els noms complets "極北" i "極南".
• L'equador. Doble inscripció, de dreta a esquerra: 赤("vermell") 道("via") 晝("dia") 夜("nit") 半("meitat") 線("línia"). Igual com en xinés contemporani: 赤("vermell"); 道("via"); 赤道("equador").
• El meridià límit al marge dret del mapa.
• El mateix meridià límit al marge esquerre del mapa.

Al equador els meridians estan numerats cada 10 graus. El meridià límit és el 350(三百五十 al marge dret). El 360(三百六十) és el meridià que toca la costa més occidental d'Àfrica. El 10(一十) passa pel estret de Gibraltar, el 20(二十) per Anglaterra, el 30(三十) per Dinamarca, etc. Vol dir que el mapa de Ricci posa el meridià 360 (meridià zero) al punt més occidental de les terres continentals de Vell Món. El punt més oriental del Nou Món (a Brasil) és entre els meridians 340(三百四十) i 350 del mapa. (La distància correcta serien 17 graus a l'oest de Dakar). Entre els meridians 340 i 350 del mapa hi ha també les Açores(鳥鶴) que queden doncs a la meitat dreta del mapa, que es el hemisferi del Nou Mon. Gràcies a la decisió de posar els límits del mapa al meridià 350, i no al meridià zero (360), les illes de Madeira (木島 amb text explicatiu 木島...) es queden a la meitat esquerra del mapa, que és el hemisferi del Vell Mon.
El Tractat de Tordesillas (1494) i el de Saragossa (1529) dividien el món en un hemisferi portuguès i un hemisferi espanyol segons certs meridians.

Al meridià límit els paral·lels estan numerats en cada quadrant del 10(一十) fins al 80(八十) o 90(九十). El text escrit arran de la línia ratllada explica en quines direccions cau l'ombra del sol al llarg del dia. Parla de cinc intervals de latituds, expressades en graus(度) i minuts(分):

• 90°N - 66°30'N, 周("cercle")
• 63°30'N - 23°30'N, 西北東
• 23°30'N - 23°30'S, 東西南北 ("est, oest, sud, nord")
• 23°30'S - 66°30'S, 西南東
• 66°30'S - 90°S, 周
  

Aquests intervals estan escrits tant al marge esquerre del mapa com al marge dret. Hi ha una asimetria entre els 63°30'N del segon interval i els 66°30'S del quart. La posició real dels cercles polars és a 66°33', molt a prop dels 66°30 del mapa. A causa de la refracció atmosfèrica i perquè el sol apareix com un disc i no com un punt, el sol de mitjanit encara es pot veure a uns 50' (90 km) al sud del cercle polar àrtic i al nord del cercle polar antàrtic. Això encara no explica en quines observacions es podria basar el "六十三度三十分"(63°30') al nord. El 66°30'S és el cercle polar antàrtic, calculat a 90° de distància del tròpic de Càncer (23°30'N). Siguin qui siguin les observacions al 63°30'N, no podia haver observacions corresponents al hemisferi sud: el 63°30'S és la latitud on l'Antàrtida arriba fins al Passatge de Drake, encara no explorat quan es publicà el Kunyu Wanguo Quantu l'any 1602.
Una explicació més senzilla és que és un error d'escriptura (633 en lloc de 663) copiat als dos marges del planisferi. De fet, s'ha corregit amb un petit "六"(6) vermell al costat del "三"(3) negre a la copia japonesa de la Universitat de Tohoku.

Els cercles polars i els tròpics estan marcades amb línies gruixudes (vermelles en la còpia de Nanjing). Cadascú porta una inscripció doble (repetida a cada hemisferi):

• Cercle polar àrtic (entre 66°N i 67°N). 地("terra") 北("nord") 極("pol") 界("cercle").
• Tròpic de Càncer (entre 23°N i 24°N). 晝("dia") 長("llarg") 線("línia").
• Tròpic de Capricorn (entre 23°S i 24°S). 晝("dia") 短("curt") 線("línia").
• Cercle polar antàrtic (entre 67°S i 66°S). 地("terra") 南("sud") 極("pol") 界("cercle").

Era sabut però, i explicat al mateix mapa, que per un observador al hemisferi sud és al reves: el dia és curt quan el sol és al tròpic de Càncer i llarg quan és al tròpic del Capricorn.

Elements fora del mapamundi - a la dreta

El títol 坤輿萬國全圖, a dalt a la dreta, es pot traduir amb "Mapa complet dels deu mil països del món" o amb "Mapamundi del miríada de regnes del món", etc.

A sota el títol hi ha un text llarg d'uns 1.500 caràcters, distribuït en 12 columnes. En aquest text Ricci demostra amb dades astronòmiques i observacions del seu viatge des d'Europa que la terra té forma d'esfera: 地("terra") 形("forma") 果("fruita") 圓("rodó"), a la columna nº 3 del text. Dóna els noms dels continents (columna nº 5) i dóna explicacions sobre la geometria de la esfera terrestre. Al final del text (al costat del "一幅") els últims 4 caràcters, 利瑪竇撰, diuen "escrit per Matteo Ricci": el 撰 final significa "redactar" i 利瑪竇/LI-MA-TOU/, és el nom xinès de Ricci(Li-ci), Matteo(Ma-tou). En l'exemplar de la Bell Library les tres lletres 利瑪竇 del seu nom són entre les mes gastades de tot el text.

Fora del límit nord-est del mapamundi hi ha un model cosmològic dels 9 cels (九天). Consta d'un diagrama circular, el títol 九重天圖 del diagrama, un text a sota que explica els quatre(四...) elements al interior de la primera esfera i un text a l'esquerra sobre les nou esferes celestes. L'orientació del digrama s'indica al seu exterior amb les paraules 極北("pol nord") i 赤道("equador"). Al centre hi ha la Terra, feta del element terra(土) amb aigua(水) a la seva superfície. Mes a fora hi ha els aires(氣) de sota(下氣) del mig(中氣) i de sobre(上氣) i finalment el foc(火) amb dibuixos de flames. Més enllà comença el món celeste. Els set astres es mouen de l'esfera 1ª(一), qui és de la lluna(月), fins a la 7ª(七), qui és del Saturni(土星). La 8ª(八) és la de les estrelles, agrupades en 28(二十八) constel·lacions segons l'astronomia xinesa. La 9ª(九) es mou en 1(一) dia(日) d'est(東) a oest(西), en contra de les altres 8 esferes que es mouen de oest(西) a est(東) en un període indicat en anys(年), dies(日) i quarts d'hores(刻). Per exemple pel Saturn, 29 anys 155 dies i 25 quarts d'hora. Això són 29,425 anys i compara bé amb paràmetres orbitals actuals. Degut al model geocèntric, el període de 365 dies i 23 quarts s'aplica tant al sol com als planetes interiors, Mercuri i Venus.

Fora del límit sud-est del mapamundi hi ha la imatge d'una esfera armil·lar amb el títol 天地儀 i dos textos explicatius. L'esfera armil·lar repeteix en tres dimensions les cercles del gran mapa terrestre i, a més, conté un anell en el pla de l'eclíptica. Aquest anell mostra els 12 signes del zodíac (白羊"cabra blanca" Àries, 金牛"vaca daurada" Taurus, etc.) i els 24 segments del zodíac xinès (春分, 清明, etc.). El text a l'esquerra de la imatge explica l'esfera armil·lar. El text a sobre de la imatge explica com la durada d'un dia varia en funció de la temporada i de la latitud.

El 一幅 a la zona de l'esfera armil·lar, a prop del nom de Matteo Ricci, indica que aquesta és la planxa nº 1 del Kunyu Wanguo Quantu.

La segona planxa(二幅) està coberta quasi completament pel mapamundi. A fora hi ha només un petit text arraconat a dalt.

Entre el marge dret del mapamundi i el text principal de la planxa nº 1, la copia del museu de Nanquín té un emblema jesuïta ovalat a l'altura dels latituds 35 a 38 nord i un altre, quadrat, a l'altura dels latituds 37 a 41 sud. El "IHS" del emblema ovalat es sembla més a cal·ligrafia xinesa que a lletres llatins. L'exemplar de la Bell Library té la superfície danyada en els llocs dels dos emblemes i només queda un rastre del marge inferior del emblema ovalat. Al exemplar de la biblioteca nacional austríaca, a Viena, els dos emblemes encara hi són (la resolució del escaneig no deixa clar si el ovalat està inalterat).

Elements fora del mapamundi - a l'esquerra

Imatge d'alta resolució (7 MB) de la copia japonesa (del 1604?) del Kunyu Wanguo Quantu de la Universitat de Tohoku. Part esquerra. Conté anotacions fonètiques en escriptura japonesa katakana, per exemple a Europa.

Kunyu Wanguo Quantu del 1602. Mapa del hemisferi nord a la planxa nº 6

Entre el marge esquerre del mapamundi i el text principal de la planxa nº 6, la copia del museu de Nanquín té un emblema jesuïta ovalat a l'altura dels latituds 42 a 45 sud igual que el de la planxa nº 1. Falta a l'exemplar de la Bell Library i es il·legible al escaneig del exemplar de Viena.

A fora del nord-oest del gran mapamundi hi ha un petit mapa rodó del hemisferi nord, titulat 赤道北地半球之圖. A sota d'aquest mapa hi ha un text 南北半球之圖... de 6 o 7 columnes que comenta aquest mapa i l'altre mapa rodó, del hemisferi sud (赤道南地半球之圖), que es troba a fora del sud-oest del gran mapamundi.

El 六幅 al racó del mapa del hemisferi sud indica que aquest és la planxa 6 del mapa.

Al racó alt d'aquesta última planxa un petit text de 4 columnes conté apunts sobre la producció del mapa. Aquesta informació va completada per dues columnes breus a l'altura dels latituds 30 a 42 sud, tocant el text principal, que diuen "Imprès per Zhang Wentao de Qiantang al primer més de tardor del any Renyin(壬寅) de l'era Wanli(萬曆)."
Wanli governava de 1572 a 1620. Renyin és el nom del 39e any en el cicle de 60 anys del calendari xinès. Els anys 1 d'aquests cicles són: 2.697 aC, 2.637 aC, ..., 1.564, ..., 1984, .... L'any 1.564 + 38 = 1.602 és l'any Renyin que cau al regnat de Wanli.

El text principal de la planxa nº 6 consta d'una columna de títol (論地球...九天... "teoria terra bola"..."nou cels"...) i 10 columnes de cos. Diu que un grau de la terra mesura 250 Li, que dóna una circumferència de 90.000 Li ( = 360 graus × 250 Li/grau ) i un diàmetre de 14.318,09 Li (serien 14.318,18 Li amb l'aproximàció π = 22/7 = 3,14128... i 14.323,94 Li amb el valor exacte 3,14159...). Suposant que Ricci sabia la mida del equador amb prou exactitud (40.000 km), això fa un Li d'aproximadament mig quilòmetre (444 m).
El text continua amb les distàncies dels 9 cels amb la terra. Aquí les tres astres de més fàcil comparació amb el model heliocèntric:

Astre	Distància (amb ...)	Mapa del 1602	Mapa del 1602 en xinès
Lluna 月	385.000 km (terra)	482.522 Li	四十八萬二千五百二十二里
Sol 日輪	149.600.000 km (terra)	16.055.690 Li	一千六百零五萬五千六百九十里
Saturni 土星	1.430.000.000 km (sol)	205.770.564 Li	二萬五百七十七萬零五百六十四里

La distància del Saturni amb la terra seria 1.430 Gm més(+) o menys(-) 149,6 Gm.

(L'any 1609, set anys després del Kunyu Wanguo Quantu, els dos primers lleis de Kepler descriuen òrbites planetaris el·líptics amb el sol al centre. L'any 1619 la tercera llei relaciona els períodes de rotació amb els radis mitjans dels òrbites.)

Un diagrama entre el mapa del hemisferi nord i el mapa principal explica els eclipsis solars (日蝕圗) i lunars(月蝕圗) i compara les mides relatives de Sol(日), Terra(地) i Lluna(月). Té un text explicatiu a la seva esquerra (amb llacunes a la còpia del Museu de Nanquín).

Un diagrama entre el mapa del hemisferi sud i el mapa principal explica els solsticis d'estiu (夏至) i d'hivern (冬至) i els equinoccis de primavera (春分) i de tardor(秋分) que ocorren quan el sol es troba al pla de l'equador (赤道). El diagrama té un text explicatiu a la seva esquerra.

Hi ha dos textos més a fora de l'esquerra del mapamundi. Són als costats del digrama d'eclipsis. Un d'ells es troba al racó alt de la planxa nº 5 i falta a la còpia del museu de Nanquín.

Precisió cartogràfica

Mirant el Kunyu Wanguo Quantu s'entén que a l'època la exploració marítima dels europeus i xinesos encara no havia avançat en una àrea extens entre el Pacífic Sud i l'oceà Índic. Encara no havien trobat Austràlia i l'existència d'un continent austral era més imaginació que ciència certa. Un text inscrit a la Nova Guinea reconeix que encara no es sabia si és una illa o la costa d'un continent.
Al nord, el mar àrtic tampoc estava gaire explorat, però allà el dibuix del mapa no xoca tant am la realitat com al hemisferi sud. Un text entre Sibèria i Alaska afirma que hi ha un mar que les separa.

Al interior del continents el mapa mostra muntanyes, rius i llacs.
A la Patagònia el mapa té una serralada a la costa oest - els Andes - i una altra, falsa, a la costa est. Consistent amb això, el mapa dibuixa un riu de nord al sud que té la seva conca al mig entre aquestes serralades. Això no encaixa amb la hidrografia real de Patagònia on dominen rius que van de l'oest a l'est.
A l'Àfrica el mapa mostra un fals riu llarg que ve del Sàhara (o una mica més al sud) i emboca al baix Nil.
Aquestes errades es podrien interpretar com a conseqüència del baix nivell d'exploració del interior d'Àfrica i de Patagònia. Però hi ha també una falta a la mateixa Europa. A prop del delta del Danubi conflueixen dos rius: un que correspon al Danubi i un altre que no correspon a cap riu conegut i que sembla connectar amb un altre riu que emboca entre Dinamarca i Països Baixos (possiblement l'Elba que neix a Txèquia i passa per Hamburg).

Per posicionar correctament un lloc explorat en el mapa, primer s'ha de determinar la seva latitud i longitud geogràfica abans de projectar aquestes coordenades al planisferi.

La latitud geogràfica d'un lloc es pot determinar amb relativa facilitat. En el Kunyu Wanguo Quantu hi ha textos que expliquen com fer-ho observant el sol o l'estrella polar. L'última columna del text principal de la planxa nº 1 diu que Nanquín és a 32 graus nord (南京離中線以北三十二度). Això és correcte. Fins i tot a llocs remots les dades són bones:

Lloc	Mapa del 1602	Mapa actual
Punta Sud d'Amèrica	53°S	55°S, Punta Arenas 53°S
Costa nord de Nova Guinea	2°S	3°S
Punta Nord de Madagascar	10°S	12°S
Punta Sud de Madagascar	26°S	26°S

La longitud geogràfica d'un lloc és més difícil de determinar. És una coordenada relativa que només es pot definir amb referència a un altre lloc. La referència original es diu "Meridià zero" i la seva posició es fixa arbitràriament. Només al 1851 s'ha convingut de posar-ho a Greenwich, a Londres. Si posem el meridià zero a Lisboa i volem saber a quina longitud està el meridià de Madeira hem de fer un viatge de Lisboa a Madeira. Si fos un viatge terrestre, podríem fer una triangulació. Com que és un viatge marítim, per a mesurar la diferencia de longitud hem de portar un rellotge mecànic (o ara electrònic) a la nau i comparar el seu temps amb el temps de rellotge solar al origen i al destí del viatge. Errors del rellotge mecànic aporten errors a la determinació de la longitud.
Alguns comparacions de distàncies de longitud:

Distància	Ricci 1602	Mapa actual
Lisboa - Madeira	13°	8°
Madeira - Açores	5°	10°
Açores - Yucatán (Mèxic)	67°	63°
Yucatán - Kyushu (Japó)	139°	139°
Kyushu - Sri Lanka	45°	51°
Sri Lanka - Cap de Bona Esperança	61°	61°
Cap de bona Esperança - Dakar	35°	36°
Dakar - Lisboa	-5°	-8°
Total	360°	360°

A la mateixa Europa hi ha errors ben visibles en els meridians. La costa oest d'Irlanda cau al mateix meridià com la costa Portuguesa, però al mapa és uns 5 graus més a l'est. Canterbury a l'embocadura del Tàmesi és al mateix meridià que el delta de l'Ebre, però al mapa és uns 5 graus més a l'est. La forta inclinació de la "bota" d'Itàlia també es podria considerar un error de coordenades de longitud.

Topònims

Primera pàgina del diccionari portuguès-mandarí de Ricci i Ruggieri

La pronunciació dels topònims inscrits al mapa es fa aquí segons el xinés mandarí actual estàndard i s'expressa amb una transcripció fonètica simplificada (entre barres obliqües), més intuïtiva que la transcripció pinyin, però menys precisa. La pronunciació actual estàndard s'aplica per la raó pràctica de no saber reconstruir la pronunciació autèntica.
La pronunciació en mandarí actual no encaixa bé en casos com el /MO/ de /YA-MO-LI-KA/ (Amèrica) o el /KE/ de /KE-TA-LU-NI-YA/ (Catalunya). Això fa dubtar si s'hauria d'aplicar una altra pronunciació. Una font d'informació sobre la pronunciació d'un caràcter xinès en diferents èpoques, llengües i dialectes és la versió anglesa del Viccionari. En general conté la pronunciació en xinès antic, xinès mitjà i sis llengües xinesos actuals: mandarí, cantonès, hakka, min dong i wu. A més de la pronunciació en les variants estàndard d'aquestes llengües, algunes entrades tenen dades dialectals: per exemple en l'entrada "大" del Viccionari anglès, el mandarí de 17 llocs diferents (Pequín = estàndard, Nanquín, etc.) el cantonès de 3 llocs i uns 20 més.
La pronunciació en mandrí estàndard actuall de la letra 葛 al inici del topònim de Catalunya és [kɤ³⁵] en transcripció AFI i [gé] en transcripció pinyin, o sigui aproximadament /KE/. La pronunciació en xinès mitjà [kɑt̚] o en cantonès actual estàndard [kɔːt̚³] encaixa millor amb la pronunciació en català o en el portuguès dels jesuïtes de Goa.
Però la llengua del Kunyu Wanguo Quantu no pot ser xinès mitjà, perquè segons la Viquipèdia alemanya el xinès mitjà dura només fins a la dinastia Song (960-1279), molt abans de Matteo Ricci.
El mandarí era la llengua franca imperial de la època, la llengua que Ricci estudiava (vegi Viquipedia anglèsa "Mandarin Chinese") i la llengua del diccionari de Ricci i Ruggieri. Això fa descartar la hipòtesi del cantonès, encara que fos l'idioma de la zona on Ricci va passar els primers anys a la Xina.
Dins del mandarí, comparat amb el registre vernacular el registre literari de l'època era probablement més conservador, i per tant possiblement més a prop del xinès mitjà (Vegi "Literary and colloquial readings of Chinese characters"). Encara que el mandarí estàndard actual es basa en la parla de Pequín, fins al segle 19 es basava més en el dialecte mandarí de Nanquín. (Vegi "Mandarin (late imperial lingua franca)").

(La posició est-oest dels topònims s'indica a partir del meridià central o a partir del límit dret o esquerre del mapa: +est, -oest.)

Pels noms dels continents, vegi la secció "Descripció".

Als topònims marítims trobem sovint aquests símbols: 海 mar, 洋 oceà, 東 est, 西 oest, 南 sud, 北 nord.

Mar del Japó (34°N, centre-21°). 日("sol") 本("arrel") 海("mar"), perquè és el mar del país del sol naixent. Vegi el comentari al final de la secció "El mapa a l'època contemporània" sobre el disput de nomenclatura amb Corea del Sud.

Mar de la Xina Oriental (25°N, centre-35°). 大("gran") 明("Ming") 海("mar"). També es diu així en l'exemplar de Viena on el nom de la Xina s'havia canviat de 大明 a 大清 amb l'aveniment de la dinastia Qing(清).

Mar Mediterrani (33°N, esquerra+48°). 地("terra") 中("centre") 海("mar").

Alguns topònims terrestres:

Açores (37°N, dreta-4°). 鳥("au") 鶴("grua"). L'etimologia tradicional d'Açores ve d'açor, nom portuguès del au astor. Avui 亚速尔​(pinyin:Yàsù'ěr)群岛("arxipèlag")

Canàries (30°N, esquerra+10°). 福("bona sort") 島("illa"). Pel seu nom clàssic de Fortunatae insulae. Avui 加那利(pinyin: Jiānàlì)​群岛("arxipèlag").

Cuba (20°N, esquerra-60°). 古/KU/ 巴/BA/ 島("illa"). Encara 古巴 avui.

Espanya (10°N, esquerra+20°). 以/YI/ 西/SHI/ 把/PA/ 你/NI/ 亞/YA/. Espanya o Hispània. Avui 西班牙 (pinyin: Xībānyá)

Hispaniola (19°N, esquerra-50°). 小("petita") 以西把你亞("Espanya"). Avui 伊斯帕尼奥拉(pinyin: Yīsīpàní'àolā)

Itàlia (42°N, esquerra+45°). 意/YI/ 大/TA/ 里/LI/ 亞/YA/. Avui 意大利 (pinyin: Yìdàlì)

Madeira (34°N, esquerra+2°). 木("fusta") 島("illa"). Madeira vol dir "fusta" en portuguès.

Moluques (centre-30°, escrit al costat del meridia, directament sobre l'equador). 馬/MA/ 路/LU/ 古/KU/ 地方("regió"). Eren objectes del Tractat de Saragossa (1529).

Nanquín (32°N, centre-42°). 南("sud") 京("capital")

Pequín

Xina (35°N, centre-43°). Topònim posat al país: 大("gran") 明(Ming, "brillant") 一("un") 統("unir"), canviat a 大清一統 amb el canvi a la dinastia 清Qing al exemplar de Viena. L'expressió 中("centre")國("paìs"), encara usat avui, apareix també (text a 42°N, centre-55°).

Detall del mapa al meandre d'Ordos. A l'esquerra un text sobre una prefectura de la Xina (中國....). La ciutat de Datong(大同) és entre el dibuix de la Gran Muralla i la gran lletra 大(tallada a baix, inici de 大明一統 "Unió del gran Ming").

Textos al interior del mapa

(La posició est-oest s'indica a partir del meridià central o a partir del límit dret o esquerre del mapa: +est, -oest.)

Textos metòdics

(55°S, centre-70°; Magellànica) Text inscrit en un cercle. Explica com fer un instrument per a determinar la latitud amb una observació de l'estrella polar.

(55°S, esquerra+90°; Magellànica) Explica com mesurar la ombra del sol per determinar la latitud geogràfica. Conté a la esquerra una taula de latituds del sol que s'explica en una secció propia d'aquest article.

(75°S, dreta-60°; Magellànica) Explica com mesurar la llargada d'un grau.

(0°S, centre+80°; Pacífic) Explicació sobre les temporades al hemisferi nord, al hemisferi sud i al equador.

Taula de latituds del sol

(55°S, esquerra+80°; Magellànica). Al l'equinocci del mes de març el sol es troba al zenit sobre l'equador. Després surt cap al nord fins arribar, al solstici de Juny, al tròpic de Càncer, a 23°27'N. Torna cap al sud, entra novament al equador, a l'equinocci de setembre, i arriba fins al tròpic de Capricorn, a 23°27'S, al solstici de Desembre. Torna a entrar al equador al pròxim equinocci de març.

A aquest "viatge" del sol es dedica la taula amb el títol 太陽出入赤道緯度. Al centre de la taula hi ha 3 columnes dobles amb números de graus i de minuts de graus. Cada columna té 30 files, dividides en dues quinzenades. En total són 90 valors de latituds, que van de 0°24' fins a 23°30'. Al exterior d'aquestes columnes centrals hi ha una columna lateral a cada banda, qui compta els dies de cada quinzenada, amb numerals girades.

Si afegim un dia 0, quan el sol es troba a 0°0', és a dir al equador, això són 91 latituds per a 91 dies que triga el sol per viatjar "d'anada" del equador a un dels tròpics, o per tornar d'un tròpic cap al equador. Pels "viatges de tornada" s'ha de girar la taula cap a baix. Per això hi ha lletres xinesos escrites cap a baix a la darrera fila de totes i a la darrera fila de la primera quinzenada.

Un viatge d'anada comença amb un equinocci de primavera o tardor: 春秋分 a la capçalera de la doble columna dreta. Acaba amb el solstici d'hivern o d'estiu: 冬至夏 escrit cap a baix al peu de la doble columna esquerra.

Segons el diagrama dels 9 cels a la planxa nº1 del Kunyu Wanguo Quantu, un any dura 365 dies i 23 quarts d'hora. Si els solsticis i equinoccis divideixen l'any en quatre parts iguals, això fa 91,3 dies per cada part. En realitat els quatre parts no són exactament iguals, deguts a l'el·lipticitat del orbit terra-sol.

El viatge anual del sol entre els dos tròpics és aproximadament una oscil·lació amb forma de sinus. Podem fer-ne un càlcul aproximat, suposant que l'orbit és circular i que un any té 360 dies, tants com hi ha graus en un cercle. Llavors, per una data N dies després del equinocci, l'expressió sin(N°) calcularia quina és la fracció entre la latitud del sol i els 23,5º de latitud que separen els tròpics del equador.

• Al dia 0 el sol ha fet sin(0º) = 0 = 0% del viatge cap al tròpic.
• Al dia 90 ha fet sin(90º) = 1 = 100% del viatge cap al tròpic
• Al dia 30 ha fet sin(30º) = 0,5 = 50% i es troba a la latitud a mig camí entre l'equador i el tròpic.
• Al dia 45 ha fet sin(45º) = 0,707 = 70,7% dels 23°27' o sigui 16°35'.

En les columnes de la taula de Ricci trobem 23°30' al final de la tercera columna (90 dies), 11°20' (aproximadament 50% de 23°30') al final de la primera columna (30 dies) i, al mig de la segona columna, 16°23' i 16°40' a mig camí entre equinocci i solstici.

Hi ha una errada a la impressió original (exemplars de Minnesota o Tòquio):

• Pels dies 59 a 61 (penúltim de la segona columna fins al primer de la tercera) hi ha 19°59', 30°12', 20°25'. Els 30º serà un error d'escriptura, 三 en lloc de 二.

A l'exemplar de Tohoku, una copia pintada a mà, hi ha al menys dues errades més:

• Pels dies 77 a 81 (tercera columna, segona quinzenada) hi ha 22°52', 22°58', 22°3', 23°7', 23°,12'. Els 22°3' és un error de copia pel 23°3' del original, 二 en lloc de 三.
• Pels dies 47 a 51 (segona columna, segona quinzenada) hi ha 16°57', 17°14', 17°51', 17°47', 18°5', que no és una successió monòtona. A l'original hi ha 17°31 pel dia 49, que dóna passos diaris d'entre 16' i 18' per aquests cinc dies.

L'exemplar de Tohoku és el mateix que ha millorat una errada numèrica del original en un altre lloc (vegi "Les coordenades del mapamundi").

Textos de homes de ciència

(10°N, centre+30°; Pacífic). Text llarg del científic Li Zhizao. Dóna credibilitat al mapa. Argumenta en favor de la terra en forma de bola i diu que la idea ja existia a la Xina antiga.

(30°S, centre-10°; Magellànica). Text de Matteo Ricci. Escriu sobre la utilitat dels mapes per fixar coneixements que necessiten molt de temps per ser adquirits. Explica la seva admiració per la cultura xinesa.

(40°S, centre+10°; Magellànica). El savi Chen Minzhi comenta l'àmplia informació que es troba en aquest mapa i sobre el llarg viatge que Ricci ha fet per a arribar a la Xina.

(60°S, centre+60°; Magellànica). El savi Yang Jingchun compara Ricci amb savis xinesos del passat i felicita als productors del mapa.

(15°S, centre-80°; Oceà Indi). El savi Qi Guangzong aprecia els coneixements de Ricci.

(35°S, dreta-90°; Pacífic Sud). El savi Wu Zhongming explica que el mapa de Ricci es basa en mapes anteriors fetes per exploradors europeus sobre un llarg període. Lloa el bon caràcter de Ricci.

Textos sobre llocs

Hi ha un centenar de textos que expliquen el seu lloc. El mapa interactiu del Asian Arts Museum de San Francisco explica molts d'ells.

(35°S, dreta-70°; Pacífic Sud). Text sobre Amèrica del Sud i del Nord i sobre Magellànica. Explica que fa només 100 anys que els europeus han descobert aquestes terres enormes.

(60°S, dreta-45°; Estret de Magallanes). El text explica que el home que va passar per aquest estret es diu Magalhães i que han donat el seu nom al estret, al mar i a la terra.

(10°S, centre-10°; Magellànica / Nova Guinea). La Nova Guinea es troba entre 0° i 10°S als mateixos longituds que el Japó. El text diu que els europeus han començat a arribar a aquest lloc i encara no han explorat si és una illa o si està connectat a altres terres. Li diuen Nova Guinea perquè es sembla a la Guinea d'Àfrica.

(45°S, esquerra+70°; Magellànica). El text diu que la terra és rica en pebre però la gent massa problemàtica per fer comerç.

(40°N, esquerra+40°; Itàlia, Roma). El text diu que el líder religiós que viu aquí no es casa i que ensenya el catolicisme romà que també es segueix a la resta d'Europa.

(35°N, esquerra+35°; Mediterrani). El text parla d'un peix un peu de gran i ple d'espines. Diu quan s'agarra a una nau, aquesta no pot moure, ni amb el vent a la popa. També parla d'un arbre a les costes.

(50°N, esquerra+10°; Atlàntic europeu). El text parla de les més de 30 monarquies europeus i de la llur virtut que ve de la seva religió. Estan organitzades amb els religiosos al primer nivell, els seculars al segon i els militars al tercer. Són terres abundants, els seus productes de artesania excel·lents, els seus costums amables i honestes i tenen els millors coneixements d'astronomia. Estan en contacte continu amb països estrangers. Amb la Xina, que és a 25.000 milles de distància, no hi havia contacte al passat, però ara ja fa més de 70 anys que sí.

(55°N, esquerra+30°; Anglaterra). El text diu que a Anglaterra no hi ha serps venenosos o altres criatures semblants. Si en portes des de fora, deixen de ser venenoses en poc temps.

(25°N, esquerra+15°; Àfrica del Nord, Atles). El text dóna explicacions sobre la muntanya més alta del món.

(25°N, esquerra+65°; Àfrica del Nord, Nil). El text diu que és el riu més llarg del món i dóna explicacions sobre el clima, l'agricultura, economia i coneixements astronòmics dels egipcis.

(10°S, esquerra+50°; Àfrica subsaharià). El text diu que al regne de Mutapa hi ha un animal semblant a un cavall amb una banya al front. Està cobert de closques i té els peus i la cua semblant a una vaca. (L'exemplar de Nanquín té una mena de rinoceront pintat al mateix meridià, a les terres àrtiques).

(35°N, esquerra+75°; Palestina). El text diu que el lloc es diu Terra Santa perquè el creador ha nascut allí.

(30°N, esquerra+75°; Mar Morta). El text explica que el Mar Mort és tan dens que tot flota i ningú s'hi pot ofegar.

(70°N, esquerra+55°; Lapònia). El text diu que les homes i dones d'aquest país només tenen una mica més d'un peu d'alçada. Amb 5 anys tenen criatures i amb 8 són vells. Viuen en coves per no caure víctimes de cigonyes o falcons. Al tercer més d'estiu surten de les coves per a robar ous, cavalcant sobre cabres.

(80°N, centre-80°; illa àrtica). El text diu que al pol nord hi ha mig any de llum i mig any de foscor, i que la gent passa el llarg temps fosc amb llums d'oli de peix.

(42°N, centre-55°; Meandre d'Ordos). El text diu "Una prefectura de la Xina. No es sap especificar el seu nom, encara que abans estava apuntat a les cròniques i s'ha complert la seva inspecció.".

(60°N, centre+5°; entre Sibèria i Alaska). El text diu. "Es diu que al passat les dues parts d'aquestes terres estaven connectades. Però ara es sap que la terra és dividida per un oceà que connecta amb el mar del nord".

(70°N, centre+70°; illa àrtica). El text explica que el mar està congelat i la gent hi passa a sobre amb vehicles de cavalls.

(5°S, dreta-15°, Brasil). El text explica que Amèrica del Sud està dividit en 5 països: Perú; Castella del Or; Popayan; Xile i Brasil. Com a nom xinés de Brasil, s'usa 蘇木 /SU-MU/, on 木 significa "arbre", d'acord amb una explicació de l'època que relacionava el nom de Brasil amb un arbre.

(5°S, dreta-15°, Brasil). El text explica que a Brasil la gent viu en coves, menja carn humana - però només de homes - i fa vestits a base de plomes.

(10°S, dreta-15°, Brasil). El text explica què és una hamaca i que es fa servir per a dormir i com a palanquí.

(15°S, dreta-15°, Brasil). El text explica un animal amb peus com un home i orelles com un òliba. Diu que la seva panxa té una pell que es pot obrir i tancar per deixar els cadells descansar a dins. Vol dir que descriu un marsupial.

Enllaços externs

Imatges a Wikimedia Commons