Vés al contingut

Constel·lació del Taure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Taurus)
«Taurus» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Taurus (desambiguació)».
Infotaula constel·lacióTaure 
Nom en llatíTaurus
AbreviaturaTau
GenitiuTauri
Simbologiael Bou
Ascensió recta4
Declinació15
Àrea797 graus quadrats
Posició 17a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed4
Estel més brillantAldebaran (α Tau) (0,9m)
Meteors
Limita amb
Visible a latituds entre +90° i −65°.
Durant el mes de gener a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Taure (taurus en llatí vol dir "toro") és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi celeste nord. Taure és una constel·lació gran i prominent al cel d'hivern de l'hemisferi nord. És una de les constel·lacions més antigues, que es remunta almenys a l'edat del bronze primerenca, quan va marcar la ubicació del Sol durant l'equinocci de primavera. La seva importància per al calendari agrícola va influir en diverses figures de toros en les mitologies antigues de Sumer, Akkad, Assíria, Babilònia, Egipte, Grècia i Roma. El seu antic símbol astronòmic és (♉︎), que s'assembla al cap de bou.

Hi ha una sèrie de característiques que són d'interès per als astrònoms. Taure acull dos dels cúmuls oberts més propers a la Terra, les Plèiades i les Híades, tots dos visibles a simple vista. A primera magnitud, el gegant vermell Aldebaran és l'estrella més brillant de la constel·lació. A la part nord-est de Taure hi ha Messier 1, més coneguda com la Nebulosa del Cranc, un romanent de supernova que conté un púlsar. Una de les regions més properes de formació estel·lar activa, el complex Taure-Auriga, es creua a la part nord de la constel·lació. L'estrella variable T del Taure és el prototip d'una classe d'estrelles anteriors a la seqüència principal.

Característiques

[modifica]

Taure és una constel·lació gran i prominent al cel d'hivern de l'hemisferi nord, entre Àries a l'oest i Bessons a l'est; al nord es troben Perseu i Auriga, al sud-est Orió, al sud Eridanus, i al sud-oest la Balena. A finals de novembre-principis de desembre, Taure arriba a l'oposició (punt més allunyat del Sol) i és visible tota la nit. A finals de març, surt al capvespre i desapareix completament darrere de la resplendor del Sol de maig a juliol.[1]

Aquesta constel·lació forma part del zodíac i, per tant, està intersecada per l'eclíptica. Aquest cercle a través de l'esfera celeste forma el camí aparent del Sol quan la Terra completa la seva òrbita anual. Com que el pla orbital de la Lluna i els planetes es troben prop de l'eclíptica, normalment es poden trobar a la constel·lació de Taure durant alguna part de cada any.[1] El pla galàctic de la Via Làctia talla l'angle nord-est de la constel·lació i l'anticentre galàctic es troba prop de la frontera entre Taure i Auriga. Taure és l'única constel·lació creuada per les tres de l'equador galàctic, l'equador celeste i l'eclíptica. Una estructura galàctica semblant a un anell coneguda com el cinturó de Gould passa per la constel·lació.[2]

L'abreviatura recomanada de tres lletres per a la constel·lació, adoptada per la Unió Astronòmica Internacional el 1922, és "Tau".[3] Els límits oficials de les constel·lacions, tal com els va establir l'astrònom belga Eugène Delporte el 1930, estan definits per un polígon de 26 segments. En el sistema de coordenades equatorials, les coordenades d'ascensió recta d'aquestes fronteres es troben entre les 03h 23.4m i les 05h 53.3m , mentre que les coordenades de declinació estan entre 31,10° i -1,35°.[4] Com que una petita part de la constel·lació es troba al sud de l'equador celeste, aquesta no pot ser una constel·lació completament circumpolar a qualsevol latitud.[5]

Objectes de l'espai profund

[modifica]

A l'est de la constel·lació està un dels cúmuls estel·lars més coneguts, fàcilment visible a ull nu, les Plèiades. Rere Aldebaran hi ha les Híades, el cúmul estel·lar obert més proper, que forma una V en el cel indicant el cap del bou.

Un altre objecte, visible al telescopi, és la nebulosa del Cranc (M1), una supernova romanent al nord-est de Zeta. L'explosió, vista a la Terra el 4 de juliol de 1054, era prou brillant per a ser vista de dia. Es menciona a texts d'història xinesa i pots d'indis americans.

Mitologia

[modifica]

A la mitologia grega, a part de representar un bou corrent, també correspon al minotaure de la mitologia grega i correspon a Zeus en forma de bou, que va agafar per prendre Europa, una princesa fenícia, que Zeus va fer pujar sobre el llom i, abans que se n'adonés, es va llançar a la mar i començà a nedar fins que arribà a Creta, on va tornar a recuperar l'aspecte d'un déu. Zeus va aconseguir conquerir Europa i d'aquesta unió en va néixer Minos.

Astrologia

[modifica]

El signe astrològic Taure (20 d'abril - 20 de maig) està associat amb la constel·lació. En algunes cosmologies, Taurus està associat amb l'element clàssic Terra, i en conseqüència és un signe de Terra (amb Virgo i Capricorn). El seu oposat polar és Escorpí.

Estrelles notables i d'anomenada

[modifica]
Article principal: llista d'estrelles del Taure
BD F Noms i altres designacions Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància en Anys llum Tipus espectral Comentaris
α 87 Aldebaran, Alpha Tauri, Cor Tauri, Parilicium 0,87 -0,63 65,1 K5III
  • الدبران ad-dabarān El seguidor de les Plèiades
  • cor tauri El cor del brau
  • Noms populars: la Cabra, la Mosca, l'Ull de Bou.
β 112 Beta Tauri, El Nath, Alnath, Nath 1,65 -1,37 131 B7III
  • النطح an-naţħ El que topa (amb la banya)
η 25 Alcíone, Eta Tauri, la reina que allunyà les tempestes (una de les Plèiades) 2,85 -2,41 440 B7III
ζ 123 Dseta Tauri, Tien Kwan, Alheka 2,97 -2,56 417 B4IIIp
θ² 78 Theta-2 Tauri 3,40 0,10 153 A7III
λ 35 Lambda Tauri 3,41 -1,87 370 B3V+A
ε 74 Èpsilon Tauri, Ain, Oculus Borealus 3,53 0,15 155 K0III
ο 1 Òmicron Tauri 3,61 -0,45 212 G8III
27 Atlant, 27 Tauri 3,62 -1,72 440 B8III
γ 54 Gamma Tauri, Hyadum I, Prima Hyadum, Primus Hyadum, la primera de les Híades 3,63 0,28 154 G8III
17 Electra, 17 Tauri 3,72 -1,56 440 (o 371?) B6III
ξ 2 Xi Tauri 3,73 -0,44 222 B9Vn
δ¹ 61 Delta-1 Tauri, Hyadum II, Secunda Hyadum, Secundus Hyadum 3,77 0,40 153 G8III
θ¹ 77 Theta-1 Tauri 3,84 0,42 153 G7III
20 Maia, 20 Tauri 3,87 -1,34 440 B8III
ν 38 Nu Tauri 3,91 0,92 129 A1V
23 Merope, 23 Tauri 4,14 -1,07 440 B6IV
f 5 5 Tauri 4,14 -1,08 360 K0II-III...
κ¹ 65 Kappa-1 Tauri 4,21 0,85 148 A7IV-V
d 88 88 Tauri 4,25 0,93 150 A5m
μ 49 Mu Tauri 4,27 -1,35 435 B3IV
τ 73 Tau Tauri 4,27 -1,18 401 B3V
c¹ 90 90 Tauri 4,27 0,96 150 A6V
υ 69 Ípsilon Tauri 4,28 0,90 155 A8Vn
10 10 Tauri 4,29 3,60 45 F9V
δ³ 68 Delta-3 Tauri, 68 Tauri 4,30 -0,99 148 B6V
q 19 Taígete, Taÿgete, 19 Tauri (una de les Plèiades) 4,30 -0,99 440 o 373? B6V
119 119 Tauri, CE Tauri 4,32 -4,53 1920 o 1919? M2Ib
A¹ 37 37 Tauri 4,36 0,64 181 K0III
71 71 Tauri 4,48
136 136 Tauri 4,56
ι 102 Iota Tauri 4,62 1,13 163 A7V
ρ 86 Rho Tauri 4,65 1,30 152 o 153? A8V
σ² 92 Sigma-2 Tauri 4,67 1,23 155 o 159? A5Vn
π 73 Pi Tauri 4,69 -1,03 455 G8III
δ² 64 Delta-2 Tauri, 64 Tauri 4,80 1,55 146 A7V
139 139 Tauri 4,81 -4,24 2.105 B1Ib
47 47 Tauri 4,84 -0,44 372 G5III
126 126 Tauri 4,84 -1,96 748 B3IV...
o 114 114 Tauri 4,88 -1,76 696 B2.5IV
132 132 Tauri 4,88 -1,14 522 G8IIIvar
134 134 Tauri 4,89 0,29 272 B9IV
m 104 104 Tauri 4,91 3,91 52 G4V
ω² 50 Omega-2 Tauri 4,93 2,64 94
n 109 109 Tauri 4,96 0,96 206 G8III
75 75 Tauri 4,96 1,08 194 K2IIIvar
φ 52 Phi Tauri 4,97 -0,13 342 K1III
111 111 Tauri 5,00 4,17 48 F8V SB
b 79 79 Tauri 5,02 1,56 160 A7V
28 Plèione (la mare de les Plèiades), 28 Tauri, BU Tauri 5,05 -0,32 387 o 440? B7p
σ¹ 91 Sigma-1 Tauri 5,08 1,74 155 o 152 A4m
e 30 30 Tauri 5,08 -1,11 565 B3V
i 97 97 Tauri 5,08
  • el mateix que V480 Tau?
V480 Tau 5,08 1,27 189 A7IV-V
  • el mateix que i Tau?
r 66 66 Tauri 5,10 -0,32 396 A3V
s 4 4 Tauri 5,14 -0,39 417 A0Vn
41 41 Tauri 5,18
125 125 Tauri 5,18 -0,73 496 B3IV
ψ 42 Psi Tauri 5,21 3,01 90 F1V
58 58 Tauri 5,26
κ² 67 Kappa-2 Tauri, 67 Tauri 5,27 2,05 148 o 144? A7V
l 106 106 Tauri 5,28
133 133 Tauri 5,28 -1,67 800 B2IV-V
46 46 Tauri 5,29 2,45 121 F3V...
40 40 Tauri 5,32 -2,21 1.046 B3V
u 29 29 Tauri 5,34 -0,94 589 B3V
V724 Tau 5,34 0,41 316 A0p Si
56 56 Tauri 5,34
HR 1257 5,36 2,66 113 F6IV
121 121 Tauri 5,37
HR 1480² 5,38 1,82 168 A5m
χ 59 Chi Tauri 5,38 0,81 268 B9V
p 44 44 Tauri, IM Tauri 5,39 1,51 195 F2IV-V
  • Estrella variable amb la designació: IM Tauri
83 83 Tauri 5,40 2,10 149 F0V
  • 83 o 83²?
115 115 Tauri 5,40
16 Celeno, 16 Tauri, una de les Plèiades, la morena (o la fosca) 5,45 0,40 440 o 335? B7IV
c² 93 93 Tauri 5,45 0,33 345 B8IV
36 36 Tauri 5,46 -1,87 954 G0III...
81 81 Tauri 5,47 2,24 145 Am
  • o 81 Tau²?
118 118 Tauri 5,47 -0,15 434 B9Vn
130 130 Tauri 5,47 -2,48 1.269 F0III
53 53 Tauri 5,50 0,93 267 B9IV
103 103 Tauri 5,50 -4,48 3.230 B2V...
HR 1847 5,50 -2,17 1.117 B7III
ω¹ 43 Omega-1 Tauri 5,51 93,5
116 116 Tauri 5,52
72 72 Tauri 5,53
122 122 Tauri 5,53
135 135 Tauri 5,54
12 12 Tauri 5,55
h 57 57 Tauri 5,58
80 80 Tauri 5,58
137 137 Tauri 5,60
32 32 Tauri 5,62
21 Astèrope, Sterope I, 21 Tauri 5,64 440
51 51 Tauri 5,64
63 63 Tauri 5,64
18 18 Tauri 5,66
31 31 Tauri 5,66
120 120 Tauri 5,67
13 13 Tauri 5,68
45 45 Tauri 5,71
60 60 Tauri 5,72
131 131 Tauri 5,72
t 6 6 Tauri 5,76
117 117 Tauri 5,77
89 89 Tauri 5,78
k 98 98 Tauri 5,79
99 99 Tauri 5,79
105 105 Tauri 5,84
A² 39 39 Tauri 5,90
76 76 Tauri 5,90
7 7 Tauri 5,95
129 129 Tauri 6,00
85 85 Tauri 6,01
33 33 Tauri 6,05
96 96 Tauri 6,09
110 110 Tauri 6,09
11 11 Tauri 6,11
14 14 Tauri 6,13
95 95 Tauri 6,18
113 113 Tauri 6,23
108 108 Tauri 6,26
84 84 Tauri 6,28
24 24 Tauri 6,3
48 48 Tauri 6,31
62 62 Tauri 6,34
141 141 Tauri 6,36
22 Astèrope, Sterope II, 22 Tauri 6,43 440
70 70 Tauri 6,44
26 26 Tauri 6,47
9 9 Tauri 6,72
101 101 Tauri 6,75
55 55 Tauri 6,85
HD 37124 7,68
  • té 2 planetes
T Tauri 9,60
RV Tauri 9,60
Púlsar del Cranc

Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Garfinkle, Robert A. Star-hopping: your visa to viewing the Universe. Cambridge University Press, 1997, p. 66–67, 77. ISBN 978-0-521-59889-7. 
  2. ↑ Crossen, Craig; Rhemann, Gerald. Sky vistas: astronomy for binoculars and richest-field telescopes. Springer, 2004, p. 133. ISBN 978-3-211-00851-5. 
  3. ↑ Russell, Henry Norris «The new international symbols for the constellations». Popular Astronomy, 30, 1922, pàg. 469–71. Bibcode: 1922PA.....30..469R.
  4. ↑ «Taurus, constellation boundary». The Constellations. International Astronomical Union.
  5. ↑ Seeds, Michael A.. Foundations of Astronomy. 10th. Cengage Learning, 2007, p. 19. ISBN 978-0-495-38724-4. 

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constel·lació_del_Taure&oldid=33720293»