Usuari:Triangleatenea/proves

Claude Meillassoux (Roubaix, França: 26 de desembre de 1925 - 3 de gener de 2005) fou un antropòleg marxista i econòmic francès. Meillassoux  va mostrar al llarg de la seva vida una visió crítica i un compromís polític enfront de la injustícia social. Alhora, va defensar el caràcter comú de les societats humanes. Meillassoux va realitzar estudis monogràfics sobre els pobles de Costa d'Ivori, Mali, Àfrica equatorial, Sud-àfrica, Nord-amèrica (entre els inuits) i sobre els casos històrics de les castes de l'Índia i dels inques del Perú.  Va reflexionar sobre l’economia inicialment, però al llarg de la seva vida es va focalitzar també en el parentiu, la política, la història, les representacions, etc. L’antropologia marxista defensa una posició crítica envers els corrents estructuralista i funcionalista.

Biografia

Claude Meillassoux va néixer a Roubaix (França) en una família de fabricants tèxtils. Quant al seu recorregut acadèmic, l’any 1947 es va graduar a l’Institut d’Estudis Polítics de París en la secció d’economia. Tres anys més tard, es va traslladar als Estats Units on va estudiar un màster universitari en economia de la Graduate School of Economics a la Universitat de Michigan.

Un cop va acabar els seus estudis Meillassoux va treballar com a intèrpret pels visitants industrials francesos que viatjaven els Estats Units en virtut del Pla Marshall. Posteriorment, Meillassoux va treballar amb experts en diferents comerços nord-americans. Seguidament, l’any 1954 va ser contractat per Dorland, una empresa de màrqueting i publicitat. De retorn a França, Meillassoux va decidir aproximar-se al Centre d’Acció d’Esquerra Independent (CAGI) on va conèixer Georges Balandier. Llavors, Meillassoux va treballar per Balandier en la producció d'un inventari d'obres sobre l'Àfrica negra escrites per funcionalistes britànics. A partir d’aquest punt, els seus compromisos polítics es van enfocar en el pensament de Marx i d’Engels.

Balandier va impartir classes a  Meillassoux (1955-1957) a l'École pratique des hautes études en humanitats i ciències socials, on aquest va ocupar un lloc el 1962, després de defensar la seva tesi sota la supervisió del seu mestre, Balandier. Abans d'això, l’any 1956, Meillassoux va anar a la Costa d'Ivori acompanyat d’Ariane Deluz. Fou la seva primera missió de camp com a expert econòmic en un projecte d'investigació en relació amb els Guros, per poder estudiar les transformacions econòmiques i socials. Concretament, aquesta investigació es considera l’origen de les seves reflexions teòriques i, en conseqüència, l'inici de la seva reputació entre la comunitat d’etnòlegs. L’any 1960, Meillassoux va publicar un article titulat "Un assaig sobre la interpretació del fenomen econòmic en les societats tradicionals autosostenibles" considerat l’article fundador d'una nova percepció de l'antropologia. Específicament, analitzava les particularitats econòmiques del poble gouro.

Claude Meillassoux, l’any 1964, va incorporar-se com a investigador al Centre Nacional d'Investigacions Científiques (CNRS). A més, a partir d'aquest any, va ser membre del Programa de Recerca Cooperativa (RCP). Llavors, des de novembre de 1964 fins a juliol de 1965, va marxar per fer treball de camp a Mali on es va centrar especialment en l’estudi de les castes, els clans i l’esclavitud a l’Àfrica sahelo-sudanesa. Posteriorment, entre 1965-1966, va col·laborar amb l'Institut de Desenvolupament i Planificació de Dakar. Concretament, va aportar els seus estudis sobre les poblacions de Soninke (Senegal), on va realitzar una breu missió, a l'agost de 1966, en la qual va centrar  les seves observacions en l'esclavitud. Seguidament, va continuar  un nou estudi, des del 1966 al 1967, a Mali on va estudiar les poblacions de Marka i va focalitzar-se en les estructures socials, polítiques i econòmiques. Més tard, l'abril de 1968, Meillassoux  va observar a Mali les cerimònies septennals de Kamablon a Kangaba. A finals d’aquest any, es va convertir en el director d'un equip d'investigació centrat en els "sistemes econòmics africans" en relació amb la seva presència al CNRS. Així doncs, va tornar a Mali per  dur a terme una missió complementària durant els primers mesos de 1969  amb les poblacions soninkes de Wagadu i les moris. A més, els últims quatre mesos del 1970 va fer un estudi al Senegal per poder completar un lèxic soninké-francès, recollir dades sobre la història econòmica i social de la regió i estudiar les castes de Toucouleurs.

Des de finals dels anys seixanta fins a finals dels setanta, Claude Meillassoux va dirigir "el seminari de la rue de Tournon" el qual fou conegut entre els antropòlegs i els  investigadors d'altres camps, ja que era un espai on es va combinar la investigació intel·lectual amb la militància. Al final d’aquestes sessions es van publicar diversos treballs col·lectius com per exemple el treball titulat Qui es nodreix de la fam en Afrique? (1974) que tingué un fort impacte en el públic i diferents cercles científics. El 1975  va publicar la seva tesi Dones, graners i capital, en la qual exposa els mètodes de producció nacionals i les conseqüències de la sobreexplotació per part del sistema imperialista. A més, durant aquesta època Meillassoux va sintetitzar els  seus principis teòrics d’acord amb les seves observacions. Les seves últimes investigacions en el camp van ser les següents: d'octubre a desembre de 1975, va estudiar a Mali les relacions entre contes llegendaris i històries; l’any 1977  va ser a Sud-àfrica i va publicar un treball titulat Els darrers blancs: el model sud-africà (1979); finalment, va dur a terme el seu últim estudi de camp al Senegal i a Mali (1979), on va examinar la realitat de les poblacions urbanes del Senegal quant a les migracions i la construcció de les preses Diama i Mananteli. Claude Meillassoux  va fer diferents aportacions a través d’articles a les revistes: Cahiers d'études africaines, L’Homme et la société, L’Homme, Économie et Sociétés, Journal de la Société des Africanistes, Anthropologie et Sociétés i L’Ethnographie.

L’any 1979 Claude Meillassoux va ser codirector de l'equip d'investigació titulat "Les societats rurals i les polítiques de desenvolupament" i, a més, es va convertir en director d'investigació. Seguidament, l’any 1982 va dirigir l’equip “Àfrica del Sud”. Tot seguit, va crear el Grup de Recerca (1986) anomenat “Àfrica del Sud” que agrupava diversos  investigadors, acadèmics, estudiants de doctorat, economistes,  antropòlegs i sociòlegs. Aquest Grup de Recerca va contribuir en la creació d’un enfocament multidisciplinari i, alhora, d’un diàleg entre investigadors francesos i africans. El 1984, l’antropòleg marxista, va rebre la medalla de plata del Centre Nacional Francès d'Investigacions Científiques en honor a les seves aportacions acadèmiques. Les últimes aportacions Meillassoux van ser als anys 2000, ja que va treballar en una antropologia crítica de la Bíblia on mostrava especial atenció en els llaços de parentiu. Claude Meillassoux va morir el 2 de gener del 2005 a París.

Antropologia marxista francesa

Claude Meillassoux és un dels autors principals del corrent teòric de l’antropologia marxista francesa. Aquest corrent es va desenvolupar entre els anys 60 i 70. El desenvolupament d’aquesta escola coincideix amb el ressorgiment de la ideologia marxista en l’àmbit  polític i ideològic.

L’objectiu de l’escola de l’antropologia marxista i en especial Meillassoux, és estudiar extensament els sistemes econòmics de les societats precapitalistes utilitzant els mètodes d’anàlisi que Marx feia servir per a parlar de les societats capitalistes. Algunes de les eines que fan servir per a portar a terme aquest anàlisi són conceptes marxistes com ara el d’infraestructura, superestructura o materialisme històric.

Simultàniament hi trobem el moviment de l’antropologia de l’alliberament, que és un altre nom que se li dona a l’antropologia marxista. Aquest moviment es distancia de l’escola funcionalista i de l’estructuralista, dos dels corrents predominants de l’antropologia de la segona meitat del segle XX i adopta una perspectiva crítica envers aquestes escoles. L’antropologia marxista defensa una posició crítica envers els corrents estructuralista i funcionalista, però tot i aquesta distància que l’escola de l’antropologia marxista guarda amb els seus predecessors, els estructuralistes tenen una lleugera influència en els antropòlegs marxistes; l’estructuralisme estudia, com indica el seu nom, la infraestructura, és a dir, allò no observable i inconscient, però que representa unes lleis humanes. L’antropologia marxista es nodreix d’aquestes idees i estudia les lleis per les quals es regeixen les societats precapitalistes i la seva infraestructura. Aquest paradigma es trobarà en un procés de renovació de les seves idees a finals del segle xix.

Obres

Essai d'interprétation du phénomène économique dans les sociétés traditionnelles d'auto-subsistance, Cahiers d'Études Africaines, Paris, 1960, n°4, pp 38-67.

Anthropologie économique des Gouro de Côte d’Ivoire : de l’économie de subsistance à l’agriculture commerciale, Paris, Mouton, 1964, 382 p.

L’Évolution du commerce africain depuis le xix siècle en Afrique de l’Ouest, Oxford, Oxford University Press, 1971, 444 p.

Qui se nourrit de la famine en Afrique?, Paris, Maspero, 1974.

L’Esclavage en Afrique précoloniale, Paris, Maspero, 1975, 582 p.

Femmes, greniers et capitaux, Paris, Maspero, 1975, 254 p.

Terrains et Théories, Paris, Anthropos, 1977, 344 p (collection de 11 articles)

Théorie de la communauté familiale, un thème d’anthropologie économique, Tokyo, Chikuma Shobō, 1977, 283 p.

Le mâle en gésine, ou de l'historicité des mythes, Cahiers d'Études Africaines, Paris, 1979, n°19, vol.1-4, pp. 353-380.

Les derniers Blancs : le modèle sud-africain, Paris, Maspero, 1979, 311 p.

Anthroplogie de l’esclavage, le ventre de fer et d’argent, Paris, PUF, 1986, 375 p.

Génie social et manipulation culturelle en Afrique de l’apartheid, Paris, Arcantère, 1991, 314 p.

Les Spectres de Malthus, Paris, EDI-ORSTOM- CEPED, 1991, 442 p.

L'économie de la vie: Démographie du travail, Broché, 1997, 166 p.

Mythes et limites de l'anthropologie, Broché, 2001, 479 p.